Teoria+experimentació

Aquí tenim un article interessant, a part del descobriment en si, perquè mostra la cooperació entre la recerca teòrica i experimental.

Aquset article publicat a l’edició del 2 de febrer del New York Times està dedicat al descobriment per l’equip del Dr. Oganov, Stony Brook University (NY), d’una nova forma al·lotròpica del bor quasi tant dura com el diamant.

03boron-500

La nova forma de bor descoberta consisteix en un cristall format per 2 subestructures, una és una gàbia de 12 àtoms de B (liles al model) i l’altra és una peça de 2 àtoms de B (taronja). Les  dues subestructures formen enllaços iònics. aquesta és la 1a vegada que enllaços iònics han sigut vistos en estructures cristal·lines formades per 1 sol element.

El bor apareix en múltiples formes al·lotròpiques, se n’han descrit 16, tot i que petites concentracions d’impureses poden alterar-ne les estructures i sembla que l’element presenta només 4 formes pures, diu el Dr. Oganov.

L’equip del Dr. Oganov ha utilitzat una tècnica computacional que codifica paràmetres de l’estructura cristal·lina en una cadena de dades. Començant amb un nombre d’estructures cristal·lines prova, el programa calcula l’energia necessària per mantenir els àtoms empaquetats i descarta les versions que no estabilitzarien l’estructura. Després, tal com passa en l’evolució biològica, els paràmetres del cristall són “mutats” i porcions de l’estructura són “recombinades”. Finalment, després de molts càlculs la resposta convergeix a la forma estable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s