Addictes al plàstic

Ahir al vespre al programa del canal 33 60 minuts va ser dedicat al documental titulat Addictes al plàstic. Aquest reporatge em va agradar molt i trobo que seria interessant de passar-lo a la universitat al primer curs d’estudis científics (pel que tinc entès en els nous graus que s’implantaran el curs vinent i que substituiran les llicenciatures en ciències el primer curs d’estudis científics serà comú per els diferents àmbits de les ciències. Així els estudiants del s diferents graus en ciències cursaran matemàtiques, física, biologi, geologia i química en el seu primer curs universitari. Pel que també tinc entès això ja era així en les antigues llicenciatures en ciències).

Després de mostrar la multitud d’aplicacions dels plàstics, el problema de la seva acumulació al planeta, diferents formes de reutilització i reciclatge d’aquests polímers i la possibilitat de la síntsi d’un plàstic a partir de vegetals van mostrar imatges del “Gran Abocador del Pacífic“. Veure’n imatges em va sorprendre tot i que coneixia la seva existència.

El Gran Abocador del Pacífic és una acumulació de dixalles surants (si més no aquesta és la part visible) giratòria (en forma de vòrtex) a la part central de l’Oceà Pacífic nord i es tracta d’una gran concentració de plàstics i altres deixalles  en suspensió acumulades en aquest zona per acció dels corrents giratoris del Pacífic Nord.

vortexsEls 5 grans corrents giratoris als oceans de la Terra, entre ells el del Pacífic Nord

Els corrents giratoris oceànics o vòrtexs oceànics són causats per l’efecte Coriolis.  El gir del Pacífic Nord ocupa una superfície d’uns 34·106 km2 i presenta un gir rotatori en sentit horari.

Recomano veure el següent vídeo (Cliqueu sobre la imatge de sota) que correspon a un fragment del programa Good Morning America, l’equivalent a Els Matins de TV3 d’en Cuní, dedicat al Gran Abocador del Pacífic. És esgarrifós veure que mostres d’aquelles aigues, d’indrets allunyadíssims de terra ferma, contenen més quantitat de plàstics que no pas de plàncton. Aquests plàstics entren a la xarxa tròfica dels éssers marins… i aquí comença el gran problema.

plastic

La química no se’ns pot anar de les mans, entre tots hem de saber controlar els processos de producció,  proposar i posar en funcionament processos de reciclatge, tot aplicant la química d’una forma raonada, sensata i harmònica amb les nostres vides i, en general, amb la del Planeta. La química no ha de ser l’enemiga d’aquesta física, biologia i geologia tan boniques que tenim al nostre entorn.