Post Nit de la Recerca 09

capçalera

Tal com va passar simultàniament a més de 150 ciutats europees, el passat 25 de setembre a Girona vàrem viure la Nit de la Recerca 09 (Researchers’ Night 09 a la resta d’Europa).

Inauguració

Acte de benvinguda a la Nit de la Recerca 09 a Girona. D’esquerra a dreta: Sílvia Simon (directora de la C4D, coordinadora  de la celebració a nivell estatal), Anna Pagans (alcaldessa de Girona), Josep Calbó (vicerector de recerca de la UdG), Núria Tarés (regidora d’educació de l’ajuntament de Girona), Pep Torner (director de la Casa de la Cultura de Girona, que va acollir la celebració) i Dani Jiménez (divulgador científic i col·laborador de TV3, presentador de la Nit de la Recerca i participant amb la realització d’experiments físics espectaculars).

A la Casa de la Cultura de Girona es varen poder viure un munt d’activitats, entre les quals va destacar la participació del divulgador científic (i col·laborador de TV3) Dani Jiménez amb els seus experiments espectaculars a l’engròs.

DSC01229

Dani Jiménez amb els bidons que posteriorment va implosionar amb el seu espectacular experiment de fer implosionar el bidó per condensació del vapor d’aigua que hi està confinat. Al fons, jo mateix i Pep Duran a punt de fer l’experiment de la “pasta de dents d’elefant”. (Foto: Moni)

Una altra de les activitats estrella de la Nit de la Recerca 09 va ésser el Científics a la cuina, on uns quants investigadors de la Universitat de Girona vàrem entrar a la “cuina” de la Nit de la Recerca per tal de realitzar experiments que tots els assistents podrien fer a casa seva, concretament a la seva cuina.

DSC01450

Jo mateix cuinant un ou ferrat de color verd i preparant una llimonada vermella gràcies a la química àcid-base i a l’extracte de col llombarda (indicador de pH natural). (Foto: Moni)

Com a fi de festa els químics de la C4D de la UdG i en Dani Jiménez vàrem realitzar uns experiments espectaculars en la foscor.

DSC01565

El nostre experiment de l’oxidació del caramel. Per veure’n una gravació (corresponent a la Nit de la Recerca 08) clica aquí. Gràcies per les fotos, Moni!

DSC01620

Experiment de luminescència d’en Dani.

La Nit de la Recerca 09 a Girona va ésser tot un èxit, els assistents hi varen poder descobrir l’altra cara dels científics.

Podeu veure totes les fotos al facebook i properament al Flickr de la Nit de la Recerca 09.

Anuncis

Nit de la Recerca 09

rn europe 2

El proper divendres 25 de setembre a més de 150 ciutats europees es celebrarà la European Researchers’ Night 09. Aquesta gran festa anual, que enguany celebra la seva 5a edició, té l’objectiu d’acostar els investigadors i el món màgic en el que treballen a tota la població. Els investigadors sortiran dels laboratoris i es faran visibles per tal de respondre preguntes i realitzar experiments espectaculars per tal de captar l’atenció del públic  i poder mostrar processos científics.

La Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG és la responsable de coordinar aquesta festa a nivell de l’estat espanyol, on la Nit de la Recerca es celebrarà a Múrcia i a Girona. Precisament a Girona ja ho tenim tot a punt per celebrar la Nit de la Recerca 09. La festa tindrà lloc divendres 25 de setembre a la Casa de la Cultura de Girona de les 17 h a les 21 h. Hi trobareu un munt d’activitats divulgatives obertes al públic de totes les edats.

capçalera

El conegut divulgador científic Dani Jiménez, col·laborador de TV3, serà amb nosaltres durant tota la celebració realitzant experiments nous i espectaculars (tal i com va fer l’any passat).

Tal i com es pot veure al programa una de les activitats de la Nit de la Recerca d’enguany és la titulada converteix la teva cuina en un laboratori. El passat estiu es va iniciar el projecte de Recerca en Acció {portal de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya} Ciència a la cuina. En aquest projecte diversos investigadors de la UdG vàrem obrir les portes de la cuina de casa nostra a les càmeres per tal de mostrar algun experiment senzill realitzat amb estris i productes quotidians i casolans on té lloc un procés científic. Precisament a la Nit de la Recerca comptarem d’una bonica cuina en un escenari central on, durant tota la festa, anirem realitzant el nostre experiment de ciència a la cuina.

  • Al canal de Youtube de la C4D podeu veure el recull de les gravacions d’aquests experiments científicoculinaris. I al canal de la Nit de la Recerca, a més a més, hi trobareu els vídeos d’experiments dels investigadors dels departaments de física i matemàtica de la universitat de Murcia.

Una altra de les activitats que es podran dur a terme durant el vespre de divendres serà el Passeig per l’invisible. Itinerari químic per la ciutat de Girona. De la mà del Dr. Pep Duran del Departament de Química de la UdG podreu descobrir la química que s’amaga pels carrers de la vostra ciutat. Per més informació visitar el web del Passeig per l’Invisible.

El proper divendres a Girona podrem gaudir de tot això i molt més durant la Nit de la Recerca 09!

A la Nit de la Recerca Gironina descobriràs l’altra cara dels científics.

US HI ESPEREM!


Recordeu aquestes xarxes socials des d’on podem seguir la Nit de la Recerca abans, durant i després de les activitats de divendres. Perquè la recerca ha d’estar plenament ficada al món 2.0:

  • Bloc de la Nit de la Recera 09:
  • nit recerca facebook

  • Pàgina de Facebook de la Nit de la Recreca 09:
  • facebook rn09

  • Canal de Youtube de la Nit de la Recerca 09:
  • youtube rn09

  • Flickr de la Nit de la Recerca 09:
  • flickr rn09

  • Canal des d’on es retransmetrà en directe de la Nit de la Recerca 09:
  • livestream rn09

Here Comes Science

Gràcies al perfil de Facebook de la Nit de la Recerca a Grècia (Νύχτα Ερευνητών) acabo de descobrir el darrer àlbum per mainada de They Might Be Giants, Here Comes Science, el qual es subministra amb un DVD amb vídeos i material complementari. Precisament això és el que m’ha fet fixar-me en l’àlbum en qüestió, aquest fantàstic vídeo que podeu veure sota el text. Es tracta d’un fantàstic videoclip en el qual en menys de 4 min ens fa un bon resum de la quotidianitat de la química des del punt de vista més clar, l’aparició dels diferents elements de la taula periòdica en els objectes (i éssers vius) que tenim més a l’abast. Tot plegat acompanyat d’una música d’allò més fresca.

El vídeo forma part del canal de Boing-boing video del Youtube i també va ésser presentat al conegut bloc.

Fotografia atòmica

M’ha sorprès molt descobrir aquestes fotografies gràcies a Microsiervos. La primera fotografia atòmica!

Es tracta de dues fotografies fetes per investigadors de l’ Institut de Física i Tecnologia de Kharkov (obtingudes gràcies a un field-emission electron microscope (FEEM)), Ucraïna, que mostren un àtom de carboni, és a dir, el núvol d’electrons d’aquest. És realment emocionant veure com les representacions, que hem estudiat a les classes de química teòrica, dels orbitals atòmics obtingudes per les aproximacions de la mecànica quàntica corresponen fidelment a aquest parell de fotografies. Per més informació llegir l’entrada de insidescience.

Tal i com veiem en aquests models d’orbitals atòmics les fotografies que s’han obtingut de l’àtom de carboni corresponen a un orbital de tipus s (amb una densitat electrònica esfèrica al voltant del nucli atòmic) i un de tipus p (px, py o pz, segons la seva orientació) (amb una densitat electrònica nul·la al nucli atòmic i de doble esfera aplanada als seus voltants):

Models d’orbitals atòmics.

Curiosament fa un parell de setmanes, gràcies a Edunomia, descobríem la tècnica la tècnica de microscopi de força atòmica sense contacte (NCAFM) amb la, també emotiva, fotografia del pentacè:

A dalt la fotografia obtinguda mitjançant la tècnica del NCAFM. A sota el model de la molècula del pentacè.

Referències:

OVNI?…Pipí!

Gràcies a boingboing m’acabo d’assabentar d’un fet ben curiós. La nit del passat dimecres es va albirar i fotografiar, des de terres de Wisconsin, una bonica resplendor brillant al cel nocturn en forma de cua o pinzellada. Era un cometa? un asteroide? un OVNI? (bé, tècnicament en aquell moment es tractava d’un OVNI)… era un PIPÍ!

pipí

Fotografia presa per Abe Megahed des de Madison, Wisconsin, a les 9:40 p.m. EDT del passat dimecres 9 de setembre.

Segons paraules del mateix autor de la fotografia:

“Acabava de localitzar (8:40 p.m. EDT 9/9/09) el transbordador Discovery quan, de sobte, en vaig veure sortir un bonic plomall encorbat”.

La bonica i misteriosa cua lluminosa vista i fotografiada dimecres a la nit va ésser provocada per una gran quantitat d’aigües residuals (68 l segons la portaveu de la NASA, Kylie Clem) descarregades de cop des del transbordador especial Discovery, el qual s’havia desacoblat de l’Estació Especial Internacional (missió STS-128) el dia anterior i no havia tingut ocasió de descarregar les aigües residuals que va anar acumulant durant els 10 dies de visita.

Aquesta gran “estirada de cadena” il·luminada pel mateix Discovery va  decorar el firmament d’una forma un pel anguniosa.

Referències:

  • http://www.space.com/missionlaunches/090911-space-water-dump.html
  • http://www.boingboing.net/2009/09/14/light-show-caused-by.html
  • http://en.wikipedia.org/wiki/STS-128
  • Triboluminescència

    Després de l’anterior entrada del bloc Pq amb la curiós efecte de Kopp-Etchells avui m’agradaria presentar el concepte general de la triboluminescència i presentar un experiment senzill i sorprenent per a visualitzar-la a casa (el qual acabo de fer i encara estic emocionat).

    La triboluminescència és un fenomen òptic pel qual un material emet llum a l’aplicar-li energia mecànica, concretament fricció. Així, alguns minerals com per exemple el quars, presenten aquest procés luminiscent quan són fregats o colpejats. Cal dir que, com passa massa sovint, en aquest camp també hi ha un mal us dels conceptes ja que existeix el terme concret de la fractoluminiscència que correspon a l’emissió de llum al provocar fractures en un sòlid per aplicació d’estrès, i s’acostuma a usar incorrectament el terme de triboluminiscència també per aquest procés. Així doncs, per ser estrictes amb els termes científics d’aquest camp hauríem de considerar:

    Mecanoluminiscència: Emissió de llum per acció mecànica sobre un sòlid, segons quina sigui tenim la:

    • Fractoluminiscència : Per aplicació d’estrès al material que li provoca fractures.
    • Triboluminescència : Per aplicació de fricció al material.
    • Piezoluminiscència : Per aplicació de pressió que causa deformació elàstica al material.
    • Sonoluminiscència : Per implosió de bombolles en un líquid quan és excitat per ones sonores.

    Un cop fet aquest incís tornem a la triboluminescència. Aquí us presento el vídeo de l’experiment que he fet per mostrar-la. Es tracta de fregar un cristall de quars (SiO2) amb una l’atra pedra a les fosques. Observem que el cristall de quars comença a emetre llum groguenca blanquinosa!

    L’explicació  del fenomen encara no està del tot clara però, en aquest cas de la fricció de certs minerals, rau en un procés d’excitació d’electrons i posteriorment d’emissió de radiació pel retorn d’aquests electrons dels seus estats excitats als estats fonamentals. He especificat que aquest és el procés que sembla que té lloc en minerals perquè hi ha una altra classe de triboluminescència que té lloc en picar en un morter terrons de sucre (així en aquest cas estrictament s’hauria d’anomenar fractoluminiscència) o bé la que té lloc en desenganxar la cinta adhesiva del seu rotlle. En aquest dos darrers casos l’efecte ja és una mica diferent (la longitud d’ona de la radiació emesa és diferent; aquí es veuen emissions blavoses o verdoses) i el procés també. A grans trets en aquests casos té lloc un trencament d’enllaços, els enllaços lliures resultants capten el nitrogen atmosfèric i l’ionitzen, el qual produeix aquesta emissió de llum verda o blava.

    Els interessats en els processos luminiscents podeu veure també l’antiga entrada del bloc Pq dedicada a la bioluminiscència amb l’exemple de les cuques de llum i una gravació que vaig fer d’aquests animals emetent en plena nit:

    Referències:

    Kopp-Etchells

    Ara mateix acabo de conèixer un curiós fenomen elèctric gràcies a Alfred Rodríguez Picó i el seu espai Meteoclic d’El Periódico. El passat 17 d’octubre el reporter de guerra nord-americà Michael Yon va captar unes imatges impressionants des d’Afganistan. A les imatges podem veure com les pales del rotor d’un helicòpter brillen en la foscor! Es tracta de l’efecte Koop-Etchells (batejat així en honor a dos soldats morts en combat).

    Efecte Kopp-Etchells manifestat com a una corona lluminosa sobre les aspes d’un helicòpter en mig d’un núvol de sorra.

    L’efecte Koop-Etchells (també conegut com a efecte corona) és un fenomen triboelèctric, és dir, un fenomen degut a l’electrificació causada pel fregament entre dos materials. En un desert al tenir lloc la fricció ràpida entre les pales de l’helicòpter, d’aliatge titani/níquel, i la sorra en suspensió té lloc l’aparició de l’electricitat estàtica, la qual es reflecteix en la descàrrega en forma de guspires  visibles en la foscor. De forma semblant Tales de Milet es va adonar, per primera vegada, de l’aparició d’un fenomen elèctric quan va fregar un tros d’ambre amb un retall de llana.

    Efecte Kopp-Etchells manifestat com a una corona lluminosa sobre les aspes d’un helicòpter en mig d’un núvol de sorra.

    Aquest fenomen de Kopp-Etchells, segons explica el mateix Michael Yon al seu bloc, l’han visualitzat en el desert quan els helicòpters s’enlairen o bé quan aterren, com és evident ja que en aquests moments és quan es troben a prop de terra, fan aixecar la sorra i aquestes partícules en suspensió al fregar amb les pales metàl·liques de l’helicòpter, que giren a gran velocitat, creen aquest efecte lluminós.

    Per veure més fotos de Michael Yon i l’helicòpter lluminós visiteu el seu bloc.

    Referències:

    Cub de Necker

    – Quants cubs pots comptar a la següent imatge?

    cubs

    Al trobar-nos per primer cop amb quest enigma ens pot fer ballar una mica el cap, ja que si mirem detalladament l’estructura anterior podem veure que segons com la mirem comptem 10 cubs o bé en veiem 6. Aquest enigma està basat en la il·lusió òptica del cub de Necker.

    La il·lusió òptica del cub de Necker va ésser publicada per primer cop el 1832 pel cristal·lògraf suís Louis Albert Necker i consisteix en un dibuix d’un cub de línia prima i perspectiva obliqua, de manera que quan 2 línies es creuen la imatge no mostra quina es troba per davant de l’altre. Això fa la imatge ambigua, és a dir, pot ésser interpretada en 2 sentits diferents. Si es mira la imatge durant una estona es veurà la conversió d’orientació com si el cub s’anés plegant i desplegant (fenomen conegut com a la percepció multiestable).

    Cub de Necker.

    Si marquem, amb traçat discontinu, quines línies passen pel davant de les altres, aconseguim la representació de les 2 orientacions possibles del cub de Necker, aquí les tenim:

    2 orientacions Necker

    La següent animació ens força a veure “un o altre cub” travessant l’objecte amb un prisma, fet que ens indica quines línies del cub estan a cadascun dels 2 plans de la perspectiva.

    Com a curiositat, aquesta il·lusió òptica la trobem en obres del gran artista Escher:

    Methamorphosis I (Escher, 1937).

    Methamorphosis II (Escher, 1940).

    I per acabar voldria presentar aquest sorprenent vídeo que he trobat penjat al Youtube referent al cub de Necker:

    El cub de Necker… que no és un cub.

    Referències: