Nostàlgia d’estiu

Certament, a l‘avinguda de la nit, quan manca la marinada i encara no ha entrat l’oratge, la xafogor no deixa viure sota cobert. Tothom surt a cercar la fresca, i llavors la platja convida la gent com la llar a l’hivern. Cada u s’ajunta amb els coneguts que li són més simpàtics, se formen colles a la vora del mar, i , mentre el cos se retorna gaudint la bravada de l’aigua, s’enraona, se riu, se canta i es passen xaladament les hores.

Joaquim Ruyra i Oms des de Blanes a 1920. Obra Pinya de Rosa, Vetlles d’estiu.

Per ser més estricte hauria d’haver titulat l’entrada com a “nostàlgia d’agost” o bé “nostàlgia de vacances estiuenques”, ja que l’estiu astronòmic no ens acomiadarà fins el proper 23 de setembre a les 03:09 h UTC (equinocci de tardor 2010). Però l’estiu sentimental s’ha ben finit.