1 any del terrible “Temporal de Sant Esteve”

Fa un any que els blanencs, així com els habitants de moltes viles de la Costa Brava, estàvem patint un dels pitjors temporals de mar dels darrers temps. Aquell 26 de desembre de 2008 serà recordat per sempre pel “Temporal de Sant Esteve”. Recordo perfectament quin soroll de mar es sentia des del llit, la sal que cristal·litzava als vidres de les finestres i quina pudor de combustible s’escampava pel passeig i per casa… però les imatges lles podem recordar tots gràcies a les fotos que vaig fer, aquí en tenim un resum:

26/12/09. Els forts cops de mar saltaven el moll i va arribar a tallar caps desamarrant els quillats més grossos i deixant-los a la deriva dins el mateix moll. Els patrons que no varen poder pujar a les seves embarcacions les varen perdre com podem veure a la gravació següent i a les properes fotos.

26/12/09. Tot el passeig de mar va quedar cobert de sorra i les palmeres i bancs semblaven illetes  emergint de les aigües.

27/12/09. Restes d’un dels creuers que varen quedar fets miques a la paltja.

27/12/09. La teranyina Joana embarrancada al passeig de Blanes.

Més fotos al meu facebook.

Va ésser tot un dia de temporal de llevant el qual va anar a més a mida que passaven les hores, fins a fer-se terriblement fort al vespre. Va tenir causes terribles com la destrossa total de 2 creuers d’estiu i d’una teranyina, els caps dels quals varen ésser tallats literalment, desamarrats i destrossats contra la platja i el passeig de mar per la força del mar que saltava i rebufava pel moll.

Gravació que va fer el blanenc Marc Clusells el vespre del 26/12/09 des del passeig de mar de Blanes. Podem veure com el parell de creuers són portats a la deriva fins a la platja i destrossats per la força del mar.

Gravació que vaig fer jo mateix el matí del 27 de desembre des de la platja de Blanes. Podem veure el parell de creuers fets estelles i el paissatge desolador que va deixar l’escampall de les seves restes.

Avui mateix he fet una foto des del mateix lloc des d’on en vaig fer una fa exactamant un any, fins i tot aproximadament a la mateixa hora, i he enviat el parell de fotos a la secció d’El Temps de TVC. Aquí les tenim, presentades per Tomàs Molina. Tot i que avui també fa un dia polujós, la diferència de l’estat del mar és més que evident. Podem observar com  ara mateix fa un any els cops de mar cobrien Sa immensa Palomera.

Comparativa de l’estat del mar a Blanes, 26 de desembre de 2008 vs 26 de desembre de 2009 a quarts de 3 de la tarda.

El resultat del terrible Temporal de Sant Esteve 08 va ésser unes immenses pèrdues per als pescadors i mariners que el varen patir, així com pel nostre passeig, la zona de S’abanell del qual encara està destrossada. Esperem que el mar no torni a causar tant de mal a les famílies que en viuen.

Ara, vist en perspectiva i amb els preparatius de la sortida a Sant Pau de Segúries que farem demà mateix els escoltes de Blanes, tot plegat em recorda a la bonica llegenda del Mariner de Sant Pau…

Entrades que vaig fer al blog els dies posteriors al Temporal de Sant Esteve 08 amb imatges i descripcions:

Anuncis

Bones festes de Nadal!

Aquests dies tots rebem moltes felicitacions de Nadal i senyals de germanor. Entre les que he rebut n’hi ha una de molt especial, una felicitació molt personalitzada i científica que m’ha enviat el meu professor de Tesi, Pep Duran, en la qual hi podem reconèixer uns personatges claus de la història de la ciència, com també un parell de divulgadors científics catalans.

Cliqueu la imatge per veure la científica e-postal de Nadal animada.

http://sendables.jibjab.com/view/CQgCO9MJM3AOFLd4

Amb aquesta e-postal envio les meves felicitacions de Nadal a tota la blocosfera científica.

Bones festes!

Tot fent balanç

Ara que s’acosten els darres dies de l’any 2009 potser és hora de fer balaç de diversos temes, nosaltres (Grup de Divulgació Científica de la C4D, UdG) el fem de la divulgació que en aquests darreres setmanes hem fet per les escoles i IES de la província de Girona. Des de la densa Setmana de la Ciència (13-24 novembre) Pep Duran i jo mateix hem voltat per diversos centres educatius presentant la xerrada/performance Reacciona… Explota! Des del Plà de l’Estany a la Selva, de l’Alt Empordà a Girona ciutat… han estat bones experiències, no només pels estudiants de secundària que comencen a descobrir la ciència. Per nosaltres ha estat molt enriquidor conèixer de primera mà la realitat a les aules preuniversitàries i hem visitat prou centres com per poder-nos-en endur una idea prou representativa de la secundària a la província.

Sovint la Ciència no és ben rebuda pels estudiants que s’inicien en ella. Això potser és degut a la forma en que es mostra a les aules, essent rebuda pels alumnes com un grup de llibres guixuts i unes assignatures complicades (la matemàtica, històricament, té aquest mateix problema, potserr intensificat) o potser és degut a un tema més extens, forani a les aules, corresponent a la visió que la societat té de la ciència. I la química, concretament, sovint és vista per la societat en general com una ciènci poc útil i perillosa. Quantes vegades no hem sentit sense tanta química viuríem millor o això porta massa [amb el sentit negatiu de la paraula] química o prefereixo prendre’m un producte natural que no pas un de químic… i quantes vegades hem repetit , els químics, que la química és a per tot, que els productes naturals també són química, que l’oxigen que respirem està format per molècules, formades per 2 àtoms, formats per 8 electrons cada un… i que això és química  (Química, naturalment va escriure Claudi Mans el 2003, el podeu llegir a La Truita Cremada o clicant aquí) i quantes vegades hem anat recordant a la població que molts dels productes que anomenem “químics” (estrictament hauríem d’anomenar sintètics) ens ajuden a viure; la penicil·lina, l’àcid acetil salicílic, el sabó… i és que tot és química!

1a entrada al posar la paraula “química” al buscador Google/imatges.

Tornant al tema que volia presentar, adjunto un recull d’imatges de les jornades de divulgació científica a les escoles i IES de la província de Girona presentant el nostre Reacciona… explota!

A Banyoles ens vàrem trobar amb els estudiants dels diversos IES de la vila al teatre d’una escola. Banyoles, 18/11/09.

Gran rebuda a l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric. Hostalric, 20/11/09.

Després de divulgar la química a l’IES vàrem poder gaudir d’un Itinerari Geològic al voltant de la fortalesa d’Hostalric per part de la Carme, hostalriquenca i professora de geologia a Blanes.

Centre Escolar Emprdà de Roses. Roses, 25/11/09.

Al Centre Escolar Empordà vàrem poder descobrir la gran moguda que duen a terme per la Setmana de la Ciència amb activitats diverses per tots els nivells d’estudi, entre les quals em varen cridar molt l’atenció una exposició d’egagròpiles que varen recol·lectar, reconèixer i etiquetar els mateixos estudiants, així com el Concurs dels Científics amb enigmes i unes excel·lents caricatures, en format pòster, dels qui varen posar les bases de la ciència actual. A la imatge el matemàtic Pitàgores i el físic Albert Einstein. Molt recomanable el portal web del Centre Escolar Empordà.

Reacciona… Explota! a l’IES Serrallarga de Blanes. Blanes, 10/12/09.

Experiment de la Sep del Faraó a La Salle de Girona. Girona, 17/12/09.

Des de la Càtedra de Cultura Científicai Comunicació Digital (C4D) de laUdG seguirem divulgant la ciència, i la química en particular, perquè ens apassiona  i volem encomanar aquesta passió tot gaudint d’ella.

Meravellós Ferrofluid

El primer cop que vaig sintetitzar un ferrofluid i en vaig comprovar les propietats davant d’un camp magnètic vaig al·lucinar, és un espectacle de la ciència meravellós !

Com veiem en el vídeo que vaig gravar al laboratori, un ferrofluid és atret per un camp magnètic i flueix amb el seu gradient, dirigint-se cap a la zona de màxima densitat de flux magnètic. Ara recordo aquells moments de descoberta del ferrofluid perquè, gràcies a BoingBoing, acabo de descobrir un  interessant experiment fet amb un ferrofluid. L’autor del vídeo vol demostrar el fet de que el ferrofluid flueix amb el gradient de flux magnètic cap al seu màxim i, amb molt d’encert, proposa comprovar-ho magnetitzant un cargol cònic per tal de tenir una pista amb una densitat de flux magnètic en “continuu” augment. En l’experiment s’utilitza un cargol d’acer tret d’una màquina d’embotir carn. S’observen distorcions en el que hauria de ser un augment contínuu del flux al llarg del cargol.

A l’inici del vídeo podem veure com parells d’esferes d’acer són col·locades al voltant del cargol d’acer magnetitzat (que les atrau) i es per tal de visualitzar la distribució de la densitat de flux magnètic al llarg del cargol. S’observa que aquesta augmenta de baix cap a l’extrem superior del cargol. En la següent imatge que he tret del vídeo fins i tot ens quantifiquen aquesta observació empírica després de fer diverses proves amb variació de flux i comprovant quines esferes són les primeres de caure de la seva posició (visualitzant així quin és el valor crític de flux per aquestes esferes en cada punt del cargol).

Per acabar presento aquest altre meravellós vídeo del mateix autor de l’anterior. Quina gran bellesa ens ofereix la física!!

Referències:

Escoles Verdes 09 i +, dia Cientificomàgic a BCN!

El dijous passat, 3 de desembre de 2009, a l’Auditori del Palau de Congressos de la Fira de Barcelona va tenir lloc la VIII Trobada d’Escoles Verdes de Catalunya. Després de l’acte formal, amb la benvinguda i l’entrega dels distintius Escola Verda per a cada CEIP o IES, els assistens varen poder gaudir de l’espectacle Mulla’t per l’aigua organitzat per Dani Jiménez i Paula Navarro (Experimentàlia).

Primer experiment. Consellers Maragall i Baltasar al mig de la cadena humana conductora de la senyal elèctrica que fa que soni la música de l’aparell reproductor de CD per l’altaveu.

Des de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG en Ferran i jo mateix vàrem tenir el goig i l’honor de poder ajudar a en Dani i la Paula en el seu espectacle divulgatiu on al voltant de 700 persones, entre alumnes i professors, de diversos centres educatius d’arreu del país varen gaudir de la màgia i la bellesa de la ciència.

D’esquerra a dreta: Dani, Ferran, Paula, Pep Anton (Pq).

Així, en Dani va preparar un espectacle on la protagonista era l’aigua i, després de generar-la gràcies a l’aparell de Kipp i  preparar un petit Sol a dins d’un matràs vàrem simular la contaminació que pateix i els posteriors tractaments de depuració i potabilització amb l’ajuda de filtres físics, adsorció amb carbó actiu, processos de decantació i tractament químic amb desinfectants com el lleixiu.

El Sol en un matràs.

Simulació de la contaminació de l’aigua.

El públic va gaudir de la ciència.

Finalment la màgia de l’aigua ens va permetre desapareixer de l’escenari rere un gran núvol.

Un cop va haver acabat l’espectacle i ho vàrem tenir tot recollit com que els que divulguem la ciència ens apassionen els experiments de química i física recreativa vàrem gosar provar-ne un a l’engròs. Després d’inflar un gran globus amb hidrogen hi vàrem acostar una flama (tot plegat sota control i les màximes mesures de seguretat). Aquí tenim el resultat de la prova:

Després d’un divertit dinar científic tots plegats vàrem anar a visitar el CosmoCaixa on vàrem al·lucinar amb la màgia i la ciènica de l’exposició Abracadabra.

Com a símbol d’aquest fantàstic dia que vàrem passar a Barcelona presento els ninotets de The Scientists Collection, obsequi d’en Dani.

Marie Curie, Charles Darwin, Isaac Newton, Albert Einstein i Nikola Tesla.

Moltes gràcies per tot, Dani i Paula!

Fins la propera!

ComCiRed

Abans d’ahir va acabar el congrés ComCiRed, Comunicar Ciencia en Red, organitzat per la FECYT; lloc de trobada, a nivell estatal, entre els qui estem relacionats amb la divulgació científica i la seva difusió en la xarxa.

Vàrem passar dos dies (30 de novembre i 1 de desembre) a l’auditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) on , a part de les interessants conferències i debats que varen sorgir a l’auditori vaig trobar molt interessants les relacions que varem establir entre diferents grups que ens dediquem al mateix, tenim les mateixes il·lusions i ens trobem amb les mateixes mancances… Per exemple, vaig poder posar cara i conèixer personalment grans blocaires científics com són l’Anna Lozano (Communicating Science through the Arts), el gironí Alberto Fernández (Docuciencia y Cerebros no lavados), Álex Fernández (e-ciencia), Javier Armentia (Por la boca muere el pez) o Maria Josep Picó (Càtedra de la Divulgació de la ciència-Universitat de València, directora de l’antiga revista Nat), entre d’altres.

Adjunto quatre fotos del congrés, entre les quals una de la visita al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, (prbb) on vàrem poder gaudir d’una visita guiada (les visites optatives eren aquesta o bé al Cosmocaixa). Un altre dia m’agradarà parlar amb més calma del fantàstic prbb.

Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), ubicació del ComCiRed.

Presentació del congrés amb Lourdes Arana (directora general de la FECYT), Mercè Piqueras (presidenta de la ACCC) i Vladimir de Semir (director del Observatorio de Comunicación Científica (UPF)). En primer pla alguns dels assistents de la C4D (UdG), Josep Duran, Miquel Duran, Martí Terés i Juanma Barroso.

Entrada al prbb.

Aquí us adjunto alguns dels lloocs web interessants que vaig descobrir, els quals poden ser útils i d’interès:

Dolça Química

Gràcies a Microsiervos acabo de conèixer aquesta Taula Periòdica de pastissets. Ja n’havia vist d’altres però aquesta està especialment feta amb detall. Podem observar els elements (pastissets) tenyits de diferents colors que els classifiquen en els seus grups i en la fase en què es troben a temperatura ambient. Fins i tot l’autora (química? cuinera?) ens ha deixat l’espai buit per l’Uus (element de nombre atòmic 117 i que encar no ha estat sintetitzat). L’únic detallet que ens mostra que l’autora no està gaire al dia (o bé que l’obra es va fer fa més d’un parell de mesos), és que l’element amb nombre atòmic 112, fins fa poc Uub i anomenat finalment Copernicium (Cn*), apareix a la Taula de pastissets com a Uub.

* Per cert, volia fer una entrada sobre el nou i definitiu símbol pel Copernicium (Cn en lloc de Cp), pel que fa a la possible confusió amb el ciclopentadiè (Cp), però… la faré més endavant.

Aprofito per adjuntar més imatges que es poden trobar a la xarxa sobre Taules Periòdiques en format pastís. Pot ser una bona idea per celebrar l’aniversari d’un químic o química.

Font de les imatges: Flickr.

Font de la imatge: The Daily What.

Referències:

Sol, Solet… Solàs

Si nosaltres, des de La Terra, veiem sortir el Sol i gaudim de les seves vermelloses postes és evident que des de Júpiter s’ha de veure un Solet i des de Mercuri un Solàs…

Ahir, des del Congrés Comunicar Ciéncia en Red –ComCiRed– (on vaig descobrir un munt de llocs interessants de la xarxa i vaig conèixer a molts blocaires científics {després ja en faré una entrada}) vaig descobrir una fantàstica imatge en un article de Cuánta Ciéncia. Ara, des del tren, tornant al congrés, veig que Ciencia en el XXI en fa referència, això m’ha fet recordar que tenia la idea de presentar-la, aquí la tenim:

Imatge creada pel mateix Alfonso M.Corral (Cuánta Ciéncia) a partir de la foto feta des de la Terra.

En la imatge podem observar la mida aparent de l’Astre Rei des de la superfície dels 8 planetes del Sistema Solar (també s’hi representa el, fins fa pocs anys, 9è planeta Plutó).

Imatge Wilipedia. Sistema Solar. Sol i els 8 planetes (Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) + Plutó (classificat com a planeta nan des del 2006).

Referències: