Nostàlgia d’estiu

Certament, a l‘avinguda de la nit, quan manca la marinada i encara no ha entrat l’oratge, la xafogor no deixa viure sota cobert. Tothom surt a cercar la fresca, i llavors la platja convida la gent com la llar a l’hivern. Cada u s’ajunta amb els coneguts que li són més simpàtics, se formen colles a la vora del mar, i , mentre el cos se retorna gaudint la bravada de l’aigua, s’enraona, se riu, se canta i es passen xaladament les hores.

Joaquim Ruyra i Oms des de Blanes a 1920. Obra Pinya de Rosa, Vetlles d’estiu.

Per ser més estricte hauria d’haver titulat l’entrada com a “nostàlgia d’agost” o bé “nostàlgia de vacances estiuenques”, ja que l’estiu astronòmic no ens acomiadarà fins el proper 23 de setembre a les 03:09 h UTC (equinocci de tardor 2010). Però l’estiu sentimental s’ha ben finit.

Advertisements

2 pensaments sobre “Nostàlgia d’estiu

  1. A Arenys el tenim força oblidat en Ruyra i la veritat és que per mi és tot un desconegut, sense voler-ho l’Espriu ha aclaparat l’atenció.

    Sí, l’estiu sentimental s’acaba.

    • És comprensible que a Sinera el record d’Espriu sigui més present.

      A Blanes seguim orgullosos del nostre Joaquim Ruyra, i per la part Oms encara en quedem alguns familiars prou propers (per exemple era cosí germà de la meva besàvia).

      Molt bon inici de curs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s