Ciència a la Fresca. Ciència i Escoltisme.

No sempre cal entrar dins un laboratori per a fer un experiment. També és possible realitzar un seguit d’experiències fascinants a l’aire lliure i amb materials senzills a l’abast de tothom. Podem així aprendre un xic de ciència de manera diferent, a sota l’alzina o a l’ombra d’una atzavara….

Amb aquestes paraules el portal Recerca en Acció (Talència) presenta el projecte Ciència a la Fresca format per 10 experiments que mostren processos físics i químics vistos des de diferents vessants de la ciència i duts a terme a la fresca per científics, de la Universitat de Girona (molts d’ells membres de la C4D), investigadors en aquestes diverses branques (com són la geologia, la física o la química) presentats per en Pep Duran (Departament de Química UdG). Cadascun dels experiments el podreu veure gravat amb un text explicatiu adjuntat, escrit pel científic que l’ha realitzat, on hi trobareu el material i procediment per a realitzar-lo (en tots ells ben quotidià), així com la descripció dels processos físics o les reaccions químiques involucrades.

Jo mateix he col·laborat en aquest projecte, però aquest cop he canviat la bata per la camisa i el fulard del meu agrupament escolta (AEiG Pinya de Rosa de Blanes). He dut a terme un experiment que relaciona l’escoltisme i la ciència ja que mostrem la manera com els escoltes i les noies guia potabilitzem l’aigua que extraiem de  fonts i rius d’alta muntanya (durant una ruta o uns campaments) afegint-hi un compost químic a concentracions de toxicitat pels microorganismes que hi habiten (que ens atacarien el nostre aparell digestiu) i inofensives per nosaltres. A l’experiment també mostrem (i ho fem detalladament) un tractament previ de filtració (mitjançant un tanc de filtratge que construïm amb material casolà i sorres) indispensable per tal de tractar l’aigua que podem extreure d’un curs mitjà o baix d’un riu el qual pot presentar molta quantitat de fans o matèria vegetal en suspensió.

En el següent vídeo veureu la realització de l’experiment i en el següent enllaç us podeu descarregar el text explicatiu que he escrit, on trobareu el material i el procediment detallat per tal de realitzar-lo vosaltres mateixos.

Com a conclusió de l’experiment m’agradaria mostrar que recomano que sempre que anem a la muntanya d’excursió cal portar un producte desinfectant per l’aigua que trobarem i amb la que omplirem les cantimplores (ja siguin comprimits sòlids que trobarem a les farmàcies o una ampolleta que contingui una dissolució de clor, iode o lleixiu). Tal i com diem els escoltes i noies guia, cal estar… SEMPRE A PUNT !.

Relacionat

Molts dels mateixos investigadors que enguany hem col·laborat en aquest projecte, l’any passat ho vàrem fer amb Ciència a la cuina, també del mateix portal depenent de Talència, Catalunya recerca. Aquell primer projecte va consistir en la realització d’experiments divulgatius, també amb material quotidià, a la cuina de casa dels científics. Es perseguia mostrar que qui té una cuina, té un laboratori i, en aquell cas, vaig realitzar l’experiment de la cocció d’un ou ferrat verd i una llimonada vermella completament comestibles, gràcies a les reaccions àcid-base i l’extracte de col llombarda com a indicador de pH natural.

Bona revetlla de Sant Joan 2010!

Us desitjo molt bona revetlla de Sant Joan 2010! I ho faig de la millor manera que sé… amb Química.

Her preparat un vídeo amb quatre reaccions químiques espectaculars on la protagonista és la foguera de Sant Joan. Veurem la reacció termita que genera gran quantitat de llum i calor després d’encendre la mescla de Fe₂O₃ i Al en pols amb l’ajuda d’una bengala com les que aquesta nit encendrem.

També veurem com podem fer fogueres de Sant Joan on la flama presenti diferents coloracions (només depèn dels compostos que hi cremem, en aquest cas hi cremem LiCl i àcid bòric, ja veureu quin canvi en el color de la flama !) i, per acabar, veurem com la nit de Sant Joan és una nit màgica on tot és possible, fins i tot que els esperits del foc, bruixes i dimonis surtin de la foguera… molt bona revetlla de Sant Joan 2010!

Col·leccionisme Periòdic i els Elements Quotidians.

Des de ben petit m’ha agradat el col·leccionisme, la idea d’acumular, etiquetar, classificar… objectes m’ha captivat. Especialment m’he acostat a aquest món a partir de les monedes i els minerals/roques. Durant els darrers anys, per deformació professional, m’ha començat a cridar l’atenció el fet d’adquirir i classificar minerals per la seva composició química, i molt especialment, he perseguit la idea de crear una Taula Periòdica dels elements amb mostres reals (on els meus somnis sempre han estat propulsats per les Taules Periòdiques de Theodore Gray).

Una de les Taules Periòdiques amb mostres reals de Theo Gray.

Hi ha hagut elements fàcils d’obtenir en una fira de minerals convencional (com poden ser l’Au, el Cu o el Hg), i d’altres que he pogut introduir a la col·lecció a partir d’aplicacions quotidianes d’ells (com pot ser el C, l’Al o el Pb) però no ha sigut fins fa poc que he descobert el web Metallium on es poden adquirir mostres d’elements en forma de monedes, The Elements Coins Series.

Algunes de les mostres d’elements que podem trobar a les fires de col·leccionisme de minerals (Au, S -formant molècules de S₈– i Hg).

Elements absolutament quotidians (Pb als ploms de pesca, Al al paper d’alumini -mal anomenat paper de plata- i C -grafit- a les mines dels llàpissos).

Les monedes són de la mida d’una de 10 cèntims d’euro i cadascuna està formada per un element determinat (amb una puresa mitjana del 99.5 %). A la cara hi trobem el símbol de l’element, així com el seu nom en anglès, el seu nombre atòmic, la seva massa atòmica, la seva densitat i el seu punt de fusió. A la creu de cada element hi trobem una silueta de la Taula Periòdica i la inscripció THE ELEMENTS. Aquí mostro en imatges alguns dels elements que ja he adquirit per a la meva col·lecció.

Al mateix web també es poden adquirir monedes d’alguns elements no metàl·lics (com el P o el S) i d’aliatges. També vaig fer la comanda d’una d’auqestes darreres monedes, corresponent al llautó (Cu/Zn/Pb).

Creu de les monedes d’elements (inscripció THE ELEMENTS) i creu de les d’aliatges (inscripció THE ALLOYS)

Totes les monedes venen protegides amb una funda de plàstic i amb una petita fitxa explicativa de cada element (o aliatge). Alguns elements veiem que venen protegits de manera especial, amb una funda tancada per tal d’evitar el seu contacte amb l’aire (pel cas del Fe, per exemple, per tal d’evitar la seva ràpida oxidació, o en el cas del Pb per tal d’evitar la seva manipulació directa degut a la seva toxicitat -potser no n’hi ha per tant… per ingestió sí que resultaria tòxic-).

Sé que aquesta col·lecció té un límit de seguretat i econòmic, intentar acoseguir més mostres d’elements pot resultar molt car i molt perillós – elements altament reactius amb l’aigua o bé radioactius (a partir del Bi, # atòmic 83) no els vull tenir a casa – però fins al nivell en què pugui seguiré amb la meva afició químico col·leccionista.

Monedes de metalls (i el llautó) que tinc a la meva col·lecció.

Itinerari Químic per Girona de Josep Duran a EduQ

El passat mes d’abril tenia lloc la presentació del llibre Passeig per l’Invisible. Itinerari Químic per la ciutat de Girona de Josep Duran (Quimica UdG). I al darrer número de la revista EduQ podem llegir-ne un article.

El mateix autor de l’itinerari quimic, Josep Duran, el presenta al número 6 de la revista Educació Química (EduQ) de la Societat Catalana de Química (filial IEC).

Descarrega’t l’article en pdf: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000108%5C00000032.pdf

Art i Ciència ben a prop, Dia del Visitant al Museu d’Art de Girona

Aquest matí de dissabte el Museu d’Art de Girona ha obert les seves portes en motiu del Dia del Visitant. Solstici d’Estiu. on diferents persones no relacionades professionalment de manera directa a aquesta disciplina han estat nomenats com a guies per un dia.

Josep Duran, Departament de Química de la Universitat de Girona, ha estat guia de l’activitat Art i Ciència ben a prop. D’aquesta manera el professor de química ha començat a descriure la ciència, més concretament la química, que es troba darrere (i davant!) les obres d’art, tant a les escultures com a les pintures. A la sala del museu on trobem mostres dels diferents materials més utilitzats per a ser esculpits en Pep ens ha explicat les diferents propietats entre alguns d’aquests materials, com per exemple la seva duresa (amb materials més tous com l’alabastre (guix) i d’altres més durs com el granit) o la diferent resposta que presenten davant la meteorització produïda per la pluja o altres fenòmens experimentats a la intempèrie (per simular la degradació de les calcàries, de composició química basada en el carbonat de calci, CaCO₃, davant l’acció dels àcids, el professor de química ha deixat caure unes gotes d’àcid clorhídric, HCl, sobre una peça de calcària -pedra de Girona- que ha portat de l’exterior del museu i hem observat la reacció de despreniment de CO₂ que presenta, amb la degradació de la roca corresponent).

La Marina ens ha rebut al Museu d’Art ben guarnida per la ocasió. Marina i Pep Duran.

CaCO₃ + 2 HCl —> H₂O + CaCl₂ (aq) + CO₂

Tot seguit, passant per unes sales meravelloses del museu d’art, ens hem dirigit fins a la sala dels materials i procediments pictòrics on el professor de química ens ha parlat de les diferents tècniques pictòriques des d’un punt de vista químic, presentant-nos els diversos pigments, així com els aglutinants i els fungicides utilitzats per evitar la putrefacció d’aquests, per exemple s’addicionava vinagre al rovell d’ou per evitar que es fés malbé. També hem parlat dels diferents tipus de materials de suport utilitzats en la pintura sobre tela com el lli, el cotó, el cànem o els sintètics actuals.

L’arcàngel Sant Miquel matant el drac. Museu d’Art de Girona, 19/06/10.

Aquesta sala és la que als químics ens agrada més, ens hi sentim com a casa. Tal com ha dit en Pep Duran a l’entrar-hi, els antics pintors als seus tallers tenien verdaders laboratoris alquimistes on ells mateixos es feien les pintures a partir de pigments com els que hem vist exposats.

Per acabar en Pep Duran ens ha revelat un missatge (ART + QUÍMICA) que havia amagat, prèviament, a un foli gràcies a una “tinta invisible”, una altra aplicació interessant de la química a la història de l’art i, sobretot, de l’espionatge. En aquest cas el missatge estava escrit amb fenolftaleïna, un indicador de pH que es presenta  incolor en medi àcid i presenta coloració rosada en medi bàsic. L’esprai amb el qual ha ruixat el paper per tal de revelar el missatge contenia una dissolució bàsica, de NaOH.

Tot plegat una bona excusa per entrar al fantàstic Museu d’Art de Girona (un altre dia hi hauré de tornar per poder visitar-lo sencer amb més calma, també us animo a fer-ho!) i descobrir que, ben mirat, l’Art i la Química estan molt relacionats!

Dissabte científic al Parc de la Ciutadella

El passat dissabte L’equip Reacciona… explota! de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG ahir vàrem ésser presents a la Festa de la Ciència 2010 fent algunes demostracions de química màgica, com per exemple convertint l’aigua en vi. Ho vàrem fer al costat dels companys de Recerca en Acció

Pep Duran i jo mateix, abans de començar les demostracions, al nostre espai (12) de la Festa al Parc de la Ciutadella. 12/06/10.

Demostracions de química màgica. “Convertim l’aigua en vi”. Reacciona… explota! C4D, UdG.

Entre les diverses carpes i espais on es varen fer demostracions, xerrades, tallers… vàrem trobar-nos amb companys i amics del món de la divulgació com són l’Anton Aubanell (que va fer les seves magnífiques classes de geometri aamb bombolles de sabó) i en Dani Jiménez que va estrenar el seu laboratori amb rodes i va dur a terme el projecte “El mural de la diversitat”.

Anton Aubanell fent-nos gaudir de la bellesa de les matemàtiques amb les bombolles de sabó. Parc de la Ciutadella, 12/06/10.

Dani Jiménez i el seu equip al laboratori amb rodes.

Mural de la diversitat on tots els assitents a la Festa de la Ciència podíem col·locar la nostra foto (que ens feien allà mateix) en funció del color dels nostres ulls respecte el de la nostra pell. Podem veure que al cap d’unes quantes hores d’haver començat al Festa hi havi un buit important a la zona corresponent a pell fosca i ulls clars.

Marc Boada, presentador del programa de divulgació científica QuèQuiCom? de TV3, fent experiments. Parc de la Ciutadella 12/06/10.

Entre els experiments que vàrem veure fer als nostres companys em va cridar especialment l’atenció el llançament d’un coet fet amb ampolles de plàstic mitjançant aire i aigua comprimits dut a terme per Anonio Bernal. Aquí tenim la gravació que ne vaig fer:

Avui han fet una connexió en dirtecte a la Festa de la Ciència al TN Migdia (TV3). Podem veure-la a la següent gravació de “TV3 a la carta” a partir del minut 46:

Festa de la Ciència 2010

Aquets proper cap de setmana tots els amants de la ciència tenim una cita al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on es celebrarà la Festa de la Ciència 2010.

Les activitats tindran lloc dissabte, de 16 a 24 h, i diumenge, de 11 a 15 h i podrem gaudir de tallers, demostracions, jocs virtuals, xerrades, itineraris, instal·lacions i espectacles per a totes les edats que intentaran respondre interrogants i fer-nos-ho passar d’allò més bé acompanyats de la ciència.

L’equip de Reacciona… explota! de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG demà dissabte serem presents a al festa (al costat dels comapnys del portal Recerca en Acció) fent algunes demostracions d’allò més màgico-químiques, com per exemple convertint l’aigua en vi…

Programa de les activitats en format pdf

Els que no pogueu anar a Barcelona podreu seguir la festa de la ciència al twitter i participar twitejant amb el hashtag #festaciencia2010.

Fins demà, amants de la Ciència!

Cousteau, centenari del naixement del Comandant

El comandant del mític Calypso va néixer avui fa 1oo anys a Saint-André-de-Cubzac (Sud-oest de França) i es convertí en el més conegut i reconegut oceanògraf del segle XX.

Jacques-Yves Cousteau, amb el seu inseparable “gorro” de llana vermell, va ser un gran divulgador científic, concretament de la disciplina de l’oceanografia, i les seves gravacions arribaren arreu. De petit m’encantava veure les seves aventures, tenia la col·lecció de pel·lícles de tapa blava sencera. Sobretot el que més m’impactava, i encara m’impacta, era veure com, ell i el seu equip, baixaven al regne del Gran Tauró Blanc dins d’aquelles gàbies… encara m’estremeix però alhora m’emociona! És l’animal que trobo més temible i més bell, a la vegada.

Ara també podem seguir la divulgació oceanogràfica del Comandant Cousteau a la xarxa:  Canal de Youtube, pàgina web.

Li haig d’agrair m’encomanés la passió pel mar i els éssers que l’habiten.

Valgui aquest curt post com a petit homenatge al Comandant Cousteau.