110 km/h i més humor químic, Carnestoltes’11

Tanquem el 1r dia de la nova llei que regula la velocitat màxima de circulació per carretera. Ja ha començat amb polèmica i portarà cua, segur. Per la nostra salut, val més agafar-nos-ho tot plegat amb humor (químic, evidentment), recordem que encara estem en plenes festes de carnestoltes, i anar xino xano (sobretot si hem d’agafar el cotxe, que si veus passar el Roentgeni o el Copernici pel comptaquilòmetres, estàs ben llest!).

Si en comptes de parlar de km/h s’hagués parlat d’electrons, el Darmstadti hagués estat l’element més famós del dia d’avui, essent el centre de totes les converses.

Víquings i la Pedra del Sol. Orientació per polarització

Tot gaudint de les disfresses, paperets i serpentines a la rua d’avui, diumenge de Carnestoltes, he recordat el resultat interessant d’una recera de la Universitat de Girona que fa poc vaig descobrir. El flashback l’he tingut al veure acostar-se aquesta vela, navegant pel passig de mar de Blanes. Els víquings.

El passat 16 de febrer de 2011 el Diari de Girona va publicar un article titulat Com navegaven els víquings en dies de núvols i boira? (també vàrem poder llegir l’article al web d ela UdG).

En aquest article es presentaven els resultats d’una recerca duta a terme per un grup de 7 investigadors de diferents universitats d’Europa, entre elles la gironina UdG, que han estat publicats en forma d’article a la revista científica Proceedings of the Royal Society London B. Aquests investigadors, durant els últims set anys, han estat realitzant experiments per treure l´entrellat del sistema de navegació dels víkings en condicions meteorològiques desfavorables.

El Dr. Ramon Hegedüs (Szombathely, Hongria, 1982) és l´investigador de la UdG que està implicat en aquest projecte. El físic, que forma part del grup de Visió per Computador i Robòtica (VICOROB), intenta verificar, amb el seu grup de recerca, una hipòtesi formulada per primera vegada l´any 1967; la qual suggereix que, en condicions meteorològiques de núvols o boira, els víkings eren capaços de determinar la direcció del sol en les seves llargues expedicions a través de l´oceà mitjançant la polarització de la llum.

S’especula que els víkings disposaven d’un cristall anomenat sunstone (pedra del sol), el qual es troba amb facilitat a l’àrea d’Escandinàvia i que té uns atributs polaritzadors, així es pot localitzar la posició del sol quan els nostres ulls no el poden veure. Alguns animals tenen aquesta sensibilitat i utilitzen la polarització per orientar-se, com les abelles productores de mel, alguns peixos, ocells i insectes.

Per primera vegada, l’equip de col·legues de Hegedüs ha evidenciat que això és possible, d’acord amb els principis de l’òptica. A través d’experiments han vist que, efectivament, la polarització pot ser una eina efectiva per a localitzar el sol i, per tant, el nord geogràfic i així poder navegar. El camp d’estudi ha estat els mars de Tunísia, Finlàndia, Hongria i l’Àrtic.

En els propers dos anys, els investigadors volen precisar el grau d’eficàcia de la pedra del sol i saber l’exactitud de la seva predicció.

 

Per a més informació: