Segurament que quan obrim el diari o quan arriba un imprès a les nostres mans en llegim el contingut visible sense pensar en la possibilitat de l’existència d’una informació extra amagada, llegim el text sense cercar tres peus al gat… però sortint del cinema després d’haver vist una pel·lícula de James Bond potser ens mirarem un parell de vegades, del dret i del revés, el bitllet de 5 euros que ens han tornat de canvi intentant de trobar-hi algun missatge que ha estat ocultat.
L’esteganografia és defineix com l’art i ciència d’amagar missatges. A diferència de la criptografia, que consisteix en la transformació d’un missatge original a un d’incomprensible per als que no estan assabentats del procés, l’esteganografia consisteix en amagar l’existència literal d’una informació. D’aquesta manera la utilització de tinta “invisible” (i revelable, és clar)per a l’escriptura de missatges secrets es tracta d’un mètode d’esteganografia química. Aquest recurs químic s’ha utilitzat en múltiples ocasions rellevants de la història, batalles, tractes polítics, històries d’amor prohibit,…
(Miquel, gràcies per fer-me adonar de la diferència entre criptografia i esteganografia).
Un dels mètodes d’escriptura d’aquests missatges secrets en un paper es basa en la utilització de suc de llimona (que revela a l’acostar-lo a una bona font de calor com una flama d’espelma), experiment que es pot fer a casa sense cap mena de perill. Un recurs més elaborat seria la utilització d’una tinta “invisible” a simple vista (a la franja visible de l’espectre electromagnètic) però visible sota llum ultraviolada. I un altre recurs és la utilització de diversos reactius químics. Precisament aquí tenim l’enllaç al vídeo de l’experiment, que vaig realitzar la setmana passada, en el qual hem escrit un missatge mitjançant una tinta invisible (diferents reactius químics incolors els quals reaccionen amb d’altres per tal de donar un producte colorejat (missatge revelat).
Els reactius i productes involucrats a les reaccions químiques que apareixen al vídeo anterior són els següents:
- Pb (NO3)2 (ruixem) + 2 KI (pintat al paper) –> PbI2 (color groc) + 2KNO3
- 4 Fe(NO3)3+ 3K4[Fe (CN)6] –> Fe4 [Fe(CN)6]3 (blau de prússia) + 12KNO3
- Fe 3+ (ruixem amb Fe (NO3)3 )+ NH4SCN –> [Fe (H2O)5CN]2+ (color marronós-vermellós)
- La fenolftaleïna en medi àcid és incolora i en medi bàsic (ruixem el paper amb NH3) presenta coloració rosada.
(Montse i inorgàniques, gràcies!)
Precisament el passat 3 de febrer durant una nova edició d’Els Matins de la Química vàrem realitzar, entre d’altres, el taller de pintar amb tinta invisible i revelar-la posteriorment.
Taller de tinta invisible a Els Matins de la química 2010 amb estudiants de 3r d’ESO de diverses escoles i IES de la província. Departament de Química UdG.
pepquimic.wordpress.com 
És increïble!
Havia vist algunes d’aquestes reaccions al laboratori però no se m’havia passat pel cap aquesta aplicació!
La llista de tintes invisibles ha de ser llarguíssima! Suposo que es tracta de jugar amb els precipitats moltes vegades. Recordo haver fet algun experiment i els OH van bé per “detectar” molts cations (que no siguin alcalins), no?
A veure si puc fer alguna cosa amb el que tinc per casa.
I tant si n’existeixen de possibles tintes invisiblkes! Tens raó amb la detecció de cations amb OH-, per exemple una manera d’esborrar el text que hem fet aparèixer en marronós al vídeo (“Bloc 08”) és ruixant amb la dissolució d’NH3, fet que porta a la reacció del Fe3+ ([Fe (H2O)5CN]2+) per donar Fe(OH)3 que presenta molt menys color que l’anterior compost i el que observem és l’aparentment desaparició del missatge (al vídeo no ho vaig fer així per acabar amb la foto del “Pq” sencer 😉 Només vaig ruixar amb NH3 l’escrit amb fenolftaleïna ).
Si descobreixes més tintes invisibles ja m’ho faràs saber!
Retroenllaç: Fira de la Ciència per a Petits Grans Científics 2010 « Pepquímic