Perito i Argentina es divorcien

El 1879 va ser descobert a la Patagònia un gran glaciar d’uns 200 km2
de superfície i d’uns 30 Km de longitud màxima situat sobre la serralada dels Andes, el límit natural entre l’Argentina i Xile. El 1899 va ser batejat com a Perito Moreno en honor al reconegut naturalista argentí Francisco Pascasio Moreno, qui va dedicar la seva vida a l’exploració de la Patagònia.

El Perito Moreno cada any cap al març (estiu austral), quan s’arriba a les temperatures més altes de la zona, es fragmenta creant espectacles admirats per molts turistes. Per tant, qua això succeeixi no és notícia, si no és que te lloc en ple hivern austral!

Ahir, a les 11.20h (16.20h hora catalana) davant l’atònita mirada dels pocs (diuen que cap a un centenar) turistes quie corren per aquelles terres en ple hivern austral, va caure el pont que unia la Patagònia argentina amb el gegant Perito Moreno. És la 1a vegada, des de que es te constància del glaciar (1879) que aquest fet te lloc a l’estiu.
Potser és degut a l’escalfament global del planeta? El canvi climàtic? Ja ho veurem…(potser)

Aquí tenim unes imatges enregistrades fa 2 anys quan va tenir lloc el mateix fet que ahir (tot i que llavors va ser a l’estiu austral, fet que era habitual).

Síntesi de Focs artificials!

Esteu preparats per l’acció? Doncs seieu a la cadira més propera i contempleu l’experiment que acabem de realitzar a un laboratori de la UdG. El penjo en primícia per tot vosaltres!

L’experiment ha sigut realitzat per en Ricard, company d’estudis de Química, qui està duent a terme un treball experimental, amb el Dr.Pep Duran, dedicat a la divulgació química tot realitzant experiments sorprenents.

La racció que te lloc és la següent:

Zn + NH4NO3 —> ZnO + N2 + 2H2O (amb NH4Cl com a catalitzador i addició d’un parell de gotes d’H2O com a iniciadora de la reacció).

Endavant Ricard i Pep, ànims i que tingueu sort!

Aigua (s) en aigua (l)

Un iceberg és una gran massa de gel que s’ha desprès de les glaceres (generalment polars) o de plataformes de gel i s’ha endinsat a l’oceà. Els icebergs provinents de les glaceres solen tenir formes irregulars mentre que els que es formen per la desfeta de les plataformes antàrtiques solen ser de forma tabular, és a dir, amb la superfície emergida totalment plana.

El més curiós d’aquetes masses de gel flotants és que no ens podem ni imaginar la seva mida si les observem des d’un baixell, en definitiva, si només veiem la seva part emergida sobre la superfície del mar.

La densitat de l’aigua líquida és de 0.9999 g/cm3 (normalment l’aproximem a la unitat), en canvi l’aigua sòlida té una densitat menor (de 0.92 g/cm3), de manera que un tros de gel en aigua líquida surarà, i ho farà de tal manera que un 92 % del volum del tros de gel romandrà sota l’aigua líquida (per sobre de la superfície de l’aigua líquida només sobresortirà un 8% del volum del tros de gel).

Això és el que podem observar amb els icebergs, així que, per molt gran que veieu un iceberg (no és que s’en vegin cada dia per aquí a casa nostra…) només us està mostrant el 8% del seu volum!!

Si anomenem V al volum total de l’iceberg i Vs al volum que ocupa la porció d’iceberg que es troba submergida, tindrem, tal com veiem a la figura, que el pes (P) de l’iceberg valdrà el producte del seu volum per la seva densitat         (0,92 g/cm3). Aplicant el principi d’Arquímedes, tindrem també una empemta (E) ascendent igual al pes de l’aigua desplaçada per la fracció submergida (Vs multiplicat per la densitat de l’aigua líquida que és 1g/cm3).

Per passar a la pràctica contempleu aquesta espectacular fotografia feta de tal manera que veiem un iceberg sencer, amb la superfície del mar seccionada.

La ciència més bonica està a la natura!