En Dani ha fet una entrada al bloc organitzador d’aquest 1r Carnaval amb tots els enllaços de les entrades participants i ho ha fet relacionant cada entrada col·laboració amb molta gràcia, ajudant-se d’algun personatge conegut de la història de la ciència. En el cas de la meva col·laboració, tant des del bloc PepQuímic com des del bloc CatQuímica, veureu que en Dani ha fet que la presentés Frederick Sanger. Tot un honor, ja que és un dels pocs personatges guardonats amb 2 Premis Nobel.
(Gràcies, Dani, per a la teva amabilitat i per organitzar aquest 1r Carnaval de la Química!)
Aquest mes de gener l’article que escric mensualment a la secció “Des del Laboratori” de la revista blanenca Recvll, l’he dedicat a l’Any Internacional de la Química i a Madame Curie; en el centenari del seu Premi Nobel de Química.
Ahir, dijous 27 de gener de 2011, a París va tenir lloc l’acte d’inauguració de l’Any Internacional de la Química. Simultàniament, un parell d’investigadors del Departament de Química de la Universitat de Girona i membres de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la mateixa universitat, vàrem viatjar fins a Ripoll per participar a l’acte organitzat a l’Escola Vedruna en motiu d’aquest AIQ2011.
Miquel Duran i jo mateix, vàrem poder gaudir de les fantàstiques representacions que els alumnes de l’escola, sota el guiatge dels seus professors i professores, varen preparar per a la jornada de portes obertes d’ahir a la tarda. Tots els alumnes del centre, des d’educació infantil fins al batxillerat, varen participar de representacions relacionades amb el món de la química.
A les 7 del vespre tots plegats ens varem reunir al gimnàs de l’escola. L’espectacle “Química màgica” va ésser el fi de festa. Cartes franceses, jocs de mans i reaccions químiques espectaculars varen fer les delícies de grans i petits.
Tots plegats vàrem gaudir molt d’aquesta celebració que marcà l’inici de l’Any Internacional de la Química al Vedruna de Ripoll.
El passat matí de dimecres, membres de l’equip de divulgació científica Reacciona… explota! de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG hem participat d’una activitat de difusió i apropament de la química universitària als estudiants de darrer curs d’ensenyament secundari obligatori del col·legi Bell-lloc de Girona.
Hem fet 3 sessions d’1 h, amb 3 grups d’estudiants de 4t d’ESO, mostrant experiments en directe, amb els quals els estudiants ens han participat. També hem tingut temps de parlar amb ells i els seus professors sobre l’ensenyament secundari pel que fa a la química. Tots plegats arribàvem a la conclusió que trepitjar el laboratori és clau per a l’assoliment d’un bon coneixement en química preunversitària (al centre fan una molt bona feina amb l’assignatura “Experimenta”) i que les noves tecnologies proporcionen unes eines fantàstiques com a — a suport a l’aula (vídeos d’experiments químics i processos físics, models moleculars en 3D,…). Fins i tot un professor ens ha comentat com el va ajudar el Doctor Quantum per tal de fer entendre als estudiants de batxillerat conceptes com el principi d’incertes de Heissenberg o la dualitat ona-corpuscle.
A l’aula, a més a més de parlar de la UdG i la recerca en química que s’hi desenvolupa, hem aprofitat per parlar de l’AIQ2011, del centenari de la concessió del Premi Nobel de Química per a Madame Curie, i hem convidat a professors i estudiants a participar al bloc CatQuímica.cat enviant-nos entrades que publicarem amb il·lusió.
Avui acabarà l’Expojove 2011, que començà el passat dia 25 de genr i que ha tingut lloc al Palau Firal de Girona. En aquesta 6a edició d’Expojove estudiants de la província de Girona han pogut passar pels 52 estands per orientar-se i informar-se al voltant de la multitud de camins que poden seguir un cop acabat l’ensenyament secundari (l’ESO o el Batxillerat).
Enguany la universitat de Girona ha tornat a participar al saló i el passat 25 de gener hi vaig ésser fent experiments de química recreativa. Força estudiants es varen acostar durant el matí per tal de gaudir dels experiments i vàrem fer bones tertúlies sobre ciència als sofàs de l’estand de la UdG.
S’espera que durant aquests 3 dies més de 6000 estudiants de secundària d’arreu de la província hagin passat pel saló.
El logo de l’AIQ2011 va ser present a l’estand de la UdG durant tot el matí del passat 25 de gener, mentre fèiem experiments de química recreativa.
Abans de començar anunciem que aquesta entrada participa a la 1a Edició del Carnaval de al Química, organitzat per Dani Torregrosa, autor del bloc de divulgació científica Ese Punto Azul Palido. Aquest carnaval consisteix en una col·laboració entre la blocosfera química per tal d’editar entrades que parlin d’això, de química. Demà passat, 27 de gener de 2011 (a París tindrà lloc l’acte oficial d’inauguració de l’AIQ2011), al bloc organitzador d’aquest 1r Carnaval es penjaran totes les entrades que s’hi han presentat. Aquesta en serà una d’elles.
En aquesta entrada volem mostrar de quina forma ens agrada explicar l’electròlisi als estudiants de secundària. Quan el nostre equip de divulgació científica (Reacciona… explota!) visita els centres d’ensenyament secundari s’ajuda d’experiments de ciència recreativa per explicar reaccions químiques o processos físics que, sobre paper o pissarra es fan més difícils de visualitzar i, sobretot, són menys divertits d’aprendre. D’aquesta manera per explicar un procés electrolític, deixant de banda tal i com està plasmat als llibres acadèmics, ens agrada mostrar un exemple d’electròlisi en viu, un exemple d’aplicació d’aquest procés i la perillositat que pot comportar. Aquí en tenim els vídeos:
– Comencem explicant un procés electrolític sobre pantalla mitjançant el següent esquema d’una cel·la electrolítica i les 2 reaccions que tenen lloc en el procés.
Fins aquí tot igual que els llibres de text. Però ha arribat l’hora de posar-nos la bata blanca i entrar en acció.
Comencem per fer un muntatge d’una cel·la electrolítica mitjançant un erlenmeyer, una solució salina com a electròlit i uns elèctrodes de platí connectats a la corrent a través d’un transformador a 20-24 V. Aquest és el moment de posar a prova els estudiants per primera vegada proposant-los un enigma. Sabríeu identificar l’ànode del càtode entre aquests 2 elèctrodes?
Els estudiants s’adonaran que a un dels elèctrodes es forma molta més quantitat de gas que a l’altre i, si han estat atents a l’explicació teòrica sabran dir que en l’electròlisi de l’aigua al càtode es forma el doble de volum d’ hidrogen que el d’oxigen que es forma a l’ànode. Per tant al veure en directe el que veiem a la imatge anterior ens diran que l’elèctrode de l’esquerra és el càtode.
– En segon lloc arriba el moment de veure una aplicació pràctica de l’electròlisi. Per aquest motiu portem el nostre petit cotxe que funciona amb aigua i amb energia solar.
La cel·la electrolítica que porta incorporada realitza el procés de l’electròlisi de l’aigua quan la connectem a la placa fotovoltaica sota radiació solar. El cotxe també porta incorporats un parell de dipòsits a la part posterior. Un d’ells té el doble de volum que l’altre (el que contindrà l’hidrogen; d’aquesta manera s’ompliran a la mateixa velocitat) i cadascun d’ells està connectat a un dels elèctrodes de la cel·la mitjançant un tub de goma. Així que quan el procés electrolític té lloc veiem com els gasos productes de l’electròlisi es van acumulant als dipòsits (separadament) i van desplaçant l’aigua que els omplia.
Aquest vídeo mostra el funcionament del nostre cotxe, el mateix que veuen els estudiants de secundària.
– I, finalment, per acabar la xerrada als instituts (i aquesta entrada al bloc) plantegem la darrera qüestió als estudiants: Si sabem com fer anar un cotxe amb aigua i energia solar, com és que no ho apliquem a gran escala? Seria factible tenir automòbils que funcionessin amb aquesta tecnologia? Podria presentar algun tipus de perill?
Tal i com ens podem imaginar, la resposta va cap a on enfoca la darrera pregunta. Sí que seria factible portar una bombona d’hidrogen al cotxe, captar l’oxigen de l’atmosfera i, mitjançant un procés d’electròlisi inversa, fer funcionar un motor. Però el perill de portar un volum d’hidrogen al cotxe és evident, degut al seu caràcter inflamable i, en combinació amb l’oxigen, explosiu.
Aquí parlem de l’accident del zepelí Hindenburg.
Accident del zepelí Hindenburg. New Jersey, 1937.
I acabem amb la traca final. Davant dels estudiants fent un experiment per mostrar el caràcter explosiu de la mescla H2 i O2 i, per tant, la perillositat de portar a terme el procés a gran escala. Per tal de portar a terme l’experiment acumulem un cert volum de la mescla de gasos en una bombolla de sabó, llavors arriba el moment d’acostar-hi una flama i gaudir de la petita explosió. En aquest vídeo mostrem tot el procés:
Recordem que aquesta entrada participa a la 1a Edició del Carnaval de la Químicaorganitzada per en motiu de la inauguració de l’AIQ2011, el nostre any.
La setmana que ve neix una proposta, que hem dut a terme un grup d’amics blanencs, amb l’objectiu d’acostar el saber al ciutadà. L’hem batejat amb el nom d’ Aula Blanes.
L’objectiu d’ Aula Blanes és la divulgació del coneixement en general, en àmbit de la ciència, la filosofia, la literatura, l’art, … i tindrà la forma de conferències que ens oferiran experts en la metèria en questió, vinguts del món de la universitat, la recerca, l’empresa…
De moment hem preparat un primer Cicle de Conferències a la Biblioteca Comarcal de Blanes. El primer trimestre de l’any 2011 (Any Internacional de la Química) serà dedicat a la divulgació científica.
El proper dimarts 25 de gener a les 20 h, Sala Roberto Bolaño de la Biblioteca Comarcal de Blanes, podrem gaudir de la presència de Daniel Martín, director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB; CSIC), Doctor en ciències biològiques i investigador en ecologia aquàtica, que ens presentarà la conferència En la Natura, les aparences enganyen.
El proper 22 de febrer, al meteix lloc a les 20 h, tindrem la presència d’ Anton Aubanell, llicenciat en matemàtiques, membre del CREAMAT, professor de la Facultat de Matemàtiques de la UB i professor de Matemàtiques a l’IES Sa Palomera de Blanes durant molts anys. Aubanell ens presentarà la conferència Geometria amb bombolles de sabó.
El proper 22 de març, també a la mateixa ubicació i horari (20 h), Miquel Duran, doctor en Ciències Químiques per la UAB, va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) i és catedràtic de la Universitat de Girona des de 1992, ens oferirà la conferència sobre Realitat augmentada aplicada a la divulgació de la ciència. És professor del Departament de Química i investigador de l’Institut de Química Computacional. Dedica atenció primordial a la utilització intel·ligent de les tecnologies de la informació i les comunicacions i de les eines de la Web 2.0 en l’àmbit universitari i en la comunicació científica. Actualment és Comissionat per al Programa Universitat de Girona 2.0.
El proper 27 d’abril, a la mateixa ubicació, a les 20 h, el científic blanenc Salvador Macip ens oferirà la conferència La Química de la Immortalitat. Macip, que ha publicat tant llibres de divulgació científica com novel·les, és doctor en Medicina per la UB, investigador en oncologia i envelliment cel·lular. Ha passat 9 anys treballant a l’Hospital Mount Sinai de Nova York i actualment és professor i investigador a la Universitat de Leicester (Regne Unit).
Per a més informació de la propera conferència, el ponent o per qualsevol altra questió o suggeriment consulteu el web aulablanes.cat o visiteu la pàgina facebook.com/aulablanes.
(Suposo que al fantàstic logo d’Aula Blanes, obra de Sergi Seira, tots hi hem apreciat la referència a l’espiral de Fibonacci i la secció àurea. Potser en una de les xerrades dedicada a les matemàtiques en podem parlar).
La Societat Catalana de Química aquesta tarda ens ha enviat un correu electrònic amb el següent missatge, que copio literalment. Animo a participar de la iniciativa de Màrius Serra i Els Matins de Catalunya Ràdio relacionada amb la Química en motiu de l’AIQ2011.
——————————————————————-
L’Any Internacional de la Química (AIQ2011) i la secció de l’ ”Enigmàrius” (El matí de Catalunya Ràdio)
Al llarg de la setmana vinent, del 24 al 28 de gener, la secció de l’”Enigmàrius” d’en Màrius Serra, que s’emet en el programa El matí de Catalunya Ràdio, presentat per Manel Fuentes, estarà dedicat a la química amb motiu de l’AIQ2011. Des de la Societat Catalana de Química es vol aprofitar aquesta efemèride per a difondre la química en els diferents àmbits de la nostra societat, per la qual cosa l’”Enigmàrius” ens ha semblat una molt bona proposta. Volem esmentar que en Màrius Serra hi ha col·laborat de manera entusiasta.
De dilluns a divendres, durant el dies senyalats, Màrius Serra formularà l’enigma verbal sobre paraules relacionades amb l’àmbit de la ciència química. El període hàbil de participació comença quan s’emet el plantejament, a les 7.45 h (el plantejament es repeteix a les 8.10 h), i s’acaba a les 9 en punt.
Hi ha dos sistemes de participació: enviant un SMS al número 27033 amb el text CATENI, un espai, la paraula, nom, cognom i localitat (cost: 1,42 euros + IVA) o un correu electrònic a lliga@enigmarius.cat (gratuït) amb la resposta al títol del correu i les dades del participant a la primera línia del cos del missatge interior. S’admet només un missatge per participant. S’eliminarà qualsevol repetició, sense tenir en compte si la resposta és correcta. Es descartarà qualsevol correu electrònic que no porti la resposta correcte a l’assumpte (títol).
pepquimic.wordpress.com 
