Divulgació Científica UdG, Secundària i Expojove 2010

Després d’una setmana farcida d’activitats de divulgació científica a Girona hem acumulat un munt de bons moments i fotografies. Les activitats varen començar amb Els matins de la Química 2010 de dimecres dia 20, la premsa se’n va fer ressò tal i com veiem en el següent fragment d’ El Diari de Girona del passat dia 26 de gener.

Notícia al Diari de Girona de 26 de gener de 2010.

Durant la setmana que avui finalitza, de dilluns a divendres, el Departament de Química de la UdG ha dut a terme les Pràctiques a Grups Classe, tallers de química per estudiants de batxillerat de diversos centres de la província (ens han visitat estudiants de Tossa, Vic, Palafrugell, Roses, Lloret,  Calella, Tordera, Blanes i Girona ciutat). En els tallers s’han dut a terme experiències de química analítica (volumetries àcid-base), química orgànica (determinació dels principis actius de diferents fàrmacs) i de química inorgànica (canvis de colors en reaccions red-ox).

Estudiants de batxillerat de l’escola Immaculada Concepció de Lloret. Departament de Química, 27/01/10.

Estudiants de l’IES Serrallarga de Blanes. Departament de Química, 29/01/10.

També durant aquesta setmana a Girona, al Palau de Fires, ha tingut lloc l’ Expojove 2010, saló on es presentaven els diversos estudis que poden seguir els estudiants de la demarcació després de la secundària. La universitat de Girona hi era present i l’equip de Divulgació Científica del Departament de Química hi hem estat fent experiments de ciència recreativa. D’aquesta activitat la premsa també se’n va fer ressò, concretament vàrem sortir a un parell d’informatius de TVC, el TN Comarques i l’ Info K.

Clicar la imatge per reproduir la notícia.

Clicar la imatge per reproduir la notícia.

Algunes de les imatges de la divulgació científica a l’Expojove 2010, 26-29 de gener de 2010:

Tossa, Vic, Palafrugell, Roses, Loret,  Calella, Tordera, Blanes i Girona ciutat
Anuncis

Matins de la Química 2010

Dimecres passat, dia 20 de gener, els laboratoris de docència del Departament de Química de la UdG varen obrir les portes per als alumnes de batxillerat científic de diversos centres de la província de Girona. En la VII edició d’ Els Matins de la Química, els alumnes preuniversitaris es varen poder apropar a la química experimetal i teòrica participant d’unes experiències de laboratori a més a més de  rebre una xerrada sobre la seguretat i una visita guiada pels laboratoris de recerca del Departament.

Entre les activitats que vàrem dur a terme hi havia la determinació de metalls en dissolucions, de l’àrea de química analítica; la identificació dels diferents principis actius que cointenen alguns fàrmacs més qüotidians, química orgànica, graus de llibertat vibracionals de molècules – fem ballar el model d’una molècula, química teòrica i el taller de l’alquímia – transmutem el coure en plata i or, química inorgànica i química recreativa.

Estudiants de 1r de Batxillerat d’Anglès. Departament de Química de la UdG, 20 de genert de 2010.

Taller d’orgànica, identificació dels diferents principis actius en fàrmacs quotidians.

Després de la visita de més d’un centenar d’estudiants de la demarcació, els objectius previs a l’activitat divulgativa s’han complert i ja està tot a punt per la seguent activitat corresponent a les Practiques de grups-classe que tindran lloc diàriament durant la setmana que ve. En aquest ocasió estudiants de batxillerat de Tossa, Vic, Palafrugell, Roses, Loret,  Calella, Tordera, Blanes i Girona ciutat, seran químics als laboratoris del Departament de química de la UdG.

Per més informació obriu el aquest document en pdf.

Els Matins de la química 2010 a la premsa:

“Nullius in verba” i la famosa poma

Nullius in verba

Les anteriors paraules en llatí signifiquen “en paraules de ningú” i composen el lema de la Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge. La Royal Society va ésser fundada el 1660 i és la societat científica més antiga existent en l’actualitat. D’entre la llista dels seus presidents destaquen figures clau de la història de la ciència, com per exemple William Thompson -més conegut com a Lord Kelvin- (president de 1890 a 1895), Ernest Rutherford (president de 1925 a 1930), o sir Issac Newton (president de 1703 a 1727). Precisament volia parlar d’aquest darrer personatge ja que, per a celebrar els 350 anys de la Roylal Society, la institució acaba de publicar el manuscrit que relata la història tan mitificada de com Sir Issac Newton va inspirar les seves teories físiques, que varen donar la Llei de la Gravitació Universal, a l’observació de la caiguda d’una poma (1666).

La biogrfia de Newton (Memoirs of Sir Isaac Newtons life) escrita el 1752 pel seu amic William Stukeley tot just ara ha sortit a la llum dels arxius de la Royal Society gràcies a la publicació del facsímil digital del manuscrit. El podeu trobar a la secció turning the pages del web de la Royal Socyety amb accés lliure.

Clica la imatge i accedeix al facsímil digitaliutzat, un cop allà clicant cada pàgina la fareu girar per tal de seguir llegint les posteriors.

Tal com diu l’actual president de la Royal Soiciety, Martin Rees, es tracta d’un instrument preciós per als historiadors de la ciència. Jo us animo a intentar llegir-lo (no sé si l’anglès antic és comprensible actualment o podem trobar dificultats de comprensió com ens pot passar llegint català antic) a veure si realment la famosa poma (segurament la 2a més famosa de la història) va caure sobre el cap del científic britànic.

Referències:

Les grans epidèmies modernes

El científic (i blocaire) blanenc Salvador Macip, actualment investigador a la Universitat de Leicester (UK), va presentar ahir al vespre el seu darrer llibre de divulgació mèdica, “Les grans epidèmies modernes“, a la Fundació Àngel Planells de Blanes.

D’esquerra a dreta, Sebastià Roig, Salvador Macip i Marc Pérez. Blanes, 16/01/2010.

La presentació del nou llibre d’en Salvador va ser realment divertida, amb la introducció dels seus col·legues catxondos, els periodistes Sebastià Roig i Marc Pérez, i amb algunes de les anècdotes que el mateix Salvador ens va explicar que ha viscut durant aquesta feixuga gira promocional de Les grans epidèmies modernes recorrent les espanyes (ahir estava realment afònic). Tots vàrem riure imaginant-nos la cara de la maquilladora de TV3 quan va veure en Salvador (i la seva closca) i va haver de treure un “macro cotó” de maquillatge antireflexant… i escoltant l’anècdota de quan els seus editors el van titllar de bruixot quan va aparèixer la pandèmia de grip A que ell havia pronosticat començant a escriure el capítol dedicat a aquesta malaltia infecciosa, molt abans que sorgís el virus tipus H1N1…

Jo ja tinc el meu exemplar de “Les grans epidèmies modernes” dedicat per l’autor (amb autoretrat inclòs 😉 ), el qual ja forma part de la biblioteca científica de PepQuímic. Ara només em cal llegir-lo, ja tinc ganes de començar-lo.

En Salvador Macip i jo mateix ahir a la presentació de Les grans epidèmies modernes. Foto d’Aitor Roger.

La darrera setmana hem pogut seguir en Salvador als mitjans de comunicació catalans, si us les vareu perdre aquí podreu escoltar i llegir un parell de les entrevistes que li varen fer.

Entrevista als Matins de TV3, 13/01/2010:

Clicar la imatge per reproduir l’entrevista a Els Matins de TV3.

Entrevista a La Vanguárdia, 14/01/2010:

Foto, La Vanguárdia.

Aprofito l’avinentesa per recordar el lloc web, el bloc personal (bloGuejat) i el bloc Investigación (El Mundo) d’en Salvador Macip. I l’altre dia vaig descobrir-ne la pàgina de facebook i que fins i tot surt a la Viquipèdia!

Acabo amb les inquietants paraules del doctor del camp de la virologia C.J. Peters amb les quals Salvador Macip encapçala el llibre

És espaordidor adonar-se que no hi ha res que pugui aturar la implacable evolució dels virus mentre busquen noves estratègies que els facilitin la supervivència, una supervivència que bé podria significar la mort de tots els humans.

C.J. Peters

Virus Hunter, 1997

L’enhorabona, Salvador, per la nova publicació! Pels altres, bona lectura i bona ciència!

Tal com Sebastià Roig va anunciar que faríem, faig d’agent patogen encomanant la seva lectura, fins i tot abans d’haver-lo començat a llegir! Per recomanar-lo ja en tinc prou amb els antecedents del seu interessantíssim Immortals, Sans i Perfectes i el seus escrits tan divertits i amens al bloGuejat.

Me’n vaig a llegir Les grans epidèmies modernes!

“Satélite”, nova publicació científica

Avui mateix gràcies a en Juanma i a l bloc Genciencia he conegut l’existència de la recentment creada publicació mensual de caire científic Satélite. El primer número de la publicació de divulgació científica, que es publica en llengua castellana, va ésser presentat fa exactament un mes, el passat 12 de desembre, a Barcelona. La revista impresa ja es distribueix mensualment de forma gratuïta per la zona de Barcelona i la podrem consultar en format digital i descarregar-nos-la al web de Satélite. (També té una pàgina al Facebook).

Segons paraules del físic Manuel Toharia, divulgador científic i director científic del complexe Ciutat de les Arts i de les Ciències i del Museu de les Ciències Príncep Felip de València, que és entrevistat en aquest número de Satélite, la divulgació científica és tan necessària perquè “la informació científica no és entesa per la societat”.

“Hay dos problemas fundamentales. El primero es la enorme dificultad que plantean el lenguaje y el método científico para la terminología cotidiana que usa la gente, que no es capaz de llegar a entenderlo. El segundo es la tremenda incultura científica de la sociedad; la ciencia ha avanzado tantísimo en los últimos años que las personas no han sido capaces de seguir el ritmo.” “La información no es mala, el problema es que no es entendida por la sociedad.”

Manuel Toharia

En aquest 1r número de la revista també trobem un interessant article titulat Qué es la ciencia? on ens detalla els passos a seguir per aplicar el mètode científic amb un exemple del filòsof Bertrand Russell i s’hi adjunten uns resums de la història de la ciència i de la classificació d’aquesta.

M’ha agradat el primer acudit de Satélite on l’autor ens plasma perfectament que en el “pot petit”  és on hi trobem l’esperit científic. Convido, a tothom qui en tingui ganes, a mirar el món amb la curiositat dels infants, en la seva imaginació i curiositat il·limitades rau l’autèntica força que fa avançar la ciència.

Benvinguda i ànims, Satélite! Espero que, com a tal, orbitis com cal al voltant de la ciència i no la perdis de vista per tal de divulgar-la als 4 vents.

Efecte Mpemba

Acabo de descobrir l’existència de l’Efecte Mpemba, el qual m’ha cridat molt l’atenció. Aquí el tenim:

Descobriment de l’efecte

Es té constància de que aquest procés va ésser observat per primera vegada pel filòsof grec Aristòtil cap al 300 A.C. qui, erròniament, va explicar l’efecte recolzant-se en la seva idea de l’antiperistesi, segons la qual té lloc l’increment de la intensitat d’una qualitat com a resultat de l’aplicació de la qualitat contrària. No va ser fins l’any 1963 que aquest fenomen es va fer famós i va començar a ser estudiat científicament quan, a un institut de Tanzània, un estudiant anomenat Erasto B. Mpemba va descobrir empíricament a la classe de cuina que l’aigua ensucrada, que preparaven per fer gelats, es congelava més de pressa si aquesta era calenta que no pas si es trobava a menys temperatura. Més endavant el Dr. Osborne (física) va dur a terme estudis del procés i els resultats el van portar a confirmar les observacions dutes a terme per l’estudiant d’institut. El 1969 Osborne i Mpemba van publicar els resultats conjuntament a la Physics Education. Aquest fenomen, que sembla contradir el sentit comú i la termodinàmica, el coneixem actualment com a efecte Mpemba en honor a aquest estudiant.

Vídeo d’un experiment on es visualitza l’efecte Mpemba. 4 tubs d’assaig que contenen un mateix volum d’aigua líquida a diferents temperatures són introduïts a un congelador, la temperatura ambient a l’nterior del qual és de -18 ºC. S’observa que l’aigua que es congela més ràpidament és la dels tubs que inicialment es trobaven a temperatures més altes.

Explicació científica

Actualment encara no hi ha una única explicació a aquest complex efecte, de manera que tots plegats ens haurem de posar a rumiar, però es proposen molts efectes que hi poden contribuir. Aquí en tenim alguns:

A l’augmentar la temperatura del l’aigua continguda en un recipient…

-s’afavoreix l’evaporació d’aquesta, de manera que hi ha menys quantitat d’aigua líquida per congelar.

-i al ser refredat es creen uns corrents de convecció en el si del volum d’aigua (per la diferència de densitats entre les masses d’aigua de diferent temperatura), que afavoreixen l’intercanvi de calor i, per tant, la congelació.

-s’afavoriex el procés d’intercanvi de calor per radiació d’aquesta massa d’aigua calenta (tot i que aquest factor és gairebé menyspreable en el nostre exemple).

-disminueix la quantitat de gasos dissolts en el volum d’aigua ja que a l’augmentar la temperatura de l’aigua disminueix la solubilitat d’aquestes impureses gasoses en ella. Els gasos dissolts en l’aigua fan disminuir el seu punt de congelació.

-A més a més cal considerar també l’afavoriment de l’intercanvi de calor per convecció entre les parets del recipient i l’aire fred del congelador. Un recipient que conté aigua calenta, a diferència del que conté aigua freda, al ser introduït en un congelador evita l’acumulació de gebre (literalment el fon) a la seva superfície, la capa del qual envoltant el recipient alentiria el procés d’intercanvi de calor. Això mateix passa amb la capa de gel que inicialment es formaria a la superfície de l’aigua freda (tal i com passa als estanys i rius a l’hivern) i que alentiria el procés d’intercanvi de calor i, per tant en el nostre cas, de congelació de la totalitat del volum del recipient.

Ara que ha entrat una onada de fred al nostre país i sembla que els propers dies (quan ens deixi la nuvolositat que ara mateix ens cobreix i que fa precipitar neu a gairebé totes les cotes) podrem assolir temperatures negatives en superfície a gairebé tot el territori, pot ser un bon moment per experimentar aquest efecte posant 2 vasos amb un mateix volum d’aigua, un a temperatura ambient i l’altre el farem bullir al microones, al pedrís de la finestra de l’habitació. Si més no ens ho podem passar bé generant núvols llençant aigua bullint a l’atmosfera que es trobi sota zero tal i com veiem al següent vídeo (les gotes disperses de la qual ràpidament, ara ja sabem per quin efecte té lloc, passaran a convertirse en cristalls de gel generant el visible núvol):

Bons experiments i bon fred!

Referències:

Tió Científic, el Rellotge Binari.

Tot esperant els Reis de l’Orient recordo les curiositats científiques que em va cagar el tió el passat 24 de desembre. N’hi ha de tots colors i aquí en voldria destacar algunes. Començaré per unes edicions facsímils d’antics llibres d’història de l’alquímia i química domèstica publicats ambdós a finals del s.XIX, un joc de peces imantades anomenat Geomag, la seva composició en peces cilíndriques imantades per ambdues seccions i esferes ferromagnètiques el fan perfecte per a la seva aplicació com a models moleculars i un fantàstic rellotge binari. Aquest darrer es mereix una mica més d’explicació, tot seguit, sota les fotos, el podem descobrir.

De Luanco, José Ramón. La alquimia en España. Barcelona: Impremta de Fidel Giró, 1889. Edició facsímil per Editorial Maxtor, 2009. ISBN: 84-9761-558-1.

Ordóñez i Lagarejos, Valeriano. Química doméstica. Madrid: Saturnino Calleja Editor, 1876. Edició facsímil per Editorial Maxtor, 2009. ISBN: 84-9761-647-2.

Tetràedre i model de la molècula de naftalè (considerant els cilindres de verds i blaus enllaços senzills i dobles respectivament) construits amb les peces imantades de Geomag.

El Rellotge binari

Com sabem el sistema de numeració binari utilitza 2 dígits, el 0 i l’1, a diferència del mundialment usat decimal, que n’utilitza 10. Aquests 2 dígits binaris també són coneguts com a bits (Binary digits) i poden representar 2 estats com obert/tancat, blanc/negre, verdader/fals, encès/apagat… Precisament aquest darrer exemple, bombeta apagada (0)/bombeta encesa (1), és l’utilitzat en aquest rellotge binari (Es tracta d’un rellotge comercialitzat per la marca The One, per més informació visiteu el web o la pàgina del facebook).

En el rellotge podem veure que hi ha dues fileres de LED‘s blaus. La filera superior és l’equivalent a l’agulla horària en un rellotge analògic i la filera inferior és equivalent a l’agulla minutera. El valor de posició de cada LED està indicat numèricament i correspon al valor 2n (on n= 0, 1, 2, 3, 4 i 5) creixent de dreta a esquerra, dels quals només n’hem de sumar els corresponents als LED’s encesos per tal d’esbrinar l’hora. De manera que, analitzant la fotografia tenim:

La filera de bombetes superior ens indica les 3 hores ({20=1} +{ 21 =2} =3) (de fet eren les 15 h quan he fet la foto).

La filera inferior de bombetes ens indica els 26 minuts ({21=2} + {23=8} + {24=16} = 26 ).

Per tant he fet la foto del Rellotge Binari a les 15:26 , gairebé 2/4 de quatre de la tarda.

És tracta d’un curiós rellotge amb la informació encriptada. Ara em sap greu haver acabat l’època de la vida en què fèiem exàmens… seria divertit veure la cara del company del pupitre del costat a l’arremangar-me i ensenyar aquest rellotge després que em preguntés ben fluixet, perquè el professor no el sentís, “quina hora és?”.

Per un 2010 ple d’experiments

A l’acomiadar un any és típic que apareguin recopilatoris de tota classe i els que més m’agraden són els dels millors moments, els més especials o divertits, corresponents a grans meravelles i pifiades d’espais i programes que intento seguir. Per exemple els companys de l’APM, Zona zàpping i Polònia ahir a la nit ens varen presentar els resums dels millors moments de 2009.

De la mateixa forma vull destacar els millors moments, des del meu punt de vista, de PepQuímic al laboratori i a l’exterior. Els millors experiments, un recull en un parell de minuts del que estat un any d’experiments de química i física recreativa, popular science que en diuen els anglosexons, amb l’objectiu d’animar a tothom a entrar en aquest món màgic i meravellós de les molècules i els àtoms. Perquè el món necessita científics i perquè el món vegi que els científics també es meravellen amb els processos que els passen davant dels ulls diàriament.

Amb els meus millors desitjos per aquest 2010 us adjunto el resum Pq, Collita 09. És el meu regal pels seguidors de la ciència quotidiana des del bloc PepQuímic.

Per un 2010 ple d’experiments,

PepQuímic