Meteo popular per la Candelera, article pel Recvll de Blanes

Avui tanquem el mes de febrer de 2011 i a la secció Des del laboratori del Recvl he parlat d’un aspecte de la ciència popular, concretament de la meteorologia, molt estès. Es tracta de les dites i procediments duts a terme per predir el temps durant el dia de la Candelera (2 de febrer). Aquí, al bloc, el mateix dia de la Candelera vaig seguir en directe l’aconteixement del Dia de la Marmota a EEUUA publicant 2 entrades (1 i 2).

Descarrega’t l’article sencer en pdf.

 

Entrades relacionades:

Taula Periòdica gegant a l’aula

El passat dijous 24 de febrer, corrent per la Facultat em vaig trobar amb uns amics -un grup d’estudiants de 3r curs de Química a la UdG- que, amb molt de misteri, em varen citar per l’endemà a les 9 del matí a una de les aules de docència. Els únics requisits eren que portés la meva càmera de fotos a sobre (cosa que ja acostumo a fer) i que aconseguís una escala…

Era un matí boirós de divendres i, ben encuriosit, vaig arribar a l’aula PB-24. Allà em vaig trobar amb la gran sorpresa. Els companys de 3r de Química portaven un gran feix de targes (de mida 1/2 A4), concretament n’hi havia 112… es tractava de les caselles dels elements de la Taula Periòdica!

Aquest grup d’emprenedors (ells s’autoanomenen “frikis”) de 3r curs de Química de la UdG, amb una coordinació digna d’una multinacional d’aquelles que optimitzen temps de producció aplicant un sistema de treball en cadena, es varen posar mans a la feina. 20 minuts varen ser suficients perquè els 8 amics, amb una coordinació ben estudiada i amb l’ajuda d’una escala i una petita taula periòdica de referent, omplissin la blanca i freda paret de l’aula amb una bonica i interessant, completa pel que fa a contingut i rigorosament actualitzada (amb el Cn i tot), Taula Periòdica dels elements.

Mentre ells treballaven, jo feia fotos (i anava difonent l’aconteixement en directe de Facebook i Twitter). Aquí tenim un resum del procés de muntatge en imatges:

Es tracta del seu 1r homenatge a l’Any Internacional de la Química 2011, espero que s’animin a fer-ne més (coneixent-los… estic segur que serà així!).

Carlota, Ester, Martí, Adrià, Alberto, Ismael, Mingzhen i Oui; Felicitats a tots 8 per la feina ben feta !!

D’esquerra a dreta, Ester, Martí, Adrià, Alberto, Carlota, Ismael, Mingzhen i Oui amb el logo de l’AIQ2011, el model de grafè i la seva obra al fons. Aula PB-24, 25/02/11.

Precisament, avu imateix aquesta foto va ésser escollida com a la Foto Química de la Setmana pel bloc catquimica.cat.

Ciència a Centelles i Carnestoltes avançat

Ara mateix torno de passar el dia a la població d’uns bons amics. Es tracta d’una bonica vila que es troba a 15 km de Vic, on els embotits són boníssim i la bruixeria hi és molt present. Ildefons Cerdà és el seu fill més conegut i el pi l’arbre més estimat (cada any n’hi ha un de ben ufanós que acaba penjat a la Parròquia). Els seus habitants són tan animats i els agrada tan la gresca que, fins i tot, avancen el Carnestoltes una setmana perquè la disbauxa arribi abans. Aquesta població tan especial i bonica, que avui he conegut, és la vila de Centelles.

Després de passar el dia a Centelles, i viure el seu avançat Carnestoltes, tinc un bon reguitzell de fotos. Aquí tenim un resum de la ciència que s’hi respira.

  • L’arquitecte Ildefons Cerdà nasqué a Centelles el 23 de desembre de 1815. És conegut, i reconegut, per al seu projecte de la reforma urbanística de la Barcelona del s.XIX. A l’entrar a la vila de Centelles ell et dóna la benvinguda.

  • Una de les moltes fàbriques tèxtils que, com ha passat a tot el país, han acabat tancant.

  • De centelles, bruixes totes elles. Aquesta dita de Centelles, i la festa “Cau de bruixes” que es celebra cada any, recorda l’època fosca de la caça de bruixes quan, com a moltes altres viles catalanes i europees, durant el segle XVII es varen condemnar a moltes noies innocents titllades de practicar la bruixeria, només per a saber una mica de ciència (algunes eren enteses  en meteorologia i feien prediccions encertades, altres coneixien la natura i preparaven fàrmacs a base d’extractes vegetals i animals).

S’ha fet fosc i ha començat el Carnestoltes, 1 setmana avançat, tal i com fan cada any els centellencs i centellenques. Un Carnestoltes ple de sorpreses científiques…

  • Meteorologia i la mesura del temps a la comparsa “Amics i parents, hem perdut el temps”.

  • La gran sorpresa me l’he endut al veure, de sobte, un laboratori amb rodes! Comparsa “Entre invents i ciències ens hem tornat uns setciències”. La perruca de cabells despentinats segueix essent un denominador comú entre els científics bojos 😉

  • Els zoòlegs de Centelles deuen tenir força feina amb aquesta família de cocodrils…

  • Els físics de la NASA no podien faltar al Carnestoltes avançat de Centelles.

  • Pràcticament tancant la rua han aparegut una fantàstics models (humans) de ful·lerè… tot i que pel nom de la comparsa (sense pilotes) diria que volien simbolitzar un altre objecte (i macroscòpic).

Això només és un petit tast del que us podeu trobar a la vila de Centelles. Vila de pins, bruixes i… molta ciència!

La geometria sabonosa d’Anton Aubanell a Aula Blanes

El vespre del passat dimarts 22 de febrer, blanencs i blanenques vàrem gaudir d’una fantàstica classe de geometria. Anton Aubanell va ésser el 2n conferenciant d’Aula Blanes oferint-nos la seva fantàstica, i famosa, xerrada Geometria amb bombolles de sabó.

Actualment, Aubanell és director del Creamat (Centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques. Departament d’Educació) i durant molts anys va ser professor de matemàtiques de l’INS Sa Palomera de Blanes i de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

Foto, Aitor Roger.

Tots plegats ja ens esperàvem que l’assistència seria destacable, per aquest motiu vàrem decidir canviar la ubicació, de la sala Bolaño -on va tenir lloc la 1a xerrada d’Aula Blanes i ja hi va haver gent dreta- al 1r pis de la biblioteca, afegint cadires de l’Ajuntament. “Potser arribarem a les 100 persones” especulàvem, per aquest motiu vàrem escampar 125 cadires a la improvisada sala de conferència. Va ser espectacular veure com s’omplia tot el 1r pis de la biblioteca, on semblava que hi havia més gent dreta que seguda… El comptador de l’entrada de la biblioteca ens va mostrar que la xerrada va tenir 250 assistents!

Anton Aubanell, amb una galleda plena d’aigua sabonosa (que quina és la seva mescla secreta? En tant per cent 50:40:10; aigua/sabó/glicerina) i eines construïdes per ell mateix (i “algun amic ferrer”, tal i com diu ell mateix) ens va encomanar la seva passió per les matemàtiques. Els assistents a la xerrada vàrem passar una molt bona estona meravellant-nos de la ciència de les bombolles de sabó.

Yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.

Amb les anteriors paraules del poeta Antonio Machado, Aubanell va començar la seva xerrada. Gràcies a les bombolles de sabó vàrem poder experimentar i visualitzar la propietat física de la tensió superficial, així com entendre perquè les gotes d’aigua o les mateixes bombolles de sabó són esfèriques.

Amb un parell de canyetes, cordill i aigua sabonosa el professor Aubanell ens va mostrar l’acció de la tensió superficial. Foto, Aitor Roger

“Quan tenim fred ens esferifiquem, per reduir al màxim la superfície que mostrem a l’exterior sense, evidentment, modificar el nostre volum corporal”. D’aquesta manera l’Anton ens va fer visualitzar el concepte físic de la tensió superficial i el que la figura plana que té menys perímetre, per una superfície determinada, és el cercle. Per altra banda, a les 3 dimensions, de les figures d’un volum determinat la que té un perímetre mínim és l’esfera. Per aquest motiu les gotes són esfèriques i les bombolles també (quan afegim sabó a l’aigua, la tensió superficial del líquid disminueix però no s’elimina; tot i que es deixa laminar manté la tendència a formar esferes).

Amb paraules de l’històric professor de ciències gironí Josep Estalella, Aubanell va introduir les seves estructures metàl·liques i plàstiques a la solució sabonosa i ens va fer entrar al món màgic de la geometria.

…”al retirarlo se obtendrán bellísimas combinaciones de láminas líquidas planas e irisadas que se cortarán según rectas de exquisita finura. Rompiéndose algunas láminas para destruir el trabazón del conjunto se obtendrán interesantes superficies alabeadas”.

Ciencia Recreativa (Josep Estalella), 1918

Amb dues plaques de metacrilat, incolores, unides entre elles, equidistants, amb un nombre n de claus metàl·lics cilíndrics vàrem començar a experimentar amb l’objectiu de demostrar la teoria que diu que un volum de líquid lliure prendrà una forma tal que la seva superfície exterior sigui mínima. Gràcies a un projector de llum tos els assistents vàrem poder seguir els experiments veient la planta de les diverses estructures de plaques de metacrilat.

  • 3 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un triangle acutangle.

Donat el triangle ABC, gràcies a les bombolles de sabó vàrem trobar, geomètricament, el punt F tal que la suma FA + FB + FC és mínima. F és conegut com a el punt de Fermat. A més a més observem que tots els angles lliures entre les superfícies de sabó són de 120º.

  • 4 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un quadrat ABCD. Resolent el problema d’ Steiner per aquests 4 punts també vàrem obtenir una forma els angles de la qual tots eren de 120º (i en aquest cas amb 2 punts d’Steiner S1 i S2). El seu anàleg en 3D el veiem a la imatge [5].

  • 6 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un hexàgon, on els seus angles ja són de 120º.

[1]

[2]

[3]

I entre 6 punts que formen un hexàgon (on ja tenim angles de 120º) l’aigua sabonosa no dubta en formar aquesta figura geomètrica de 6 costats [1] però el professor Anton va aconseguir desafiar la tensió superficial apretant aquestes parets des de l’interior creant-hi una bombolla de sabó [2] obtenint així un cercle al seu exterior. On l’àrea d’aquest cercle exterior és la suma de les àrees de l’hexàgon inicial i el cercle interior creat bufant. I traient aire de la bombolla hexagonal vàrem obtenir una bombolla hexagonal més petita amb unes parets que unien els seus vèrtex amb els 6 claus formant una figura la planta de la qual de seguida em va fer pensar en la molècula de benzè (deformació professional) en la qual es mantenen els angles de 120º com el seu perímetre.

I el més espectacular va arribar quan Aubanell va treure les seves estructures tridimensionals per submergir-les en l’aigua sabonosa.

  • Submergint una estructura metàl·lica en forma de tetràedre vàrem obtenir 6 làmines planes i triangulars que es tallen en quatre arestes que convergeixen en el baricentre del tetràedre. Llavors Aubanell va introduir una bombolla al baricentre del tetràedre i la va bufar creant una bombolla tetraèdrica de cares corbades! [4]

[4]

  • Submergint ara una estructura cúbica a l’aigua sabonosa vàrem obtenir una làmina plana i quadrada en el centre sostinguda per dotze làmines planes en forma de trapezi [5] que ,en aquest cas, vàrem observar com bufant en el pla central s’obté un cub amb les cares corbades [6].

[5]

[6] Foto, Aitor Roger.

Una de les estructures que més em va agradar observar, per la seva bellesa i simplicitat, va ser la catenoide [7] aconseguida estirant un cilindre construit fusionant dues bombolles amb dues anelles.

[7]

Després de l’emocionant classe-espectacle d’ahir només em queda cridar Visca les bombolles de sabó! i donar gràcies al professor Aubanell per encomanar-nos la seva passió per la geometria creant aquelles estructures tan belles davant dels nostres ulls.

Es tracta d’una geometria meravellosa però efímera! De fet això ja passa. Sovint les coses belles són efímeres: el vol d’una papallona, una flor, una mirada càlida, una posta de sol,….

Anton Aubanell

Aquest foto m’encanta pel que simbolitza. La gran sorpresa de grans i petits, al descobrir un món nou gràcies a les bombolles de sabó, gràcies a l’Anton. Es tracta del meravellós i màgic món de les matemàtiques.

 

Llocs web relacionats:

Superconducció i Electròlisi a l’aula de Batxillerat

Aquest matí, 23 de febrer de 2011, l’equip de divulgació científica Reacciona… expolota! hem estat a l’INS Ridaura de Castell d’Aro i hem fet dues sessions d’experiments de ciència recreativa i espectacular per als estudiants de 1r i 2n curs de Batxillerat. Hem pogut explicar conceptes de recerca química, física i tècnica tan actuals, i amb tant de futur, com són els processos electrolítics per a la generació d’H2, que s’usarà com a combustible, o la recerca en superconductors d’alta temperatura.

Reacció termita

Reacció aluminotèrmica que allibera gran quantitat d’energia en forma de llum i augment de temperatura. Segons la reacció següent i l’assoliment d’entre 2000 ºC i 3000 ºC de temperatura, el Fe, producte de reacció, és líquid, el qual pot ésser útil per a soldar peces metàl·liques com els nostres 4 claus zincats (aquesta reacció s’ha usat durant molt de temps per a soldar els rails de les vies de tren).

Fe2O3 + 2 Al –> Al2O3 + 2 Fe

Situem la mescla Fe2O3/Al (3:1) sobre un tou de sorra per aïllar la taula i una bengala ens fa de metxa.

En aquesta seqüència podem apreciar com la metxa (bengala) enfonsada a la mescla Fe2O3/Al, proporciona prou energia per a iniciar la reacció termita.

Després de refredar el producte incandescent de reacció, observem que hem aconseguit soldar els 4 claus zincats.

Electròlisi i el cotxe que funciona amb aigua

Després de muntar una cel·la electrolítica i demostrar el caràcter explosiu de la mescla gasosa, H2/O2 (2:1), que se n’obté  hem presentat el nostre cotxe que, amb la seva cel·la electrolítica, en primer lloc reprodueix el mat el mateix procés d’electròlisi per a obtenir els gasos que hem comentat i, després d’acumular-los en els dipòsits, té lloc l’electròlisi inversa per a produir aigua i energia elèctrica que fa moure el motor, i aquest l’eix de que uneix les rodes davanteres del cotxe.

Superconducció

Després d’explicar la teoria de la superconducció, presentar el superconductor YBCO (YBa2Cu3O7) i les seves limitacions per a us quotidià per a conduir electricitat (1: és una ceràmica, per tant no es pot filar, i 2: tot i ésser un superconductor d’ “alta temperatura”, requereix estar refrigerat amb nitrogen líquid per a presentar l’estat de superconducció) hem procedit a mostrar-ne la propietat més sorprenent. L’efecte de levitació d’un imant sobre aquesta ceràmica superconductora.

Josep Duran afegint nitrogen líquid a la placa de petri que ens farà de recipient per a refrigerar la ceràmica superconductora.

Imant cúbic levitant sobre el superconductor YBCO refrigerat en nitrogen líquid. (Observem pètals grocs provinents de l’anterior demostració, en la que hem congelat una flor en pocs segons, submergint-la en nitrogen líquid).

Catàlisi

Per acabar, voldria mostrar una foto d’una de les reaccions químiques estrella de les nostres sessions. La desproporció catalitzada del peròxid d’hidrogen.

2 H2O2 –> 2H2O + O2 (afegint sabó a l’aigua oxigenada -en aquest cas 50 %- i KI com a catalitzador de la reacció, el gran despreniment d’oxigen per unitat de temps infla el sabó creant aquesta gran quantitat d’escuma).

 

Per a més informació sobre les demostracions d’electròlisi que fem:

https://pepquimic.wordpress.com/2011/01/26/electrolisi-i-el-cotxe-que-funciona-amb-aigua-al-1r-carnaval-de-la-quimica/

Ciència i Cuina al Fòrum Gastronòmic de Girona

Ahir vaig tenir el goig de visitar el  Fòrum Gastronòmic de Girona. Al costat d’en Josep Duran (professor i company de recerca, Reacciona… explota!) vaig estar atent a la relació entre Cuina i Ciència, temàtica que ens interessa molt.

A quarts de 6 de la tarda vàrem assistir a la taula rodona, entre el cuiner Ferran Adrià, el químic i especialista en nutrigenètica José María Ordovás i el periodista gastronòmic Toni Massanés com a moderador. Cuina i ciència, concretament nutrició basada en la genètica, va ésser el tema de conversa i discussió entre els 2 personatges. Amb el seu sentit de l’humor, Ferran Adrià va fer riure als assistents més d’una vegada. Em va agradar el que va comentar Ordovás sobre alimentació sana i equilibrada. Més d’una vegada li han preguntat com aconseguir cuinar un àpat de Nadal o de Cap d’Any equilibrat… ell respon “si estem bé de salut no cal que l’àpat de Cap d’Any sigui equilibrat, el que és important és que la majoria d’àpats de l’any ho siguin”.

D’esquerra a dreta, el cuiner Ferran Adrià, el químic i especialista en nutrigenètica José María Ordovás i el periodista gastronòmic Toni Massanés, moderador.

Precisament, la setmana passada el diari La Vanguárdia va contactar amb el mateix Josep Duran com a químic interessat i entès en la relació Química-Cuina. L’entrevista sencera la podeu llegir a aquesta entrada del bloc catquímica. El passat divendres 18 de febrer La Vanguárdia va publicar l’article Els primers químics, els cuiners? (en motiu de la inauguració del Fòrum Gastronòmic) amb fragments de l’entrevista feta a Josep Duran:

Després d’aquesta taula rodona vàrem voltar per les parades del Palau Firal, entre elles alguna sorpresa, com els productes guanyadors dels premis InnoFòrum, entre els quals l’ampolla d’alumini i obrefàcil de l’aigua gallega de Cabreioà, el licor per a diabètics de Consigel, el formatge llanut de Mas Mercè. Personalment el que em va cridar més l’atenció va ser l’articube, un congelador d’alta velocitat.

Al web d’Articube llegeixo que es tracta de “fred sec”, “refreda sense mullar”, “no modifica el gust de les begudes”, “-30 ºC en 4 s” … no hi ha dubte, aquest congelador funciona amb gel sec com a refrigerant (CO2 sòlid). Remenant per aquest web acabo llegint que, fins i tot tenen l’Articube Ice que permet preparar pastilles de gel sec de 100 g.

Acabo amb algunes fotos curioses que vaig poder fer voltant pel Fòrum, Ciència i Cuina a Girona.

Quines meravelles que es poden fer amb un parell de xíndries (i molta traça).

Esferificacions de foie.

Ginebra batejada amb els noms dels elements que formaven l’univers segons els alquimistes.

El president de la Generalitat de Catalunya i esposa tastant un dels còctels del famós cocteler blanenc Vilanova.

Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa

Avui, 22 de febrer, tots els Escoltes i Noies Guia del món celebrem la Diada del Pensament. En aquest dia recordem el naixement del fundador del moviment escolta, Lord Baden-Powell (1857-1941), que nasqué a Londres el 22 de febrer de 1857. El passat cap de setmana, l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes vàrem celebrar la Diada del Pensament als Arcs de Santa Pau, des d’on vàrem gaudir de la natura d’una part de la Garrotxa, comarca molt interessant des del punt de vista de la ciència, especialment pel seu vulcanisme. A continuació mostro alguns dels moments immortalitzats amb la meva càmera.

Santa Maria dels Arcs, Santa Pau. Amb l’església original del segle XII i l’hostatgeria que es remunta al XVII-XVIII.

La Garrotxa és una preciosa comarca, plena de racons magnífics, que enamoren i, fins i tot, impressionen, tal i com expressà Joan Maragall al seu poema La Fageda d’en Jordà (gràcies, Aitor, per fer-me’l conèixer).

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Ja des de la carretera observem (molt millor des de l’autocar que des de cotxe, per la major alçada en la que ens trobem) la població de Castellfollit de la Roca, assentada sobre la imponent cinglera basàltica.

Castellfollit de la Roca des de l’autocar.

Amb una quarantena de cons volcànics, la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. El 1982, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava aquesta zona Paratge Natural d’Interès Nacional.

La majoria dels volcans de la zona es van formar en dues fases eruptives: la primera de tipus estrombolià i la segona de tipus efusiu. El resultat són cons volcànics amb cràters esvorellats, en forma de ferradura, a causa de l’emissió de colades de lava posteriors a la seva construcció (volcà del Croscat). D’altres volcans, de dinàmica eruptiva més violenta, han intercalat fases de tipus estrombolià i freatomagmàtic però sense emissió de colades de lava. En aquests casos, els edificis volcànics solen presentar cràters circulars o semicirculars de dimensions més grans (volcans del Racó i de Santa Margarida). Tanmateix, alguns volcans de la zona presenten la combinació dels tres tipus d’activitat: estromboliana, freatomagmàtica i efusiva (volcà de Can Tià, volcà de la Garrinada). Per contra, l’únic tipus d’activitat que es dóna de manera aïllada en una sola erupció és la de tipus estrombolià.

Les manifestacions volcàniques s’han anat produint a la zona des de fa uns 350.000 anys fins a tan sols 11.500 anys, amb períodes d’inactivitat de milers d’anys. Actualment, ens trobem en un d’aquests períodes d’inactivitat i no es descarta la possibilitat que en un futur es reprengui l’activitat eruptiva a la zona.

Un dels cons volcànics més coneguts i visitats de la zona, juntament amb el Croscat per al gran tall d’explotació que presenta, és el volcà de Santa Margarida. Pujar fins el cràter és una excursioneta molt interessant per la flora i geologia que ens envolta i la gran sorpresa apareix a l’arribar al cràter, pelat de vegetació, i amb l’ermita de Santa Margarida al bell mig.

Ermita de Santa Margarida, al bell mig del volcà del mateix nom.

Preciosos estrats de greda volcànica. Vorejant el cràter del volcà de Santa Margarida.

De camí cap a Santa Pau, ens trobem amb un altre producte de la manifestació del vulcanisme a la zona, la gredera del volcà de Rocanegra.

Gredera del volcà de Rocanegra.

Per acabar presento una divertida i curiosa fotografia que vaig fer prop de Santa Pau. La fotografia és feta amb força zoom, aquestes 2 vaques estaven força lluny de nosaltres i col·locades de tal manera que semblava un mateix animal amb 2 caps! 😉

Referències:

3r aniversari de Pq

Avui, 20 de febrer de 2011, Pepquímic ha celebrat el 3r aniversari… tants anys com electrons orbiten al voltant del nucli de Li…

No només el bloc Pq va ésser creat avui fa 3 anys, sinó que també el mateix nom  PepQuímic que va ésser creat per a mi com a pseudònim per a escriure. Ara ja el trobem a la majoria de les xarxes socials.

Només vull anunciar que el bloc té futur, ja que penso seguir publicant-hi pràcticament diàriament, per molts anys.

PepQuímic, ciència quotidiana… per a la vida quotidiana.