Malcans

Avui farem una classe de química orgànica bàsica, formulació dels malcans, sí,sí ho he escrit bé, malcans:
malcans.jpg

Fins dilluns!, tot bon químic reposa el cap de setmana…

Anuncis

Els peixos saben comptar almenys fins a 4

 Els peixos de l’espècie Gambusia holbrooki saben comptar almenys fins a quatre, segons ha revelat un estudi de la Universitat de Pàdua. El professor del departament de psicologia general Christian Agrillo ha explicat que aquesta espècie sap distingir el grup més nombrós de peixos quan el té davant.

“Per protegir-se dels predadors, aquests peixos tendeixen a formar grups nombrosos. A través dels experiments de laboratori hem observat que col·locant un peix davant de dos grups de nombre divers, el peix solitari reconeix el gran i tendeix a afegir-s’hi”, ha declarat Agrillo.

A partir de cinc
La decisió es produeix sempre que el peix solitari ha d’escollir entre grups de dos o tres membres i de tres o quatre. No obstant, quan ha d’elegir entre grups de cinc o sis, el peix solitari no arriba a ser capaç de distingir quin dels dos és més gran.

No obstant, si la diferència entre els dos grups és molt gran, com quan ha de decidir entre grups de vuit i setze, el peix solitari és capaç d’agregar-se al més nombrós.

Les altres espècies
Els científics han deduït a partir d’aquestes observacions que el Gambusia holbrooki sap comptar fins a quatre i pensen que altres espècies de peixos també podrien fer els mateixos comptes.

“La nostra investigació ens ha portat a establir que els peixos usen una espècie d’acumulador intern per distingir el grup més nombrós, o bé són capaços d’estimar la quantitat d’espai que el grup ocupa”, ha explicat Agrillo.

Dedicat a Kekulé

Com tots sabeu Friederich August Kekulé (Darmstadt 1829- Bonn 1896) va ser un important químic orgànic que el 1865, en un treball sobre els compostos aromàtics, fou el primer en proposar l’estructura en anell per al benzè i els seus derivats.

Jo sé el sectret del seu descobriment i aquí us el mostro, ben mirat amb aquest material fins i tot un mico hagués pogut proposar l’estructura del benzè.
benze.jpg

Balena morta d’uns 8m a Platja d’Aro

 Un cetaci d’entre 7 i 8 metres va aparèixer ahir mort a la cala Belladona, a Platja d’Aro. L’animal, segurament un rorqual comú ( Balaenoptera physalis ) –la balena mediterrània per antonomàsia– presentava un avançat estat de descomposició i va ser arrossegat pels corrents i el vent dominant de Garbí, com és usual en aquesta època. L’avís del cetaci mort el va donar a les 8 del matí una unitat de Seprona de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament.

El Servei de Medi Ambient i la policia local, amb la seva unitat marítima, es van desplaçar fins a la cala, situada a l’extrem nord del municipi, a tocar Calonge, on van remolcar les restes de l’animal fins al Port d’Aro, on hi ha les grues per elevar vaixells. Des d’aquí el van traslladar fins a l’abocador de Solius. El protocol en aquests casos és sempre el mateix; després de localitzar l’animal es dóna avís al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) perquè, si és el cas, portin a terme proves a l’animal i investiguin les causes de la seva malaltia o mort.

balena.jpg
El Punt digital (dijous, 28 de febrer de 2008)

I’m a Stingray!

No fa gaire més d’una setmana que vam tornar del nostre viatge químic a Riviera Maya (Mèxic).
Un dia, tot fent snorquel a Shel-ha, vam conèixer un amic que mai oblidarem, vam nedar amb l’Stingray.

Era una tarda plujosa quan, jo tot desesperat pensava que m’havíen enredat. Ens havien dit que en aquelles aigues, entre peixets i peixots, podríem veure nedar al rei del planeig sobre la sorra, a l’indistingible rajada d’agulló (Stingray). Havíem passat tot el matí amb l’Eloy buscant-ne algun rastre, algun senyal, entre peixos i moluscs; quan de sobte, després de dinar ens vam trobar a en Plani emocionat confessant-nos i prometent-nos que, ell i altres companys, havien nedat amb un exemplar de rajada d’agulló.

Va començar a ploure quan ens posavem a l’aigua, hi vam passar tota la tarda, l’espectacle s’ho mereixia. En Plani ens va guiar tot nedant a l’Eloy i a mi mateix cap a les grans extensions de sorra, lluny de les roques, al bell mig del petit golf que formava aquest bell parc de Shel-ha. Quan de sobte… va passar planejant per sota nostre… moment de silenci, diria que s’ens va tallar la respiració a tots 3, seguidament vam començar a cridar, i jo, que duia la càmara de fotos de sota aigua a punt, sense pensar-m’ho em vaig submergir…

Aquí tenim una mostra d’una de les meves fotos d’aquell dia, cal dir que vam passar la tarda nedant entre rajades i altres peixos, una experiència inolvidable.
4.jpg

Aquesta experiència està dedicada a l’Steve Irwin, conegut al nostre país com “El caçador de cocodrils” (1962-2006), qui va passar i va donar la vida per la protecció de la vida salvatge. El recordarem com aquell qui el 4 de setembre de 2006 es va acostar massa a un Stingray.

Sorra, H2O… SOS

Avui he trobat un acudit a EL Punt digital que m’ha agradat. Tots sabem que hi ha manca d’H2O, però els blanencs sabem que hi ha manca d’un altre material basat en silicats…

sorra.jpg
Pels que no sou de Blanes, la platja de s’Abanell és la platja del sud de Blanes, la que es troba entre la desembocadura de la Tordera i Sa Palomera.

El temporal del passat gener va fer unes destrosses espectaculars i inèdites. Sí, cada any els temporals d’hivern s’enduien sorra i havíem d’esperar nous i diferents temporals perquè la tornessin… però aquest any ha sigut massa! No només s’ha endut la sorra sinó que també ens ha deixat sense passeig!

Aquí us mostro algunes de les fotos que vaig fer el dia 4 de gener de 2008, semblava que hagués passat una guerra per ojn hi havia hagut el passeig de s’Abanell.
dsc02270.jpg
dsc02387.jpg
dsc02381.jpg

Conferència a Girona del doctor Massagué

Massagué apel·la a la suma d´esforços per avançar en la curació del càncer .L’equip de l’investigador ha identificat una de les claus de la metàstasi del càncer de mama.

Ahir al vespre el doctor Joan Massagué va omplir l’auditori Narcís de Carreras de Girona en una conferència de Tribuna de Girona.

La conferència va ser molt interessant per a tots nosaltres, els no entesos en el tema, els que ell va anomenar com a “la gent del país, que és a qui va adreçada aquesta recerca”. Massagué, que va comparar l’acció de les cèl·lules cancerígenes amb un atac terrorista, va parlar dels progressos que s’han fet en la lluita contra el càncer gràcies a la millora del coneixement de la malaltia, cosa que s’ha traduït en una millora dels tractaments. També es va referir als darrers avenços en la identificació dels gens que actuen com a mediadors en la formació de metàstasi en el càncer de pit.

Si en voleu saber més informació pregunteu-nos-ho a mi mateix o a la marta, tots 2 hi vam assistir.

massague.jpg