Pel programa de ràdio de RTVE Ciencia al Cubo portat per la companya química i divulgadora científica América Valenzuela m’assabento que podem escoltar en directe els sons del fons del mar a diferents indrets del planeta i sense haver-nos de mullar, només cal tenir accés a la Xarxa.
El Laboratori d’Aplicacions Acústiques (LAB) de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (UPC) que, tal i com es presenten ells mateixos, “neix com a resposta d’un grup multidisciplinari de científics a la contínua degradació acústica de l’ecosistema marí que s’està donant a l’oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani”.
Doncs investigadors d’aquest LAB han desenvolupat el projecte LIDO (Listening to the Deep-Ocean Environment), el qual ens permet escoltar els sons de diversos punts de mars i oceans en temps real connectant-nos al seu web. I mitjançant el seu sistema de detecció i classificació dels sons, des del mateix web podem discriminar entre els sons d’origen biològic (mamífers marins) i els d’origen antropogènic. A més a més entre els primers podem saber l’espècie emissora, diferenciant entre catxalots, balenes, dofins,…
A tall d’exemple dels diferents sons que he pogut escoltar al web tenim aquestes 2 impressions de pantalla. En el primer veiem l’espectre degut als sons de catxalots i dofins, en canvi el segon degut a sons de vaixells, més desagradables.
Un dels “micròfons” el tenim situat unes quantes milles davant de la nostra costa catalana, concretament segons les coordenades que ens dóna el web es situa a 41.1819083º N, 1.7523417º E. Per visualitzar la ubicació d’aquesta posició he entrat les coordenades al Google Maps/Google Earth i aquí tenim la ubicació del “micròfon”. Podríem dir que, aproximadament, es troba a mig camí en la línía recta entre Tarragona i la costa occidental mallorquina.
Recomano passar una estona escoltant el fon marí i intentar aprendre a diferenciar els cetacis!
L’altre dia llegia la bloc d’en Miquel Duran que un químic teòric finlandès Pekka Pyykko ha predit l’existència de 54 nous elements, modificant l’specte de la coneguda, i tan estimada per nosaltres, Taula Periòdica dels Elements.
Del paper publicat per Pyykko a la Phys. Chem. Chem. Phys. (acceptat el setembre de 2010).
La Taula Periòdica actual consta de 118 elements, els darrers dels quals si la seva síntesi i el càlcul del seu temps de vida ha estat possible, aquest ha estat curtíssim (alguns dels darrers només tenen un temps de vida de pocs mil·lisegons, abans no es deisntegrin per donar altres elements). A més a més, els elements del 113 al 118 encara s’anomenen pel nom temporal Uut, Uuq, … fins l’Uuo, segons el sistema de denominació sistemàtic dels nous elements de la IUPAC. I seguirà així fins que els descobridors de cada element en proposin un nom definitiu i que aquest sigui acceptat per la comunitat de químics i la IUPAC. Precisament el passat 19 de febrer de 2010 la IUPAC va acceptar definitivament el mom Copernicium i el símbol Cn per l’element amb nombre atòmic 112. (Entrades al bloc sobre el descobriment i el procés de tria del nou nom pel Uub: 1i2).
Aquests 54 nous elements súper-pesants predits per Pyykko, que podrien existir sota condicions extremes i durant temps molt curts, han estat predits mitjançant càlculs relativistics i de mecànica quàntica. Però caldrà esperar a que siguin sintetitzats per a batejar-los.
Em sembla que el mestre Mendelehev, avui dia, no reconeixeria la seva Taula Periòdica dels Elements…
Una delegació de periodistes científics europeus (d’un total de 10 estats del coninent) avui mateix han començat un Study Trip a Girona. Aquesta és una de les visites que es fan al llarg de l’any des de l’EUSJA (European Union of Science Journalists’ Associations) a diverses ciutats europees, i a Girona ha estat organitzada per la C4D (UdG), sota la coordinació de l’ACCC (Associció Catalana de Comunicació Científica) i durarà fins el proper 28 d’octubre.
Aquest vespre he pogut gaudir, juntament amb el grup de periodistes científics, d’una bonica visita per la Girona vella, avui més bella pel vespre sec i clar, tocat per la Tramuntana. Juntament amb els químics Miquel Duran i Pep Duran no ens hem pogut estar de parlar de química als visitants, tot fent algun experiement…
El grup de periodistes científics tornarà a Girona, oi lleona?
La Catedral de Girona en una nit ben seca i clara, ventilada per la Tramuntana. 25/10/10.
Ciència gironina (capital i província) vista pel periodisme científic europeu. Study Trip de l’EUSJA a Girona, 25-28 d’octubre de 2010. (Es pot seguir pel twitter amb el hashtag #eusjaudg)
El passat dimarts 19 d’octubre la Universitat de Girona va participar del projecte La Universitat dels nens i nenes de catalunya (UdN2.cat) que impulsà l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), amb el suport de Talència, departaments d’Educació i d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i Caixa Catalunya. Juntament a la UdG varen partiipar al projecte les universitats UB, UAB, UPC, UPF, UdL, URV i UOC.
A la UdG les activitats varen començar amb la rebuda dels estudiants de 5è curs de Primària de diversos centres de la província de Girona a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG amb una xerrada a càrrec de la vicerectora delegada d’Estudiants, Cooperació i Igualtat Maria Rosa Terradellas. Acte seguit l’equip Reacciona… Explota! de la UdG (Josep Duran i jo mateix) vàrem fer un experiment de benvinguda als 130 estudiants i als seus professors.
Auditori de l’Edifici Monturiol del PCiT de la UdG, a punt de començar l’experiment de benvinguda.
A la UdG, al larg del matí els alumnes varen poder gaudir d’una sèrie de tallers sota el lema “Et vols banyar? Vols que sigui fantàstic? Capbussa’t en la química i neda entre robots”, on el fil conductor va ser l’aigua i els nois i noies varen poder aprendre tot jugant amb la química i la robòtica. Després de dinar, un cop acabats els tallers del matí, els estudiants varen participar de la construcció d’uns robots amb el grup de robòtica submarina de la UdG.
Un dels tallers que vàrem realitzar des de la C4D va ser el titulat “Saps resoldre l’enigma matemàtic de les pomes?”, on els nois i noies varen poder jugar amb les diferents maneres de tallar una poma en dues meitats.
Taller àcid-base, on el company David Planiol mostrava als alumnes com diferenciar els productes casolans entre àcids i bàsics gràcies a un indicador d’acidesa natural, l’extracte de col llombarda. Amb el mateix extracte vàrem preparar els nostres ous ferrats verds.
La Universitat de Girona ha editat el següent vídeo amb un resum de la jornada:
Per part de la organització i els que vàrem col·laborar en la realtzació de tallers celebrem la iniciativa i veiem l’experiència com a molt positiva, confiem que des de les escoles també quedi aquest record, de manera que esperem que aquesta 1a edició de la UdN2.cat es repeteixi en els propers cursos.
Avui el matemag i divulgador científic nordamericà Martin Gardner hagués fet 96 anys i per aquest motiu arreu del món s’ha celebrat el Gathering for Gardner (G4G, #g4g_com al twitter).
A 2/4 de 6 de la tarda ha començat l’acte a la Facultat de Ciències de la UdG, organitzat a la nostra facultat per la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D). En l’acte d’avui a la UdG Joan Miró, professor de Química de la mateixa universitat, ha fet una introducció al personatge, divulgador de la ciència i lluitador contra la pseudociència, sempre des del a matemàtica recreativa. Miquel Duran, també professor de Química i membre de la C4D, ha portat el fil conductor de l’activitat, amb una xerrada absolutament interactiva sobre l’obra de Martin Gardner tot reptant als assistents amb jocs matemàgics del mateix homenatjat.
Inici de l’acte a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la UdG.
Miquel Duran mostrant la peculiaritat del logo de l’acte d’avui. Al fons hi veiem una taula amb un model de la molècula de ful·lerè i un del grafè i un pòster amb l’Alícia mirant a través de l’espill…
(Fixem-nos en com n’és de fantàtic el logo de l’acte d’avui. Es pot llegir del dret i del revés -hi trobem diferents missatges en un dels quals hi surt el matemàtic i escriptor Lewis Carroll, pare d’Alícia- i fixem-no sque el títol de l’acte que trobem més amunt també és peculiar… aquest es llegeix tant del dret com del revés).
Ens ho hem passat molt bé jugant amb els enigmes matemàtics, puzzles, jocs matemàgics,… i les il·lusions òptiques que ell va popularitzar, com la fantàstica il·lusió del Gos-drac guardià que et segueix amb la mirada.
Gravació al meu gos-drac guardià. Sempre em treu l’ull de sobre!
Ja feia dies que els meteoròlegs ens anunciaven una situació isobàrica gens corrent per a la nostra costa de la mediterrània occidental. Els models s’ajustaven i les previsions cada dia eren més clares, a partir de l’11 d’octubre arribaria un potent sistema de baixes pressions a casa nostre. Alguns meteoròlegs s’atreviren a mencionar el nom de cicló, amb la boca petita, altres directament mencionaren el desconegut Medicane. Tal i com indica la seva paraula composta de les angleses Mediterranean Hurricane, el medicane és un “cicló mediterrani”, fenomen rar al mare nostrum però que sembla estem patint a hores d’ara. Precisament la següent imatge correspon al mapa isobàric previst per aquest matí (12 h UTC).
Ara bé, estiguem en una situació de medicane o no, des de Blanes el que sí que hem notat ha estat el fort temporal de mar de tota la jornada d’ahir, el qual es va anar intensificant amb el pas de les hores.
Aquí tenim una mostra de l’evolució temporal d’ahir en fotos:
Sa Palomera des del Passeig de Mar, 11/10/10, 09:30 h.
Sa Palomera des del port esportiu, 11/10/10, 09:30 h.
Foto de l’inici del temporal a “El Temps” de TV3 de després del TN Migdia. 11/10/10.
Temporal intensificant-se. Les andanes ja pujen al Passeig de Mar, 11/10/10, 18 h.
Les obres del moll davant del temporal. 11/10/10, 18 h.
Boies arrencades del mort i portades al Passeig de Mar pel temporal. 11/10/10, 18:30 h.
Adanes entrant a la Riera, embussant-la amb la sorra. Màquines treballant, traient sorra per evitar que ens neguéssim amb la pluja que estava prvista per la nit. 11/10/10, 18:30 h.
Temporal des de Sant Andreu de Sa Palomera. 11/10/10, 18:30 h.
I, a hores d’ara, tot i que el temps no està pas arreglat, ni molt menys. El temporal de mar s’ha afeblit respecte al d’ahir. Aquí tenim la imatge de la badia de blanes ara mateix (a s’abanell encara s¡hi aprecia fort temporal), 12/10/10, 12: 50 h.
El carboni, base de tota la vida coneguda a la terra, ens ha tornat a sorprendre.
Avui fa exactament una setmana que l’Acadèmia Sueca de les Ciències va anunciar, pronunciant l’anterior frase, els guardonats amb el Premi Nobel de Física 2010. Va ser atorgat a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus reeixits estudis en un nou material bidimensional, conegut amb el nom de grafè. Segons el mateix anunci de l’Acadèmia, “for groundbreaking experiments regarding the two-dimensional material graphene”.
Els 2 investigadors llorejats i el revers de la medalla que s’entrega als Nobels de Física i Química.
Però, què és el grafè? Quines aplicacions pot tenir a la nostra vida quotidiana? I, tant imporatnt és aquest descobriment perquè hagi merescut el Nobel de Física 2010? Aquí intentarem respondre aquestes preguntes:
Potser no havíem sentit a parlar mai del grafè però el seu nom ens pot recordar a la paraula grafit, i que els seus noms s’assemblin no és pas una coincidència. El grafit és una de les formes elementals en les que trobem el carboni, les anomenades formes al•lotròpiques del carboni, però no és l’única. Segur que en coneixem una altra, que és molt apreciada; el diamant. El grafit i el diamant tenen la mateixa composició química, únicament àtoms de carboni, amb la diferència de l’ordenació d’aquests àtoms en l’espai. L’estructura del grafit, a nivell atòmic, consta de diferents làmines d’àtoms de carboni situades paral•lelament, una sobre de l’altre i unides entre elles per interaccions dèbils. Els àtoms de carboni es troben organitzats de tal forma que delimiten forats hexagonals, com si d’un rusc d’abelles o d’una tela metàl•lica de gàbia de pollastres es tractés. Les forces d’unió entre aquestes làmines són tan dèbils que ens permeten utilitzar el grafit per a escriure. Quan escrivim amb un llapis no fem res més que, al prémer el grafit sobre el paper, anar deixant làmines d’aquest material les quals s’adhereixen sobre el full i presenten la coloració negra de l’escriptura en llapis.
Però aquests dos no són els únics al·lòtrops del carboni. N’hi un altre que a mi m’apassiona, des de que la vaig conèixer al primer any d’estudis de química és la meva molècula preferida. Es tracta d’una pilota de futbol nanoscòpica, amb interessantíssimes aplicacions encapsulants, com si d’una caixeta es tractés… i tota ella construida amb àtoms de Carboni. És el ful·lerè. De ful·lerens n’hi ha diversos, en funció del nombre d’àtoms de C de l’estructura. Però el meu preferit és el Buckminster ful·lerè, amb fòrmula molecular C60, altrament conegut com a futbalè, per tenir la mateixa esctructura que la pilota del conegut esport, tal i com hem dit anteriorment. (Precisament el descobriment dels ful·lerens va merèixer el premi Nobel de Química 1996).
Després d’aquesta petita introducció al món del carboni tornem al cas que ens ocupa, el grafè. Aquest “nou” material no és res més que una única làmina de les moltes que formen el grafit. Per tant podem afirmar que aquest nou material, el grafè, es trobava amagat dins del grafit.
Representació de les estructures químiques del grafit, el grafè i el nanotub de carboni. On les boletes simbolitzen àtoms de carboni. Fixem-nos que a partir del grafit obtenim el grafè i que, per plegament d’aquest últim podem obtenir els nanotubs de carboni, una altra forma al·lotròpica del C, els quals podrien tenir una interessant aplicació com a substituts del coure en el cablejat de llum i telefonia.
Durant molts anys s’ha intentat aïllar una única làmina de les que està format el grafit mitjançant mètodes i processos de laboratori més o menys laboriosos. Però no va ser fins a 2004 quan els investigadors Geim i Novoselov de la Universitat de Manchester (Regne Unit) varen triomfar en la seva fantàstica idea. Utilitzarien una cinta adhesiva, el celo de tota la vida, per a anar exfoliant un tros de grafit. I, després d’una bona dosi de paciència, aconseguiren la fita d’aïllar una única làmina de les que componen el grafit, la batejaren amb el nom de grafè. I aquest parell d’invesigadors no només aconseguiren aïllar el grafè sinó que també varen descobrir que tenia unes sorprenents propietats i que obria un món de possibilitats en la nanotecnologia. Es tracta del material més fi que es coneix (té el gruix del diàmetre de l’àtom de carboni), tan que és transparent, és tant bon conductor elèctric com el coure i com a conducció tèrmica supera tots els materials coneguts. A més a més és extremadament resistent (els àtoms de carboni de la seva xarxa estan units per forces molt fortes) i flexible. Es tracta d’un material perfecte per a ser aplicat en el món de les noves tecnologies, per a la construcció de pantalles tàctils de telefonia mòbil o plaques solars. I al marge de l’electrònica, les seves propietats el porten a ser un bon candidat per a desenvolupar materials més lleugers i resistents per a automòbils, avions i satèl•lits. Aquest descobriment va merèixer una publicació a la prestigiosa revista Science l’any 2004.
Al laboratori amb el model molecular del grafè.
Cal remarcar que un dels guardonats, Novoselov, només té 36 anys. Realment és un investigador molt jove per hever rebut un premi Nobel, però no és pas el més jove de la història en rebre’n un. És curiós repassar la llista dels 12 personatges m´s joves guardonats amb un premi Nobel i adonar-se que 7 d’aquests són premis Nobel de Física, el més jove de tots inclòs (Bragg amb només 25 anys, a 1915).
També voldria destacar, com a curiositat, que Geim és el primer investigador en rebre un premi Nobel i un Antinobel individualemnt. Sí, sí, això sembla un xic estrany… m’explico. La revista cientificohumorística Annals of Improbable Research, anualment entrega els premis Ig Nobel als estudis, duts a terme en rigorositat científica, més estrafolaris i inútils de l’any. Geim va merèixer el premi l’any 2000 per la seva recerca sobre com fer levitar una granota, que va publicar a 1997 a la revista científica European Journal of Phisics. Descàrrega de l’article “Of flying frogs and levitrons” de Geim en pdf (1997).
Per acabar aprofito per a reivindicar la necessitat de l’esperit jove i creatiu en la recerca científica. És fantàstic que els llorejats d’enguany siguin els investigadors que un dia agafaren una mina de llapis i un tall de celo per a començar el seu llarg camí cap a l’obtenció del grafè, camí que els ha conduit al premi Nobel de Física 2010.
Vídeo on el meu professor de química preferit, el Professor Poliakoff de Priodicvideos, simula l’experiment dut a terme per Geim i Novoselov per aïllar el grafè.
Estic d’enhorabona ja que s’ha publicat el meu primer article a la revista blanenca RECVLL!
A 1920 a Blanes es va fundar la revista Recvll, de llavors ençà, durant aquests 90 anys, els blanencs i blanenques hi hem trobat un referent de la nostra història, les nostres tradicions -blanenques i catalanes- i s’hi ha vist reflectida l’actualitat de la nostra vila, sempre activa. Els nostres avis compraven el Recvll, després ho feren els nostres pares i ara nosaltres mensualment el podem adquirir a les llibreries blanenques si no és que el rebem a casa. Jo ja fa temps que hi estic subscrit però no ha estat fins aquest any que, des de la direcció de la revista, se m’ha proposat d’escriure-hi. La proposta em va fer molta il·lusió i, alhora, molt de respecte. Escriure en una revista amb tanta història i tants lectors – tots ells amics, familiars, coneguts,… veïns de Blanes- són assumptes seriosos.
Així que la meva resposta a la invitació va ser afirmativa proposant, ja que m’havien donat carta blanca, d’escriure petits articles de caire divulgatiu amb l’objectiu d’entrellaçar les meves dues grans passions, Blanes i la Ciència. Així que, mensualment -si tot va com ha d’anar- al Recvll hi trobarem un petit article sobre algun aspecte científic relacionat amb la nostra vila de Blanes. Això serà dins d’una nova secció que he titulat Des del laboratori.
Per començar he trobat escaient escriure el primer article sobre els Focs Artificials, presents a la nostra Festa Major de Santa Anna des de fa més de 100 anys (he tingut el goig de llegir amb els meus propis ulls la referència escrita més antiga que coneixem sobre un espectacle pirotècnic des de Sa Palomera per celebrar la festa de Santa Anna, al diari personal del blanenc Josep Alemany i Borràs de 1891 conservat a l’arxiu Municipal de Blanes. Gràcies Aitor!). L’article també l’he acompanyat d’una fotografia que vaig fer el passat 25 de juliol durant la preparació de l’espectacle de focs artificials de la pirotècnia Europlà de València, guanyadora del concurs d’enguany. Sempre que pugui faré això mateix, acompanyar els articles d’alguna imatge meva, per introduir la meva altra gran afició, la fotografia.
Així doncs, sense més preàmbuls penjo el primer article de la secció Des del laboratoridel número 2002 la revista RECVLL de Blanes, corresponent al mes de setembre de 2010. Espero que el gaudiu i que ens seguim trobant mensualment a el RECVLL.
El Laboratori d’Aplicacions Acústiques (LAB) de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (UPC) que, tal i com es presenten ells mateixos, “neix com a resposta d’un grup multidisciplinari de científics a la contínua degradació acústica de l’ecosistema marí que s’està donant a l’oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani”.
pepquimic.wordpress.com 
