26-A, 23 anys

Encara no eren dos quarts de dues de la matinada (hora local, UTC+3) quan el reactor número 4, com a conseqüència d’un augment sobtat de la seva potència en la prova de seguretat que s’estava duent a terme, va explotar. Una gran quantitat de radiació va ser emesa. El terror s’extendria per la Unió Soviètica, Europa Oriental, Escandinàvia, … i pel el món sencer, era el major accident  ocorregut en una central nuclear en tota la història i l’únic de nivell 7 en l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears (creada el 1990).

chernobyl_disaster

Avui fa 23 anys d’aquell accident i encara quan es pronuncia el mot Txernòbil una certa esgarrifança ens recorre els cossos. Les conseqüències van ser terribles i encara són presents en diversos països on des del 23 d’abril de 1986 multitud de persones han patit els efectes de la radiació en forma de mutacions genètiques les quals han donat molts casos de càncers.

Que la ciència serveixi per vetllar per la seguretat de les persones ha de ser una prioritat, no abaixem mai la guàrdia i aconseguirem la necessària harmonia entre l’avanç de ciència i la vida al planeta. Alerta!, que diria aquell crític televisiu o Al lloro! com diria el conegut president esportiu.

4 thoughts on “26-A, 23 anys

  1. Totalment d’acord amb tu, Pep, que la ciència ha de vetllar per la seguretat. Avançar, millorar, complementar i inventar a través de la ciència ha de ser compatible i complementari amb el fet d’assegurar unes condicions de seguretat òptimes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s