Ciència?! Per què?

Acabo de respodre una enquesta a l’interessant bloc, que m’agrada visitar sovint, “El tao de la física“.

L’enquesta en qüestió pregunta als visitants del bloc quina va ser la matèria preferida a l’escola, jo m’he llegit les opcions per respondre i he contestat satisfet, ja que la meva matèria preferida de l’escola sortia entre les opcions per triar. I, és clar, fins que no he donat la meva opinió no he pogut veure el gràfic que representa els resultats percentuals, com els que ens presenten a les nits electorals, de les respostes dels visitants del bloc. I aquí ha arribat la meva sorpresa.

enquesta

El primer que he pensat en llegir les opcions a triar ha sigut, pobres mates…i també he pensat,convençut, que la química i la física  presentarien resultats molt similars.

Al veure els resultats m’ha sorprès que les matemàtiques siguin la 2a matèria més votada i també m’ha sorprès molt la gran diferència entre física i química.

Ara bé, analitzant l’experiment, hem de tenir en compte en quin àmbit s’està fent l’enquesta, tot i que es tracta d’un lloc web amb accés lliure a tota la població, hem de tenir en compte que, només llegint el títol del bloc “El tao de la física” , deu ser un bloc visitat majoritàriament per amants de la física, les mates… la ciència en general (?); això ens portaria a la no sorpresa de la majoritària resposta a favor de les ciències, i aquesta tendència existeix  respecte a  la física i la matemàtica, però i la química?

Aquesta enquesta només serveix com a curiositat ja que per ésser fiable  s’hauria de fer en un àmbit més general de la població, però malauradament ja sabem la tendència de la resposta. Les ciències suspenen, només cal veure els matriculats en carreres científiques respecte a estudis d’altres camps.

Rumiant una mica arribo a la conclusió de que aquesta tendència a l’hora de triar estudis universitaris pot ésser deguda a 2 factors. El primer seria que la majoria de les decisions són fetes amb la idea de la practicitat, de la optimització del temps d’estudi i l’esforç per aconseguir el màxim “rendiment net”, amb la idea de que a la universitat no s’hi va a aprendre per amor a aprendre sinó a formar-se per anar a treballar i allà recollir els fruits;  ¿però el camí de l’estudi no pot donar fruits de sorpresa i emoció pels descobriments que fas (o et donen)? jo crec que sí, perquè ho he viscut. Això podria portar a  etiquetar els estudiants de ciències  com a idealistes, tal com ens anomenava un professor a 1r curs de carrera. O el segon factor que explicaria aquesta tendència podria ésser degut, seria molt trist, a la no visió de la ciència com a apassionant, degut a la manera com s’ha ensenyat en aquests primers cursos d’escola. Tot inici  és molt important, començar quelcom amb mal peu pot portar al desinterès per això la resta de la vida.

Això potser ens ha de fer reflexionar sobre la manera com s’ensenyen les ciències (en general) a les escoles i  instituts i, el més important, de quina manera es podrien ensenyar les ciències a les escoles i instituts.

Per aquesta raó hem de celebrar la dura feina que s’està fent actualment des de universitats, com la UdG on precisament el proper dia 4 de febrer es convida a estudiants d’ESO als laboratoris de química sota la diada d'”Els matins de la química“, les escoles i instituts (que s’addereixen a aquesta nova manera d’ensenyar ciència), a la multitud de blocaires que  dediquen el seu  quadern de bitàcola a reflexions sobre la ciència o a experiments divulgatius, als programes de televisió que també es dediquen a aquesta divulgació, com el conegut Què,qui,com del canal 33,… Aquesta és l’esperança pel futur de la ciència, l’esforç per il·lusionar els nois i noies, els futurs científics.

science-fun

Els Matins de la Química 09

matins1Aquest matí a la facultat de Ciències de la UdG s’ha celebrat la 6a edició d'”Els Matins de la Química”.

Avui els alumnes de batillerat que han visitat els laboratoris de la facultat han pogut realitzar interessants tallers de química així com visitar els laboratoris de recerca del departament de Química .

Les càmeres de TV3 també han estat avui als laboratoris de Química i al TN comarques ha sortit la notícia. Clicant a la imatge podreu veure el TN migdia sencer, la nostra notícia surt a partir del minut 4:10.

matins11

Cal recordar que tal com avui s’han realitzat activitats pels alumnes de Batxillerat, el dia 4 de febrer s’espera l’assistència dels alumnes de 4t d’ESO.

Si voleu més informació de les activitats que es realitzaran cliqueu al següent pictograma:

laquimicaEncomanem la passió per la Química al jovent, el futur

Cercles de gel

Avui (bé, ahir 17 degener) he pogut llegir una notícia sorprenent a la seccció de divulgació meteorològica Meteomania escrita per Alfred Rodríguez Picó a “El Periódico”.

Al llegir el títol de CERCLES DE GEL, el fenomen es va veure a Devon (Anglaterra) i al veure aquesta foto

gel

de seguida m’han passat pel cap aquestes altres imatges circulars i “britàniques” que sempre m’han inquietat

blatUn dels famosos cercles a les collites de blat que van aparèixer per primer cop a Winchester (Regne Unit). Fins i tot se n’ha fet alguna pel·lícula (ara mateix recordo “The visitors”).

stoneFotografia del famós cercle megalític Stonehenge que vaig poder plasmar l’estiu passat,és impresionant veure’l en directe. Està situat prop de Salisbury (Regne Unit).

i he pensat, ja hi tornem a ser! més fenòmens “paranormals” en forma circular a la Gran Bretanya… i m’he posat a llegir el text que acompanyava la foto del cercle de gel. Després de llegir l’escrit d’en Picó he buscat més informació sobre el tema  i he trobat la notícia publicada el 13 de gener de 2009 a l’edició online diari Times.

Podeu llegir ambdues notícies clicant als links que he posat, però ara faig un breu resum del que he entès al final de la recerca:

El 7 de gener de 2009 va aparèixer flotant al riu Otter (Devon, UK) un cercle de gel gairebé perfecte d’uns 3 m dediàmetre. Va ser descobert per un excursionista, qui estima que girava fent 1 volta amb uns 4 min. Cercles d’aquesta mena ja havien sigut trobats anteriorment a rius de zones més fredes com Escandinàvia o Canadà. Fins i tot existèixen referències d’aquest fenomen al s.XIX, el 1865 en va ser publicat un dibuix a la reconeguda revista  Scientífic American.

Tal com va passar amb els cercles a les collites de cereals n’hi ha que associen aquests cercles de gel a missatges d’essers extraterrestres. Científicament no està clara la font d’aquest fenomen però una de les teories és, amb temperatures molt baixes en superfície, el moviment circular i la  posterior unió de trossos de gel, creats a la superfície del riu, per efecte de remolins.

Aquí tenim algunes altres imatges del fenomen ocorregut en altres ocasions:

ice2Rússia

ice5

Michigan (EEUUA)

I fins i tot he pogut trobar un vídeo al youtube que va ésser gravat el passat 13 de desembre de 2008 a Mississauga, Ontario (Canadà), on podem apreciar aquest cercle de gel girant al mig del riu.

Després de tot plegat no crec que es tracti de missatges encriptats que ens envien els extraterrestres ja que després de tants anys sense saber-los desxifrar suposo que, aquestss éssers clarament més intel·ligents que nosaltres dins aquest supòsit de que han arribat a trobar-nos i a enviar-nos senyals, ja haguéssin intentat enviar-nos missatges més directes, que la nostra ment humana pugui entendre. O potser només es tracta d’un joc d’enginy? d’un enigma?…

Predicció curiosa

M’agrada consultar sovint el portal d’El meu temps del canal 324 de TVC on tots nosaltres podem penjar fotos o vídeos relacionats amb la Meteo, així tots ens podem convertir en observadors, fotoperiodistes, divulgadors… informadors , en definitiva, dels fenomens meteorològics que ocorren a les nostres viles. 14 milions d’ulls donen per molt… els millors corresponsals o enviats especials que poden tenir els mitjans de comunicació som els propis catalans, els que vivim les notícies. Per això trobo molt interessant aquest web i l’he utilitzat força vegades, la darrera vagada va ser per penjar fotos del temporal de Sant Esteve de 2008 que, com sabeu, va tenir conseqüències catastròfiques a Blanes (i en daltres viles de la costa catalana).

Doncs avui al matí m’ha cridat l’atenció una foto penjada a aquest web on hi surten ena colla de cleves de ceba posades en fila. Segons explica l’autor de la foto es tracta d’un calendari pluviomètric de l’any. L’experiment s’ha de muntar el darrer dia de l’any i consisteix en posar 12 cleves de la mateixa ceba en fila i orientades de N a S, addicionar la mateixa quantitat de sal a cadascuna d’elles i esperar que la sal es “fongui” (està escrit així mateix, suposo que es refereix a que la sal es dissol en l’aigua de l’atmòsfera…). I l’autor de la foto ens fa la previsió de la pluviometria de tot l’any 2009, si ho voleu saber cliqueu aquí.

ceba

M’agradaria probar aquest experiment posant, al mateix moment, unes quantes fileres de fulles de diverses cebes, seria divertit probar-ne la reprodubilitat…

La meteorologia popular ha fet molt per l’inici d’aquesta ciència i, en general, amb totes les ciències tot va començar d’una manera semblant, recordem sinó la nostra apreciada alquimia. I, aquestes pràctiques de ciència popular, encara que inexactes i poc fiables “científicament”, encara ens poden ajudar a apropar la ciència a la població en general. Precisament  el primer dia de l’any 2009 vaig fer una entrada al bloc on citava el Calendari dels pagesos, un altre exemple de la ciència popular, els terrassans en són uns experts de meteorologia popular! I a la portada del Calendari dels pagesos hi trobem la roda perpètua la qual indica quins anys seran més o menys fèrtils… en una altra ocasió en parlarem, és molt intreressant.

2009, + Ciència!

cat

Ja som al 2009 i la ciència segueix entre nosaltres. Aquest és l’Any Internacional de l’Astronomia (visiteu IYA2009 ó AIA 2009), una ciència que també m’apassiona. Durant aquest any en aquest bloc parlarem més d’astronomia, aquest és el meu proposit d’any 9 (espero que no sigui comla majoria de propòsits que es fan moltes persones aquests dies, els quals duren de Nadal a Sant Esteve…).

Jo avui he començat el dia, i l’any, obrint el Calendari Lluna 2009 que,com fa cada any, em va cagar el tió.

20091

El Calendari Lluna és molt interessant ja que cada pàgina representa un mes i ens indica els planetes que són visibles a simple vista i la seva posició (espai temporal) relativa respecte la Lluna, les posicions relatives dels astres (Sol i Lluna) respecte les constel·lacions, també ens indica els Apogeus i Perigeus

2009-1

I parlant d’Astronomia, ara també fullejava el tradicional Calendari dels Pagesos, que també em caga cada any el tió, on la primera pàgina està dedicada a les dades astronòmiques. Hi trobem el principi de les estacions,  la visiblitat dels planetes i les dates i zones de visiblitat dels esclipis de Soll i Lluna (per exemple, us abanço que el primer eclipsi visible des de Catalunya aquest 2009 serà un eclipsi penumbral de Lluna el 5/6 d’agost).2009-2

Molt bon Any de l’Astronomia i a seguir disfrutant de la Ciència!