Curie; gran Científica, gran Dona

Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, és una bona ocasió per reconèixer la tasca investigadora de grans científiques. Dones que han estat, i són, claus per a l’avanç de la ciència. Anys enrere, la tasca d’una dona en la recerca científica no era reconeguda com es mereixia (fet que es repetia en molts altres àmbits de la societat). Per exemple, la coneguda, i ara -per fi- reconeguda, Marie Curie va haver de rebre el seu 1r Premi Nobel (1903, Nobel de física) compartit amb el seu marit Pierre. Però no cal anar gaire lluny per trobar exemples de dones que s’han hagut d’amagar per mostrar la seva feina ben feta. La catalana Caterina Albert i Paradís (1869-1966), es va haver d’amagar darrere del pseudònim masculí Víctor Català per a publicar les seves obres, ja que llavors no estava ben vist que una dona escrivís i, sobretot, de la temàtica que ella tractava.

Tornant al món de la recerca científica i al personatge de Marie Curie; m’agrada veure que, actualment, és un dels personatges més apreciats de la història de la ciència. I per mi sempre ha estat la dona que va plantar cara, que va estar a la cresta de l’onada de la recerca científica, entre els millors de la seva època, una investigadora que va aconseguir que a 1911 (ara fa 100 anys) el Premi Nobel de Química fos atorgat, per primera vegada a la història, a una dona.

Famosa foto dels participants a la 5a Conferència de Solvay (1927) que va tenir el títol Electrons i fotons. A la 1a fila, 3a posició (entre Plank i Lorenz) trobem l’única dona, Marie Curie.

D’aquesta manera Marie Curie va passar de ser Madame Curie, l’esposa i ajudant del físic Pierre Curie (parella que va ésser guardonada a 1903 amb el Premi Nobel de Física per al descobriment del fenomen de la radiació) a ésser Marie Curie, la investigadora que acabà essent guardonada, en solitari, a 1911 amb el Premi Nobel de Química en reconeixement pel descobriment dels elements Ra i Po, per l’aïllament del radi i l’estudi de la seva naturalesa i els seus compostos.

M’agrada afirmar que Marie Curie va donar la vida, literalment, per a l’avanç de la ciència. A 1934, amb només 67 anys d’edat, va morir a causa d’una leucèmia, segurament deguda a la llarga exposició a la radiació, efecte de la seva recerca.

Per tot això i molt més, que sigui aquest 2011 (Any Internacional de la Química) i aquest Dia Internacional de la Dona Treballadora un petit homenatge a aquesta gran química, aquesta gran dona.

Per a més informació sobre Marie Curie:

Actualització; 09/03/11, 00:29 h.

Afegeixo el link a l’article Marie Curie, Química Física, de Claudi Mans; en format pdf. És molt interessant i de lectura molt amena, amb el seu lector invisible, sempre present i a punt per plantejar les preguntes que ens passen pel cap a tots els lectors. Els que hem llegit Mans, reconeixem els seus escrits de seguida…

Gràcies, Claudi, per recordar-me’l! L’havia llegit:

http://www.angel.qui.ub.es/mans/Documents/Textos/Marie%20Curie.pdf

2 thoughts on “Curie; gran Científica, gran Dona

  1. Hola, Pep,
    en termes generals estic d’acord amb les teves opinions sobre Madame Curie, però penso que hi ha altres aspectes que deriven de la seva personalitat i que fan que el tema de Mme Crie no sigui simplement el de que “li va costar perquè era dona”. En vaig escriure un article del que en trec una frase:
    “… la figura de Marie Curie, vestida de negre i d’aparença fràgil, però d’una extrema tossuderia en els plantejaments i irreductible, sacsejava els seus interlocutors, que en moltes ocasions preferien cedir a les peticions per evitar violentar-s’hi. Un dels seus interlocutors afirmava d’ella: “argumenta apassionadament com un monjo budista”. La devien témer…”
    Jo penso -posició extraordinàriament delicada- que si hagués fet el mateix essent home, hauria tingut molta menys fama i honors. Amb això no vull dir que s’aprofités de la seva condició. Simplement que les coses van anar com van anar, i que ella es va trobar fent el seu paper de científica, de vídua, de gestora de malalts al front de la Primera Guerra Mundial, d’organitzadora de centres de recerca, d’icona de les sufragistes americanes…
    Tema delicat, realment…

  2. Gràcies, Claudi, per recordar-me l’article. L’havia llegit i el trobo molt interessant; l’he afegit a l’entrada.
    Realment és un tema delicat, en funció de com es plantegi podem caure a un o altre extrem, no objectius, de la visió històrica. Potser, avui m’he deixat endur pel moviment del dia assenyalat i m’he decantat excessivament.
    Acabant l’entrada amb el teu article aporto més addes objectives, històriques, de la científica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s