CONTROL.BURBLE.REMOTE. La jornada.

CONTROL.BURBLE.REMOTE,

UN PROJECTE D’USMAN HAQUE

Organitza: Arts Santa Mònica-Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Col·labora: Experimentalia i C4D

(Més informació sobre l’activitat del Burble i Usman Haque a l’entrada  del bloc d’abans de l’activitat)

Tota la jornada d’ahir l’equip de Divulgació Científica de la C4D UdG la vàrem passar a Barcelona al costat de l’equip Experimentàlia (de Dani Jiménez), entre el Centre d’Art Sta. Mònica i el passeig marítim. Al matí varem animar als ciutadans més joves a construir models moleculars mitjançant la globoflèxia a la terrassa del Centre d’Art Sta. Mònica. D’aquesta manera vàrem trencar el gel per començar la relació, que duraria tot el dia, entre Ciència i Art.

I a la tarda, al mateix centre, vàrem dur a terme, els tallers científics relacionats directament amb l’activitat que s’estava preparant per a les 7 del vespre al passeig marítim.  Així, organitzats per Dani Jiménez, vàrem presentar els tallers “Leds, llums i dibuixos a l’aire”, “Mòbils, ones transversals i polaritzadors”, així com el seguici del de globoflèxia molecular.

Finalment, com a acte de culminació de la jornada (i motiu de tanta expectació), sota l’atenta mirada de Cristòfor Colom, la gran estructura a base de fibra de carboni, globus plens d’He i LEDs de diversos colors, projectada per l’arquitecte Usman Haque, va ésser aixecada cap al cel de la ciutat comtal. Aquell vespre el navegant català  no podia estar assenyalant enlloc més que a aquella nova (i efímera) illa flotant a l’aire, el nou Nou Món.

– Gravació del CONTROL.BURBLE.REMOTE:

– I un resum de les millors imatges:


De dreta a esquerra, baix: Pau, Pep, Anna, Laia; dalt: Dani, Rosa Maria, Gemma, Anabel, Paula i Pepquímic. Experimentàlia i C4D UdG.

D’esquerra a dreta: Dani, Rosa Maria, Usman Haque, Pepquímic, Pep i Laia.

CONTROL.BURBLE.REMOTE.

Cristòfor Colom descobreix un nou Nou Món, illa de globus lluminosos surant a l’aire.

(Més informació sobre l’activitat del Burble i Usman Haque a l’entrada  del bloc d’abans de l’activitat)

CONTROL.BURBLE.REMOTE. BCN, 27/02/10

CONTROL.BURBLE.REMOTE,

UN PROJECTE D’USMAN HAQUE

Organitza: Arts Santa Mònica-Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Col·labora: Experimentalia i C4D

Acció

de participació col·lectiva

per a una escultura

de

globus

progra-

mables

per

control

remot



ACCIÓ

Dissabte 27. febrer. 2010. 19:00h. Portal de PAU (davant les “GOLONDRINES”)

TALLERS FAMILIARS GRATUÏTS

Dissabte 27.febrer.2010. De 12 a 14h i de 17h a 19h. Arts Santa Mònica

Clica la imatge per descarregar-te el cartell de les activitats programades.


Control.Burble.Remote ACCIÓ

DIA: Dissabte 27 febrer

HORA: 19:00H

LLOC: Arts Santa Mònica  – Portal de PAU (davant les “GOLONDRINES”)

T. 93 567 11 10 – www.artssantamonica.cat

PÚBLIC: TOT TIPUS DE PÚBLIC

AMB COMANDAMENTS A DISTÀNCIA/CONTROLS REMOTS

ACTIVITAT: Acció participativa col·lectiva gratuïta


Control.Burble.Remote TALLERS

L’activitat CONTROL.BURBLE.REMOTE (CONTROL.MURMURI.REMOT) ve complementada amb tres activitats de divulgació científica que ens permeten entendre millor com funciona la teranyina de globus fibres de carboni, fil de pescar, leds i transmissors que conformem d’esdeveniment.

1. GLOBOMETRIA: GEOMETRIA + GLOBOFLÈXIA

En l’estructura construïda a CONTROL.BURBLE.REMOTE /CONTROL.MURMURI.REMOT descobrim com Usman Haque dissenya estructures arquitectòniques complexes amb formes geomètriques molt simples i alhora comuns a la natura com l’hexàgon.

Aquest taller participatiu proposa que els visitants construeixin amb globus la seva forma geomètrica, entenguin com està dissenyat el Control.Burble.Remote i finalment mostrar com aquestes formes geomètriques omplen la natura i aconsegueixen una enorme complexitat amb la suma de formes geomètriques simples.

DIA: Dissabte 27 febrer

HORA: MATÍ: de 12 a 14h.

TARDA: de 17h a 19h.

LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3Drassanes T93 567 11 10

PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR

ACTIVITAT: GRATUÏTA


2. LEDS, LLUMS I DIBUIXOS A L’AIRE

La llum LED està revolucionant la manera d’il·luminar. Semàfors, panells informatius, fars de cotxes, pantalles planes… Amb un rendiment energètic extraordinari ben aviat les nostres cases estaran il·luminades amb LEDS i deixarem enrere més de cent trenta anys d’il·luminació incandescent.

Veniu a gaudir d’un workshop interactiu on descobrireu què són i com funcionen els LEDS i per què aquesta font de llum lleugera i manejable està dins dels globus de Control.Burble.Remote. Participeu alhora en la construcció de la font de llum més senzilla del món per pintar un quadre lumínic a l’aire.

DIA: Dissabte 27 febrer

HORA: TARDA: de 17h a 19h

LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3 Drassanes T 93 567 11 10

PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR – JOVES I ADOLESCENTS

ACTIVITAT: GRATUÏTA


3. MÒBILS, ONES TRANSVERSALS I POLARITZADORS

Mòbils, ràdio i televisió, comandaments a distància… tots ells tenen una cosa en comú: utilitzen les ones electromagnètiques per comunicar-se. Aquest taller proposa endinsar-se en el món de les ones per entendre: Què són? Com s’ho fan per enviar informació? Però, sobretot, per què a Control.Burble.Remote utilitzen aquesta tecnologia per interaccionar amb els globus?

Gaudiu d’una activitat participativa on us proposem descobrir un món extraordinàriament quotidià alhora que desconegut: les ones electromagnètiques. Atreviu-vos a construir la vostra ona transversal i descobrir com viatja l’energia i la informació al nostre voltant.

DIA: Dissabte 27 febrer

HORA: TARDA: de 17h a 19h

LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3 Drassanes- T 93 567 11 10

PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR

ACTIVITAT: GRATUÏTA


Ei Escolteu! Traieu els vostres comandaments a distància!

Convidem a tots els membres del públic a participar en un espectacle urbà: un núvol de colors flotant que pren vida a través de la manipulació directa i la col·laboració de la gent que està sota. Tot el que heu de fer és portar qualsevol tipus de comandament a distància: el de la tele, el de la cadena de música, el del portàtil Apple, el del DVD – premeu els botons que vulgueu i qualsevol d’ells serà  capaç de controlar, influir i “pintar” els colors del Control.Burble.Remote! (control.murmuri.remot).

Meitat instal·lació, meitat acció, el núvol flotant mesura aproximadament uns 25 metres d’alt i 14 d’ample. Consisteix en una xarxa teixida de multimonofilaments; una superestructura a la qual es lliguen un centenar de globus, cada un d’ells conté un sistema electrònic programat per encendres quan rep les senyals infraroges d’una gran varietat d’aparells de control. Gairebé tots els comandaments a distància i qualsevol dels seus botons haurien de tenir un efecte en el disseny. La contribució individual de la gent es converteix en una part integral d’una espectacular i efímera acció urbana.

Els comandaments a distància ens són més familiars com elements de confinament: necessiten que adoptem relacions estrictes basades en la reclusió i en el consum cap als nostres aparells i dispositius electrònics. Són objectes individualistes, domèstics i atomitzadors que ens controlem més del que nosaltres els controlem a ells. En Control.Burble.Remote, aquesta relació fa un gir de 180 graus. El públic es converteix en l’artista i la relació de la gent amb els seus comandaments a distància i entre les pròpies persones s’externalitza, es posa en comú i es torna més sociable.

Control.Burble.Remote, que celebrarà la seva premiere mundial a Barcelona, forma part d’una sèrie d’experiments de participació que hem anat desenvolupant al llarg d’aquests últims set anys, començant amb Sky Ear a Fribourg (2003), Open Burble a Singapur (2006) i la Burble més recent a Londres, que va inaugurar la London Fashion Week el 2007. Tots aquests projectes utilitzen materials de base semblants (globus programables que s’encenen i que es poden configurar de mil maneres diferents) per tal d’aconseguir diferents interaccions: via mòbil en el cas de Sky Ear; a través del disseny i la manipulació directa del públic en el cas de l’Open Burble; i a través del tremolor físic: empenyent-lo, girant-lo, sacsejant-lo en el cas del Burble a Londres. Cada iteració dels projectes és una nova evolució en la seva forma, coreografia i interacció – i cadascuna d’elles suposa noves estructures de participació.

Imatge de l’ Open Burble a la bienal de Singapur (2006).

Imatge de l’ Open Burble a la bienal de Singapur (2006).

Simulació de l’estructura i el ball de llum de colors que es va craear a la bienal de Singapur (2006).

Burble London (2007).

Burble London (2007).

Fins dissabte a BCN!

Més informació a:

JPO 2010, UdG

Divendres vinent, dia 19 de febrer, la Universitat de Girona t’obre les portes per oferir-te la millor oferta per als teus futurs estudis universitaris.

Demà passat podràs gaudir de les activitats informatives que tindran lloc als 3 campus de la Universitat (Campus Barri Vell, Campus Centre, Campus Montilivi) així com a l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia i a l’Escola Universitària de Fisioteràpia Garbí. Per consultar l’horari de les diverses activitats que tindran lloc a cada Facultat i Escola clica aquí.

Concretament a la Facultat de Ciències t’oferirem diverses activitats que començaran a 2/4 de 10 del matí i acabaran a 2/4 de 2. A més a més de les xerrades informatives de cadascun dels 4 graus que s’hi imparteixen (Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals i Química) podràs gaudir de tallers relacionats amb aquestes disciplines científiques, com observacions microscòpiques de mostres biològiques o un taller de levitació per superconducció, visites guiades per la Facultat i molt més.

La UdG també obre les seves portes onlie, especialment per als joves preuniversitaris. Així pots descobrir la universitat mitjançant les xarxes socials i les diferents eines 2.0 on hi és present (Facebook, YouTube, Twitter,…). Per això la UdG ha creat el web 4u.udg.edu per descobrir-les, la UdG x tu!

Divendres 19 no et quedis a l’institut, vine a la Universitat!

No deixis que t’ho expliquin els teus companys, viu la UdG en 1a persona.


Infoirmació extra i entrades relacionades

Implosió d’un bidó, l’experiment

S’acosta la jornada de portes obertes a la Facultat de Ciències de la UdG, proper dijous 18 de febrer, de manera que l’equip de divulgació científica ens hem posat a rumiar experiments de ciència recreativa per animar la jornada. La setmana passada ens vàrem decidir a reproduir un experiment nou (per nosaltres), en aquesta ocasió de física recreativa. La implosió d’un bidó metàl·lic (moltes gràcies, Dani!).

De Dani Jiménez, company divulgador i amic, hem après a fer aquest experiment físic de joc de pressions. Foto: Nit de la Recerca 2009.

I tot preparant aquest joc de pressions en Pep Duran va fer la gran proposta de presentar la gravació de l’assaig a un programa de televisió, en una secció del qual presenten vídeos dels telespectadors on hi apareix el seu logotip. Per tant ens vàrem posar mans a la feina enganxant el logotip del “Sé lo que hicisteis” de La Sexta a un bidó d’uns 200 L i vàrem preparar una petita animalada (la ciència amb humor sempre és més amena pel públic) tot parlant en castellà, cosa que no fem massa sovint, com es pot apreciar en les nostres expressions i accent.

El fonament físic d’aquest experiment rau en crear una diferència de pressió tal que la pressió a l’interior del recipient sigui força inferior a la pressió exterior, la Patmosfèrica, de manera que quan això es compleix la Patmosfèrica esclafa literalment les parets del bidó cap al seu interior. Per tal de dur a terme l’experiment només cal disposar d’un bidó, un a bona font de calor (un parell de fogonets o bé una plata de forn plena d’etanol la qual encendrem), aigua i un parell de regadores amb aigua freda. És molt important que el bidó no tingui cap esquerda ni forat i que disposem del seu tap. El procediment que hem de seguir és el següent:

  1. Situar el bidó elevat amb l’ajuda de totxanes o teules per tal de que la font de calor es pugui situar sota de la seva base, tal com es mostra a la següent imatge.
  2. Addicionar aigua dins el bidó (més o menys 1 L d’aigua per un bidó de 200 L de volum).
  3. Encendre la font de calor a la base del bidó, hem de deixar el bidó obert per dalt. El volum d’aigua líquida que hem introduït al bidó s’anirà escalfant, el vapor d’aigua anirà ocupant tot el volum del bidó i anirà pujant per la seva baixa densitat tot desplaçant l’aire que inicialment omplia el bidó. Ara podem anar observant com per l’obertura del bidó va sortint el vapor d’aigua (el que observem és la seva condensació al sortir per l’obertura i trobar-se amb l’aire fred de l’exterior, tal i com l’observem sortint de les xemeneies de certes indústries o bé de la nostra pròpia boca els dies freds d’hivern), el qual va fent sortir l’aire que omplia el bidó.
  4. Quan ja faci estona que observem com surt vapor d’aigua per l’obertura del bidó considerem que tot el seu volum és ocupat per vapor d’aigua (considerem que no queda aire al seu interior) i procedim a tapar el bidó (ben roscat), retirar la font de calor i començar el procés de refrigeració de les parets del bidó amb l’ajuda de regadores plenes d’aigua freda. Aquest 3 passis s’han de fer ben depressa per evitar que entri aire al bidó o la seva refrigeració massa lenta.
  5. Ara només cal anar refrigerant el bidó amb aigua freda fins que implosioni. En funció de la resistència del mateix bidó el procés serà més o menys ràpid i violent/sorollós. A l’anar refredant el bidó des de fora, aconseguirem que el vapor d’aigua que l’omple (si tot ha anat bé gairebé tot ha de ser vapor d’aigua) condensi, de manera que l’aigua es contraurà provocant una disminució de la pressió interior del bidó, crearem un buit parcial al seu interior i això es veurà reflectit per la violenta implosió quan l’estructura del bidó no pugui aguantar més la, ara tan alta, pressió atmosfèrica.

Per tal de mostrar el procés físic que té lloc en durant l’experiment he fet un esquema gràfic que espero que sigui entenedor i rigorós (físics, si su plau corretgiu-me si he comès algun error):

Jugar amb les pressions sempre m’ha agradat, a més a més hi ha uns quants experiments de generació de buit que es podenn fer a casa sense cap perill. Per exemple de tant en tant m’agrada fer implosionar una llauna de Cola per acabar bé un berenar amb els amics o un bon vermut de diumenge. I també és divertit fer entrar coses en recipients sense tocar-les, que la mateixa pressió atmosfèrica les empenyi cap a dins per haber-ne disminuit la pressió interior.

Entrades anteriors relacionades

Tinta invisible, missatges secrets químicament

Segurament que quan obrim el diari o quan arriba un imprès a les nostres mans en llegim el contingut visible sense pensar en la possibilitat de l’existència d’una informació extra amagada, llegim el text sense cercar tres peus al gat… però sortint del cinema després d’haver vist una pel·lícula de James Bond potser ens mirarem un parell de vegades, del dret i del revés, el bitllet de 5 euros que ens han tornat de canvi intentant de trobar-hi algun missatge que ha estat ocultat.

L’esteganografia és defineix com l’art i ciència d’amagar missatges. A diferència de la criptografia, que consisteix en la transformació d’un missatge original a un d’incomprensible per als que no estan assabentats del procés, l’esteganografia consisteix en amagar l’existència literal d’una informació. D’aquesta manera la utilització de tinta “invisible” (i revelable, és clar)per a l’escriptura de missatges secrets es tracta d’un mètode d’esteganografia química. Aquest recurs químic s’ha utilitzat en múltiples ocasions rellevants de la història, batalles, tractes polítics, històries d’amor prohibit,…

(Miquel, gràcies per fer-me adonar de la diferència entre criptografia i esteganografia).

Un dels mètodes d’escriptura d’aquests missatges secrets en un paper es basa en la utilització de suc de llimona (que revela a l’acostar-lo a una bona font de calor com una flama d’espelma), experiment que es pot fer a casa sense cap mena de perill. Un recurs més elaborat seria la utilització d’una tinta “invisible” a simple vista (a la franja visible de l’espectre electromagnètic) però visible sota llum ultraviolada. I un altre recurs és la utilització de diversos reactius químics. Precisament aquí tenim l’enllaç al vídeo de l’experiment, que vaig realitzar la setmana passada, en el qual hem escrit un missatge mitjançant una tinta invisible (diferents reactius químics incolors els quals reaccionen amb d’altres per tal de donar un producte colorejat (missatge revelat).

Els reactius i productes involucrats a les reaccions químiques que apareixen al vídeo anterior són els següents:

  1. Pb (NO3)2 (ruixem) + 2 KI (pintat al paper) –> PbI2 (color groc) + 2KNO3
  2. 4 Fe(NO3)3+ 3K4[Fe (CN)6] –> Fe4 [Fe(CN)6]3 (blau de prússia) + 12KNO3
  3. Fe 3+ (ruixem amb Fe (NO3)3 )+ NH4SCN –> [Fe (H2O)5CN]2+ (color marronós-vermellós)
  4. La fenolftaleïna en medi àcid és incolora i en medi bàsic (ruixem el paper amb NH3) presenta coloració rosada.

(Montse i inorgàniques, gràcies!)

Precisament el passat 3 de febrer durant una nova edició d’Els Matins de la Química vàrem realitzar, entre d’altres, el taller de pintar amb tinta invisible i revelar-la posteriorment.

Taller de tinta invisible a Els Matins de la química 2010 amb estudiants de 3r d’ESO de diverses escoles i IES de la província. Departament de Química UdG.

Geometria de sabó, l’univers màgic d’Aubanell

El passat vespre-nit vaig gaudir de la millor classe de geometria que m’han ofert fins ara. Gràcies a Anton Aubanell, les seves bombolles de sabó i la seva passió per les matemàtiques, els assistents a la xerrada Descobrim la geometria a través de les bombolles de sabó vàrem passar una molt bona estona meravellant-nos de la ciència de les bombolles de sabó. La conferència del professor Aubanell va ésser la 1a del cicle Experiències matemàtiques a l’abast de tothom, organitzada per la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la UdG on podrem assistir cada dijous, fins el dia 25 de febrer, a partir de les 8 del vespre a la Casa de la Cultura de Girona. Juntament a aquest cicle de xerrades  ala Casa de la Cultura podem visitar l’exposició Experiències matemàtiques, organitzada pel Museu de les Matemàtiques de Catalunya (mmaca) a la mateixa Casa de la Cultura. Quan l’hagi visitat ja en parlaré.

Carles Barceló (director de la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la UdG), esquerra, presentant el professor Anton Aubanell abans de començar la xerrada.

Actualment, Aubanell és el responsable del CREAMAT (Centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques. Departament d’Educació) i durant molts anys va ser professor de matemàtiques de l’IES Sa Palomera de Blanes i de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

Yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.

Amb les anteriors paraules del poeta Antonio Machado, Aubanell va començar la seva xerrada. Gràcies a les bombolles de sabó vàrem poder experimentar i visualitzar la propietat física de la tensió superficial, així com entendre perquè les gotes d’aigua o les mateixes bombolles de sabó són esfèriques.

Amb un filferro, un cordill i aigua sabonosa el professor Aubanell ens va mostrar l’acció de la tensió superficial.

Amb paraules de l’històric professor de ciències gironí Josep Estalella, Aubanell va introduir les seves estructures metàl·liques i plàstiques a la solució sabonosa i ens va fer entrar al món màgic de la geometria.

…”al retirarlo se obtendrán bellísimas combinaciones de láminas líquidas planas e irisadas que se cortarán según rectas de exquisita finura. Rompiéndose algunas láminas para destruir el trabazón del conjunto se
obtendrán interesantes superficies alabeadas”.

Ciencia Recreativa (Josep Estalella), 1918

Amb dues plaques de metacrilat, incolores, unides entre elles, equidistants, amb un nombre n de claus metàl·lics cilíndrics vàrem començar a experimentar amb l’objectiu de demostrar la teoria que diu que un volum de líquid lliure prendrà una forma tal que la seva superfície exterior sigui mínima. Gràcies a un projector de llum tos els assistents vàrem poder seguir els experiments veient la planta de les diverses estructures de plaques de metacrilat.

  • 3 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un triangle acutangle.

Donat el triangle ABC, gràcies a les bombolles de sabó vàrem trobar, geomètricament, el punt F tal que la suma FA + FB + FC és mínima. F és conegut com a el punt de Fermat. A més a més observem que tots els angles lliures entre les superfícies de sabó són de 120º.

  • 4 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un quadrat ABCD. Resolent el problema d’ Steiner per aquests 4 punts també vàrem obtenir una forma els angles de la qual tots eren de 120º (i en aquest cas amb 2 punts d’Steiner S1 i S2). El seu anàleg en 3D el veiem a la imatge [5].

  • 6 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un hexàgon, on els seus angles ja són de 120º.

[1]

[2]

[3]

I entre 6 punts que formen un hexàgon (on ja tenim angles de 120º) l’aigua sabonosa no dubta en formar aquesta figura geomètrica de 6 costats [1] però el professor Anton va aconseguir desafiar la tensió superficial apretant aquestes parets des de l’interior creant-hi una bombolla de sabó [2] obtenint així un cercle al seu exterior. On l’àrea d’aquest cercle exterior és la suma de les àrees de l’hexàgon inicial i el cercle interior creat bufant. I traient aire de la bombolla hexagonal vàrem obtenir una bombolla hexagonal més petita amb unes parets que unien els seus vèrtex amb els 6 claus formant una figura la planta de la qual de seguida em va fer pensar en la molècula de benzè (deformació professional) en la qual es mantenen els angles de 120º com el seu perímetre.

I el més espectacular va arribar quan Aubanell va treure les seves estructures tridimensionals per submergir-les en l’aigua sabonosa.

  • Submergint una estructura metàl·lica en forma de tetràedre vàrem obtenir 6 làmines planes i triangulars que es tallen en quatre arestes que convergeixen en el baricentre del tetràedre. Llavors Aubanell va introduir una bombolla al baricentre del tetràedre i la va bufar creant una bombolla tetraèdrica de cares corbades! [4]

[4]

  • Submergint ara una estructura cúbica a l’aigua sabonosa vàrem obtenir una làmina plana i quadrada en el centre sostinguda per dotze làmines planes en forma de trapezi [5] que ,en aquest cas, vàrem observar com bufant en el pla central s’obté un cub amb les cares corbades [6].

[5]

[6]

Una de les estructures que més em va agradar observar, per la seva bellesa i simplicitat, va ser la catenoide [7] aconseguida estirant un cilindre construit fusionant dues bombolles amb dues anelles.

[7]

Després de l’emocionant classe-espectacle d’ahir només em queda cridar Visca les bombolles de sabó! i donar gràcies al professor Aubanell per encomanar-nos la seva passió per la geometria creant aquelles estructures tant belles davant dels nostres ulls.

Es tracta d’una geometria meravellosa però efímera! De fet això ja passa. Sovint les coses belles són efímeres: el vol d’una papallona, una flor, una mirada càlida, una posta de sol,….

Anton Aubanell

Josep Duran (química inorgànica i divulgació científica UdG), Anton Aubanell, Marta Domènech (química orgànica UdG i exalumna d’Aubanell a l’IES Sa Palomera de Blanes) i jo mateix. Casa de la Cultura de Girona, 4 de febrer de 2010.

Llocs web relacionats:

  • Experiències Matemàtiques a l’abast de tothom, l’agenda.