Pq a Mart!

Gràcies a Ciéncia en el XXI acabo de descobrir la oportunitat de portar el nom de PepQuímic al planeta Mart, i així serà el proper 2011!

mart

Només cal que cliqueu la imatge anterior, que us portarà a una secció del web de la NASA, i ompliu la sol·licitud amb el vostre nom i estat. Aquest, acompanyat dels noms de la resta de terrícoles que ho hagin sol·licitat, serà enviat en un microxip a Mart el proper 2011 durant una missió de la NASA.

Rebreu un certificat amb nombre d’ identificació conforme el vostre nom viatjarà a Mart durant la missió de la NASA de 2011. Aquí tenim el de PepQuímic:

Pq a Mart

En aquest lloc web de la NASA també podem consultar els estats del món que, per ara, enviaran més noms a Mart. Encapçalant la llista trobem EEUU (amb 197547 sol·licituds enviades) i el primer estat europeu, que es troba en 3a posició general, és el Regne Unit amb 34144 certificats, d’un total mundial de -per ara- 514111 certificats (aquestes dades a hores d’ara, 01.30 h de l’11 d’octubre de 2009).

Nobel de Química 2009

El passat 7 d’octubre la Reial Acadèmia Sueca de Ciències va decidir atorgar el Premi Nobel de Química 2009 conjuntament a Venkatraman Ramakrishnan (MRC Laboratory of Molecular Biology, Cambridge, UK), Thomas A. Steitz (Yale University, New Haven, CT, USA) i Ada E. Yonath (Weizmann Institute of Science, Rehovot, Israel) pels estudis de l’estructura i funció del ribosoma.

nobel09chem

Aquí podem veure la gravació de la proclamació del guardó per part de  Gunnar Öquist, Secretari General de la Royal Swedish Academy of Sciences, el 7 d’octubre de 2009.

Com sabem, els ribosomes són orgànuls cel·lulars dedicats a la síntesi de proteïnes a partir de la informació genètica que li arriba de l DNA transcrita en forma de RNA missatger. Venki Ramakrishnan, Thomas Steitz i Ada Yonath vam considerar que per tal de ser capaços d’entendre el ribosoma primer havien de visualitzar-lo. D’aquesta manera els tres galardonats amb el Nobel de Química de forma independent i utilitzant la tècnica de la cristal·lografia de Raigs-X es varen posar a resoldre l’estructura del ribosoma.

Transc-Trad Pq

Les següents animacions són una lliçó ben clara i entenedora del procés de Traducció per a la síntesi de proteïnes:

Una de les aplicacions interessants d’aquests estudis pot ser la síntesi de nous antibiòtics. Amb la resistència als antibiòtics en augment, s’espera que entrendre amb precisió la interacció dels antibiòtics amb els ribosomes permetrà dissenyar nous antibiòtics específics per combatre els bacteris resistents. Els tres galardonats han generat models mostrant aquestes interaccions, proporcionant dades clau per a la síntesi de nous antibiòtics.

Aquí ens podem descarregar el scientific background del Premi Nobel de Química 2009 i la informació pel públic, en formats pdf. Són unes lliçons complertes i detallades sobre el ribosoma i les seves funcions en la síntesi de proteïnes.

Remenant pel portal de vídeos Youtube he trobat aquest parell d’animacions basades en estudis cristal·logràfics duts a terme pel grup de recerca d’ Ada E. Yonath (una de les galardonades enguany amb el Nobel de Química):

Referències: