Aquest 2009 és l’Any Internacional de l’Astronomia, ja n’he parlat altres vegades, i es fan diverses activitats divulgatives arreu del país (i areu del món) per tal d’apropar més aquesta ciència a tota la població. El proper cap de setmana viurem l’atronomia a Blanes! Divendres i dissabte vinent tindrà lloc una plantada de telescopis al castell de Sant Joan per tal de disfrutar amb l’observació. Jo hi seré dissabte, així que si us animeu allà ens trobarem! (Jo ja començo a treure la pols del meu petit telescopi i vaig posant oli al 3peus…).
Arxius mensuals: Març de 2009
President Benach 2.0
Aquest migdia hem tingut el goig de comptar amb la presència del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Benach ens ha ofert la conferència La Catalunya 2.0 i ha sigut convidat pel servei de Llengües de la UdG que celebra els seus 10anys d’existància, per molts anys!
Benach ha començat parlant del desinterès creixent per la política per part de la població i, segons ell, la solució rau en la participació ciutadana en la gestió del país, vila, barri… “Cal un interès per la política” deia el president, “ningú es pot desentendre de la política” […] “un país no abança sense la implicació de tothom, i Catalunya tampoc”. En aquesta primera part de la intervenció Benach ens ha remarcat la importància de la implicació de tots nosaltres en la resolució dels problemes de la societat i com a pont entre els ciutadans i els polítics ens ha presentat el web parlament.cat, on tots tenim el dret de petició. Benach ha definit la política 2.0 com l’acció d'”escoltar el pols de la ciutadania”, interactuar amb la població i estar així més a prop de la “política de veritat” i d’una “democràcia real”. “Cal enganxar de nou els ciutadans a la política”, aquesta frase m’ha fet pensar amb l’anunci d’encomana el català.
En la seguent part de la conferència el president ha definit l’espai-temps en el que ens trobem com a l'”era de la velocitat“, “tenim més fonts d’informació que mai, però també hi ha més riscos que mai” ha comentat Benach. “Hi ha prou nivell de reflexió?, La informació és prou contrastada?, L’anonimat fa perdre el valors de les aportacions?”… El president Benach també ha fet referència al principal problema de la xarxa actual, que no tothom en té accés, sigui per la questió econòmica que comporta estar connectat a la xarxa o bé per a la incapacitat que sent la gent més gran per entrar en aquest món. “Hem d’aconseguir que tots el territori tingui la mateixa accessibilitat a la xarxa i que tothom s’hi vegi capaç d’entrar”
Finalment Benach ens ha presentat el Parlament 2.0, que proporciona la interactivitat política-societat. Facebook Parlament, canal youtube Parlament, twitter Parlament, i lapossibiltat de tenir els ginys parlament al nostre web o bloc. Realment el nostre Parlament està al dia!
Per acabar el President de Parlament ha fet país amb les següents paraules: “s’ha de fer país, hem de decidir quin país volem per els nostres fills i filles”, hem d’aconseguir que “Catalunya segueixi sent pòrsper, pionber, creatiu”…
“Els polítics han de parlar amb la ciutadania, no a la ciutadania” ha afirmat Benach entre la seva intervenció, avui el M.H.Ernest Benach ens ha mostrat que està disposat a parlar amb nosaltres.
A la sortida de la conferència he pogut fer conèixer el bloc Pepquímic al President Benach, fent-li entrega de la tarjeta Pq, espero que el visiti.
Gràcies Ricard per fer de fotògraf.
Stormglass
Avui gràcies a la secció Meteomania d’en Picó (El Periódico) he descobert l’existència d’un instrument utilitzat en meteorologia ben curiós, l’Stormglass (got de les tempestes). És un d’aquells aparells curiosos que a mi m’agraden tant, com el Frare del temps (un dia us presentaré el meu), el termometre de Galileo, … I ben mirat al veure fotos de l’instrument me n’adono que l’he vist moltes vegades en vaixells però no coneixia la seva utilitat (és a dir, una altra vegada on m’adono que he comès el gran error de no preguntar quan calia…)
L’stormglass és un instrument meteorològic que es va utilitzar a partir de 1750 per preveure temporals marítims. Hi ha constància de que en els vaitges de Darwin feien serir aquest aparell al vaixell. La seva lectura rau en l’observació del tub de vidre on hi apareix, o no, precipitat; en funció d’això la predicció serà una o altra, aquí tenim un dibuix de les possibles observacions amb la corresponent previsió meteorològica:
1- Si observem aparició de cristalls a tot l’interior del tub de vidre el temps serà ennuvolat, si estem en una estació temperada, o bé serà previsió de nevades en estacions fredes.
2- Si observem cristalls en forma d’agulles cap a la part superior del tub la previsió serà de temps ventós o càlid.
3- Si observem l’aparició de petits cristallets en forma d’estrelles en dies assolellats d’hivern la previsió és de nevades. Si hi ha cristalls al fons del tub indica glaçada.
4- Si observem el tub tèrvol de petits cristalls en forma d’estrelles indica tempestes.
5- Si el líquid del tub és transparent indica una previsió de dia clar i sec.
Detall dels cristalls que es formen a l’Stormglass.
Finalment, des de la visió científica, ens hem de fer la pregunta, i quina és la composició de la solució que es troba dins d’aquest tub de vidre? La següent: 2.5 g de nitrat potàssic i 2.5 g de clorur d’amoni dissolts en 33 mL d’aigua destil·lada on s’hi addicionen 40 mL d’etanol i 10 g de càmfora. Cal dir que la recció que té lloc no la tinc pas clara ()només he trbat això, haurem d’investigar més. Si algú pot proporcionar informació serà d’agrair.
Cristal·lització, silicat
Un dels meus processos preferits que tenen lloc al laboratori (i també a la natura) és la cristal·lització. M’apassiona observar els cristalls, el seu procés de formació i em sorprèn la granquantitat de formes diferents que prenen diferents compostos al cristal·litzar. No fa pas gaire vaig presentar el creixement cristal.lí dendrític. Avui us en presento un altre de prou sorprenent per la velocitat en què te lloc.
Els que ens heu visitat a les diverses fires i festes de ciència on hem assistit fent els nostres experiments de divulgació científica, la última vegada va ser al Saló de l’Ensenyament 09, ja coneixereu l’experiment de la peixera de creixement cristal·lí on tothom pot “plantar” un cristall en la peixera que conté una solució de silicat i observar com, ràpidament, creix un bonic cristall de silicat (amb el contracatió de la sal que hem addicionat, cristall que hem “plantat”) en forma d’alga o corall subaquàtic.
La nostra peixera de creixement cristal·lí subaquatic
Doncs la setmana passada vam portar l’experiment a observació detallada al laboratori i aquí us presento el vídeo, on es veu aquest procés de cristal·lització de ben a prop. Per observar bé el fenomen hem dut a terme l’experiment addicionant un únic i gros cristall de clorur d’alumini (amb un pel de clorur de cobalt, que li dona el color blavós) a un vas de precipitats cotenint una solució de silicat de sodi (1:1, aprox). La cristal·lització del nou silicat d’alumini té lloc en direcció ascendent seguint la bombolla d’aire que obre camí al cristall, després podem observar com el cristall format té una estructura tubular per l’interior de la qual puja aire cap a la superfície. També es pot observar com un cop en superfície, el cristall comença a escampa-se per ella formant-hi una capa (com si del procés de congelació d’un llac es tractés).
Aprofito per recuperar aquesta fotografia on podem veure el divulgador científic Dani Jiménez plantant el seu cristall en la nostra peixera de creixement cristal·lí. Va ser el 22 de juliol de 2008 a l’ESOF 08 (European Open Forum) que enguany es va celebrar a Barcelona.
UdG 2.0
Miquel Duran ens mostra la nova universitat, la UdG 2.0. Ara m’he assabentat que ahir va fer una presentació sobre el tema i a l’Edunomia en podeu veure el powerpoint que va presentar. Fins i tot va crear un grup al facebook on s’està obrint un interessant debat sobre el tema.
Per seguir dins d’aquest marc, dilluns vinent dia 30 a les 13h el presient del Parlament de catalunya, Ernest Benach, ens parlarà de la Catalunya 2.0 al Parc Científic de la UdG.
Peix transparent!
Avui i gràcies al bloc de la Cristina he descobert l’existència del peix Macropinna microstoma (també conegut com a peix “ulls de barril”) el qual presenta uns ulls tubulars i un cap transparent. Només de descobrir aquesta espècie tant curiosa m’he posat a investigar sobre ella.
Es tracta d’un peix marí d’aigües profundes i que habita a les zones tropicals-temperades dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic, el qual té una morfologia peculiar. Tal com he etiquetat a la imatge anterior els ulls aparents que es troben a la part frontal del cap del peix no són els seus ulls reals sinó que són els orificis nasals, els seus ulls reals (“telescòpics”) sobresurten del crani, i estan protegits per un teixit transparent, els quals apunten cap amunt per tal de poder descobrir les siluetes de les seves preses.
Aquí tenim una gravació d’aquest peix tant curiós presa en aigues Californianes a unes profunditats d’entre 600 i 800 metres sota el nivell del mar.
La natura mai deixarà de sorprendre’ns, suposo que en aquí roman la gràcia de la ciència.
Ciència-religió, diàleg interessant
Aquest vespre David Jou ha fet una xerrada al Centre Catòlic de Blanes sota el títol Ciència i fe: horitzons del diàleg entre ciència i religió.
David Jou és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la UAB i investigador en termodinàmica de processos irreversibles. Paral·lelament a la seva tasca científica ha publicat una extensa obra poètica que destaca pel conreu de temes tan científics com religiosos. Avui ens ha parlat del tema que tracta al seu penúltim llibre, el diàleg entre ciència i religió.
“Ciència i fe no estan necessàriament en conflicte” ens ha començat dient Jou aquest vespre, remarcant la diferent intenció i metodologia que segueixen per explicar diferents aspectes del mateix món. “La ciència restringeix el seu àmbit de coneixement a les situacions que poden ser tractades amb els seus mètodes ,que són l’observació, l’experimentació, la classificació, la sistematització i el càlcul, i enfoca la seva atenció en allò repetible i contrastable. En aquest sentit, la ciència no dificulta ni ajuda a la reflexió sobre la religió” deia Jou.
Després d’aquesta xerrada que he trobat tant interessant (on Jou ha deixat anar conceptes que trobo apassionants com l’equació de Schrödinger, l’antimatèria, els forats negres, la matèria fosca,…) he arribat a la conclusió o, més ben dit i amb més humilitat, el professor Jou m’ha fet arribar a la conclusió de que perquè aquest diàleg, necessari, entre ciència i religió sigui possible de manera autèntica tant els d’un “bàndol” com els de l’altre (es pot formar part dels 2 “bàndols”, i tant, ben mirat marcar aquests 2 “bàndols” demostra un desconeixement d’un d’ells des de l’altre, o d’ambdós des de fora d’ells) han mostrar més humilitat, reconeixent que no posseeixen tot el coneixement i que l’unamb l’altre es poden complementar per descriure la realitat completa, és a dir, la realitat física, moral i estètica.
A l’acabar la xerrada Jou m’ha dedicat el llibre, el qual encara no he llegit sencer però ja recomano. Aquí hi podrem llegir tot el que Jou ens ha explicat tant bé avui i que no sóc capaç de resumir tal com voldria.
No ens quedem estancats en el nostre àmbit del coneixement. Una visió global de tot plegat ens ajudarà a ser més comprensius i més savis. Enriquim-nos aprenent allò bo i desconegut de l’altre!
NASA. Aquí, en directe
Què deuen estar fent ara mateix els astronautes a l’Estació Espacial Internacional(ISS)?
Acabo de descobrir que podem seguir en directe la vida a la ISS (no sé fins aquin punt és en directe, però si ho diuen…) a través del web de la National Aeronautics and Space Administration. Cliqueu a la insígnia de la NASA per accedir directament a la NASA TV.