Ous verds i llimonades vermelles

Einstein, PqAvui per sopar em faré un ou ferrat de color verd i una llimonada vermella. Ni sóc l’Alícia ni he entrat a un país meravellós a través d’un cau de conills… Sóc científic i, com a tal, jugo amb la ciència.

El passat mes de març en una entrada al bloc Pq ja vaig parlar de les reaccions àcid-base, els indicadors de pH i, fins i tot vaig presentar un indicador de pH natural amb el qual podem dur a terme aquestes reaccions a la cuina de casa. Així podrem preparar aquest divertit i curiós sopar gràcies a la química i les reaccions àcid-base. Precisament torno a parlar d’aquest experiment de química casolana, o química a la cuina, ja que no fa pas més de dues setmanes l’Antonio Alvarez de Recerca en acció va venir a la cuina de casa a gravar aquest experiment. El vídeo ja es pot descarregar del portal de Reccerca en Acció. Vull afegir que en l’explicació que faig al vídeo cometo un error químic (que Mendelehev em perdoni!, això de tenir una càmera que et va seguint fa que ni et sentis la pròpia veu, si més no això ens passa als que no estem acostumats a aquestes sessions de gravació). Però en comptes d’estirar-me els cabells (el primer cop que he vist el vídeo ho he fet…) prefereixo aprofitar aquest error i aplicar-lo a favor de la docència i per afavorir l’atenció. Així puc plantejar el repte, “busqueu l’error químic en l’explicació”, potser així d’aquí a un temps podré dir que ho vaig fer expressament…

cuina

Clicant a la imatge podem descarregar-nos la gravació del procediemt de l’experiment.

Permeteu-me que us presenti tant el fonament químic com el procediment per dur a terme aquestes reaccions a la cuina de casa. El més important és que aquestes reccions no presenten cap perill (si més no cap perill extra a l’existent en utilitzar la cuina) i que a més a més el producte de reacció és boníssim (i saníssim)!

El fonament químic

L’experiment es basa en les reaccions àcid-base. El pH és la mesura d’acidesa d’una dissolució, de manera que diem que una dissolució és àcida quan presenta un valor de pH inferior a 7, una dissolució és neutre a pH 7 i bàsica a pH superior a 7. Al laboratori quan volem saber el pH d’una dissolució el que fem és posar-la en contacte amb un indicador de pH. Els indicadors de pH també són substàncies àcides o bàsiques, però dèbils i la seva característica principal és que les seves formes àcida i bàsica presenten diferent coloració. Així aquest canvi de color de l’indicador al posar-lo en contacte amb una dissolució de pH desconegut ens indicarà si estem davant d’una dissolució àcida o bàsica. Però, i a casa, què podem fer per identificar els àcids i bases? Hi ha indicadors de pH naturals? I encara més curiós, hi ha indicadors de pH comestibles? Ara ho veurem:

L’experiment

En el nostre experiment primer de tot el que farem és obtenir un indicador de pH natural a partir d’una hortalissa ben coneguda, la col lumbarda (Brassica oleracea capitata rubra). Aquesta hortalissa conté uns pigments solubles en aigua, les antocianines, que són els responsables de la coloració vermella, blava o violeta de moltes flors, fruites i hortalisses ja que aquests pigments són molt sensibles a variacions de pH. Així l’extracte de col lumbarda obtingut al bullir-la en aigua és un indicador de pH que presenta una coloració lilosa a pH neutre (per exemple l’aigua amb la qual bullim la col és neutra, per això obtenim una dissolució lila), una coloració vermella a pH àcid i verdosa a pH bàsic. Així doncs aquest extracte ens serviria per identificar àcids i bases i nosaltres l’utilitzarem per preparar un sopar divertit i científic que constarà en un ou ferrat verd i una llimonada vermella. I el millor de tot, aquests aliments tractats amb aquest indicador són completament comestibles i molt bons.

Primer de tot farem un ou ferrat de color verd. La clara de l’ou està formada bàsicament per ovoalbúmina que és una proteïna que a temperatura ambient es presenta incolora i és bàsica. A l’aplicar-li escalfor (a la paella) el que fem és desnaturalitzar aquesta proteïna, procés que comporta dos canvis apreciables macroscòpicament, el canvi de color (d’incolor a blanc) i el canvi de textura (la qual es torna més sòlida). En aquest punt és quan diem que ja no tenim un ou cru sinó que tenim un ou ferrat. Ara bé, aprofitant que la clara de l’ou és bàsica (presenta un pH superior a 7), el que farem és obtenir un ou ferrat verd mesclant la clara de l’ou amb el nostre indicador natural, l’extracte de col lumbarda. I per acompanyar aquest suculent plat prepararem una llimonada vermella. La llimona conté àcid cítric, per tant si addicionem unes gotes del nostre indicador natural al suc de llimona ens quedarà de color vermell.

Rang colors pren l'extracte de col lumbarda com a indicador de pH

Procediment

Aquest experiment tindrà lloc, de l’inici fins al final, a la cuina, davant dels fogons.

1. Primer de tot hem de bullir una col lumbarda. El temps de cocció és més o menys de 20 minuts si ho fem en una olla convencional (a pressió atmosfèrica) o de 10 minuts si ho fem en una olla a pressió.

1

2. Separem l’extracte de cocció (dissolució lilosa) de la col bullida (la qual ens menjarem posteriorment! No la llencem pas).

2

3. Obrim un ou de gallina i en separem la clara del rovell. Posem la clara en un recipient cilíndric i el rovell en un petit bol o plat.

3

4. En el recipient cilíndric (o plat de sopa) on hi tenim la clara crua hi addicionem unes gotes de l’extracte de col lumbarda i ho mesclem bé amb una cullera. Ja veurem com la clara de l’ou comença a quedar de color verdós.

2.1

5. Posem una paella als fogons a mig foc amb un rajolí d’oli i un cop calent hi addicionem la clara de l’ou (ara verdosa). Seguidament addicionem el rovell a sobre de la clara per tal de que es faci l’ou ferrat complet {podem addicionar un polsim de NaCl, a casa n’hi diem sal (ja ho és, una sal,  però està bé concretar una mica més), sobre el rovell}.

6. Ara observarem com l’ou ferrat es va fent (la ovoalbúmina es va desnaturalitzant però agafant un color verd en comptes del conegut color blanc).

4

7. Finalment traiem l’ou ferrat de la paella i el presentem al plat per sopar.

5

8. Per acabar, i per acompanyar aquest plat, exprimim mitja llimona en un got d’aigua i hi addicionem unes gotes de l’extracte de col lumbarda per obtenir la llimonada vermella.

6.1

Bon profit!

(*Fe d’errades: Tenint en compte que, en català correcte, aquella regió del nord d’Itàlia es diu Llombardia, cal substituir totes les “col lumbarda” per “col llombarda“)

La vaca esfèrica, post conferència

Ahir va tenir lloc la conferència  La vaca esfèrica: Llenguatge científic i llenguatge quotidià a Girona.

DSC01599

Els assistents (no massa nombrosos per raons totalment alienes a la ciència i al conferenciant, problemes d’organització) vàrem passar una estona ben divertida amb Claudi Mans, qui ens va fer reflexionar sobre l’ús, sovint incorrecte o , si més no, poc precís, de diferents conceptes de terminologia científica a la vida quotidiana. En aquest sentit Mans ens va parlar del món de la publicitat i de quina manera s’utilitza sovint la complexitat d’alguns conceptes científics, incomprensibles molts d’ells, com a eina publicitària. Per quina raó trobar una paraula incomprensible i terriblement complexa (que pot ésser inventada!), a l’envàs d’un producte de la lleixa del supermercat, el fa més interessant als ulls del client ? Aquí és on la ciència té la guerra perduda, segons paraules de Claudi Mans, amb la pseudociència, ja que tant les construccions que fa una com les de l’altra (sovint amb molts conceptes comuns) són igualment incomprensibles per a una gran part de la societat. Anem a parar al problema de fons, la ignorància o manca d’informació. Aquí és on entenc que entren al terreny de joc la comunicació i la divulgació científica.

La vaca esfèrica, GironaFotografia química feta ahir un cop acabada la conferència. De dreta a esquerra: Pep Duran (C4D), Claudi Mans i PepQuímic.

La vaca esfèrica, la conferència

Els amants de la ciència en general i cercadors de la ciència quotidiana en particular el proper dijous 11 de juny tenim una cita a Girona amb La Vaca Esfèrica.

Dijous 11 de juny a les 19 h i a l’Auditori Narcís de Carreras, fundació La Caixa, el divulgador científic Claudi Mans ens esperarà per presentar-nos la conferència La vaca esfèrica: Llenguatge científic i llenguatge quotidià. Precisament La vaca esfèrica és el títol del seu darrer llibre de divulgació científica el qual ja va venir a presentar a la Facultat de Ciències de la UdG en un acte organitzat per la CCCCD (C4D) el passat desembre de 2008. Tant si ja heu llegit La vaca esfèrica com si encara no ho heu fet, si és així recomano fer-ho, crec que la conferència serà interessant per veure la convivència i les interaccions entre els llenguatges científic i quotidià, fet que a voltes provoca que utilitzem termes del llenguatge científic a la vida quotidiana d’una forma poc precisa.

vaca, Pq

Fins dijous!

(Es pot confirmar l’assistència, així com trobar més informació de la conferència, a l’esdeveniment creat al facebook. Les eines 2.0 segueixen participant de la divulgació científica).

L’Art de la Ciència

aos2009-art

La Ciència comporta moments durs, de treball intens al laboratori o de llargs i feixucs càlculs a l’ordinador… però la Ciència també ens proporciona moments magnífics, màgics i únics carregats d’emocions intenses i imatges de gran bellesa. Per tal de plasmar, divulgar i celebrar aquesta bellesa de la Ciència la Universitat de Princeton organitza el concurs Art of Science. Enguany s’han presentat més de 200 fotografies on es plasmen moments d’emoció d’investigadors, estudiants i professors mentre investigaven. Ja podem veure les imatges guanyadores del concurs Art of Science 2009, així com la resta de finalistes (en total 48), i fins el primer de juliol podem votar la ostra imatge preferida de les quals opten a el premi del públic.

Art of Science 09, PqPorció de la imatge guardonada amb el 1r premi d’enguany plasmada per Celeste Nelson del Department of Chemical Engineering de la Universitat de Princeton i corresponent a embrions del calamar Loligo pealeii.

La il·lusió òptica del 2009

illusion of the year PqPotser coneixeu el joc Curveball que consisteix en un ping pong en 3D la gràcia del qual és picar la pilota de tal manera que prengui una trajectòria corba, és a dir, donar-li efecte. Doncs m’acabo d’assabentar que ja ha estat escollida la millor il·lusió òptica del 2009 i te relació amb aquest efecte que se li dona a les pilotes en diversos esports. L’any passat ja vaig presentar la il·lusió òptica del 2008 la qual es fonamentava en la retenció dels colors un cop han desaparegut (l’efecte conegut com a afterimage).

La il·lusió guardonada enguany va ésser presentada pels investigadors Arthur Shapiro, Zhong-Lin Lu, Emily Knight i Robert Ennis de les universitats American University, University of Southern California, Dartmouth College, SUNY College of Optometry sota el títol Feature Blur and the Break of the Curveball. Clicant aquí podreu llegir l’article presentat juntament amb la il·lusió guardonada com a la millor il·lusió òptica del 2009 (clicar la imatge inferior per veure la il·lusió).

2009 PqLa millor il·lusió òptica del 2009 conté en realitat 2 il·lusions. En la primera, el dibuix superior en fa referència, podem veure com 6 boles disposades formant un cercle que es mouen en sentit antihorari si fixem la vista al centre de la imatge “canvien” la seva rotació a fer-ho en sentit horari si mirem a la perifèria del cercle. En la segona il·lusió veiem com una bola que cau verticalment sembla caure en un cert angle degut a l’efecte dels canvis de colors blanc-negre a la bola.

Al bloc d’Arthur Shapiro (Illusion Sciences), un dels creadors de la millor il·lusió òptica del 2009, trobem una entrada titulada Rotating reversals on explica aquesta il·lusió (entrada que va escriure el passat desembre de 2008,  potser no s’hagués imaginat mai que rebria el primer premi per haver creat la millor  il·lusió òptica de l’any).

C4D, ja la tenim aquí

La nova Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) impulsada des de l’IQC (UdG) ja és una entitat física i real dins el nostre espai-temps. La càtedra, que té per objectiu promoure la recerca i l’estudi de la intersecció dels camps de la comunicació, la ciència i les TIC, va ésser notícia a la premsa d’ahir (DdG, ElPunt, UdG) per la signatura del conveni de col·laboració que es va fer el mes passat entre la UdG i Telefonica.SA per a la seva constitució.

Tots estem il·lusionats amb les possibilitats de la nova C4D i ens esforçarem per tirar endavant la Cultura Científica amb les actuals i noves eines de Comunicació i Divulgació sota l’estandard de CCCCD.


microTetris

Avui gràcies al bloc Edunomia he conegut que el Teris ha fet anys. Aquest inici de juny, el famós trencaclosques-videojoc, celebra els seus 25? anys. Segons la Viquipèdia faria 24 anys, va ésser inventat per l’enginyer informàtic rus Alexei Pazhitnov l’any 1985 mentre treballava a l’Acadèmia de Ciències de Moscou. Segons el primer web que he visitat des d’Edunomia, aquest 2009 es celebren els 25 anys del joc… Per tal de contrastar informació he anat a parar a un altre lloc web on diu que el Tetris va ésser creat entre 1985 i 1986!

Tetris

Cliqueu aquí per jugar al joc del Tetris Taula Periòdica!

Deixant de banda els embolics de datació del trencaclosques interactiu, potser se li hauria d’aplicar el mètode de datació basada en l’isòtop radioactiu carboni-14, m’agradaria presentar un experiment ben curiós creat per Theodoor Pielage, Bram van den Broek i Joost van Mameren del Grup de Física dels Sistemes Complexos (Vrije, Universiteit Amsterdam). En la següent gravació, que he descobert gràcies a El tao de la física, podem veure en acció el joc de μ-Tetris (microTetris). Aquesta partida de μ-Tetris es va dur a terme amb 42 microesferes de vidre (1 μm de diàmetre cadascuna) i va tenir lloc en una àrea de 25 μm x 20 μm i, òbviament, va ésser gravada amb un microscopi. Per tal de moure les peces (pecetes, que no pessetes) es van utilitzar les pinces òptiques. Aquest instrument utilitzat en enginyeria genètica, entre d’altres branques μ-científiques, aplica rajos làsers per tal de moure objectes microscòpics.

Passeig per l’Invisible a Kopèrnik

Aquest matí la Judit i en Miquel del programa Kopèrnik ens han vingut a visitar i a gravar el Passeig per l’invisible, Itinerari Químic per la ciutat de Girona.

kopèrnik 1

Gravant a la 2a parada de l’itinerari Químic, la composició en carbonat càlcic de les roques calcàries de la muralla. A la foto: Judit, Miquel i Pep Duran.

Kopèrnik és un programa de Comunicàlia dedicat a la divulgació científica que té una durarda de 25 minuts i podem veure amb una periodicitat setmanal a diverses televisions locals del país. Quan hagi de sortir el vídeo gravat avui ja ho farem saber, per si de cas no us perdeu cap edició de Kopèrnik.

kopèrnik 2

Acomiadament del programa dedicat a l’Itinerari Químic per Girona des de l’Onyar.

Des d’aquí felicitem els que fan possible el programa Kopèrnik, és molt interessant que la divulgació científica també sigui a la televisió, i els animem a seguir endavant.