Castanyes, moniatos i panellets

S’acaba l’ocubre i, com cada any, celebrem la castanyada!

Dia típic de menjar castanyes i moniatos; i demà, tots Sants, panellets!

La festa tradicional catalana de la castanyada té els seus origens en una antiga festa ritual funerària (igual que la festa de les bruixes que celebren als països anglosexons, anomedana halloween, potser us sonarà…). Sembla que el costum de menjar castanyes torrades, moniatos i panellets (alimenst altament energètics) prové del fet que durant la nit de tots Sants (vigília del dia dels morts) es tocava a mort fins a altes hores de la mainada i amics dels campaners els hi donaven un cop de mà, tots plegats menjaven aquests alimenst per no defallir.

Així que molt bon dia de tots Sants (felicitats a tothom) i a menjar castanyes i panellets!

Anuncis

+ superconducció, espectacular!

Ja que ahir vam fer l’experiment de fer levitar un imant sobre un superconductor davant dels alumnes de Centelles, avui us mostro 2 dels millors vídeos que he trobat al youtube sobre el tema.

En aquest primer vídeo es pot veure perfectament l’efecte d ela levitació ja que utilitzen una peça de ceràmica superconductora i un imant molt grossos. A mé està molt ben gravat (sense que l’aigua condensada per efecte del N2 efecti a l’enfocament de la imatge).

I en aquest 2n vídeo podreu escoltar tota l’explicació teòrica sobre la supeconducció, amb esquemes dels camps magnètics i tot, sobre una gravació també ben feta i, a més a més, un prototip a escala d’una de les aplicacions tecnològiques de la superconducció, els vehicles que leviten sobre les vies (molt interessant ja que respecte als vehicles convencionals s’evita la pèrdua d’energia per fricció de les rodes amb la via (és clar que sempre quedarà la fricció de l’aire… o almenys per ara…)).

+ divulgació, superconductivitat!

Avui han vingut els alumnes de batxillerat centífic i científic-tecnològic de l’institud de Centelles a visitar la facultat de ciències i, concretament, a veure l’experiment que en Pep Duran tenia preparat sobre superconducció. Després de la teoria, què és un superconductor, de què està format, quines propietats presenta a certa temperatura, quines són les seves aplicacions,… ELs alumnes han pogut gaudir de l’experiment en el que han vist com un imant levitava sobre un superconductor tipus YBCO refredat mitjançant N2 líquid.

Fins i tot, amb l’ajuda d’un imant més potent i un altra ceràmica superconductora deiferent (i més petita), s’ha pogut comprovar com també aquesta pot ser aguantada per l’imant si s’aixeca amb precaució (les línies de flux magnètic són excloses pel superconductor (llegiu la teoria de més aball)però algunes l’atravessen, fent així que el pugui sostenir).

La teoria, superconducció

Tenim una peça d’un material ceràmic que anomenem YBCO (de composició YBa2Cu3O7) que presenta propietats metàl·liques a temperatura ambient però per sota de l’anomenada temperatura crítica (Tc) de 80 K (-196 ºC) en aquest cas, presenta superconductivitat. Els superconductors presenten dues característiques notables: 1. Per sota de la temperatura crítica (Tc) a la que es forma l’estat superconductor, la seva resistència elèctrica és nul·la. 2. També per sota de la Tc presenta l’efecte Meissner o d’exclusió d’un camp magnètic. De manera que al col·locar un imant sobre el material superconductor podem observar que el primer levita i gira lliurement, sobre la peça ceràmica, sense cap més resistència que la de l’aire.

L’experiment consisteix en:

– Omplim una càpsula de petri amb N2 líquid. – Introduïm la peça ceràmica (YBCO) a la càpsula de petri, submergint-la així en el N2 i, per tant, refredant-la per sota de la seva temperatura crítica. – Finalment dipositem l’imant sobre el superconductor ceràmic observant que l’imant no toca la superfície del superconductor, sinó que levita per sobre d’ell i s’hi manté, per l’efecte (comentat a la teoria) Meissner. – En la càpsula de petri el N2 líquid no està ben aïllat tèrmicament, de manera que es va evaporant. Això provoca que el material ceràmic vagi pujant de temperatura fins que supera la seva temperatuta crítica, es perden les propietats de superconductor i l’imant deixa de levitar, caient per efecte de la gravetat sobre la peça ceràmica. líquid. – Introduïm la peça ceràmica (YBCO) a la càpsula de petri, submergint-la així en el N2 i, per tant, refredant-la per sota de la seva temperatura crítica. – Finalment dipositem l’imant sobre el superconductor ceràmic observant que l’imant no toca la superfície del superconductor, sinó que levita per sobre d’ell i s’hi manté, per l’efecte (comentat a la teoria) Meissner. – En la càpsula de petri el N2 líquid no està ben aïllat tèrmicament, de manera que es va evaporant. Això provoca que el material ceràmic vagi pujant de temperatura fins que supera la seva temperatuta crítica, es perden les propietats de superconductor i l’imant deixa de levitar, caient per efecte de la gravetat sobre la peça ceràmica. I aquí teniu un vídeo que ja vam fer temps enrere:

Trobareu més informació sobre la superconducció a l’entrada que vaig fer al bloc de la nit de la recerca.

I ja ho sabeu, més vídeos a pepquimic del Youtube!

EXPOQUIMIA 08

Divendres passat vam anar a la ciutat comtal per visitar el saló internacional de la química EXPOQUIMIA. Ens vam llevar ben d’hora i la Montse, en Francesc , en Pep Duran i jo mateix vam pujar al tren per anar fins a Barcelona. Un cop vam ser al saló també s’ens van afegir en Plani i en Ricard.

Francesc, Pep, Montse i Pepquímic (de dreta a esquerra)

A l’Expoquimia vam poder voltar i fer el curiós. Molta química industrial, molta indústria dels plàstics i, no hi podia faltar, també vam veure química més de la nostra, química “petita”, de laboratori. Cases de les més conegudes com Sigma-Aldric o Panreac tenien estancs ben originals.

Com a curiositat podem destacar que Expoquimia estava situat al carrer Ciències!

Vam tornar a casa completament carregats de material químic (eppendorfs, bolis químics, calendaris químics, espàtules emmotllades davant nostre…)

El divendres vam passar uns bona jornada a BCN, ara que hi penso tinc una curiositat squímica sobre l’abreviatura de Barcelona  (BCN). Per si no ho sabieu la capital catalana surt a la taula periòdica!!

Itinerariquimic.cat

Estem de festa perquè estrenem un nou lloc web!

El Dr. Pep Duran de la UdG va crear Passeig per l’invisible: itinerari químic per Girona i el publicà coincidint amb l’Univest 08 (Congrés Internacional “L’estudiant, eix del canvi a la universitat“) celebrat a Girona el juny passat.

Jo mateix vaig assistir a una sessió de l’itinerari l’any passat, en Pep Duran ens va portar per diferents indrets de Girona i ens va fer veure el que per ala nostres ulls és invisible, la QUÍMICA, que és a per tot arreu…

Més endevant en Pep va tenir la idea de crear un lloc web amb tota la informació que es dóna a la sortida, amb tota la informació química ben detallada, les fotos i algun petit vídeo gravat allà mateix… i ens ho va proposar a una companya i a mi, i, amb moltes ganes, ens vam posar mans a la feina! Així que ja tenim acabat el lloc web que hem fet entre la Montse i jo mateix (i, és clar, sota la supervisió d’en Pep Duran).

itinerariquimic.cat

Aquí teniu les paraules d’en Pep Duran amb les que, a tall de pròleg, encapçalem el web (ho trobareu a la pestanya Us hi atreviu?):

Un itinerari adreçat a tothom, en el qual onze parades han estat escollides amb la intenció d’il·lustrar exemples quotidians de la presència de la química en el context de la ciutat de Girona.

Passeig per l’invisible es refereix a allò que no es veu a simple vista. Els processos químics que percebem són la conseqüència de canvis que es produeixen a una mida molt petita, encara invisible. És la mida dels àtoms. Passejar per Girona és sempre un goig. Fer-ho i parlar de química molt més: la ciutat és plena de referents i d’exemples d’un passat i d’un present que traspua química. De la muralla a l’argenteria, de la lleona als quatre cantons, les parets, l’aigua, les pedres la llum i l’aire ens parlen i ens expliquen un relat increïble i fascinant sobre la química que entre ells hi ha.

Al llarg d’aquest itinerari tindreu l’oportunitat de veure nombrosos exemples de la presència quotidiana de la química: des de materials de construcció al xips, des de joies a medicaments. També de reaccions químiques, com la respiració, l’enduriment de les argiles o el rovellat del ferro. Descobrireu per què la plata es torna negra i l’or no, com ha contribuït la química a augmentar l’esperança de vida dels humans i com funciona una bombeta o un fluorescent.

La ciutat es converteix en un laboratori que ens descobreix invisibles meravelles. Us hi atreviu?

Un itinerari adreçat a tothom, en el qual onze parades han estat escollides amb la intenció d’il·lustrar exemples quotidians de la presència de la química en el context de la ciutat de Girona.

Passeig per l’invisible es refereix a allò que no es veu a simple vista. Els processos químics que percebem són la conseqüència de canvis que es produeixen a una mida molt petita, encara invisible. És la mida dels àtoms. Passejar per Girona és sempre un goig. Fer-ho i parlar de química molt més: la ciutat és plena de referents i d’exemples d’un passat i d’un present que traspua química. De la muralla a l’argenteria, de la lleona als quatre cantons, les parets, l’aigua, les pedres la llum i l’aire ens parlen i ens expliquen un relat increïble i fascinant sobre la química que entre ells hi ha.

Al llarg d’aquest itinerari tindreu l’oportunitat de veure nombrosos exemples de la presència quotidiana de la química: des de materials de construcció al xips, des de joies a medicaments. També de reaccions químiques, com la respiració, l’enduriment de les argiles o el rovellat del ferro. Descobrireu per què la plata es torna negra i l’or no, com ha contribuït la química a augmentar l’esperança de vida dels humans i com funciona una bombeta o un fluorescent.

La ciutat es converteix en un laboratori que ens descobreix invisibles meravelles. Us hi atreviu?

Així doncs esteu convidats a visitar el web de l’Itinerari químic per Girona. No veiem tot allò que existeix i tot allò que veiem no és únicament el que existeix, descobrim la QUÍMICA que ens envolta!

Longitud, relativa?

Avui us presento unes il·lusions òptiques basades en longituds. Realment els objectes que veiem mesuren el que realment sembla? Ja veureu que moltes vegades jugant amb perspectives podem arribar a confondre el sentit de la mesura…

Aquestes il·lustracions les he escanejat del llibre “The ultimate boock of optical illusions” que vaig importar de Londres l’estiu passat.

Així que si esteu preparats agafeu el regle i a disfrutar!

1. Comencem amb la, suposo, coneguda il·lusió de Pozo. Els 2 objecvtres negres són de la mateixa longitud, encara que no ho semblin…

2. Les línies verticals són totes de la mateixa longitud!

3. Igualment aquestes 2 línies vermelles medeixen el mateix (alerta amb les perspectives…)

3. Que en són de punyeterus els triangles… (les línies verda i la vermella medeixen el mateix).

4. Repeteixo: Que en són de punyeterus els triangles! (El punt es troba al vell mig de l’alçada del triangle).

6. Alerta amb els símbols < i >, ens poden confondre. (els 2 segments separats per < mesuren 3 cm, el regle no enganya…)

7. I per acabar aquestes noietes ens donen el millor consell: Alerta amb les perspectives! (|AB|=|CD|).

Expoquimia

null

Avui ha començat a Barcelona la 15a edició del Saló Internacional de la Química, EXPOQUIMIA. Allà hi podrem trobar seminaris, conferències,… novetats i innovació amb totes les disciplines de la química.

El saló està ubicat al Recinte Firal de la Gran Via i estarà obert fins divendres 24 amb un horari diari de 10h-19h.

EduQ. Educació Química, la nova revista de la SCQ

Ahir al vespre, després d’un dia dur i ple de Química, vaig arribar a casa amb ganes de reposar i desconnectar i em vaig trobar una grata sorpresa a la bustia… allà m’esperava + Química!!

En un gran sobre de la Societat Catalana de Química hi havia el 1r número de la nova revista Educació Química (EduQ). Es tracta d’una revista especialitzada en l’ensenyament de la química a tots els nivells amb especial èmfasi en l’etapa secundària (12-18 anys) i en la divulgació de les relacions de la química amb la societat.

EduQ_SCQ

Ahir a la nit ja vaig fullejar i llegir per sobre algun dels articles de la revista tot familiaritzant-me en el que serà una de les publicacions que esperaré amb més ganes. En aquest 1r número podem gaudir amb un article dins la secció química quotidiana del conegut Claudi Mans (en una ocasió ja vaig parlar dels seus interessants llibres “La truita cremada” i “Secrets de les etiquetes”) o un treball de recerca d’un alumne de batxillerat sobre l’acumulació de metalls pesants en peixos, entre d’altres.

En la revista està dividida en les atractives seccions actualitat química, projectes curriculars, innovació a l’aula, conceptes i models químics, estratègies i recursos didàctics, treball pràctic al laboratori, noves tecnologies, història i naturalesa de la química, química i societat, química i educació ambiental, recerca en didàctica de la química, formació del professorat, treballs de recerca dels alumnes i ensenyar i aprendre ciències.

Si us voleu subscriure a la nova i flamant revista adreceu-vos a la pàgina web http://scq.iec.cat/scq/index.html on trobareu la butlleta d’inscripció.

M’en vaig a llegir la EduQ, m’hi esperen un munt d’articles interessants.

Felicitats als editors de la EduQ i a la SCQ, aquest és un gran pas per la divulgació de la química al nostre país!