Periodisme científic…”científic”?

És el periodisme científic científicament estricte?


Científic<–>Periodista/Comunicador “científic”<–>Ciutadà/societat

En aquesta cadena de 3 baules podríem dir que la conducció de la qualitat d’informació no és perfecta, de manera que hi ha fugues importants d’informació, les quals poden provocar que una declaració es tergiversi clarament des de la primera baula de la cadena a la tercera (i ja no en parlem si el que ha vist la notícia a la tele li explica al company, que li explica al parent, que li explicarà a l’amiga… però això és inevitable en la nostra forma de transferir informació en el registre no formal. El que és intolerable és que hi pugui haber una manca d’estricticitat i professionalitat (científicament parlant)  des de fonts de comunicació que arriben a tota la població (rodolí) per tal de comunicar el que el científic diu.

Aquets és un dels problemes de la nostra societat tant mediàtica, on el ciutadà sol rebre les notícies d’actualitat científica, a través de mitjans de comunicació on el comunicador no sol ser científic, sinó comunicador o periodista (especialitzat en certa manera, si tenim una mica de sort). Així notícies com els havenços, descobriments i reptes de la ciència, arriben al ciutadà (allunyat d’aquest món de laboratoris i bates blanques) el qual, comprensiblement, les pren per certes i rigoroses, sense contrastar-les ni preguntar-se d’on ha pogut provenir aquesta informació ni qui l’ha tractat i comunicat.

Aquesta entrada al bloc l’he creat després de trobar-me amb l’interessant “acudit científic” en forma de tira còmica, el qual més que un acudit el veig com un toc d’atenció, que acabo de llegir gràcies a Chemistry-blog. Aquí el tenim:

No m’agradaria que es mal interpretés això com un atac al gremi de periodistes. Si el problema plantejat, i caricaturitzat a l’anterior tira còmica, existeix és culpa de tots (de totes 3 baules de la cadena que he esquematitzat). De manera que jo, des dels punts de vista de científic i ciutadà/espectador dels mitjans de comunicació, crec que si aconseguim  resoldre els següents punts podria redibuixar l’esquema de les 3 baules sense la pèrdua d’informació, que ens preocupa, tal com veiem a sota:

  • Com a consumidor dels mitjans de comunicació crec que hem de ser més crítics i saber que la informació que ens arriba l’hem de contrastar (avui dia ens arriba molta informació però també comptem amb moltes fonts diferents). No tot allò que surt a la tele o es publica a Internet ha d’anar a missa.
  • I com a científic crec que és imprescindible que comencem a interessar-nos en aprendre a comunicar nosaltres mateixos la informació que surt dels laboratoris dels nostres companys. La Comunicació Científica feta per científics és la clau per tenir una societat ben informada en la veritat i, n’estic convençut, tenir aquesta societat al costat de la ciència, recolzant els científics. Si volem que el ciutadà miri el científic (i la recerca que està duent a terme) amb uns altres ulls primer de tot aquest científic ha de saber comunicar el que està fent i per què ho està fent. Si aconseguim que això passi fins i tot creixerà l’interès per la ciència entre la societat, fet que farà que creixi la passió entre el jovent i tinguem un futur amb més estudiants de ciències, per tant un país científicament potent i una societat més forta, sana i culta.

Científic<–>Comunicador Científic<–>Ciutadà/societat

Anuncis

2 pensaments sobre “Periodisme científic…”científic”?

  1. No podria estar més d’acord. Porto un any defensant les mateixes tesis a les conferències i les entrevistes. La culpa la tenim una mica tots: els científics que no ens sabem explicar (o no volem perdre temps fer-ho), els periodistes que busquen titulars vistosos i els lectors que els demanen i se’ls empassen sense fer-se preguntes. L’esforç l’hem de fer tots!

  2. Ufff, hi ha molt més que no pas això… si fos tan senzill com el que expliques… Hi ha molts interessos en tot això. Per exemple les grans editorials (Science, Nature,…) envien un resum de premsa als diaris els dijous (si t’hi fixes sempre les notícies de ciència als mass-media surt a final de setmana, i els periodistes (si els podem nomenar així) el que fan és un copy-paste… si a més et mires l’article del qual surt la notícia fliparàs de veritat fes la prova, mira el titular de la notícia i mira el títol de l’article a veure si tenen res a veure…

    A més els periodistes tenen un altre problema… no han trepitjat un laboratori ni han fet recerca en la seva vida.

    Et recomano un llibre molt interessant La Razón Estrangulada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s