QBIS, recerca en Química Bioinorgànica a la UdG.

Aquesta setmana, tot parlant amb un company d’estudis, he conegut de prop una altra línia de recerca en química de la nostra universitat. En Marc Font, que ha començat el seu camí cap a desenvolupar una tesi doctoral al grup de recerca QBIS (Química Bioinorgànica i Supramolecular) del Departament de Química de la Universitat de Girona, em va rebre al laboratori on investiga, situat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Marc Font treballant a la caixa de guants, on porta a terme reaccions químiques sota atmosfera de N2. Treballen sota atmosfera d’aquet gas inert per evitar la degradació de certs productes per oxidació.

En Marc comença recordant-me els membres del grup de recerca QBis, hi ha de tot, des de doctorands com la Mercè Canta, l’Alícia Casitas, la Crsitina Garcia, la Irene Prat, en Zoel Codolà, l’Isaac Garcia o el mateix Marc Font; fins a professors titulars a la UdG, Miquel Costas (l’investigador principal del grup) i Xavi Ribas, passant pel professor associat, Julio Lloret i la post-doc, Laura Gómez.

Concretament, en Marc em va explicar la seva línia de recerca, on també hi estan involucrats els investigadors Xavi Ribas, Alícia Casitas i Mercè Canta. Treballen en models de catalitzadors d’acoblament creuat (cross-coupling) amb coure, per intentar entendre els mecanismes que regeixen aquest tipus de reaccions.
Precisament els darrers guardonats amb el Premi Nobel de Química, de 2010, varen ésser Heck, Negishi i Suzuki per les reaccions d’acoblament creuat catalitzades per pal·ladi en la síntesi orgànica. La recerca de catalitzadors d’acoblament creuat de coure és interessant en el context de la recerca d’una química més respectuosa amb el medi ambient pel fet que l’acoblament creuat és molt utilitzat industrialment. “Els nostres models realitzen reaccions intramoleculars d’acoblament creuat mitjançant mecanismes on intervenen espècies de coure en alt estat d’oxidació (CuIII)” em comenta en Marc.

Vull acabar agraint, a en Marc Font, la rebuda al seu laboratori i l’explicació de la interessant recerca que desenvolupen. Per molts anys!

Preuniversitaris i el Departament de Química UdG. Jornada de Portes Obertes a la UdG

Avui, divendres 18 de febrer, hem celebrat la Jornada de Portes Obertes a la Universitat de Girona. Tots els campus de la Universitat han obert les portes dels seus estudis als futurs universitaris.

Davant de la Facultat de Ciències, una llarga filera de carpes representaven els diferents estudis i serveis que la nostra Facultat ofereix, avui amb tota la informació posada a la disposició dels estudiants de batxillerat de la província de Girona.

A més a més de les xerrades informatives sobre els 4 estudis que es porten a terme a la Facultat de Ciències (graus en Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals i Química), els estudiants preuniversitaris han pogut apropar-se a les disciplines que ben aviat formaran part de la seva vida participant dels tallers/demostracions.

Des del Departament de Química i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) hem organitzat diversos tallers i demostracions sobre química. Entre ells destaquem el taller “Ballant amb Bionanomolècules; El kit Bionanomolecular”, on els estudiants de batxillerat científic han descobert que la recerca en química no només té lloc als laboratoris experimentals, sinó que també es pot fer química amb un ordinador.

Diferents models moleculars de diferents formes al·lotròpiques del C a una de les nostres carpes.

Els futurs estudiants de la nostra universitat també s’han sorprès de veure el fenomen físic de a superconducció. Concretament han pogut observar la levitació d’un imant sobre una ceràmica superconductora (YBCO refrigerat en nitrogen líquid) i comprovar el sorprenent efecte Meissner.

L’altre taller/demostració que hem ofert als estudiants ha estat el titulat “Química, un ingredient saludable”, on hem discutit sobre la química de la nostra vida quotidiana, concretant sobretot en la de la nostra cuina (destacant que en els productes naturals, com per exemple una llimona, també hi ha molta química). Hem acabat mostrant un indicador de pH natural, la col llombarda, i com podem utilitzar el  seu extracte per a identificar i classificar els productes químics casolans entre àcids i bàsics.

Per acabar la jornada, i després de la visita guiada per la Facultat, hem tornat a sortir a l’exterior (dia radiant, avui, gràcies a la falta anticiclònica que ens abraça) per a gaudir d’un estètic pilar de 3, ofert pels nostres amics castellers, els Xoriguers de la UdG i un parell d’experiments químics espectaculars que hem ofert l’equip del Reacciona… explota!

No puc acabar aquest resum sense mencionar l’emotiva retrobada amb molts dels companys i companyes que l’estiu passat varen participar al Jove Campus de Recerca de la UdG. Hem gaudit d’un bon dinar plegats i una tarda d’experiments. Ara ja acaben el 2n de batxillerat i rumien sobre quina pot ser la millor carrera universitària per a ells. Des d’aquí animo a tots els estudiants de 1r de batxillerat a participar al Campus de Recerca 2011 (poseu-vos en contacte amb la UdG).

La pancarta que ens recorda que ens trobem en ple AIQ2011 ha presidit tota la Jornada de Portes Obertes a la Facultat de Ciències de la UdG. Tot l’any seguirà penjada de la nostra façana principal.

Divulgació de la ciència a Aula Blanes. Dimarts vinent geometria amb bombolles de sabó.

Tal i com havíem anunciat, el passat 25 de gener a la Biblioteca Comarcal de Blanes, va tenir lloc la 1a conferència del projecte que vàrem portar a la llum tres blanencs. Aula Blanes s’estrenava amb la xerrada de divulgació científica titulada A la natura, les aparences enganyen, a càrrec del director del Centre d’Estudis Abançats de Blanes, Daniel Martín.

A la Natura, les aparences enganyen. Amb Daniel Martín. Aula Blanes, 25/01/11.

Tant pel que fa a qualitat de la conferència, al nombre d’assistents assitents (la sala Bolaño absolutament plena, amb més de 60 assistents), al recolzament per part de la societat blanenca i, fins i tot, a la gran difussió pels mitjans de comunicació provincials (com les notícies al Diari de Girona o a El Punt Diari; no cal dir que l’estrena d’Aula Blanes també va ser notícia de les publicacions locals com el Recvll, Cel Obert o Cafè amb Llet; o les entrevistes i notícies a Ràdio Blanes).

Notícia sobre la creació d’Aula Blanes a número de gener del Recvll.

Número 86 de la revista blanenca Cel Oebrt.

Daniel Martin va dedicar la conferència als poliquets, cucs marins dels quals se n’han descobert més de 1900 espècies, i n’hi deui haver més.

Es divideixen en dos grans grups: errants i sedentaris i la majoria són de vida lliure, és a dir, que no estan associats a altres éssers vius.

La difusa barrera que separa el parasitisme de la simbiosi queda palesa en els exemples que s’exposen dels poliquets que conviuen en esponges marines i gorgònies.

Dels ecosistemes on viuen aquests cucs se n’estudien les relacions, les interdependències i les jerarquies que s’estableixen entre els elements que els composen.

El coneixement profund d’aquests ecosistemes permet millorar-ne la seva preservació i entendre els efectes que els poden provocar les accions de la natura o de l’home.

Observació de cucs, guiada per Martín, amb les lupes del CEAB; després de la xerrada.

Daniel Martín ens va enviar la gravació de la presentació de la seva xerrada. Aquí la tenim (canal de Youtube d’Aula Blanes):

Després d’aquest èxit a la inauguració d’Aula Blanes hem d’anunciar la propera conferència.

El proper dimarts 22 de febrer tenim el goig de rebre al matemàtic Anton Aubanell. Qui fou molts anys professor de matemàtiques de l’INS Sa Palomera, i ara és membre del CREAMAT (Centre per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques) i professor de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Barcelona, ens presentarà la conferència Geometria amb bombolles de sabó.

El primer cop que vaig veure l’Anton Aubanell fent una classe (espectacle) de geometria amb bombolles de sabó, vaig al·lucinar. Aquí tenim l’entrada que en vaig fer al bloc.

Dimarts que ve us esperem a tots a la Biblioteca Comarcal de Blanes per gaudir de la geometria tal i com els nens gaudeixen de les bombolles de sabó!

Coca-Cola, no s’hi val!! Podeu retirar aquest anunci?

Mentre 1 científic dissenya una arma nova… hi ha 1 milió de mares fent pastissos de xocolata.

Aquesta frase (que per una banda trobo absolutament ridícula i per l’altra un, perillós, atac directe a la meva professió i passió) forma part del nou anunci publicitari de la coneguda empresa de beguda carbonatada Coca-Cola. Encara no l’he vist per televisió, però ja m’ha deixat tocat.

Davant d’aquesta afirmació crido… ERROR!! Frase desafortunada, Coca-Cola!!

No s’hi val jugar brut amb l’objectiu de vendre. No hi crec, ni hi he cregut mai, en el “tot s’hi val per a fer negoci” o en “el fi justifica els mitjans”. Precisament en una altra entrada del bloc, desembre de 2008, ja vaig haver de parlar d’això quan un anunci de la Generalitat es recreava fent un gran llistat de la “química dolenta” de les cigarretes.

Trobo una acció molt lletja per part de l’empresa i m’agradaria que retiressin l’anunci, o bé que el modifiquessin eliminant aquesta frase.

Per què no parlen dels científics que estan investigant per a trobar fàrmacs contra el càncer? O, sense anar més lluny, podrien fer propaganda del seu producte només parlant dels científics que l’han creat i millorat, amb la seva fórmula (composició i procediment de síntesi) secreta! Què és aquesta beguda sinó un producte químic, sintetitzat per científics?

Estic dolgut per aquest anunci. Tal com he dit, encara no l’he vist a televisió, però quan ho faci em farà vergonya. Com puc estar orgullós de ser científic quan penso en la mà de canalla que veurà aquest anunci i se’ns imaginarà al laboratori preparant armes…

Coca-Cola, no s’hi val! Els científics, i la ciència, us donen un producte estrella i vosaltres ens apunyaleu per l’esquena d’aquesta manera… Sembla mentida que una empresa amb història i seriosa (si més no fins avui m’ho pensava) com sou vosaltres, Coca-Cola, hagueu pensat, i us hagueu atrevit a escriure i publicar, tal frase. M’agradaria saber com s’ho han pres els científics que treballen als vostres laboratoris…

Deixeu-me escriure una ratlla positiva en aquesta entrada, proposant un substitut al fotograma desafortunat (que, si jo tingués una mica de veu en el món de la ciència, reclamaria que modifiquéssiu immediatament):

“Per cada persona que cau malalta de càncer… hi ha 1 científic treballant al laboratori per trobar-ne una cura”.

Aquí tenim el desafortunat anunci:

(El que em sap més greu d’haver escrit aquesta entrada al bloc és de fer més propaganda a aquesta empresa que tan mala propaganda ens està fent als científics).

[Penicil·lina, sabó, cloració de les aigües, fàrmacs en general… Em sembla que no cal citar més exemples pels quals hem d’agrair l’existència de la recerca científica. Això és el que hauria de sortir a la tele relacionat amb el concepte Ciència i Científic, per bé de TOTS. Anuncis com aquest ens fan mal a TOTS. Sense científics (i, per tant, sense un reconeixement de la recerca científica) estem TOTS perduts…].

Electròlisi a classe. Recursos a l’aula de ciències.

Aquesta passada tarda, 15 de febrer, he tingut el goig de poder preparar 10 minuts de classe per als estudiants de 2n curs de Grau en Química de la Universitat de Girona. Josep Duran, el professor de “Química dels Elements” (assignatura de Química Inorgànica), em va comentar que avui havien d’estudiar l’element H i em va proposar d’anar a la classe a fer una electròlisi per a mostrar un procés d’obtenció d’ H2. M’ha agradat molt poder fer una de les explicacions (acompanyada d’experiment) que acostumo a fer a estudiants preuniversitaris dels centres de secundària, als estudiants universitaris de la carrera de Química.

He fet sortir un estudiant voluntari perquè m’ajudés. Mitjançant una cel3la electrolítica hem generat una mescla de H2/O2 2:1 en volum que hem encabit en una bombolla de sabó per acabar demostrant que aquesta és una mescla de gasos explosiva a l’acostar-hi una flama.

Esbrinant quin dels 2 elèctrodes és l’ànode i quin el càtode gràcies a la diferència de volum de cadascun dels 2 gasos que es generen a la punta de cada elèctrode de platí.

Encapsulant la mescla de gasos generada per l’electròlisi (H2 i O2) en una bombolla de sabó.

Acostant la flama a la bombolla de H2 i O2. L’explosió ha estat considerable pel poc volum de gasos continguts.

Fa poc vaig publicar una entrada, presentada al 1r Carnaval de la química, sobre l’electròlisi amb diverses demostracions que fem al nostre equip de divulgació científica, com és aquesta mateixa o la de fer funcionar un cotxe mitjançant un porcés electrolític com aquest i una posterior electròlisi inversa:

https://pepquimic.wordpress.com/2011/01/26/electrolisi-i-el-cotxe-que-funciona-amb-aigua-al-1r-carnaval-de-la-quimica/

Crec que demostracions com aquesta -curtes, senzilles i segures- són un recurs/una eina importantíssima a l’aula, a l’hora d’explicar conceptes químics o físics tan a nivell universitari com a nivells preuniversitaris.

Com sempre s’ha dit, val més 1 imatge que 103 paraules.

La Taula Periòdica descrita pel poeta

No fa gaire que l’Anna Maria Massot, amiga i professora de química a secundària, em va enviar un bonic poema del físic català David Jou; titulat La Taula Periòdica. No no el coneixia i em va agradar molt. Aquí el comparteixo:

La taula periòdica

Mireu-los: a la dreta, els gasos nobles -en vermell, com els diumenges, com els dies de descans, perquè refusen combinar-se i són tranquils i desvagats-;

dalt de tot, com dues torres isolades, l’hidrogen i l’heli, els grans dominadors del contingut de l’Univers -potser fóra més lògic posar-los com a arrels que com a cùpules, ja que són això: origen, fonament, arrel celest-;

sota d’ells, sis pisos més i, com dos sòtans, els lantànids i els actínids;

al sisè pis, les oficines de la vida -el carboni, el nitrogen i l’oxigen, tan fecunds: boscos i atmosferes, energies enterrades-;

al cinquè -seguim baixant- tota la sorra de les platges i els deserts -el silici- i la sal de tots els mars -el clor, el sodi i el magnesi-;

al quart pis, el calci i el potassi -que amb el sodi del cinquè flueixen en els nervis com els somnis- i també, com una porta infranquejable, el ferro.

A partir d’ell, tot s’ha format amb violència, en grans explosions de supernoves: el coure del quart pis, la plata del tercer i, en el segon, l’or i el mercuri -fascinants- i el plom i el bari, tan densos.

Al primer pis, la brasa encara crema: el radi -i l’urani en el seu sòtan-, radioactius, com si volguessin recordar-nos el tumult eixordador del seu origen.

Al darrer sòtan predomina l’artifici: els àtoms són molt breus, un joc d’enginy que dura el temps de guanyar un nom i que es desfà -ja no fan cap falta: són una fatiga que el món no sap ben bé com suportar.

Mireu-los: aquí, els maons del món, arrenglerats en pisos, en prestatges, repetint regularment propietats, delatant una estructura més profunda,

ja no pas matèria eterna i immutable, sinó història en els estels, rastres de tempteigs, edificis de nivells i subnivells, núvols d’incerteses, flors combinatòries.
Venim de més enllà d’aquestes peces, anem no sabem on, però quin goig, haver pogut comprendre rere d’elles la bellesa d’una lògica del món!

David Jou

XXIV Olimpíada de Química, també a la UdG

El dimarts 22 de febrer, de 15 h a 18 h, l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona serà l’escenari de la XXIV edició de l’Olimpíada Química de Catalunya, on es realitzaran les proves corresponents a les comarques gironines. Les proves tenen lloc també, al mateix moment, a Lleida, Tarragona i Barcelona. Es classificaran els vint-i-un millors alumnes de Catalunya, que accediran a la fase nacional (entre els dies 20 d’abril i 1 de maig, a València) i que són premiats pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Els alumnes que es classifiquin a la fase nacional representaran a Espanya a les fases internacional i iberoamericana.

Els objectius de l’Olimpíada Química de Catalunya, que promou el Col·legi de Químics de Catalunya, consisteixen a estimular l’interès dels alumnes de secundària per la Química, l’establiment de ponts entre l’ensenyament secundari i l’universitari d’aquesta ciència. A més, també es vol motivar el professorat per tal que apliqui en les seves classes una metodologia més experimental i propera a la realitat social.

El professor Félix Carrasco, adscrit al departament al Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària, coordina l’Olimpíada Química a la UdG. Explica que les proves contindran qüestions teòriques sobre pràctiques de laboratori i que el temari que els alumnes han de preparar inclou els dos cursos de batxillerat, el primer complet i el segon fins l’apartat 4.

Joaquim Velayos, director de l’Escola Politècnica Superior, donarà la benvinguda als alumnes de secundària i als professors que els acompanyen.

 

Més info a:

Recerca química en sistemes de biofiltració a la UdG

Tot parlant amb l’Aida, companya d’estudis i doctorand al grup de recerca en Química Analítica i Ambiental del Departament de Química de la Universitat de Girona, em vaig assabentar de la seva nova línia de recerca. Actualment aquest grup de recerca està dedicat als sistemes de biofiltració com a substituts del tractament terciari a les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR).

Els investigadors d’aquesta línia de recerca, Víctor Matamoros, Clàudia Fontàs i Aida Garcia, aquesta setmana han estat a les llacunes que formen el Sistema d’Aiguamolls Construïts d’Empuriabrava, on han pres mostres dels organismes que hi habiten per tal de reproduir l’ecosistema d’aquestes llacunes al laboratori.

L’Aida i en Víctor agafant mostres d’algues i altres organismes per a reproduir l’ecosistema d’aquest Sistema d’Aiguamolls Construïts d’Empuriabrava al laboratori. Foto, Aida Garcia.

“Algues, plantes aquàtiques, cucs, cargols… l’ecosistema natural d’aquestes llacunes és molt complex i divers. És molt difícil reproduir-lo exactament al laboratori”, em comenten els investigadors.

L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar, al laboratori, la capacitat d’eliminació de microcontaminants orgànics provinents de les aigües residuals, en aquests Sistemes d’Aiguamolls Construïts, per part dels organismes que hi habiten.

Imatge superior de l’ecosistema, contingut a l’aquari, que reprodueix el Sistema d’Aiguamolls Construïts d’Empuriabrava, al laboratori del grup de recerca de la UdG. Afegit a la imatge, el detall d’un cargol agafat a un dels vidres laterals de l’aquari.

“Al laboratori volem analitzar l’evolució de la concentració de contaminants del tipus antibiòtics provinents dels purins i en un futur podrem analitzar l’eliminació d’altre tipus de contaminants com detergents o pesticides”, em comentà en Víctor.

A la imatge l’Aida i en Víctor amb l’ecosistema aquàtic que han reproduït al seu laboratori, situat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Vull acabar donant les gràcies a l’Aida i en Víctor per a la seva rebuda al seu laboratori i les amables explicacions que em varen fer sobre la seva interessant línia de recerca. Molta sort, companys!