Va de fases

Us proposo unexercici: Anomenar les 5 fases (o estats d’agregació) de la matèria. Potser molts direm, 5? no n’hi havia 4? o fins i tot, però si eren 3!

Les fases de la matèria comuns, comuns per coexixtir a temperatura ambient i a pressió atmosfèria, són: Sòlid, líquid i gas. Coneixem perfectament algunes de les propietats d’aquestes fases, com que la sòlida presenta un volum definit, la líquida ocupa el volum del recipient que el conté i el gas és el que es pot comprimir més fàcilment.

Però hi ha una 4a fase de la matèria que és el plasma.

plasma

ICP (Inductively Coupled Plasma, és una tècnica d’emisió atòmica que es troba dins l’espectometria d’emisió basada en plasma com a font d’energia per a l’excitació d’àtoms) de la facultat de ciències de la UdG que vaig poder retratar a les pràctiques d’analítica de fa un parell d’anys. A la imatge es pot apreciar la gran il·luminació emesa pel plasma generat sobre el tub de quars, i la bobina d’inducció, en veiem 3 voltes. Aquest plasma és resultat d’Ar ionitzat i es troba a una temperatura d’entre 6000 i 10000 K!!).

El plasma és un gas ionitzat, és a dir, amb una gran concentració d’electrons i cations. Per generar un plasma és necesàri un aport extern d’energia que provoqui la ionització del gas. Com a curiositat cal dir que quan cau un llamp es genera plasma, l’alta temperatura del llamp ionitza els gasos de l’atmosfera per on va passant.

fases

Diagrama de canvi de fases amb els processos de canvi en els dos sentits

Ara ja tenim coneixem 4 fases de la matèria, però i la 5a?

La 5a fase de la matèria és l’anomenat condensat de Bose-Einstein, que es dóna en certs materials a molt baixa temperatura, propera al zero absolut (0 K). La propietat que el caracteritza és que els àtoms del material passen al seu estat fonamental (l’estat de mínima energia). El condensat és una propietat quàntica que no té anàleg classic que permet que els efectes quàntics siguin aparents a escala macroscòpica. Segons el principi d’exculsió de Pauli només els bosons (tipus de partícula elemental, un exemple n’és el fotó) poden estar en aquest a fase o estat d’agregació.

Aquest estat condensat de Bose-Einstein va ser anomenat per 1a vegada el, 1924-25 per Satyendrab Nath Bose i Albert Einstein i no va ser produit al laboratori fins al 1995 per Eric Cornell i Carl Wieman (Universitat de Colorado) fet galardonat amb el Premi Novel de Física 2001 (el premi va ser entragat a aquests 2 investigadors i Wolfgang Ketterle, repartit per 1/3 per cap).

Per acabar cal dir que existeixen altres possibles estats de la matèria, alguns dels qual només podem trobar sota condicions extremes, com són el superconductor (aquest ja l’he explicat a una entrada anterior aquí al bloc i ambé hem gravat vídeos que trobareu al youtube), el supersòlid o la matèria estranya (aquest últim sembla el títol d’una ple·lícula de terror, en una altra ocasió parlarem d’aquests extranys estats de la matèria).

Mar enfadat

Avui els blanencs hem pogut gaudir d’un bonic temporal de mar.

A l’edició d'”El temps” del vespre s’ha mostrat una foto (clicar-la per veure l’edició del temps sencera) que he fet aquest migdia on es pot veure la mar de fons i una gran onada saltant es Portell (sa Palomera petita) i el passeig ple de sorra (les onades han arribat fins a la carretera en alguns punts, cobrint tot el passeig d’aigua i sorra).

44Com a curiositat cal dir que en Tomàs s’ha deixat la 1a part de nom (Pep Anton)

Aquí teniu una mostra més del temporal d’avui:

2

3

Cul-de-sac?

sense_sortida

Cul-de-sac

1 m. [LC] Atzucac.

atzucac

1 m. [LC] [HIH] [GG] Carreró o camí sense sortida.
2 m. [LC] per ext. La discussió es troba en un atzucac.

__________________________________________________________

segons el diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Però aquesta paraula composta no consta únicament als diccionaris de la nostra llengua, concretament al diccionari Oxford de llengua Anglesa trobem la següent entrada:

cul-de-sac

/kuldsak/

noun (pl. culs-de-sac pronunc. same) a street or passage closed at one end.

— ORIGIN originally a term in anatomy: from French, ‘bottom of a sack’.

_________________

Aquí ha passat una cosa inesperada per mi, m’he endut una sorpresa amb el final de la entrada que he trobat al diccionary Oxford on diu que l’expressió ve del francès. Com que no sé francès em pensava que la paraula l’havien pres del català.

Aquesta història del cul-des-sac va començar aquestestiu a Londres. Mentre passejava pels mateixos indrets que anys vivien atemorits pels passejos nocturns d’en Jack vaig trobar la seguent senyal:

culdesac

Aquell mateix dia vaig comentar a la professora de l’acadèmia d’Anglès la meva sorpresa al trobar-me amb aquell senyal… i em va explicar que utilitzen la paraula com fem nosaltres, no només per designar un carrer sense sortida sinó que també per situacions que estroben en un atzucac. A la professora també li vaig explicar el significat de la paraula en Català i em va dir que no ho savia, li va fer gràcia, va entendre el significat de la paraula.

Si busquem cul-de-sac a la wikipedia anglesa trobem:

“Cul-de-sac” literally means “bottom of a bag” in Catalan.


Per fi! almenys a la wikipèdia enseya als anglesos que cul-de-sac no només té sentit en francès.

Molt curiós…

Si us sembla bé farem un petit experiment:

Llegiu ràpidament aquet petit text tot contant les F que hi surten:

FINISHED FILES ARE THE RE-

SULT OF YEARS OF SCIENTIF-

IC STUDY COMBINED WITH THE
EXPERIENCE OF YEARS

Quantes en veieu?

Al meu primer cop me n’han sortit 3, si us passa el mateix conteu-les ara a poc a poc i veureu totes les que hi ha

Post tempesta

Aquí podem veure l’edició de El temps d’ahir al vespre on va sortir la foto que vaig fer de la facultat de Ciències sota la pedregada (clicant a la imatge es pot veure l’edició sencera).

temps

I la mateixa foto tamvé va ser penjada per Tomàs Molina al blog dels meteoròlegs de TV3, el temps amb nom i congnoms.

temps1

I el vídeo, que ja vaig penjar ahir mateix al youtube, també el podeu veure al web d’El meu 324.

Seguiremm fent divulgació científica, química o meteorològica, des d’aquí, la Facultat de Ciències de la UdG.

Pedregada sobre Ciències

Aquesta tarda mentre estàvem a classe de Productes Naturals i bioorgànica amb el Dr.Bardají cquan els rellotges han marcat dos quarts de quatre sobtadament hem sentit una forta remor, tots hem girat els nostres caps cap a les finestres i…espectacle! Una calamarsada o pedregada?, des de dins la classe no es podia apreciar el diàmetred e les “pedres”, així que per comprovar si les pedretes superaven el centímetre de diàmetre, i per disfrutar de l’espectacle, he sortit de la clase (amb la càmara penjada al coll, es clar!).

dsc03548

Aquestes mans són de la Montse Dalmau, ella també ha sortit de classe.

dsc03537

I aquí tenim la petita gravació que he fet perquè en quedi constància.

Post Fira de Mostres Científica 08

Ahir a les 20h es van tancar les portes de la Fira de Mostres científica 08 i és hora de fer balanç.

En total van ser 2 dies de divulgació al cor de la ciutat de Girona, van passar grups de col·legis, instituts i ciutadans encuriosits. A l’estanc de química vam poder aprendre a diferenciar els àcids de les bases que tenim a casa (com el vinagre o l’amoníac) gràcies aun indicador àcid-base prou conegut com és la moreneta col lumbarda.

dsc03439

Amb els més petits de la casa, aprofitant la propoietat del canvi de color d’un altre indicador, aquest cop sintètic, (la fenolftaleïna) vam jugar a epies escrivint missatges secrets amb tinta invisible que després revelàvem com per art de màgia (essent en realitat per art de química). El petits també s’ho van passar bé construint molècules amb models moleculars ben casolans utilitzant escuradents per fer els enllaços i plastilina pels àtoms.

dsc03444

I els més gran van poder repassar els canvis de fase i la disminució de volum que comporta la sublimació des de la fase gas a la líquida submergint globus inflats en N2 líquid. Després tots plegats van poder descobrir com gràcies a la química dels nous materials s’està millorant en la relació resistència-lleugeresa en les bicicletes de competició.

dsc03442

I, com últimament ens té acostumats, en Pep Duran va tornar a pujar a l’escenari per mostrar la química més sorprenent i divertida.

dsc03446

Estar a l’estanc de química no em va permetre voltar per la fira, tot i que em consta de que hi va haver una bona varietat dins el món de les humanitats, les socials i les ciències. Esperem tornar-nos a trobar l’any que ve en aquesta carpa i que siguem encara més.

De la Ceba

Ahir a la tarda, mentre estava fent demostracions químiques a la fira de mostres científica em van fer una pregunta interessant. Per què plorem quan tallem cebes? i jo vaig respondre que no savia quina però que es tractava d’alguna molècula irritant que es desprenia al tallar aquest bulb. Així doncs que avui al matí el que he hagut de fer és buscar de què es tracta, tot té una explicació… i al darrere de quasi tot hi ha una molècula!

onions

Les cebes contenen trans-(+)-S-(1-propenil)-L-cisteina sulfòxid, una molècula inodora. Quan tallem la ceba trenquem les seves cèl•lules i això permet a l’enzim alinasa entrar en contacte amb el trans-(+)-S-(1-propenil)-L-cisteina sulfòxid produint piruvat, amoníac i syn-propanotial-S-óxid. Aquesta última molècula és la responsable de la irritació ocular i el llagrimeig.

ceba

Sembla ser que la raó de perquè el syn-propanotial-S-óxid és lacrimogen rau en la seva descomposició en aigua. Quan el syn-propanotial-S-óxid entra en contacte amb l’aigua dels ulls es descompon donant propanal, àcid sulfhídric i àcid sulfúric. Aquest últim àcid pot ser el responsable de la irritació de la membrana conjuntival produint el llagrimeig.

ceba2

Ara que ja sabem una cosa més ja podem tornar a la Fira de mostres Científica, si passeu per la plaça Constitució ens hi trobarem!