El preu del petroli segueix pujant i es comencen a fer estudis seriosos sobre quina font d’Energia serà la substituta d’aquests hidrocarburs.
Si ara mateix ens diguessi que totes les reserves de petroli s’han esgotat hi hauria un gran daltabaix. El món desenvolupat paralitzat!
Sortosament no ens trobem en aquesta situació però, tal com podem copsar cada cop que carreguem el dipòsit de benzina, el preu dels carburants cada cop està més alt. A més els expersts ja anuncien que les reserves actuals de petroli, les bosses del subsol actualment en explotació, aviat seran buides.
La qüestió que es planteja és, hem de seguir taladrant el subsol buscant bosses de petroli (fet cada cop més complicat ja que s’ha d’anar a buscar al subsol que es troba quilòmetres per sota dels oceans, tot un repte per a la ingenieria a l’hora de contruir les bases d’explotació petrolífera “surants” i els seus quilomètrics trepants) ó começar el repte, potser encara més complicat, de buscar noves fonts d’Energia amb rendiments elevats i, ja que hi som, amb el mínim de residus com a subproducte possible.
Una d’aquestes noves fonts d’Energia, molt neta ja que no produeix emisions de gasos com a subproducte al transformar-se, és l’E eòlica que es transforma en E elèctrica per mitjà dels molins. No és una font d’E nova, ja hi ha molts parcs eòlics a diferents indrets del món, però el que sí que és un camí nou és el de aprofitar el vent a la superfície dels mars i oceans plantant-hi allà els molins de vent. Parcs eòlics marins.
Ho trobo molt bona idea, aprofitar la força del vent i, a més, al mig del mar, on els molins no molesten (ara els nostre amics ecologistes ja no s’haurien de queixar per l’impacte visual que els provoquen els molins, alguns semblen el mateix Quixot…)
Fotografíes de parcs eòlics marins a Dinamarca
Dinamarca és el país pioner en aquest tipus d’Energia amb els majors parcs eòlics marins del planeta. Actualment el 50% del consum elèctric familiar danès prové d’aquests parcs.
L’estat espanyol, que destaca en l’ús de l’Energia eòlica terrestre, no ha situat, de moment, ni un generador mar enfora. Tot i que hi ha un projecte per instal.lar un parc entre Barbate y Conil, a la costa de Càdis, però s’ha topat amb l’oposició dels pescadors locals, que temen que afecti a les rutes migratòries de les tonynes i de les autoritats locals, que temen que l’impacte visual espanti els turistes (potser tots els estiuejants que van a Càdis són ecologistes? un enigma interessant sobre el que caldrà investigar…).
pepquimic.wordpress.com 