Repte criptogràfic!

Heu sentit a parlar del codi QR?

Doncs sense més embuts aquí en teniu un que acabo de generar. He escrit un petit text i l’he encriptat utilitzant aquest codi de barres bidimensional.

qr21

Aquí teniu el repte, a veure qui el desxifra més ràpidament.

Si has pogut descodificar el codi QR llegeix aquest i respon a la senzilla pregunta que hi he escrit i escriu un comentari amb la resposta per comprovar que ho has pogut desxifrar.

qr51

Nou llibre de divulgació

Mitjançant el facebook i gràcies a en Miquel Duran, m’acabo d’assabentar de que dimecres vinent dia 17 a les 19h tindrà lloc la presentació del nou llibre del divulgador científic Claudi Mans, “La vaca esfèrica. Conceptes científics quotidians que, d’entrada, jo no devia entendre prou bé“, per part de l’autor a la sala de Graus de la Facultat de Ciències de la UdG, tots hi som convidats.

lavacaesferica

L’amfitrió de la presentació és la nova Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG (C4D).

Claudi Mans anteriorment ja ha escrit 2 altres llibres de divulgació científica “La truita cremada” i “El secret de les etiquetes”, en una altra ocasió ja els vaig citar al bloc i també escriu articles de caire divulgatiu a la Revista de la SCQ i a la nova EduQ.

Fins dimecres amants de la ciència!

No fumeu!!

Avui al matí quan he passat pel bar de Ciències he vist uns sobrets de sucre que m’han cridat l’atenció. “Arsènic”, això és el primer que he vist, fora de lloc he pensat, al bar? i després he recordat la polèmica que s’ha generat després de la campanya anti-tabac que ha fet la Generalitat.

Realment els sobrets de sucre són curiosos, “deixa l’arsènic” diu un, “deixa el poloni 210” diu l’altre… no sé fins a quin punt una cigarreta pot contenir aquests elements en concentracions apreciables però si l’objectriu de tot anunci és cridar l’atencio…objectiu complert!

dsc04047

dsc04048

He segut a una taula del bar, he obert el diari i… renoi! tornem-hi!

dsc04049

dsc04050

Està molt bé intentar fer entendre a la gent de que deixi de fumar (o que no ho comenci de fer mai) ara bé, com que jo no he cregut mai en la frase “el fi justifica els mitjans” no sé fins a quin punt cal tornar als discursos de la química dolenta, la química contaminant, la química tòxica… Semblava que això ja ho havíem superat. Amb la feina que s’està fent últimament per netejar la cara de la química trobo que això és una coça a l’estómac considerable. No cal escriure compostos químics tòxics en un tros de paper per recordar que fumar és dolent.

Podríem substituir el “deixa el poloni 210” per “deixa el virus orthomyxoviridae” (pel que he trobat, el virus causant de la grip) per exemple, encara que sembli un exemple ximple crec què és una amenaça més clara per l’ésser humà que els compostros químics, ah! i m’agradaria que recordéssim que si podem sobreviure a l’atac d’aquest virus és gràcies a uns compostos que comprem a les farmàcies i que no són res més que QUÍMICA.

Estalella, l’exposició

22

Josep Estalella va néixer a Vilafranca del Penedès l’any 1879 i va morir a Barcelona l’any 1938. Llicenciat en Ciències Fisicoquímiques per la Universitat de Barcelona (1898), Estalella, que tenia ànima d’enginyer, va conservar sempre una inclinació perticular per la ciència aplicada, i no es va estar d’exercir la pràctica professional sempre que va poder. Va arribar a l’Institut de Girona el maig de 1905 com a catedràtic de Física i Química. Estalella va fer les classes més participatives, va afavorir la interacció amb els alumnes i es va basar sobretot en l’ensenyament pràctic. Després de la seva estada a Girona, es va incorporar a l‘Instituto-Escuela de Madrid. Pocs anys després se’n va anar a Tarragona, on va exercir de catedràtic a l’Institut de Tarragona (1921-1932). A partir d’aquell moment, la seva vida va estar estretament lligada a la renovació republicana i a la història de la política educativa de la Generalitat. El 1932 es va convertir en el director de l‘Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat de Catalunya.

El seu llibre més celebrat, Ciència recreativa, va ser publicat el 1918 –el mateix any que va marxar de Girona-, i és evident que el va preparar mentre residia a la ciutat. El llibre és un interessant text de divulgació que insisteix en curiositats i fenòmens científics amb la voluntat d’entretenir… i ensenyar. És un llibre que va ser reeditat diverses vegades fins l’any 1979, i després novament el 2007, però aleshores com a facsímil i ampliat amb comentaris actuals.

Avui assistim a una renovació, en aquests primers anys dels segle XXI, gràcies a les noves tecnologies de la comunicació.

Aquest escrit de Joan Miró (química UdG) és la porta d’entrada cap al món de la Ciència recreativa, tal i com si es tractés d’aquell cau de conills per on s’etrava al País de les Meravelles…

A la Fontana d’Or de Girona i fins al 14 de desembre es pot visitar l’exquisita exposició “CIÈNCIA RECREATIVA. De Josep Estalella al segle XXI“. Des de que es va inaugurar que volia visitar aquesta exposició però no en vaig tenir ocasió fins divendres passat. És realment com entar en un ambient màgic, tant fosc i amb aquells instruemnts de laboratori del segle passat (o de l’altre) intercalats amb experiments-invents d’aquells que es poden fer a casa… i, sorpresa! només d’entrar sento la veu d’en Pep Duran…(?) busco…i tobo una gran pantalla de televisió on surt fent els seus experiments de química recreativa, tot intercalant-se amb els interessants experiments de física recreativa d’un professor del País Valencià (del qual no em vaig apuntar el nom, gran error…).

A l’exposició hi trobareu moltes coses curioses i interessants (a més dels coneguts jocs d’equilibri d’Estalella)

forquilles

una de les que em va cridar més l’atenció, perquè precisament aquesta passada setmana n’estava fent recerca des de que en Carbó-Dorca en va parlar a classe, va ser  el trobar-me de cara a cara amb les 4 dimensions, amb un hipercub, o més ben dit amb 8 d’ells.

dsc03953

En una vitrina es trobava aquesta “creu hipercúbica”, com la del quadre d’en Dalí Corpus hipercúbicus on s’hi representa Crist sobreposat sobre aquesta creu hipercúbica gravitant sobre un cel fosc (com a curiositat podem veure Gala caracteritzada com la Mare de Déu al peu de la creu).

dali

Això només és un petit tast de l’exposició, la qual recomano fermament a tothom, grans i petits. Només cal un prerequisit abans d’entrar-hi, la curiositat.

Ciència a “El Club”

Ahir una representació dels químics de la UdG vam assistir de públic a el magazin “El Club” de TV3.

1Els químics ocupàvem el primer període del públic (clicar la imatge per veure el vídeo de la secció d’en Dani Jiménez)

Vam anar-hi un dimecres no per casualitat sinó perquè el nostre company divulgador científic Dani Jiménez aquest dia de la setmana fa una col·laboració en forma d’experiment de ciència recreativa i/o quotidina. Precisament ahir el millor moment de la tarda va ser quan en Dani va prendre un cilíndre de fusta de gran diàmetre i poca superfície i un flam per tal de mostrar la fictícia força centrífuga que segons la 3a llei de Newton és efecte de la inèrcia en un moviment circular. Per tant al fer una volta sencera a l’anell amb el flam a dins aquest no hauria de caure al fer girar el sistema a una certa velocitat, però … els experiments no surten sempre bé! (gràcies a això la ciència avança) i us podeu imaginar on van anar a parar el flam i el platet, un a cada punt del plató! i el flam … sobre les químiques!

4

Aquí es pot apreciar una porció, gens menyspreable, de flam sobre la cuixa de l’Aida.

L’Aida i les Martes van quedar amb els pantalons tacats (però quin honor, tacats pel flam d’en Dani!)

2

Aquí podem veure l’Albert Om mostrant a les càmeres les taques de flam dels texans de l’Aida

Però només l’Aida es va poder venjar d’en Dani prement el temut piu que activava la sortida d’aire a pressió.

3

Ahir va ser un dia realment fantàstic (“flamtàstic” que diem els químics en honor a l’Aida i al famós pastís de llet, ous i sucre que mai oblidarem)!

dsc03939Estudis de TVC, Sant Joan Despí, 3 de desembre de 2008