PepQuímic

Or, encens i mirra. Quimica a l’Epifania. RECVLL de Blanes, gener 2012

Pep Anton Vieta — Fri, 27 Jan 2012 18:02:55 +0000

Aquest gener de 2012 he dedicat la secció “Des del Laboratori” del RECVLL a la química de l’Epifania. L’or, l’encens i la mirra. Tots 3 presents són molt interessants des d’un punt de vista químic.

Com cada mes, aquí tenim la imatge de l’escrit a la revista i el document pdf lliurement descarregable.

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:

http://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

La millor vista de La Terra. NASA, gener de 2012

Pep Anton Vieta — Thu, 26 Jan 2012 19:38:46 +0000

Des de fa pocs dies podem gaudir de la imatge mes nítida del nostre planeta des de l’espai. Es tracta d’una magnifica imatge que podem descarregar-nos lliurement, de 8000×8000 pixels! Va ser presa el passat 4 de gener per la NASA (evidentment, com si del final d’una patriòtica peli de Hollywood es tractés, l’objectiu de la càmera enfoca al nord d’ El Nou Món… )

This composite image of the Earth taken from the VIIRS instrument aboard NASA’s most recently launched Earth-observing satellite – Suomi NPP – uses a number of swaths of the Earth’s surface taken on January 4, 2012. The NPP satellite was renamed ‘Suomi NPP’ on January 24, 2012 to honor the lateVerner E. Suomi of the University of Wisconsin.

http://visibleearth.nasa.gov/view.php?id=77023

Pràctiques a Grups-Classe 2012. Secundària-Química UdG

Pep Anton Vieta — Tue, 24 Jan 2012 22:29:50 +0000

Aquest matí els estudiants de 1r de Batxillerat de l’INS Serrallarga de Blanes i els de 1r i 2n de l’INS Pont del Ferro de Palafolls han participat a les Pràctiques a Grups-Classe organitzades pel Departament de Química de la UdG.

Pràctiques a Grups-Classe 2012. INS Serrallarga, 1r Bat. Dept Química UdG, 23.01.12

Concretament, els estudiants de Batxillerat han pogut comprovar la duresa de l’aigua de la seva vila (han portat mostres d’aigua de pous i de l’aixeta de casa), així com analitzar diferents fàrmacs per la tècnica de la cromatografia de capa fina (TLC), als laboratoris de docència de la Facultat de Ciències, acompanyats per estudiants del grau en química.

Valoració complexiomètrica per esbrinar la duresa de l'aigua de Blanes. En primer pla, les amigues Mar i Cristina de l'INS Serrallarga. Dept Química UdG, 23.01.12

Valoració complexiomètrica per esbrinar la duresa de l'aigua de Blanes. En primer pla, els amics Pau i Jordi de l'INS Serrallarga. Dept Química UdG, 23.01.12

Després de les dues pràctiques els estudiants han gaudit d’una visita guiada per la Facultat de Ciencies i, amb més profunditat, als laboratoris del Departament de Química.

Foto de família, amb els estudiants de l'INS Serrallarga i els seus professors Vero i Nacho. Dept Química UdG, 23.01.12

Per cert, els estudiants del Serrrallarga han pogut demostrar químicament que l’aigua de Blanes és força dura…

Altocúmuls lenticulars. De Química UdG a El Temps de TV3

Pep Anton Vieta — Tue, 24 Jan 2012 14:46:37 +0000

Ahir al vespre, des dels despatxos del Departament de Química de la Universitat de Girona, i de tota la Facultat de Ciències, vàrem poder gaudir d’una bonica posta de sol, acompanyada d’uns elegants i modulats altocúmuls lenticulars. Una foto que en vaig fer va ésser comentada per Tomàs Molina a l’espai El Temps de TV3 després del TN Vespre d’ahir (es pot tornar a veure a 3 a la carta).

Els altocúmuls són uns núvols que es troben a força alçada, fins a uns 6000 m. En cas de forts vents i en zones muntanyoses, aquests núvols són modulats fins a adoptar aquestes formes lenticulars, les quals a vegades ens fan veure “OVNI’s” al cel.

Fig 1. Classificació dels núvols per l'alçada

Entre els aficionats a la meteorologia, és coneut el cas del “pollastre rostit” , el qual ens encanta de posar com a exemple de núvol lenticular i que veiem a la següent foto de Ramon Baylina (observador meteorològic de Sort), presa a 1992 amb càmera analògica, evidentment.

Fig 2. El "pollastre". Foto, Ramon Baylina, 1992

De la mateixa manera, a mi m’encanten, especialment, els capells que a vegades veiem sobre un cúmul o cumulonimbus, o bé sobre una muntanya com és le cas de l’espectacular cas del mont Fuji.

Fig 3. Capell lenticular sobre el mont Fuji (Japó)

Si us agraden els núvols us recomano el web http://www.clouds365.com/, així com el llibre Pretor-Pinney, G. The Cloud Collector’s Handbook. London: Hodder & Stoughton Ltd. ISBN 978 03 409 1943 9.

Referències:

3 a la carta: http://www.tv3.cat/videos/3916211/El-temps-Vespre-23012012
figura 1: http://www.meteoblue.com/en_GB/content/542
figura 3: http://www.thelivingmoon.com/43ancients/02files/Cloud_Images_Lenticular_01.html

Magnetita i nanotecnologia. Novetats en química dels materials

Pep Anton Vieta — Mon, 23 Jan 2012 09:59:21 +0000

Recordo, amb il·lusió, la primera vegada que vaig sintetitzar magnetita (Fe₃O₄) al laboratori i, amb ella, ferrofluid (en vaig parlar extensament en una entrada de 2009). Es tracta d’uns materials amb propietats magnètiques, els quals, davant d’un imant en moviment, presenten una resposta fascinant. En els seguents vídeos, que vaig gravar al laboratori fa gairebé 3 anys ho demostren.

Estic recordant aquests bons moments al laboratori gràcies a una notícia que acabo de llegir al web del CSIC, segons la qual un estudi liderat pel CSIC ha demostrat que cristalls sinètics de magnetita amb un gruix d’ 1 nm encara conserven la seva imantació estable. La recerca ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, el Sincrotró de Trieste (Itàlia) i els Laboratoris Nacionals de Sandia (EUA).

Segons l’article, que ha estat publicat a la revista Physical Review B, es podria tractar de l’iman més prim estudiat fisn ara. Segons els investigadors que lideren l’estudi, el material tindria interès en camps com l’espinelectrònica. Es tracta d’una tecnologia relacionada amb els dispositius d’emmagatzematge massiu d’informació, l’ús de la magnetita en els quals requereix que aquesta sigui capaç de mantenir la seva imantació de forma estale en capes molt fines.

Referències:

Lectura dramatitzada d’ “Oxigen”. Aquest vespre a Barcelona

Pep Anton Vieta — Sun, 22 Jan 2012 09:03:04 +0000

Ens hi havien convidat els companys de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), però em va ser impossible assistir-hi, el mateix em passa amb la sessió d’avui.

Lectura dramatitzada d' "Oxigen" (21/01/12). Foto, Mercè Piqueras

Tal i com llegeixo al bloc de la Mercè Piqueras, ahir va tenir lloc la primera lectura dramatitzada de l’obra Oxigen (ja vam parlar de la reedició del llibre per la revista Mètode, el passat novembre de 2011) al Museu Blau de Barcelona.

Precisament abans d’ahir, 20 de gener, vàrem celebrar el 254è aniversari del naixement de Madame Lavoisier (Marie-Anne Pierette Paulze), cientifica que va tenir un paper clau en el descobriment de l’oxigen i que apareix a l’obra com una jove de 19 anys que ha estat educada per ajudar el seu marit en la recerca científica.

Pels que pogueu i en tingueu ganes, realment ha de ser fantàstic, aquest vespre torneu a tenir l’oportunitat de viure la lectura.

Els que hagueu pogut gaudir d’ella ja m’explicareu com ha anat!

Dimarts, nova xerrada de divulgació científica d’Anton Aubanell a Blanes

Pep Anton Vieta — Sun, 22 Jan 2012 06:42:41 +0000

Demà passat, dimarts 24 de gener, el conegut i reconegut matemàtic, professor i divulgador Anton Aubanell tornarà a ser a Blanes per oferir-nos una xerrada de divulgació científica. El títol de la conferència és Un passeig per la història del nostre calendari i està organitzada per Aula Blanes.

El mateix Aubanell ens fa el següent pròleg, escrit i gravat, de la conferència que ens oferirà dimarts:

Hi ha coses que ens resulten tan quotidianes que no els donem importància, però que ha costat molt d’esforç crear-les. Una d’aquestes coses és el calendari, aquest formidable organitzador del nostre temps. En el passeig que us proposem intentarem resseguir una mica l’origen i evolució del nostre calendari tot contemplant el camí que s’ha seguit per ajustar-lo progressivament a la durada real de l’any.

Data: Dimarts 24 de gener del 2012

Hora: 20.00 h

Lloc: Sala Roberto Bolaño, Biblioteca Comarcal de Blanes

Pels que no pogueu venir a Blanes, la conferència serà retransmesa en directe per video streaming.

Més info:

L’any passat Anton Aubanell també ens va oferir una interessant conferència a Aula Blanes. Va ésser la seva famosa i genial Geometria amb bomboles de sabó.

Vidre net per sempre. Recerca en nous materials

Pep Anton Vieta — Sat, 21 Jan 2012 06:06:31 +0000

Els que portem ulleres ho agrairíem i els qui a casa tenen grans vidrieres o tribunes, també. Investigadors de l’Institut Max Planck per a la Investigació de Polímers i la Universitat Tècnica de Darmstadt (ambdues d’Alemanya), han desenvolupat un vidre que no és mullat ni tacat per líquids hidrofílics ni lipofílics.

Els investigadors han desenvolupat un recobriment pel vidre, transparent, compost de silici fluorat. D’aquesta manera, amb composició similar al tefló (politetrafluoretilè), aquest recobriment per a vidre repeleix l’aigua i l’oli de forma semblant a com ho fa el recobriment interior de les paelles.

Referències i més info:

Hidrogen extraterrestre i la bonica Nebulosa de l’Hèlix

Pep Anton Vieta — Fri, 20 Jan 2012 12:06:32 +0000

El telescopi VISTA de l’ European Southern Observatory (ESO), situat a l’Observatori Paranal, a Xile, ens ofereix una nova, més nítida i espectacular imatge de la bonica Nebulosa de l’Hèlix (NGC 7293), que els aficionats a l’observació també coneixem com a Nebulosa de l’ull de gat.

Aquesta nova imatge, publicada ahir al web de l’ESO, ha estat presa en llum infraroja i revela uns filaments d’hidrogen molecular i un fons ric d’estrelles i galàxies, que no apreciàvem al visible.

A la següent figura es pot apreciar bé la diferència, entre com la vèiem fins ara (Vis; dreta) i com la veiem ara (IR, esquerra).

El tracta d’una nebulosa planetària que es troba a la Constel·lació d’Aquari, a uns 700 anys llum de la Terra. La seva formació parteix de la mort d’una estrella, la qual acabarà essent una nana blanca (la podem veure al centre de la nebulosa).

Els filaments d’hidrogen, coneguts com a nusos cometaris, que ara podem apreciar, són d’una mida semblant al nostre Sistema Solar. I, perquè ens adonem del tot de l’escala que estem parlant, l’anell principal de la nebulosa té un diàmetre d’uns 2 anys llum.

Nusos cometaris a la Nebulosa de l'Hèlix. APOD del 13 d'abril de 2008

Heus aquí una pinzellada de química extraterrestre, de la mà de l’astrofísica més avançada.

Referències:

Imatges: http://www.eso.org i http://apod.nasa.gov/

Matins de la Química 2012

Pep Anton Vieta — Wed, 18 Jan 2012 17:05:53 +0000

Aquest matí, el Departament de Química d ela UdG, hem organitzat la IX Edició d’ Els Matins de la Química.

Com cada any, les diferents àrees del Departament hem ofert tallers als estudiants de Batxillerat que ens han visitat (de Girona i província). Aquest any, a més a més de participar al taller de l’àrea de Química Inorgànica com he fet altres anys (relacionat amb les reaccions red-ox i formació d’aliatges), enguany he tingut el plaer d’oferir la conferència inaugural de la jornada.

Quan la Directora del Departament de Química em va fer l’oferiment, em va fer molta il·lusió. La conferència l’he titulat “Química, una ciència ben VIVA i IMPRESCINDIBLE” i en ella he volgut fer un petit viatge per la història de la química (des de l’alquímia fins a una notícia del diari d’ahir) i destacar que la química ha estat molt important, ho és avui i és clau per a afrontar els reptes del s.XXI. Una ciència ben VIVA, en constant actualitació (hem parlat dels nous elements que acabem de col·locar a la taula periòdica), i IMPRESCINDIBLE per a les nostres vides.

Per fer la xerrada m’he ajudat d’unes imatges que he muntat mitjançant el Prezi. Aquí la tenim:

Companys i companyes de Batxillerat, esperem que avui hagueu gaudit de la química i que hagueu après coses noves. Nosaltres ens ho hem passat molt bé. Fins la propera!