Stormglass

Avui gràcies a la secció Meteomania d’en Picó (El Periódico) he descobert l’existència d’un instrument utilitzat en meteorologia ben curiós, l’Stormglass (got de les tempestes). És un d’aquells aparells curiosos que a mi m’agraden tant, com el Frare del temps (un dia us presentaré el meu),  el termometre de Galileo, … I ben mirat al veure fotos de l’instrument me n’adono que l’he vist moltes vegades en vaixells però no coneixia la seva utilitat (és a dir,  una altra vegada on m’adono que he comès el gran error de no preguntar quan calia…)

stormglass

L’stormglass és un instrument meteorològic que es va utilitzar a partir de 1750 per preveure temporals marítims. Hi ha constància de que en els vaitges de Darwin feien serir aquest aparell al vaixell. La seva lectura rau en l’observació del tub de vidre on hi apareix, o no, precipitat; en funció d’això la predicció serà una o altra, aquí tenim un dibuix de les possibles observacions amb la corresponent previsió meteorològica:

1- Si observem aparició de cristalls a tot l’interior del tub de vidre el temps serà ennuvolat, si estem en una estació temperada, o bé serà previsió de nevades en estacions fredes.

2- Si observem cristalls en forma d’agulles cap a la part superior del tub la previsió serà de temps ventós o càlid.

3- Si observem l’aparició de petits cristallets en forma d’estrelles en dies assolellats d’hivern la previsió és de nevades. Si hi ha cristalls al fons del tub indica glaçada.

4- Si observem el tub tèrvol de petits cristalls en forma d’estrelles indica tempestes.

5- Si el líquid del tub és transparent indica una previsió de dia clar i sec.

stormglass_read_a

detall

Detall dels cristalls que es formen a l’Stormglass.

Finalment, des de la visió científica, ens hem de fer la pregunta, i quina és la composició de la solució que es troba dins d’aquest tub de vidre? La següent: 2.5 g de nitrat potàssic i 2.5 g de clorur d’amoni dissolts en 33 mL d’aigua destil·lada on s’hi addicionen 40 mL d’etanol i 10 g de càmfora. Cal dir que la recció que té lloc no la tinc pas clara ()només he trbat això, haurem d’investigar més. Si algú pot proporcionar informació serà d’agrair.

Cristal·lització, silicat

Un dels meus processos preferits que tenen lloc al laboratori (i també a la natura) és la cristal·lització. M’apassiona observar els cristalls, el seu procés de formació i em sorprèn la granquantitat de formes diferents que prenen  diferents compostos al cristal·litzar. No fa pas gaire vaig presentar el creixement cristal.lí dendrític. Avui us en presento un altre de prou sorprenent per la velocitat en què te lloc.

Els que ens heu visitat a les diverses fires i festes de ciència on hem assistit fent els nostres experiments de divulgació científica, la última vegada va ser al  Saló de l’Ensenyament 09, ja  coneixereu l’experiment de la peixera de creixement cristal·lí on tothom pot “plantar” un cristall en la peixera que conté una solució de silicat i observar com, ràpidament, creix un bonic cristall de silicat (amb el contracatió de la sal que hem addicionat, cristall que hem “plantat”) en forma d’alga o corall subaquàtic.

13

La nostra peixera de creixement cristal·lí subaquatic

Doncs la setmana passada vam portar l’experiment a observació detallada al laboratori i aquí us presento el vídeo, on es veu aquest procés de cristal·lització de ben a prop. Per observar bé el fenomen hem dut a terme l’experiment addicionant un únic i gros cristall de clorur d’alumini (amb un pel de clorur de cobalt, que li dona el color blavós) a un vas de precipitats cotenint una solució de silicat de sodi (1:1, aprox). La cristal·lització del nou silicat d’alumini té lloc en direcció ascendent seguint la bombolla d’aire que obre camí al cristall, després podem observar com el cristall format té una estructura tubular per l’interior de la qual puja aire cap a la superfície. També es pot observar com un cop en superfície, el cristall comença a escampa-se per ella formant-hi una capa (com si del procés de congelació d’un llac es tractés).

Aprofito per recuperar aquesta fotografia on podem veure el divulgador científic Dani Jiménez plantant el seu cristall en la nostra peixera de creixement cristal·lí. Va ser el 22 de juliol de 2008 a l’ESOF 08 (European Open Forum) que enguany es va celebrar a Barcelona.

esof120