Erlenmeyer

Avui es celebra el 184è aniversari del naixement d’Emil Erlenmeyer.

Richard August Carl Emil Erlenmeyer va néixer a Taunusstein (Alemanya) el 28 de juny de 1825 i va ser un químic dedicat durant molts anys a la síntesi orgànica. Entre els seus descobriments trobem la molècula d’àcid isobutíric (1865) o la proposta dels 2 anells de benzè condensats per a l’estructura del naftalè (1866). Al 1880 va desenvolupar l’anomenada Regla d’Erlenmeyer que diu que tot alcohol amb el grup hidroxil enllaçat directament a un doble enllaç entre carbonis  es converteix en un aldehid o una cetona. Això succeeix perquè, en l’equilibri tautomèric (veure reacció de sota), generalment la forma cetònica (1) és més estable que el seu tautòmer enòlic (2). (Vull deixar clar que dic generalment i no dic sempre, ja que ens podem trobar amb alguna molècula on la forma enòlica (2) es vegi estabilitzada per interaccions de ponts d’hidrogen entre l’H d’aquest grup hidroxil que s’ha format i un altre àtom d’O o S que hi hagi en la mateixa molècula).

eq.ceto-enol Pq

Equilibri ceto-enòlic tal com el representàvem a classe d’orgànica, amb la doble fletxa d’equilibri indicant que la forma més estable és la cetònica (1; que serà un aldehid si el grup R és un àtom d’H o serà una cetona si R=C amb 3 enllaços més). He indicat la zona involucrada en la reacció marcant-la en vermell (aquest H es sol representar per deixar clar que el resultat net de la reacció d’equilibri tautomèric és zero, tal com si només s’intercanviés aquest H entre el C α-carbonílic (de 1) i l’O (carbonil en 1 i alcohol {enol, C=C-OH} en 2, per estar ara enllaçat amb l’H en qüestió) de manera que tant la forma 1 com la 2 tenen el mateix nombre d’àtoms, són 2 tautòmers de la mateixa molècula).

Però tot i aquests mèrits d’Erlenmeyer dins el món de la química orgànica quan en sentim el seu nom la primera imatge que ens ve al cap (almenys a mi em passa això) és aquesta:

erlenemyer PqMatràs Erlenmeyer.

El matràs Erlenmeyer, que va ésser dissenyat per Emil Erlenmeyer el 1861.

Anuncis

Conjectura de Goldbach

Abans d’ahir a la nit em vaig quedar davant de la televisió gaudint de la pel·lícula. Era L’habitació de Fermat, encara no l’havia vist però n’havia sentit parlar molt, me l’havien recomanat. Ara jo també la recomano. Enigmes matemàtics i lògics (tot i que molt clàssics tots ells), misteri i intriga i tot plegat en l’entorn de l’embassament de Sau componen aquesta pel·lícula on la història de les matemàtiques amb alguns dels seus personatges hi és molt present i tota la producció gira al voltant de la famosa Conjectura de Goldbach, un dels problemes oberts més antic de les matemàtiques. A més a més veure cares catalanes en una bona producció cinematogràfica sempre fa patxoca…

El 7 de juny de 1742 el matemàtic Christian Golbach va enviar una carta a l’altre matemàtic Leonhard Euler proposant la següent conjectura:

Tot nombre enter parell major que 2 pot escriure’s com a suma de dos nombres primers.

La veracitat d’aquesta conjectura és senzillament demostrable pels primers nombres enters:

4 = 2 + 2
6 = 3 + 3
8 = 3 + 5
10 = 3 + 7 = 5 + 5

100 = 3 + 97

1000 = 3+ 997

però, a data d’avui i per la informació que tinc, no té demostració. La conjectura proposada per Goldbach segueix essent tema d’estudi pels matemàtics després de 267 anys.

El misteri és el motor de l’avanç de la ciència!

Ununbi, el nou element

Fa uns quants dies que vaig assabentar-me, primer de tot pel bloc de la Laia i després per altres fonts, que un nou element químic havia estat acceptat per la IUPAC per a entrar a la Taula Periòdica dels elements. L’element en concret ja el tenim a les taules més noves ja que havia estat creat artificialment anys enrere, tot i que fins ara no ha estat reconegut per la IUPAC com a tal. He volgut investigar una mica sobre l’element, aquí ho tenim:

L’element ununbi, amb nombre atòmic 112 i símbol Uub, va ésser descobert el 9 de febrer de 1996 al GSI (centre d’investigació d’ions pesats) de Darmstadt, Alemanya, per l’equip liderat pel Dr.Sigurd Hofmann. Al GSI, des del 1982 ja s’han “sintetitzat” 6 elements (107<Z<112).

periodic videos 112Els 6 elements descoberts al GSI marcats en vermell. Meitneri (1982), Hassi (1984), Darmstadti (1994), Roentgeni (1994), Bohri (1996), Ununbi (1996).

Precisament l’anterior taula periòdica correspon al fantàstic web Periodic videos, el qual ja vaig presentar en una altra ocasió, on podem trobar una gravació amb un experiment (pels que no és possible hi trobem una explicació) de cada element químic. Per l’element Uub el professor Poliakoff, el del súper-pentinat, ens comenta de quina manera van crear l’element 112 al GSI, la forta competència entre aquest centre de síntesi de nous elements amb el centre rus i l’americà i la manera d’anomenar els nous elements segons la IUPAC.

Ununbi és el nom que pren l’element temporalment segons el sistema de denominació sistemàtic dels nous elements de la IUPAC (sota aquest paràgraf veiem la taula de les arrels llatines i gregues per a cada nombre de l’1 al 9 i l’exemple de  la nomenclatura del nostre Uub). Clicar aquí per llegir les recomanacions de la IUPAC per a la denominació de nous elements. Parlar ara d’aquest element pot semblar que no sigui notícia ja que va ser descobert fa 13 anys, però la notícia és que aquest element ha sigut reconegut per la IUPAC ara (maig de 2009). Clicant aquí podem llegir l’informe tècnic presentat per la IUPAC el maig de 2009 amb el títol Discovery of the element with atomic number112.

taulaAixí l’element de nombre atòmic 112 s’ha d’anomenar posant les arrels corresponents a cada xifra 1 (un) 1 (un ) 2 (bi) = ununbi.

L’element Uub és l’últim dels elements súper-pesants, altrament coneguts amb l’abreviatura SHE (Super-Heavy Elements) acceptats per la IUPAC. Els elements super-pesants són els transactínids, és a dir els elements a partir del 104Rf (altres fonts senyalen els elements a partir del fermi, Z=100, com a súper-pesants), són sintètics i són de molt difícil estudi degut a la seva ràpida desintegració, presenten un temps de vida mig o període de semidesintegració molt curt, que pot ser de només pocs segons, o menys. Pel que fa al Uub el seu isòtop més estable és el 285Uub i sembla que té un temps de vida mitja d’uns 30 s. Aquests elements tant massius són creats en acceleradors de partícules pel bombardeig d’elements més lleugers els quals es fusionen amb el xoc donant els elements sintètics. Pel que fa a l’isòtop  277 de l’Uub ,que és el que va ser descobert el 1996, s’ha creat accelerant àtoms de zinc i fent-los bombardejar sobre una làmina de plom, obtenint-se l’Uub i un neutró, tal com mostra la reacció:

208Pb + 70Zn → 277Uub + 1n

Com a curiositat m’agradaria afegir que buscant informació sobre aquest nou element m’he trobat ple de vegades amb un personatge (l’Uub) de dibuixets animats, concretament de la mítica Bola de Drac, tot i que aquest personatge no és massa conegut ja que apareixia al final de la temporada  de Bola de Drac Z i a Bola de Drac GT, i aquesta última mai va ésser retransmesa sencera pel canal 33.

Uub

Quina gràcia que fa veure com la CIÈNCIA i la CIÈNCIA-ficció poden estar tant lligades, encara que només sigui pel nom compartit entre un personatge animat i un element químic.


+ Química UdG

Tornant de la revetlla de Sant Joan he trobat al correu electrònic el número 11 de la revista Engega de la UdG. I l’he fullejat, si és que se’n pot dir fullejar el mirar per sobre una revista en format digital tot pasant-ne les “pàgines”, trobant-hi 2 articles que m’han cridat l’atenció. Primer de tot ja m’han cridat l’atenció a l’índex, un es titula Tots som científics i l’altre Tenir química amb la ciència. A l’obrir cadascun dels articles per llegir-los encara m’ha fet més gràcia descobrir que les autores són companyes del departament de química de la UdG.

rn09

A Tots som científics Sílvia Simon presenta la propera edició de la Nit de la Recerca. La Nit de la Recerca 2009, que tindrà lloc a nivell europeu el proper 25 de setembre, es una acivitat cooordinada a nivell espanyol per la Universitat de Girona i impulsada per la nova C4D. A Girona tindrà lloc el proper 25 de setembre a la Casa de la Cultura, allà ens hi trobarem. (Per veure algunes de les activitats que vam fer a la passada Nit de la Recerca 08 cliqueu aquí).

A Tenir química amb la ciència, que correspon a la 3a parada de l’UdG Express, Laia Guillaumes ens fa reflexionar sobre la quotidionitat de la ciència, i concretament de la química.

Bona revetlla de Sant Joan!

Aquesta nit tots els catalans i catalanes celebrarem la revetlla de Sant Joan encenent fogueres, brandant bengales i llençant petards. Bombetes pels més menuts, coets pels amants de l’astronomia, masclets pels sorollosos, fonts pels  vius de colors, traques pels més agosarats… tot plegat, Química!

He preparat aquest curt vídeo amb 3 experiments on aconseguim encendre foc sense aplicar energia calorífica, sinó per addició de líquids, com són l’àcid sulfúric o la glicerina, sobre diferents sòlids. En el primer addicionem glicerina sobre permanganat de potassi (KMnO4), en el segon H2SO4 sobre la mescla (1:1) de clorat de potassi (KClO3) + sucre de taula (sacarosa) i en el tercer també addicionem àcid sulfúric ara sobre una mescla (1:10) de sofre + bromat de potassi (KBrO3). Tot plegat amenitzat amb la fantàstica Nit de Sant Joan de Sisa.

Molt bona revetlla! I ull viu amb els petards i fogueres!

Radioactiu!

Gràcies al fantàstic web Chemistry about he conegut aquesta curiositat sobre els colors i diàmetres relatius del pictograma corresponent a productes químics que presenten radiactivitat. El símbol internacional de radioactivitat, altrament conegut com a trèvol, va ésser inventat el 1946 a la University of California, Berkeley i, originalment, era de color magenta sobre un fons blau.

rad

Actualment el símbol és de color negre amb el fons gorc, amb un cercle central de radi R, un radi intern de 1.5R i un radi extern de 5R que delimita les 3 “fulles del trèvol” les quals presenten una separació de 60º entre elles. Per més informació clicar aquí.

rad1

La Maledicció de Tutankamon

Aquesta tarda l’equip de Divulgació Científica del Departament de Química de la Universitat de Girona hem tingut el goig d’ésser convidats a Vilablareix per fer experiments divulgatius als alumnes d’ESO de l’institut d’aquesta població gironina. Cal remarcar que ens hem trobat amb uns alumnes molt trempats, interessats amb els processos químics i físics que han pogut descobrir amb els experiments que els hem fet. Esperem que segueixin sentint-se atrets per la ciència al llarg de la seva vida, tant acadèmica com la quotidiana.

3Pep Duran i Ricard a punt de fer un experiment davant dels alumnes de l’IES de Vilablareix.

D’entre els experiments que aquesta tarda hem dut a terme en voldria destacar un. Els alumnes de Vilablareix aquesta tarda han tingut el privilegi de ser els primers de veure el nostre últim experiment, el més nou, el qual tot just vàrem acabar de perfeccionar la setmana passada i que fins avui només havien pogut veure alguns alumnes i professors del Departament de Química de la UdG. Aquest experiment el titulem la Maledicció de Tutankamon.

1Jo mateix explicant la llegenda de la Maledicció de Tutankamon, just abans de fer l’experiment.

Diu la llegenda que quan el foc torni a unir la sorra de la Gran Piràmide, on va ser enterrat el garn faraó Tutankamon, i les restes del cos momificat d’aquest faraó la Gran Maledicció serà escampada per la Terra.

Tot tornant del nostre viatge per Egipte amb una ampolleta de sorra i una mostra, reduïda a pols, de la mòmia de Tutancamon procedim a realitzar l’experiment. Aquí en podeu veure el resultat d’aquesta tarda davant dels alumnes de Vilablareix i a sota podeu veure’n la gravació de l’assaig de laboratori que vàrem dur a terme la setmana passada.

2La maledicció de Tutankamon en forma de serp negra. La Serp del Faraó.

La QUÍMICA, i la CIÈNCIA en general, ens ajuda a donar ales a la imaginació. Siguem curiosos, tal com fa la canalla, i segur que cada dia aprendrem una cosa nova tot sorprenent-nos amb la ciència que ens envolta.

Corpus 2009

Avui és diumenge de Corpus i aquest matí a Blanes hem estat fent les tradicionals catifes de Corpus. Hem començat a les 8 del matí i cap a les 2 del migdia ja ho hem tingut enllestit (els artistes van fer els dibuixos amb guix ahir a la nit). El camí per on passarà la processó ja està ben cobert de flors. Com a curiositat vull presentar aquesta il·lusió òptica continguda a la catifa de la plaça de Mossèn Joan Quer, dedicada a l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes.

1

Al motiu que es va repetint a la catifa (com a imatge i com al seu negatiu en color) hi podem veure  2 balladors de l’esbart agafats de les mans i si mirem cada motiu de lluny hi veurem una gran cara.

3

A més a més aquest any no podíem passar per alt la fita aconseguida pel Futbol Club Barcelona. L’únic equip català que ha aconseguit el triplet en una temporada; Copa, Lliga i Champions. Els hi hem dedicat una catifa al carrer de Filadors.

Filadors (1)