Lum? naturalment

Els Lampírids (Lampyridae) són una família de coleòpters que inclou les cuques de llum ó lluernes ó llumeneres, caracteritzats per la seva capacitat d’emetre llum (bioluminiscència).

A les nits càlides d’estiu és possible veure les cuques de llum femella il•luminar-se per atreure els mascles que volen per sobre. Generen llum mitjançant un òrgan especial (ectodèrmic), situat a la part inferior de l’abdomen, en intervals de 6 a 8 s. Aquesta llum es produeix mitjançant un procés d’oxidació de la “luciferina” en presència de l’enzim “luciferasa”. Aquest procés rep el nom de bioluminiscència i emet una llum brillant amb poca elevació de la temperatura.

Doncs dijous passat vaig poder assistir a un espectacle natural! Vaig poder contemplar una cuca de llum al jardí de casa i, sense que s’espantés, vaig poder retratar-la i tot, aquí tenim les fotografies, una sense flaix (on podem apreciar la llum que genera la cuca i una 2a foto amb flaix per tal de poder veure les dimensions de l’insecte.

Anuncis

Vent marí

El preu del petroli segueix pujant i es comencen a fer estudis seriosos sobre quina font d’Energia serà la substituta d’aquests hidrocarburs.

Si ara mateix ens diguessi que totes les reserves de petroli s’han esgotat hi hauria un gran daltabaix. El món desenvolupat paralitzat!

Sortosament no ens trobem en aquesta situació però, tal com podem copsar cada cop que carreguem el dipòsit de benzina, el preu dels carburants cada cop està més alt. A més els expersts ja anuncien que les reserves actuals de petroli, les bosses del subsol actualment en explotació, aviat seran buides.

La qüestió que es planteja és, hem de seguir taladrant el subsol buscant bosses de petroli (fet cada cop més complicat ja que s’ha d’anar a buscar al subsol que es troba quilòmetres per sota dels oceans, tot un repte per a la ingenieria a l’hora de contruir les bases d’explotació petrolífera “surants” i els seus quilomètrics trepants) ó começar el repte, potser encara més complicat, de buscar noves fonts d’Energia amb rendiments elevats i, ja que hi som, amb el mínim de residus com a subproducte possible.

Una d’aquestes noves fonts d’Energia, molt neta ja que no produeix emisions de gasos com a subproducte al transformar-se, és l’E eòlica que es transforma en E elèctrica per mitjà dels molins. No és una font d’E nova, ja hi ha molts parcs eòlics a diferents indrets del món, però el que sí que és un camí nou és el de aprofitar el vent a la superfície dels mars i oceans plantant-hi allà els molins de vent. Parcs eòlics marins.

Ho trobo molt bona idea, aprofitar la força del vent i, a més, al mig del mar, on els molins no molesten (ara els nostre amics ecologistes ja no s’haurien de queixar per l’impacte visual que els provoquen els molins, alguns semblen el mateix Quixot…)

Fotografíes de parcs eòlics marins a Dinamarca

Dinamarca és el país pioner en aquest tipus d’Energia amb els majors parcs eòlics marins del planeta. Actualment el 50% del consum elèctric familiar danès prové d’aquests parcs.

L’estat espanyol, que destaca en l’ús de l’Energia eòlica terrestre, no ha situat, de moment, ni un generador mar enfora. Tot i que hi ha un projecte per instal.lar un parc entre Barbate y Conil, a la costa de Càdis, però s’ha topat amb  l’oposició dels pescadors locals, que temen que afecti a les rutes migratòries de les tonynes i de les autoritats locals, que temen que l’impacte visual espanti els turistes (potser tots els estiuejants que van a Càdis són ecologistes? un enigma interessant sobre el que caldrà investigar…).

Taula i BANC periòdic

Tots coneixeu la Taula Periòdica, ara us presento el Banc que l’acompanya!! (en podríem dir al banc “raro” ja que conté les “terres rares” o elements de trancisió interna, que tenint en compte la radioactivitat de molts d’aquests elements jo m’ho pensaria 2 vegades abans de seure-hi) 

Espectacle

Com recordareu l’abril passat vaig penjar un vídeo de l’experiment de l’addició de caramels “Mentos” a una ampolla de cola light, experiment que va fer aquí, a la facultat de ciències de la UdG, en Pep Duran.

Ara us presento un vídeo (fet a l’estranger) basat en el mateix experiment però a l’engròs (pel qual han sigut necessàries 101 ampolles de 2L de cola i 523 Mentos!!) i acompanyat de música, en podríem dir un quimiomusical,

Poseu-vos còmodes i disfruteu de l’espectacle.

I, per celebrar-ho, què millor que brindar amb una copa de Cola!

Química al vent

Us presento un vídeo interessant sobre la Taula Periòdica dels elements, on podem repassar conceptes com la històra del sistema periòdic, les tendències de les propietats químiques al llarg dels grups i períodes així com les propietats químiques i aplicacions dels diferents elements. Tota aquesta petita lliçó de química acompanyada de bona música!

Al portal de vídeos a la xarxa, youtube, podreu trobar multitud de gravacions dedicades a la química, n’hi ha de molt bones, tant musicalment com químicament. (A l’introduir “pepquimic” al cercador de conceptes del portal youtube trobareu, juntament amb les meves pròpies gravacions, moltes d’aquestes cançons químiques a la secció dels meus favorits).

Cal dir que he descobert aquesta nova química musical a partir d’un vídeo boníssim sobre història de la química trobat per una companya química, el seu bloc. Aquí teniu aquest vídeo amb una lletra (Dalton, Thompson, Rutherford and Bohr…) i una música que realment enganxen, jo la proclamaria la cançó de l’estiu químic.

El GAT surt a la llum!

Ja és hora que la gent deixi de mirar-nos amb cara extranya quan parlem del gat de Schrödinger! La paradoxa de la superposició s’obre al món!

(aquest petit vídeo de 2min, del programa Redes conduit pel divulgador científic Eduard Punset, conté una lliçó molt bona  i visual sobre el tema)

La paradoxa de la superposició, que un objecte pugui estar al mateix temps a 2 llocs diferents, generada per la teoria quàntica, es compleix per partícules subatòmiques però què passa amb els objectes macroscòpics? Schrödinger va idear aquest experiment mental per resoldre aquesta incògnita. És el que anomenem la paradòxa del gat de Schrödinger, segurament l’únic ésser que està “viu” i “mort” a la vegada.

Molt bon cap de setmana!

Fluids no-newtonians

En Newton, es va dedicar a estudiar moltes coses, entre elles va descriure alguns moviments en fluids. Però per simplificar el model, va considerar varies propietats: per exemple que la viscositat d’un fluid és constant

En realitat existeixen més fluids no-newtonians que els que mantenen la seva viscositad constant. Però així són els models, són eines que serveixen per fer descripcions i prediccions, sempre es poden millorar.

Veiem un exemple sorprenent, realment espectacular, d’un fluid que varia la  seva viscositat en funció de la freqüència de la perturbació. Si el golpeges ràpid, es torna dur, si el golpeges lentament la seva densitat disminueix.

La piscina del nostre amic en Flipi el químic està plena d’un fluid no-newtonià, en aquest cas Mizena (fècula de blat de moro) dissolta en aigua. Es pot fer a casa sense cap perill!

Per experimentar amb aquest mateix fluid a casa ho podem fer a escala més reduïda, en un recipient de volum més reduit, també ens ho passarem bé (mireu el vídeo, també és espectacular).

Colors?

1r premi com a il·lusió òptica del 2008

( per veure les 10 finalistes de l’any cliqueu aquí)

Sorprenent Il.lusió òptica on mirant fixament el punt central durant uns 10s podem veure que en funció de la posició de les estrelles buides (sense color) s’omplen de color vermellós o blavós.

A aquesta il.lusió n’hi diuen “afterimage”. Els colors de l'”afterimage” varien en funció de la posició ja que provenen de la mateixa figura.