Curiositats Científiques al Nord d’Itàlia

“La ciència és a tot arreu”… i tant! Si més no allà on la volem veure.

Acabo d’arribar d’uns dies de vacances a la zona dels llacs del Nord d’Itàlia i Suïssa. Han estat unes vacances 1.0 (ó 0.1, no sé com les hauria d’etiquetar), la qüestió és que no m’he endut el portàtil i que no he caigut en la temptació de connectar-me a la xarxa amb el PC que he trobat en algun hotel (això té unes conseqüències fatals que ja preveia -107 mails a la bústia, una vintena de missatges al Facebook… i encara no he tingut prou moral per obrir el Bloglines-, però les vaig acceptar, valia la pena desconnectar). Però unes vacances sense connexió a la xarxa, sense piular ni penjar fotos al Facebook, no són unes vacances improductives sinó tot el contrari, ja que et pots dedicar a observar… observar tots els detalls que amb un netbook a la mà se t’escaparien. Al terra, a les façanes, al cel… la CIÈNCIA és arreu, això sí, hem d’estar predisposats a veure-la, hem d’estar a punt amb els ulls i la mentalitat d’Alícia.

Aquí, per tant, presento un resum de les imatges (Científiques?) que vaig anar prenent amb la meva càmara a mida que passejava durant unes vacances 1.0 (0.1?).

 

– Tot va començar passejant per la cuitat de Torino, on em va sobtar trobar-me 2 conceptes que no no lliguen gaire de costat a l’aparador d’una farmàcia (són evidents, oi?).

Farmàcia a Torino (Itàlia), 02/08/10.

Seguint pels carrers de Torino vàrem veure més referències a la ciència…

Torino (Itàlia), 02/08/10.

I seguint el passeig per aquesta ciutat italiana encara vaig trobar la petja que va deixar l’European Science Forum (ESOF) 2010, que es va dur a terme a Torino del 2 al 7 de juliol. Aquest esdeveniment científic a nivell europeu té lloc bianualment, l’anterior edició (2008) va tenir lloc a Barcelona i el grup de divulgació científica de la UdG (llavors de recent formació) hi vàrem participar. (Post al bloc sobre l’ESOF 2008).

Via Po (Torino), 02/08/10.

– I el cel, que n’és de sorprenent, cada dia ens sorprèn amb diferents fenòmens meteorològics. Des del Llac Maggiore, concretament des de la vila de Baveno, el passat 3 d’agost al capvespre vaig poder retratar aquest espectacular Cumulonimbus Capillatus. Un cop es va fer fosc no vàrem parra de veure llampecs a la zona alta del Cumulonimbus, els llamps, que devia descarregar a la superfície de la zona, no els vèiem per l’impediment de les muntanyes.

Cumulonimbus Capillatus des de Baveno, Llac Maggiore (Itàlia), 03/08/10.

La imatge en qüestió l’he enviat als companys de l’espai “El Temps” de TV3 i ha sortit al final de l’edició posterior al TN Migdia d’avui diumenge, presentada per Francesc Mauri. Clicant la imatge podreu veure’n el vídeo.

– I quina grata sorpresa que vaig tenir tot passejant per la bonica vila de San Giulio d’Orta (a la illa del mateix nom que es troba al llac d’Orta), després de veure unes quantes escultures, representant figures humanes, amb diferents motius estampats  formant part d’una exposició a l’aire lliure, vaig descobrir-ne una amb la Taula Periòdica dels elements estampada! Una bona sorpresa química tot i l’error ELEMENTal que conté (entre els elements vaig veure caselles que contenen la molècula d’aigua  i la d’oxigen, les sabeu trobar?).

Una de les figures formen part d’una exposició d’art a l’aire lliure a San Giulio d’Orta, 04/08/10.

– La natura sempre ens sorprèn. Una simple (simple?) fulla pot arribar a ser de gran enveja de la indústria de nous materials. Que en seria d’interessant la síntesi d’un teixit amb la capacitat hidrofòbica de la següent fulla! Aquesta gravació la vaig dur a terme a un jardí d’un Palau de la família Borromeo a l’ Isola Bella.

– I a un supermercat de la ciutat suïssa de Locarno vaig conèixer aquesta curiosa marca d’aigües coimercials.

– Tot dinant també cal estar atent ja que pots trobar curiositats al mateix cim de la taula, com les osques d’aquest got a un restaurant de Lugano (Suïssa) on ens marca diferents capacitats. No entenc el motiu del canvi d’unitats (de dl a cl) en un mateix recipient ni la utilitat de les osques a 2 cl i 4 cl…

– I el dia 6 d’agost a la ciutat de Milà ens vàrem trobar, cara a cara, amb el gran científic i artista, nascut a la Toscana a 1452, Leonardo da Vinci.

Escultura en honor a Leonardo da Vinci. Milà, 06/08/10.

I a la mateixa ciutat de Milà vaig trobar un parell d’entitats químiques… a tall de curiositat,  l’hidrogen a una casa d’ulleres de sol i la molècula de trinitrotoluè (TNT) a una empresa de transport urgent de paquets.

Curiositats (químiques ?) descobertes a Milà, 06/08/10.

– I ja a terra francesa, a l’entrar a l’habitació de l’hotel de Toulon, em va sobtar trobar-me amb el detallet d’una bosseta de “maduixes per astronautes”. No sé si eren per astronautes però així és com vaig anomenar aquells comprimits amb els que l’hotel, molt gentilment, ens va obsequiar. (Realment eren bons).

– I a la ciutat de Marsella vàrem veure alguns dels globus terraquis que hi havia escampats pels carrers amb diferents dibuixos que representaven diferents aspectes del món (una altra exposició temporal a l’aire lliure, com la de San Giuliu d’Orta). En aquest cas el que vaig trobar de curiós és que la informació sobre cada escultura estava emmagatzemada en un codi QR, per tant vaig haver d’obrir el mòbil i amb el descodificador de codis QR llegir el que hi havia encriptat, es tractava d’un lloc web. (Entrades al bloc on vaig presentar els codis QR: 1 i 2).

Marsella, 07/08/10.

– I, per acabar, presento el model de la molècula de benzè que corria pel sòl d’ Aigues Mortes (França) per mostrar que mirar a terra també pot donar-te alguna sorpresa.

La moral de la present entrada, si en pot tenir alguna, és la recomanació que faig a tothom d’estar ben atent a tots els racons i raconets quan es passegi (i no només per un país estranger). Mirar amb curiositat, amb esperit científic, ens portarà a descobrir detalls tan sorprenents com els que va trobar l’Alícia al País de les Meravelles.

Entrades relacionades:

– Science Made in UK

– Science Made in UK II

– Science in Scotland

3 thoughts on “Curiositats Científiques al Nord d’Itàlia

  1. M’agrada fixar-me també en els materials amb què es fan les cases, sobretot els edificis antics. Solen ser representatius de la geologia de la zona. Per exemple, a Torí i a Milà hi ha moltes façanes de travertí (però encara és més abundant a Roma). I també em fixo en el tipus de vegetació. I si visites una església, per exemple, pots buscar-hi tant els aspectes històrics i artístics com elsi científics.

    Entreu en el claustre de la catedral de Barcelona i tracteu de veure’l amb els ulls de la ciència. Us sorprendrà quants detalls relacionats amb la ciència hi trobareu!

    • Precisament el marbre utilitzat per a la construcció de la ipresionant catedral de Milà (il Duomo) va ser extret de la pedrera que vaig poder veure des del Lago Maggiore, també em va cridar l’atenció aquesta peculiaritat arquitectònica.

      Mercè, veig que hauré de tornar a Itàlia per visitar Bevagna, sembla preciós tal com el mostres al bloc.

  2. Pep, tot Itàlia val la pena de visitar. I malgrat la fama de la Toscana, crec que l’Úmbria no te res a envejar-li. Bevagna és maquíssim i pot ser el lloc per quedar-se i des d’allà visitar altres llocs com ara Assís, Perugia, Foligno, Montefalco, Spoleto…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s