Gran Muralla Xinesa

La Gran Muralla xinesa, declarada patrimoni de la Humanitat el 1987 per la UNESCO, és molt més llarga del que s’havia cregut fins ara, concretament 2551.8 km més, extenent-se així fins als 8851.8 km. Això és resultat d’uns estudis que s’han portat a terme en els darrers anys i que han utilitzat, entre d’altres, la tecnologia GPS.

muralla

L’origen de la Gran Muralla es remunta al segle III aC amb Qin Shi Huangdi, l’anomenat primer emperador de Xina, llegendari també per la seva crueltat i pel mausoleu que es va manar construir amb els famosos guerrers de terracota, i l’objectiu de la seva construcció va ser evitar les invasions dels bàrbars del nord, com els mongols.

II Congrés de Docència de Química a Secundària

Aquesta tarda a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG s’ha celebrat el II Congrés de Docència de Química a Secundària, on han participat 3 conferenciants.

La primera conferència ha estat titulada Física, química i cinema: del Dr. Frankenstein a Alien, pel Dr. Manuel Moreno (Dep. física i Enginyeria Nuclear, UPC).cine

Ha sigut divertit recordar pel·lícules on apareixen científics diversos, des del Dr. Frankenstein (que va marcar l’inici del gènere cinematogràfic de la Ciència Fició) a les diverses versions de científics guillats, bojos o com n’hi preferiu dir dels quals també s’ha tret molt de suc al cine (i actualment a la televisió amb la secció de ciència d’un programa nocturn que tots coneixem). Anar al cine és una forma molt divertida d’aprendre ciència o, més ben dit, d’aprendre a ser crítics amb el que ens expliquen de ciència ja que en algunes d’aquestes pel·lícules es diuen algunes aberracions, només cal mirar l’exemple de Frankenstein, fer reviure un cos mort (o un aglomerat de peces mortes) amb una descàrrega elèctrica… (més aviat el que aconseguiríem és torrar-lo).

guillat1

La segona conferenciant ha sigut Begonya Oliveras Prat (Professora de Secundària de Ciències a l’IES Doctor Puigvert de BCN i del grup de recerca LIEC de la UAB) que ens ha presentat Treballar críticament textos dels diaris amb contingut químic a secundària. Els grafitis.

L’últim conferenciant ha sigut Pere Castells, químic responsable del Departament d’Investigació Gastronòmic i Científic de la Fundació Alícia que ens ha presentat la conferència Conceptes Científics explicats des de la cuina.  D’aquesta última xerrada m’agradaria destacar els tallers didàctics que fan a  la fundació, al Món Sant Benet, i especialment al taller, d’experiments  científics a la cuina, Cassoles i Provetes (al web d’Alícia hi trobareu els experiments que s’hi fan, entre d’altres l’aplicació de la col lumbarda com indicador àcid-base, tal com un dia vaig mostrar, per fer ous ferrats verds i totalment comestibles, per exemple). Quan trobi un cap de setmana lliure hi aniré.

cuina

Leonardo

Avui és el 557 è anniversari del naixement del  científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15/04/1452 – Amboise, 2 de maig de 1519).

leoAutoretrat de Leonardo (1512-1515)

En el món de l’art d’entre les seves obres més conegudes destaquen l’Home de Vitruvi, La Gioconda i El Sant Sopar. I en el de la ciència els estudis d’anatomia o els dibuixos dels esquelets de sòlids regulars, com els que va fer pel llibre de Pacioli De Divina Proportione, publicat el 1509. (Un altre dia, amb més calma, parlaré de la Secció Àurea o divina proporció o nombre d’or…)

divina

I en el món de l’enginyeria destaquen les seves aportacioons com a precursor de moltes màquines modernes, com ara l’helicòpter, la calculadora, bombes hicràuliques…

ales

La lliçó que crec que hem d’aprendre al veure un mestre com Leonardo Da Vinci és que no ens hem d’estancar en una àrea concreta del coneixement. La ciència (Conjunt de coneixences resultant de l’estudi, segons la segona entrada del Diccionari de l’IEC) és molt àmplia, explore’m-ne les zones més desconegudes per a nosalres!

Molècules curioses

Gràcies a la Laia acabo de descobrir un molt bon lloc web de química chemistry about.com (ben mirat ja hi havia anat a parar en alguna altra ocasió perquè em sona… però gràcies Laia per recordar-me’l; ara ja l’he desat a la llista de bons llocs de química al lateral dret de Pepquímic).

D’entre la multitud d’apartats interessants d’aquest web hi ha la part de “molècules amb noms extranys“, tema que sempre m’ha agradat (ara que em passa pel cap aprofito per recomanar el llibre Las moléculas de Atkins, un altre dia en parlaré en més detall i el bloc Molecule of the day). I aquí m’ha cridat molt l’atenció una molècula anomenada Àcid màgic (ben mirat la química sovint sembla ben màgica), que no és més que el superàcid (àcid amb una acidesa superior a l’àcid sulfúric 100 %) amb fòrmula molecular FSO3H·SbF5, format per una mescla equimolar de l’àcid de BrØnsted HSO3F i l’àcid de Lewis SbF5. Una altra molècula que trobem en aquesta llista de molècules amb nomes extranys és el finestrà, amb fòrmula molecular C9H12, que veient la seva estructura s’entén el seu nom:

444windowpane-3dOn els àtoms negres són C i els blaus H, a sota la mateixa molècula representant només els enllaços C-C

windowpane

Investigant sobre el tema he descobert que la Wikipedia en anglès té l’entrada anomenada List of chemical compounds with unusual names (Visca Wikipèdia!), on hi ha d’altres molècules amb noms curiosos, (si trobo un momentet hauré de fer la traducció d’aquesta entrada per la Viquipèdia).



Estic als Núvols

Després de la desconnexió de Setmana Santa i Pasqua torna la rutina, i amb ella la connexió a la xarxa. El primer que m’ha cridat l’atenció al connectar-me a la xarxa de nou, mentre el PC encara treu fum descarregant el munt de fotos de la targeta de la càmera digital, ha sigut el següent web que he descobert gràcies a la secció Meteoclick d’en Picó al Periódico de Catalunya.

Es traca d’un web dedicat als núvols, aquests aglomerats de gotetes d’aigua i/o cristalls de gel que tant m’apassionen. Aquí hi podem trobar un munt de fotos de núvols classificades per temes, des de les classes de núvols (cúmuls, estrats…) a efectes òptcs (com els halos o els arcs de Sant Martí) o tornados. La categoria més curiosa és la titulada “clouds that look like things”, és a dir núvols que s’assemblen a coses. Aquesta divertida cara retratada a Escòcia n’és un exemple.

face

A més a més aquest web és participatiu ja que et permet enviar les pròpies fotos. Quan tingui una estoneta repassaré les carpetes del PC a la recerca de bones fotos de núvols.

Telescopis a Sant Joan, Blanes 09

Acabo de baixar del Castell de Sant Joan, amb el meu petit telescopi reflector de 80 mm d’obertura, on hem passat el vespre mirant el cel. Tal com vaig anunciar, aquest vespre-nit els aficionats a l’astronomia de Blanes i voltants, hem fet una plantada de telescopis, acte organitzat per celebrar l’Any Internacional de l’Astronomia.

1

La meteorologia no ens ha acompanyat massa, fent passar teranyines de núvols entre els astres i els nostres telescopis. Tot i això hem tingut força moments de clarianes parcials, de manera que hem pogut observar el cel porció a porció. Primer de tot ens hem posat a observar l’objecte més gros i lluminós del cel d’avui, la bonica lluna creixent. On n’hem observat el Mar de la Crisi (molt adient per aquest 2009) i els diversos cràters. Despré hem passat a observar Saturn, del qual amb el telescopi de 80 mm d’obertura i un objectiu de 9 mm de diàmetre se’n podien apreciar perfectament els anells! També hem observat l’estrella doble Castor, bessona de Pollux, i quan hem tingut tot Orió en una clariana hem pogut veure l’M42.

22

Telescopi de l’amic Josep i la torre del Castell de Sant Joan de fons

Hem passat una vetllada interessant i molt distreta enfocant els telescopis al cel tot meravellant-nos amb aquest fantàstic univers (multiversos?) el qual només podem aspirar (per ara) a admirar-ne una petitíssima porció.

Campana de gasos

A vegades la campana de gasos o vitrina del laboratori, que utilitzem per fer-hi reaccions on s’emeten gasos tòxics, nocius, irritants, inflamables…, es converteix en un armari amb una varietat ben perillosa de productes. Si més no això és el que mostra aquesta divertida imatge, que he conegut gràcies a Museo de la Ciéncia, que no es veu pas representada al nostre laboratori!… però per si decàs avui no mostraré les nostres 2 vitrines de gasos…

vitrina

Trobo molt divertit això que diu sobre la màgia de l’agitador magnètic ja que quan vaig començar la carrera i en vaig veure un en funcionament, no n’havia vist mai cap, vaig trobar-ho cosa de màgia! com coi es creava aquell remolí dins del recipient… fins que vaig descobrir el truc magnètic.