Ahir els alumnes de 3r curs d’ESO de l’IES Santa Coloma de Farners varen venir a visitar la Facultat de Ciències de la UdG. Els estudiants selvatans varen seguir una ruta per la Facultat tot visitant les aules, els laboratoris de recerca, la biblioteca… i per acabar la jornada varen fer una ruta pel Parc Científic i Tecnològic. Des del grup de divulgació científica Reacciona… explota! de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) els vàrem mostrar que la ciència, que a nivell d’escola i institut sovint es pot percebre com a un conjunt d’assignatures avorrides i complicades, és útil, interessant i mot divertida!
Ahir ens ho vàrem passar bé tot jugant amb els catalitzadors i reproduint un procés electrolític a classe que, amb l’ajuda dels estudiants colomencs, ens va permetre posar en marxa el prototip d’un cotxe amb l’addició d’aigua com a combustible. També vàrem veure que portar una bombona d’hidrogen al cotxe, per tal de que el motor d’aquest funcioni amb l’energia despresa per l’electròlisi inversa entre aquest primer gas i l’oxigen de l’aire, no és gaire bona idea per l’explosiva reacció entre aquests dos gasos…
Duent a treme l’ectròlisi de l’aigua a un erlenmeyer i la seva aplicació tècnica a la cel·la del cotxe amb l’ajuda de la Núria i l’Arnau.
Comprovant que la mescla d’ H2 i O2, produits per electròlisi de l’aigua, és explosiva generant bombolles de sabó amb aquests 2 gasos i aconstant-hi un misto (vàrem fer referència a l’accident del dirigible Hindenburg, New Jersey 1937).
Que la ciència us acompanyi, companys de Santa Coloma!
Per més informació sobre l’electròlisi de l’aigua i com dur-la a terme a classse podeu llegir l’entrada que li vaig dedicar al bloc i veure el següent vídeo:
Parada de L’Agrupament Escolta i Guia Pinya de Rosa al Carrer Ample de Blanes.
Precisament ahir va tenir lloc l’inici de la Festa Major de la UdG després d’un pregó força científic on va aparèixer Sant Jordi, l’afortunada princesa i el temut drac. També vàrem entendre el lligam entre el drac de Sant Jordi i l’inpronunciable volcà islandès mentre gaudíem de l’entrada en erupció de la seva rèplica química. Avui en surt la crònica a El Punt Diari.
Pep Duran, Miquel Duran i jo mateix ahir al pregó de la Festa Major de la UdG.
Erupció del volcà produïda pel Drac de Sant Jordi. Foto de Lluís Serrat, El Punt Diari.
En Miquel ha fet el següent vídeo promocional per l’ocasió. Un curt enigmàtic que ha creat gràcies al searchstories del Youtube.
No cal que digui que és tot un honor i una gran responsabilitat que ens hagin convidat a ser pregoners. Esperem que siguem força colla per donar inici a la festa de nostra universitat tots plegats.
Ahir al vespre va tenir lloc la presentació del llibre Passeig per l’invisible. Itinerari químic per la ciutat de Girona per part del seu autor, el professor, director de tesi i amic Pep Duran (C4D UdG).
D’esquerra a dreta: Pep Duran (autor del llibre, professor i investigador del Departament de Química UdG i membre de la C4D UdG), Núria Terés (regidora d’esducació de l’Ajuntament de Girona), Joaquim Maria Puigvert (vicerector de Vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la UdG), Anna Pagans (alcaldessa de Girona) i Joan Encesa (propietari de Cromats Encesa). Cromats Encesa, 15/04/10.
Pep Duran amb un exemplar de Passeig per l’invisible ahir a la presentació. Cromats Encesa, 15/04/10.
La presentació del nou llibre ha tingutva tenir lloc en un escenari ben especial, a l’interior de Cromats Encesa. Un indret ben adient per l’ocasió ja que una de les parades de l’Itinerari Químic que ens planteja Duran té lloc en aquesta empresa gironina.
En aquesta imatge podem veure Joan encesa mostrant als alumnes de batxillerat de l’IES Serrallarga de Blanes com porta a terme els processos de cromat de metalls. Itinerari químic per Girona, maig de 2009.
Membres del Departament de Química i de la C4D de la UdG a la presentació del llibre. Cromats Encesa, 15/04/10.
Durant el piscolabis després de la presentació del llibre. A la foto s’hi reconeixen Joan Miró (química UdG) qui ha fet el pròleg de Passeig per l’invisible, Miquel Duran (química i C4D UdG), el vicerector Puigvert i la regidora d’educació de l’Ajuntament de Girona Núria Terés.
Pep Duran, Anna Pagans i Joan Encesa ahir a la presentació del llibre.
Aquest matí ha sortit publicada la notícia de la presntació del llibre al Diari de Girona.
Núria Terés, J. M. Puigvert, Josep Duran, Anna Pagans i Joan Ensesa. Foto d’Aniol Resclosa, Diari de Girona.
El juny de 2009 Pep Duran va fer l’itinerari pel programa televisiu de divulgació científicas Kopèrnik (Xarxa de televisions locals). Per més informació llegir l’entrada que vaig fer-ne el mateix dia.
Pep Duran explicant la composició en carbonats de la calcària de la muralla de Girona al públic de Kopèrnik. A la foto: Judit i Miquel (Kopèrnik). Muralles de Girona, primera parada de l’itinerari, juny de 2009.
L’Itinerari Químic per la ciutat de Girona també té versió digital, l’octubre de 2008 la companya Montse Dalmau i jo mateix vàrem crear-ne la pàgina web (tal com vaig anunciar al bloc). Visiteu-la a itinerariquimic.cat.
Dijous passat, dia 8 d’abril, la unitat de Pioners i Caravel·les de l’Agrupament Escolta i Guia Pinya de Rosa de Blanes vàrem tornar de la nostra sortida de Setmana Santa a Escòcia. Allà vàrem fer bons amics, gaudírem de paisatges meravellosos, retratàrem faldilles de tartan… i ens vàrem trobar amb la ciència! Evidentment, ja que ella és a per tot. arreu. Aquí tenim un recull d’imatges, que vaig captar amb la meva càmera, sobre curiositats científiques que vàrem trobar a Escòcia.
1. Tot va començar enlairant-nos des de Vilobí direcció Newcastle. Vàrem travessar els Pirineus i des de l’avió, mirant per la finestreta, vaig veure un fenomen que em cridava l’atenció:
Els Pirineus.
Curiosa marca lineal sobre el mar de núvols. Algun punt indeterminat (tinc l’hora de la foto, preguntant la trajectòria que va seguir l’avió i la seva velocitat podríem calcular les coordenades on ens trobàvem) a uns 10 km sobre territori francès, 02/04/10.
2. Tocant de peus a terra (escocesa) presento la gran sorpresa que em vaig endur el diumenge de Pasqua. Els companys escocesos ens varen fer participar de la seva Pasqua convidant-nos a buscar ous de xocolata pel jardí i fent-los rodolar per una baixada simbolitzant la llosa rodolant del Sant Sepulcre. Em va fer una gràcia especial trobar-me amb els Creme eggs de Cadbury ja que, casualment, en l’ entrada al bloc que vaig fer just abans de sortir cap a Escòcia vaig presentar un vídeo de periodicvideos sobre diversos experiments recreatius fets amb aquests creme eggs degut a la proximitat de la festa de Pasqua.
Creme egg. Diumenge de Pasqua 2010 a Edinburgh. (Aquest any vàrem canviar la mona pels ous britànics).
Recordem el vídeo Chemistry of Creme Eggs:
3. El company Tomàs, biotecnòleg, ens va portar al Royal Museum of Scotland d’Edinburgh on vàrem estar cara a cara amb la Dolly, segurament l’ovella més famosa del planeta. L’ovella Dolly va ésser el primer mamífer clonat, 5 de july de 1996 prop d’Edinburgh, a partir d’una cèl·lula somàtica adulta, mitjançant el procés de transferència nuclear.
El company Tomàs (biotecnòleg) i jo mateix amb la ovella Dolly al Royal Museum of Scotland d’Edinburgh. 03/04/10. (Fem aquesta fila perquè sortíem del castell d’Edinburgh i la setmana anterior al viatge vàrem tornar a veure el film Braveheart…).
4. Badges científics. Els nostres companys Boy Scouts segueixen la tradició de tenir una sèrie de badges a la disposició dels caps i que els escoltes poden anar guanyant a mesura que milloren en certes habilitats. Als diferents Scout Halls on vàrem estar vaig retratar els pòsters dels badges existents. Aquí tenim els científics:
5. Precisament aquells dies (encara no ha acabat, 3-17 abril) a Edinburgh va tenir lloc l’edició de 2010 de l’Edinburgh Internacional Science Festival però no n’estava assabentat. Això em va passar per alt. Tornant a casa en Miquel Duran (@miquelduran) m’ho va fer saber.
6. És curiós trobar-se una tapa de claveguera amb planta triangular quan la majoria són circulars per evitar que passi per ull del seu propi forat (les quadrades poden acabar així ja que la diagonal d’un quadrat és més llarga que els costats, en canvi en una circumferència el radi és constant).
Ruta Edinburgh–>North Berwich. 05/04/10.
7. I si tant lluny de casa trobàvem a faltar la zona volcànica de la Garrotxa… des de la ciutat d’Edinburgh vàrem pujar a Calton Hill, des d’on vàrem admirar l’Arthur Seat i els Salisbury Crags. Tal com la roca on es troba ancorat l’Edinburgh Castle, aquestes són fruit d’activitat volcànica de fa uns 340 milions d’anys.
Arthur Seat i Salisbury Crags des de Carlton Hill, als peus la ciutat d’Edinburgh. 04/04/10.
8. A North Berwich vàrem visitar el Seabird Center. Sens dubte el més curiós del centre d’aus marines són les pantalles que ens mostren la imatge en directe que graven les càmeres a la protegida the Bass Rock. Fent anar els comandaments bellugues la posició de les càmeres i el seu zoom per tal de buscar i enfocar els animals protegits a distància (vaig arribar a veure tot tipus d’aus marines, foques i conills).
Detall de lthe Bass Rock a través d’una de les ulleres de llargavista del Seabird Center. Es pot apreciar que les taques blanques de la roca són milers d’aus! concretament gannets.
Des de dins del centre vèiem en directe la vida dels gannets a the Bass Rock mitjançant les càmeres per control remot.
9. Al viatge en tren Edinburgh –> Newcastle vaig fullejar el diari gratuït i em va cridar molt l’atenció el titular d’una notícia:
Els anglesos fan servir el quilo pound (o quilo lliura, en català) com a 1000 pounds! Seria divertit veure als anuncis de cotxes de casa nostra 18 k€…
10. Només d’arribar a Newcastle vàrem passar pel centre Life, tot i que anàvem massa justos de temps per entrar-hi.
Life Science Centre. Newcastle, 07/04/10.
11. I en una botiga d’esports de Newcastle vàrem passar per una zona amb gran concentració d’oxigen…
Samarretes de l’Arsenal F.C. amb el seu antic sponsor, la casa de telefonia O2.
Anunci al diari sobre la casa de telefonia O2.
I el dimarts 6 vàrem gaudir del partit entre en F.C. Barcelona i l’Arsenal F.C des d’Escòcia. A la foto 2 companys escoltes amb les samarretes dels 2 equips a la mitja part del partit. North Berwick, 06/04/10.
12. I el dia 7 al vespre va començar el viatge de tornada cap a casa. Només d’arribar a l’aeroport ja ens vàrem trobar amb la “mala química” que no deixen embarcar a l’avió.
Aeroport de Newcastle. 07/04/10.
13. I tot volant no me’n vaig poder estar de demanar la beguda J2O quan la vaig veure passar sobre el carro que portava l’hostessa de vol. Finalment vaig descobrir que J2O no es tractava d’una desconeguda molècula formada per O i 2 àtoms d’un element secret (que potser només es podia comercialitzar en zona aèria internacional…) sinó que es tractava d’una simple mescla homogènia de suc de taronja i maracoià… però em va ben refrescar!
Aquest matí l’equip de divulgació científica 2 Duran +(Miquel Duran, Pep Duran i jo mateix) (C4D) hem estat a Els Ocells Perduts (Fundació Oscobe) de Sant Gregori. Experiments de ciència recreativa i jocs matemàgics relacionats amb la cuina (ha estat el primer cop que els fem en una cuina de veritat!) de primer plat, seguit d’un bon dinar i una passejada pel magnífic i immens terme de l’escola, restaurant i casa de colònies, al meravellós paratge de l’entrada de la Vall del Llémena.
Els Ocells Perduts, 09/04/10.
Els Ocells Perduts, 09/04/10.
I a les 5 de la tarda en Pep Duran i jo mateix (equip Reacciona…explota!) hem anat a presentar 3 experiments espectaculars a la Salle de Cassa de la Selva en motiu de l’inici del curs del Club Lego (robòtica mitjançant peces de Lego). Hem començat per el gran monstre de l’escuma blavosa, seguit de la llegenda de la serp del faraó i per acabar hem posat a prova les llegendes urbanes sobre el famosíssim experiment dels Mentos amb Cola, reproduint-lo amb l’addició de Mentos a la cola normal, cola light i fanta. Fins i tot hem provat de fer l’experiment amb peces de guix de pissarra en comptes de Mentos per tal de comprovar si amb qualsevol sòlid porós s’aconseguia el amteix efecte observat en el cas d’addicionar els Mentos a la Cola. Cal dir que el guèisser més alt l’hem aconseguit per l’addició de Mentos sobre la Cola light.
Demà passat els catalans i catalanes celebrarem el Diumenge de Pasqua menjant una fantàstica mona de xocolata que, molt probablement portarà algun ou incorporat. En d’altres països europeus és ben típica la decoració de tota classe d’ous i la menja dels de xocolata per aquestes dates, són els anomenats easter eggs o spring eggs, símbol del renaixement celebrat en la Pasqua. I amb ous es poden dur a terme molts experiments de ciència recreativa espectaculars tal i com veiem en aquest nou vídeo dels “cracks” de periodicvideos.
Resultat de congelar, cremar i portar al buit un Creme Egg.
Precisament fa menys d’un mes, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG, l’equip 2 Duran + (Miquel Duran, Pep Duran i jo mateix) de la C4D vàrem dur a terme una activitat divulgativa basada en experiments de ciència recreativa amb els ous com a fil conductor. En Miquel Duran va batejar l’activitat, amb títol oficial Màgia Química: dels experiments espectaculars a les curiositats matemàtiques, com a Ous & Güebs.
2 Duran + a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG. 18/03/10.
I d’entre els experiments que vàrem fer va agradar molt l’ oxidació d’un ou de Pasqua mitjançant clorat de potassi. El sucre de la xocolata és oxidat pel clorat de potassi per donar CO2, H2O i un gran despreniment d’energia en forma de llum i calor. Aquest experiment, que els companys de periodicvideos també fan al vídeo anterior amb clorat fos i un Creme Egg, nosaltres el vàrem fer amb l’addició d’unes gotes d’àcid sulfúric a la mescla de clorat de potassi sòlid i un ou de xocolata trossejat.
Resultat de l’experiment a l’espectacle del passat 18 de març a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG.
Aquest experiment, en el qual hem coincidit amb els companys de periodicvideos, no és més que una aplicació al context de la xocolata de l’experiment de l’oxidació del sucre par part del clorat, el qual es pot fer amb el clorat sòlid mesclat al sucre per addició d’àcid sulfúric, que fa d’iniciador de la reacció, o bé amb l’addició del sucre sobre el clorat fos. Aquesta darrera versió de l’experiment és la base del nostre experiment de la xuxe incendiària.
Versió en fase sòlida de l’experiment. Sucre + KClO3 + H2SO4.
Vídeo sobre el nostre experiment de la xuxe incendiària.
Molt bona Pasqua científica!
Ous de guatlla. El de l’esquerra va estar submergit en vinagre comercial comú (6º en àcid acètic) durant mig dia. L’àcid acètic aconsegueix descompondre el carbonat de la closca de l’ou en CO2, aconseguint despullar l’ou de la seva closca protectora,en una altra ocasió ja parlarem de l’experiment en qüestió amb més detall.
pepquimic.wordpress.com 