Peix transparent!

Avui i gràcies al bloc de la Cristina he descobert l’existència del peix Macropinna microstoma (també conegut com a  peix “ulls de barril”) el qual presenta uns ulls tubulars i un cap transparent. Només de descobrir aquesta espècie tant curiosa m’he posat a investigar sobre ella.

peix

Es tracta d’un peix marí d’aigües profundes i que habita a les zones tropicals-temperades dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic, el qual té una morfologia peculiar. Tal com he etiquetat a la imatge anterior els ulls aparents que es troben a la part frontal del cap del peix no són els seus ulls reals sinó que són els orificis nasals, els seus ulls  reals  (“telescòpics”) sobresurten del crani, i estan protegits per un teixit transparent, els quals apunten cap amunt per tal de poder descobrir les siluetes de les seves preses.

peix1

Aquí tenim una gravació d’aquest peix tant curiós presa en aigues Californianes a unes profunditats d’entre 600 i 800 metres sota el nivell del mar.

La natura mai deixarà de sorprendre’ns, suposo que en aquí roman la gràcia de la ciència.

Ciència-religió, diàleg interessant

Aquest vespre David Jou ha fet una xerrada al Centre Catòlic de Blanes sota el títol Ciència i fe: horitzons del diàleg entre ciència i religió.

12

David Jou és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la UAB i investigador en termodinàmica de processos irreversibles. Paral·lelament a la seva tasca científica ha publicat una extensa obra poètica que destaca pel conreu de temes tan científics com religiosos. Avui ens ha parlat del tema que tracta al seu penúltim llibre, el diàleg entre ciència i religió.

“Ciència i fe no estan necessàriament en conflicte” ens ha començat dient Jou aquest vespre, remarcant la diferent intenció i metodologia que segueixen per explicar diferents aspectes del mateix món. “La ciència restringeix el seu àmbit de coneixement a les situacions que poden ser tractades amb els seus mètodes ,que són l’observació, l’experimentació, la classificació, la sistematització i el càlcul, i enfoca la seva atenció en allò repetible i contrastable. En aquest sentit, la ciència no dificulta ni ajuda a la reflexió sobre la religió” deia Jou.

22

Després d’aquesta xerrada que he trobat tant interessant (on Jou ha deixat anar conceptes que trobo apassionants com l’equació de Schrödinger, l’antimatèria, els forats negres, la matèria fosca,…) he arribat a la conclusió o, més ben dit i amb més humilitat, el professor Jou m’ha fet arribar a la conclusió  de que perquè aquest diàleg, necessari, entre ciència i religió sigui possible de manera autèntica tant els d’un “bàndol” com els de l’altre (es pot formar part dels 2 “bàndols”, i tant, ben mirat marcar aquests 2 “bàndols” demostra un desconeixement d’un d’ells des de l’altre, o d’ambdós des de fora d’ells) han mostrar més humilitat, reconeixent que no posseeixen tot el coneixement i que l’unamb l’altre es poden complementar per descriure la realitat completa, és a dir, la realitat física, moral i estètica.

3A l’acabar la xerrada Jou m’ha dedicat el llibre, el qual encara no he llegit sencer però ja recomano. Aquí hi podrem llegir tot el que Jou ens ha explicat tant bé avui i que no sóc capaç de resumir tal com voldria.

No ens quedem estancats en el nostre àmbit del coneixement. Una visió global de tot plegat ens ajudarà a ser més comprensius i més savis. Enriquim-nos aprenent allò bo i desconegut de l’altre!