Periodisme científic…”científic”?

És el periodisme científic científicament estricte?


Científic<–>Periodista/Comunicador “científic”<–>Ciutadà/societat

En aquesta cadena de 3 baules podríem dir que la conducció de la qualitat d’informació no és perfecta, de manera que hi ha fugues importants d’informació, les quals poden provocar que una declaració es tergiversi clarament des de la primera baula de la cadena a la tercera (i ja no en parlem si el que ha vist la notícia a la tele li explica al company, que li explica al parent, que li explicarà a l’amiga… però això és inevitable en la nostra forma de transferir informació en el registre no formal. El que és intolerable és que hi pugui haber una manca d’estricticitat i professionalitat (científicament parlant)  des de fonts de comunicació que arriben a tota la població (rodolí) per tal de comunicar el que el científic diu.

Aquets és un dels problemes de la nostra societat tant mediàtica, on el ciutadà sol rebre les notícies d’actualitat científica, a través de mitjans de comunicació on el comunicador no sol ser científic, sinó comunicador o periodista (especialitzat en certa manera, si tenim una mica de sort). Així notícies com els havenços, descobriments i reptes de la ciència, arriben al ciutadà (allunyat d’aquest món de laboratoris i bates blanques) el qual, comprensiblement, les pren per certes i rigoroses, sense contrastar-les ni preguntar-se d’on ha pogut provenir aquesta informació ni qui l’ha tractat i comunicat.

Aquesta entrada al bloc l’he creat després de trobar-me amb l’interessant “acudit científic” en forma de tira còmica, el qual més que un acudit el veig com un toc d’atenció, que acabo de llegir gràcies a Chemistry-blog. Aquí el tenim:

No m’agradaria que es mal interpretés això com un atac al gremi de periodistes. Si el problema plantejat, i caricaturitzat a l’anterior tira còmica, existeix és culpa de tots (de totes 3 baules de la cadena que he esquematitzat). De manera que jo, des dels punts de vista de científic i ciutadà/espectador dels mitjans de comunicació, crec que si aconseguim  resoldre els següents punts podria redibuixar l’esquema de les 3 baules sense la pèrdua d’informació, que ens preocupa, tal com veiem a sota:

  • Com a consumidor dels mitjans de comunicació crec que hem de ser més crítics i saber que la informació que ens arriba l’hem de contrastar (avui dia ens arriba molta informació però també comptem amb moltes fonts diferents). No tot allò que surt a la tele o es publica a Internet ha d’anar a missa.
  • I com a científic crec que és imprescindible que comencem a interessar-nos en aprendre a comunicar nosaltres mateixos la informació que surt dels laboratoris dels nostres companys. La Comunicació Científica feta per científics és la clau per tenir una societat ben informada en la veritat i, n’estic convençut, tenir aquesta societat al costat de la ciència, recolzant els científics. Si volem que el ciutadà miri el científic (i la recerca que està duent a terme) amb uns altres ulls primer de tot aquest científic ha de saber comunicar el que està fent i per què ho està fent. Si aconseguim que això passi fins i tot creixerà l’interès per la ciència entre la societat, fet que farà que creixi la passió entre el jovent i tinguem un futur amb més estudiants de ciències, per tant un país científicament potent i una societat més forta, sana i culta.

Científic<–>Comunicador Científic<–>Ciutadà/societat

Científicament elegant

Gràcies al bloc ReAcCIONa, de la Laia, acabo de descobrir una curiosa estrada del bloc Unique scoop dedicada a samarretes amb motius científics.

50-science

M’ho he passat molt bé remenant entre les peces de roba  i he descobert samarretes que, amb una sola imatge,  mostren perfectament una teoria o concepte científic. Per exemple a la següent imatge es representa l’expansió solar que portarà a l’Astre Rei (diuen que d’aquí a uns 5·109 anys, que és més o menys la vida que té ara el Sol. Es troba cap a la meitat de la seva vida abans de morir i convertir-se en una nebulosa planetària i finalment en una nana blanca) a convertir-se en una gegant vermella i a “empassar-se” literalment Mercuri Venus i La Terra.

90-solarexpansion

De la mateixa temàtica també hi he trobat aquesta samarreta amb un missatge molt clar. Un dia sense fusió és com un dia sense llum del Sol. I és ben bé així. Com bé sabem el Sol, l’estrella central del nostre sistema solar, és un gran reactor de fusió on els àtoms d’H es fusionen per generar àtoms d’He, aquesta reacció també produeix gran quantitat d’energia, la qual és radiada a l’espai.

91-dayfusion

La samarreta que he trobat més divertida és la següent, la qual ironitza sobre el, potser més famós i més reproduït, experiment de ciència recreativa. El guèiser de cola amb mentos!:

60-goforlaunch

I una que fa referència a la divertida paradoxa del gat d’Schrödinger. A la samarreta, amb molt encert, s’hi representa la “caixa quàntica” i prou, a l’interior de la qual hi ha el gat,

-P: viu o mort?

-R: viu i mort! Fins que no l’obrim, és clar.

21

Aquesta samarreta m’ha cridat l’atenció especialment perquè m’ha recordat a aquell dibuix que l’aviador va fer a aquell petit príncep en mig del desert.

Acabem amb l’afirmació que fem onejar en la nostra bandera. La dels amants de la ciència. I de la millor manera possible, amb una altra imatge (impresa també en una de les samarretes de la col·lecció descoberta avui).

43-scienceisfun

Perquè 1 imatge val més que 103 paraules.

Morning Glory

Fa mig any que vaig presentar el web de l’APOD en català (versió catalana del Astronomy Picture Of the Day) en una entrada on vaig parlar dels bonics altocúmuls lenticulars. Doncs la imatge astronòmica d’ahir tornava a ser referent a un curiós fenomen atmosfèric, el Morning Glory. Aquí la tenim:

Núvols Morning Glory sobre Austràlia
Imatge Astronòmica del dia 24 d’agost de 2009.

El Morning Glory o Glòria Matinal, si la volem traduir, (així, en català, em recorda a aquella genial cançó de la Trinca… S’alça!) és un fenomen meteorològic estrany que es forma sobre l’australià golf de Carpentaria entre els mesos d’agost i novembre. És un tipus de núvol rodat el qual es pot formar a la sortida del Sol, si la situació atmosfèrica és tranquil·la, arribant a situar-se fins a una alçada d’1-2 km, fent una llargada de fins a 1000 km i movent-se a una velocita tde fins a 60 km/h. Tot i haver estat molt estudiat pel món científic l’origen de la formació del morning glory no està del tot clar però tenint en compte a la zona on es produeix s’ha vist que el fenomen està associat al creuament de sistemes frontals l’Austràlia central i altes pressions al nord de la illa, coincidint aquesta situació meteorològica amb un  índex alt d’humitat relativa (font d’aigua per a la formació del núvol). Per informació meteorològica detallada de la formació del morning glory clicar aquí.

Gulf_of_Carpentaria_mapGolf de Carpentària, Austràlia.

Com a curiositat voldria comentar el profit, des del món dels esports d’aventura, que se’n treu d’aquests núvols. Es tracta del “surf” sobre aquest núvol amb ala delta o en planadors tipus ICA IS-28, aprofitant les corrents d’aire associades al morning glory, tal com podem veure en aquests espectaculars vídeos:

Planejant (“surfejant”) pel morning glory amb una ala delta.

Planejant (“surfejant”) pel morning glory amb un planejadors tipus ICA IS-28.

Per a més informació i un munt de fotos precioses sobre el fenomen recomano els webs:

Aquí, a casa nostra, ens podem trobar amb d’altres fenòmens similars al morning glory, són els núvols rodants (roll clouds), núvols cornissa (shelf clouds) i els nvols mur (wall clouds), associats tots ells a fortes tempestes i els seus cumulonimbus arcus. Aquí us mostro un parell de fotografies que vaig poder fer des de casa el passat 1 de maig de 2007 a un d’aquests tipus de núvols, el qual va ésser visible pocs minuts abans d’una forta tempesta.

01.05.07 (5)

Blanes, 1 de maig de 2007

01.05.07 (6)

Blanes, 1 de maig de 2007

Referències:

  • Rodríguez Picó, A. El temps, a temps. Barcelona: Ediciones Primera Plana, 2008. ISBN 978-84-612-2674-0.

picópàgina 55

  • Pretor-Pinney, G. The Cloud Collector’s Handbook. London: Hodder & Stoughton Ltd. ISBN 978 03 409 1943 9.

handbook

p. 52 and 66

Astronomia i unificació de forces. Som al s.XXI!

Ahir els blanencs i blanenques vàrem poder gaudir d’una Nit d’astronomia al Jardí Botànic Marimurtra amb el fantàstic divulgador en astronomia Rafel Balaguer, observador de Llagostera i membre de l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona. Precisament avui he descobert el seu bloc de ciència, Tel·lúrium, a primer cop d’ull ja sembla molt interessant, l’aniré seguint.

DSC09720

Equip informàtic i telescopi plantat davant del Templet de Linné ahir a la nit.

2

Telescopi d’en Rafel, connectat a un PC amb el qual ens va ensenyar com fer astrofotografia sense necessitat de comprar una càmera CCD. Amb una senzilla webcam i un adaptador ens vam obtenir una imatge de júpiter espectacular! Si me’n surto de muntar-ho al telescopi de casa ja en parlaré en un altra entrada. (Els que us vàreu perdre l’edició d’ahir de Nits d’Astronomia encara teniu l’oportunitat d’anar-hi el proper 25 d’agost, no us ho perdeu!)

Sota el meravellós cel que la nit passada ens cobria, sense fenòmens atmosfèrics que ens impedissin veure el firmament i amb la tímida lluna nova que no ens enlluerna reenviant-nos els rajos que li llença l’Astre Rei, no només vàrem observar i parlar d’astronomia sinó que, aprofitant el científic que ens acompanyava, es va crear un divertit i interessant diàleg sobre temes i qüestions científiques. Es varen plantejar des de les típiques preguntes sobre l’origen de l’univers, la creació dels forats negres o l’essència de les llàgrimes de sant Llorenç (o Perseides)… fins anar a parar als divertits i apassionants conceptes quàntics com la teoria d’unificació o la paradoxa EPR (els quals, actualment, encara es troben a la difusa frontera entre la ciència i la ciència-ficció).

Precisament avui, gràcies a El tao de la física, he descobert aquest divertit acudit que ens mostra una teoria (la teoria d’una teoria! els científics només fan que fer teories…) per la qual pot ser tant difícil la unificació de forces.

unification

On EM: força electromagnètica; W: força nuclear feble; S: foça nuclear forta i G: força gravitatòria.

Aquí el dolent de la pel·lícula és la gravetat, sempre ha de rebre algú…

Retro Science

Gràcies a Sopa de ciencias he descobert una bonica sèrie, titulada Retro Science, d’il·lustracions científiques on l’autor, Nate Williams, ha volgut plasmar la ciència de la “vella escola”. Segons paraules de Wiiliams:

Retro Science is about old school science … you know rockets, white jackets, short hair cuts, atoms, mainframe computers, thick black standard issue glasses … okay and some new stuff like DNA strings.

Adjunto un parell d’il·lustracions de la sèrie. Per veure-la sencera clicar aquí (també podem seguir la seva faceta artística pel Flickr):

Chemistry.

Telescope.

La darrera imatge podria ser la imatge científica de l’any (2009, AIA), precisament aquesta propera nit a Blanes (que estem de festa Major petita; avui celebrem Sants Bonosi i Maximià) passarem una nit d’observació astronòmica seguida d’un col·loqui científic al Jardí Botànic Marimurtra en les Nits d’Astronomia (aprofitant que la lluna nova no ens enlluerna amb la llum del Sol).

WWW, 20 anys

Gràcies al Facebook m’acabo d’assabentar que el proper 14 de setembre Tim Berners-Lee, l’inventor del World Wide Webb (WWW), farà una xerrada al Science Museum de London. Fa exactament 10 dies que vaig passar per aquest fantàstic museu de la ciència el qual, enguany, celebra el seu centenari amb una sèrie de xerrades, entre d’altres activitats (com el concurs, on tots podem participar, de la tria de l’emblema del centenari). Si voleu rebre, via Facebook, les activitats que s’aniran duent a terme al Science Museum de Londres per celebrar el seu centenari afegiu-vos al grup Science Museum i si teniu la sort de coincidir de vacances a la capital anglesa podeu aprofitar per asssitir a algun d’aquests actes.

www

El logotip històric del WWW dissenyat per Robert Cailliau qui, juntament amb Berners-Lee, va desenvolupar el WWW.

Sir Timothy John Berners-Lee (Londres 1955) és enginyer informàtic i va inventar el WWW el març de 1989. Berners-Lee és el fundador de la Fundació World Wide Web i actualment és director del World Wide Web Consortium (W3C).

Més informació a :

Science made in UK II

Això de tornar de vacances amb 1043 fotos a la targeta de la càmera digital comporta un llarg temps de tria i classificació d’aquestes. Precisament, entre llacs i castells escocesos acabo de trobar un parell més de fotos que corresponents a curiositats relacionades amb la ciència que vaig trobar pel camí. Constin com  a seguici de les presentades a l’entrada anterior. Aquí les adjunto:

– Tot just començant la nostra aventura, al primer trajecte amb autocar,  entre l’aeroport de Heathrow i el centre de Londres, a través de la finestra de l’autocar molla per la fina pluja londinenca vaig descobrir unes sigles al capdamunt d’un edifici que em recordaven alguna cosa… és clar! la famosa fórmula d’Einstein de l’equivalència entre massa i eneria! (la qualitat de la imatge no és massa bona perquè la vaig fer des de l’autocar en moviment).

20

– I al rentar-me les mans  abans de dinar a un restaurant de Londres… una altra referència a la química teòrica!

21

22

Tal i com sabem al sorgir la física quàntica (a principis del s.XX) van aparèixer conceptes com la quantització de l’energia, la qual (a diferència de la física clàssica) diu que l’energia no pot prendre qualsevol valor sinó que es troba quantitzada, és a dir, només pot prendre uns certs valors múltiples d’una quantitat base. Així el terme quantum es refereix a la unitat elemental i indivisible (d’energia, per exemple).

Potser en aquest cas es refereix al fet de que el sabó surt en quantums de volum…

– Per acabar vull presentar-vos aquesta petita gravació que vaig poder fer al centre de Liverpool el dia 10 d’agost. La vaig fer a través els vidres de l’autocar i, a més a més, plovia; de manera que s’hi veuen algunes gotes. Es tracta d’una obra d’art que l’escultor Richard Wilson va fer en un edifici de Liverpool el passat 2007. L’obra és titulada Turning the Place Over i consisteix en un ovoide de 8 m de diàmetre que va ésser “tallat” de la façana de l’edifici i se li va acoblar un sistema amb motor per fer-lo oscil·lar de manera que fa el moviment d’obrir i tancar una finestra tipus ull de bou.

A la gravació hi he afegit la música de la coneguda Let it be dels Beattles, els escarabats de Liverpool.

Science made in UK

Acabat d’arribar d’una setmana de vacances he hagut de dedicar la tarda sencera a reubicar-me al món 2.0. Per posar-me al dia he hagut de llegir mails acumulats a la bústia de correu, posts de blocs diversos acumulats al bloglines i tonterietes que han anat passant pel facebook (comptades vegades s’hi llegeixen coses massa interessants).
Aquesta setmana l’he passat a UK recorrent tota l’illa de Gran Bretanya i visitant més profundament la ciutat de London i el país d’Scotland. I allà també hi he trobat ciència, que (com passa amb la majoria de coses no prou cridaneres) has d’estar disposat a trobar-la per tal de descobrir-la. És arreu. Aquí en tenim alguns exemples, de segur que sens en van escapar molts més… (i quan parlo en plural em refereixo al meu ull i a la meva càmera fotogràfica, els qual passen gran part del dia força junts).

Per començar l’exemple més evident i més fàcil. Per tal de trobar ciència a la ciutat de Londres el que vaig fer és començar pel Museu de la Ciència. L’estiu passat també vaig estar al Science Museum de Londres, on també hi vaig trobar una sèrier de llibres interessants i una bonica corbata per les ocasions més especials. Enguany el Science Museum organitza un concurs, on tots podem participar, en motiu del centenari del museu i amb l’objectiu d’escollir el símbol científicotècnic d’aquests 100 anys. Per votar cliqueu aquí. Jo ja he votat pel meu preferit.

1

Interior del Science Museum e London, 07/08/09.

Per citar una de les curiositats del Science Museum fixem-nos amb la càmara tèrmica, la qual capta la radiació infraroja (IR) que emeten els cossos (en lloc de la radiació visible, tal com fa la meva càmera per exemple). A la pantalla  (acoblada a la càmera) veiem les zones més calentes dels cossos de colors vermells, grocs i blanc (màxim) i, per altra banda, les zones més fredes de color fosc.

3

Gràcies a la foto que vaig fer (captant la radiacó visible amb la meva càmera) de la pantalla que ens mostra la radiació IR que jo emetia en aquell moment veiem que els meus llavis eren molt calents en canvi la  meva càmera, ulleres o roba eren més fredes, emetent poca radiació IR (la jaqueta que duia m’ajudava a mantenir l’escalfor que el meu cos desprenia en la fresca Londres d’agost).

Fora del museu de la ciència i ja en territori escocès també em vaig trobar amb curiositats científiques (tal com li passava a l’Alícia mentre passejava per aquell meravellós país… per cert! el matemàtic Lewis Carrol, o Charles Lutwidge Dodgson, si ho preferiu, era Anglès). Aquí tenim una tria de les imatges que em vaig anar trobant:

1. Va arribar l’hora del te (ara recordo aquella hora del te que va haver de patir l’Alícia, aguantant aquells personatges tant guillats…) i vaig recordar que els britànics no segueixen gaire el Sistema Internacional d’unitats:

4

Una unça líquida (oz) és una unitat de volum que equival a 29 mL. Aquí tenim la tassa amb la que em varen servir el tè, de 196 mL de volum, o 7 oz.

2. I a l’hora de rentar-nos les mans, sortt en vàrem tenir de l’avís, l’aigua  de l’aixeta vermella sortia realment calenta!

5

3. Sempre fa il·lusió veure alguna referència a una molècula… encara que sigui l’icona d’una casa de telefonia.

6

4. I no ens podíem perdre la visita a la indústria més famosa del país, la destil·leria de whisky.

8

7

5. Fins i tot, un cop arribats a la ciutat de Glasgow, vàrem poder visitar a James Wat, qui va millorar la màquina de vapor.

9

Estàtiua de JAmes Wat a George Square de Glasgow, 12/08/09.

6. I tornant a recordar Londres tinc gravats a la memòria els voltants del conegut Tower Bridge on vaig descobrir un bonic rellotge de Sol, amb un sistema de numeració poc comú i un sistema de comportes per tal de permetre l’entrada i sortida dels vaixells des del moll de Sta. Caterina al riu Thames.

10

10.1jpg

12

11

13

Per acabar aquest record del viatge a Londres i Escòcia presento una imatge dels llibres de caire científic que vaig trobar entre la llibreria del Science Museum de Londres i les diverses llibreries Waterstone’s que he anat trobant pel camí (la llibreria del museu de la ciència també és d’aquesta cadena). Així com la corbata que, tal com vaig fer l’estiu passat, he comprat al mateix museu de la ciència. Enguany està dedicada a Albert Einstein. Em servirà per les ocasions d’aquest proper curs 2009/2010.

16

Un altre dia amb una mica més de temps presentaré els llibres un per un, amb títols i ISBN’s.

15