Mètode, subscripció a la revista de divulgació científica en català

Feia temps que ho volia fer i, finalment, fa un meset vaig seure 2 minuts davant de l’ordinador per demanar la subscipció a la revista de divulgació científica en català, editada per la Universitat de València, Mètode. La setmana passada ja em varen arribar a casa els números de 2010 i les monografies corresponents.

De la col·lecció que ja he rebut, i que per ara he fullejat, destaco l’article La (i)lògica ciència d’Alícia i, sobretot, la monografia d’enguany, Bestiari; Una adaptació al català modern del Bestiari català de l’Edat Mitjana.

Les 2 aventures d’Alícia, escrites pel matemàtic Dodgson/Carroll sempre m’han agradat molt i en aquest article es fa referència a alguns dels aspectes científics de les obres. Des de l’aparició del dodo, l’animal extingit al segle XVII, fins a la propietat de l’amanita muscaria com a bolet alucinògen.

Pel que fa al Bestiari, ja l’he començat a llegir i és una delícia. És fantàstic poder llegir la descripció d’animals escrita a l’època medieval, tant d’animals mitològics com la sirena, el fènix o l’unicorn  fins a reals com l’elefant o el castor; totes elles acompanyades per una  lliçó moral que segueix a les notes d’història natural.

Química als carrers de Blanes per Corpus 2011

El proper diumenge 26 de juny els carrers de Blanes lluiran Química!

En motiu de la celebració anual de la festa de Corpus Christi, els vilatans i vilatanes de Blanes seguim la tradició d’engalanar els carrers de la vila amb estores de flors per on, de cara al vespre, passarà la custòdia acompanyada de la processó; tal i com encara es manté en altres poblacions catalanes. D’uns anys ençà la tradició a la nostra vila ha quedat restringida als carrers que rodegen la Parròquia de Santa Maria, és a dir al barri de Raval (carrers Raval, Filadors, Papus, Plaça de l’Església i Mossèn Joan Quer). Estores de tots colors, fetes amb flor natural, gespa, fulles, serradures tenyides… i enguany amb motius químics, celebrant l’Any Internacional de la Química!!

Per aquest motiu els amics de Raval es varen posar en contacte amb mi per parlar de Corpus més aviat que els altres anys (que ens trobàvem una setmana abans de la festa per anar a recollir flors, el dissabte de Corpus per tallar pètals i  el diumenge de bon matí per començar a fer les estores). Així doncs, enguany ens vàrem trobar per primer cop diumenge passat per fer un primer repàs dels motius químics que haurien de sortir a les estores (des del logotip de l’AIQ2011, imprescindible, a models moleculars estètics com el DNA, material de laboratori elegant, esquemes del model atòmic o la silueta de Madame Curie).

Foto de la reunió de diumenge passat.

Anirem treballant en el projecte fins el dia assenyalat. Si voleu veure el resultat de l’obra i, sobretot, si voleu col·laborar a posar flor el diumenge de Corpus (enguany 26 de juny) al matí, no dubteu en treure el cap pel barri de Raval de Blanes. Com a primícia només avanço l’esbós (falten les coloraines de les flors) del títol que encapçalarà les estores d’enguany.

I un parell de fotos de l’anterior festa de Corpus 2010 a Blanes (diumenge 6 de juny de 2010).

Corpus 2010, carrer de Raval i Plaça de l’església a la celebració posterior a la processó. Blanes, 6 de juny de 2011.

10 Anys de Viquipèdia Química a l’AIQ2011

El 15 de gener de 2001 va néixer Wikipèdia, l’enciclopèdia. Un parell de mesos més tard, el 16 de març de 2001, naixia la seva edició en català, la Viquipèdia. En motiu del 10è aniversari de l’enciclopèdia, la Wikimedia Foundation ha engegat un projecte col·laboratiu de celebració arreu del món i, des de la Viquipèdia en català també s’ha proposat l’organització d’un seguit d’actes durant el mes de març, especialment entre els dies 16 i 20 d’aquest mes, arreu dels Països Catalans (calendari d’actes).

Precisament ahir, 17 de març, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona ha tingut lloc l’acte de celebració del 10è aniversari de Viquipèdia, acte organitzat per Amical Viquipèdia i la Càtedra de Cultura Científica i Comuniació Digital (c4D) de la UdG.

Sílvia Simon, directora de la C4D, entrevistada pel Canal Català Girona Pla abans de l’inici de l’acte.

D’esquerra a dreta, Sílvia Simon (Directora de la C4D), Arnau Duran i Marc López (Amical Viquipèdia) i Jordi Regincós (adjunt de TIC al vicerectorat de projectes estratègics de la UdG i professor del Dept. d’Informàtica i Matemàtica Aplicada). A la segona imatge es pot apreciar com la directora de la C4D va mencionar aquest bloc a l’acte (això no m’ho esperava).

Sota el títol La Viquipèdia, un instrument que incrementa la Cultura Científica de la nostra societat, una clau en la Comunicació Digital, la directora de la C4D va encetar l’acte. Perquè la Viquipèdia està molt relacionada amb la ciència en general i la química en particular, com a font de referènia, cada cop més contrastada i rigorosa (especialment la catalana) aquest acte s’ha organitat en sintonia amb la càtedra científica i a la Facultat de Ciències de la UdG. Concretament enguany, a més dels 10 anys de l’enciclopèdia d’escriptura col·laborativa, al celebrar-se l’Any Internacional de la Química, des de la C4D hem emmarcat l’acte dins dels organitzats en motiu de l’AIQ2011, per aquest motiu l’acte ha estat presidit pel logotip de l’any de la química.

Abans de donar la paraula als membres d’Amical Viquipèdia que ahir varen participar a l’acte a la Facultat de Ciències de la UdG, la mateixa directora de la C4D va voler acabar relacionant més directament la Viquipèdia amb la Química, presentant el llibre International Year of Chemistry, el qual ha estat editat per la IUPAC, l’ACS i la RSC mitjançant un recull dels articles de més qualitat de la Wikipedia en llengua anglesa. Des de la C4D estem pensant en fer quelcom semblant com a recull de l’AIQ2011 en català, mentrestant hem d’entrar a la Viquipèdia com a editors per tal d’aclarir les entrades relacionades amb la química que coixegen més.

Fi de l’acte d’ahir. Els ponents, Arnau Duran (Amical Viquipèdia), Jordi Regincós, Marc López (Amical Viquipèdia) i Sílvia Simon (directora C4D UdG).

Centrals nuclears i el problema de Fukushima. Respostes bàsiques

Aquests dies estem rebent una allau d’informació, inassimilable, sobre el minut a minut de la preocupant situació a Fukushima; arran de la gran catàstrofe natural que va tenir lloc el passat divendres davant la costa oriental del Japó.

  • Com funciona una central de fissió nuclear ?
  • Per què s’ha de refrigerar el reactor nuclear d’una central ?
  • Com s’ha generat l’ hidrogen que produït les explosions als reactors de la central de Fukushima ?
  • Per què l’aigua de mar que s’ha utilitzar per a refrigerar els reactors de Fukushima, com a mesura d’emergència, diuen que els ha inutilitzat ?
  • Per quin motiu es reparteixen dosis de iodur de potassi a les persones que han pogut estar afectades per les emissions radioactives ?

Segurament que vivim amb moltes preguntes al cap. Si en escassos 9 minuts volem aclarir-ne moltes, com les anteriors, us recomano el darrer vídeo del Professor Poliakoff de Periodicvideos qui, d’una forma planera, absolutament divulgativa, i ràpida (tal i com fa amb tots els seus vídeos de química) ens dóna les bases per poder seguir la informació diària. Sens dubte, si volem, tota aquesta informació es pot ampliar i aprofundir en els conceptes. Malauradament, aquests dies trobem entrades sobre el tema a la majoria de blocs de divulgació científica.

Ful·lerens, conferència del seu descobridor a BCN

Divendres passat, de bon matí, vaig anar a l’estació de Blanes per agafar el tren, amb un equipatge poc convencional… un model de Buckminster ful·lerè (C60) sota el braç.

Al migdia, a l’Aula Magna Casassas de la Facultat de Química de la UB, va tenir lloc la conferència Carbon in Nano and Outer Space, a càrrec del Dr. Harold W. Kroto (Harry, ha volgut que l’anomenéssim), Premi Nobel de Química 1996 per al descobriment dels ful·lerens.

Allà, en territori desconegut, ens vàrem trobar uns quants estudiants de Química a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (des de “ungraduates” fins a “PhD students”, tal i com vàrem explicar-li al Professor Kroto en la nostra breu conversa post-conferència).

A la xerrada, Kroto va parlar-nos de ful·lerens -amb simpatia i tocs d’humor- des del descobriment del C60, a la dècada dels 80, fins a les interessants possibles aplicacions d’aquests compostos de carboni en el futur. D’aquesta manera, el Professor Kroto va acabar presentant la que per ell és la gran propietat clau del C60; l’emmagatzematge d’electrons. Per tant, el futbalè pot tenir un futur amb unes interessants aplicacions en les plaques fotovoltaiques plàstiques. Una altra de les aplicacions que va presentar Kroto va ser la de la supercomputació.

Aquesta imatge la trobo emocionant, carregada d’història. Es tracta de l’espectre genuí, de masses de temps de vol, on el mateix Kroto escrigué amb llapis la proposta que se li va ocórrer per un senyal destacable… C60+? Primera vegada que el C60 va ésser detectat.

Després de la conferència vaig dinar a la Facultat i després vaig anar a investigar. Voltar per la biblioteca i els passadissos de la Facultat de Química de la UB i vaig quedar gratament sorprès. A la biblioteca hi havia una exposició sobre els 25 anys de ful·lerens. A més a més tota la Facultat és un museu. A cada cantonada trobes una Taula Periòdica curiosa, un pòster interessant, una vitrina amb apassionants instruments polsosos.

Fantàstic mural a la terrassa de la Facultat de Química de la UB. Hi reconeixem científics com Marie Curie, Albert Einstein o Dimitri Mendelehev.

Exposició 25 anys de ful·lerens a la biblioteca de la Facultat de Química de la UB.

Relíquies de la Química Quàntica a la biblioteca de la Facultat de Química de la UB.

Per acabar no em puc estar de mostrar una pictograma que em vaig trobar al pati de la Facultat de Química de la UB, a l’hora de dinar, que vaig trobar força paradoxal venint de la xerrada del professor Kroto sobre el futbalè i parents.

Pancarta de l’AIQ2011 a la façana de la Facultat de Química de la UB.

Per a més info:

Reacciona… explota! Ciència recreativa a Palamós

Aquest matí l’equip de divulgació científica Reacciona… expolota! hem estat a l’escola Vedruna de Palamós, on hem fet dues sessions d’experiments de ciència recreativa i espectacular per als estudiants de 3r i 4t d’ESO i per als de 1r i 2n curs de Batxillerat.

El nitrogen líquid, amb el qual es poden desenvolupar experiments molt interessants que permeten explicar propietats físiques dels materials -com els punts de fusió i ebullició, portant a terme canvis de fase a gran velocitat- segueix essent el rei de l’espectacle. Abans de fer els experiments amb aquest compost, passem algun retall de vídeo per comprovar el rigor de la indústria cinematogràfica, la qual ha fet servir el N2 líquid en múltiples ocasions per a crear escenes d’espectacularitat. En tenim un exemple a la coneguda pel·lícula Terminator 2. Aquí tenim el fragment que passem a la xerrada:

Esperem que aquestes visites que fem als centres de secundària serveixin per a mostrar una altra cara de la ciència als estudiants i per a despertar vocacions científiques (tan necessàries per a la societat).

Molècules en Acció; Xavier Duran presenta el seu llibre a Química_UdG

Ahir a la tarda, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG, va tenir lloc la presentació del darrer llibre de divulgació científica del químic i doctor en periodisme Xavier Duran.

El director de l’espai “El Medi Ambient” de TV3 ens va presentar el seu llibre Molècules en acció: Del big bang als materials del futur en una Aula Magna plena d’interessats en la divulgació i difusió de la ciència. L’acte va estar organitzat er la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG i el vàrem emmarcar dins els actes de celebració de l’AIQ2011.

Després de l’obertura de l’acte per part de la Degana de la Facultat de Ciències de la UdG, Victòria Salvadó, el químic i membre de la C4D Josep Duran, va presentar l’autor del llibre Molècules en Acció.

D’esquerra a dreta; Xavier Duran, Josep Duran (Dept. Química i C4D UdG) i Victòria Salvadó (Degana de la Facultat de Ciències de al UdG).

Josep Duran presentant Xavier Duran i la seva obra.

Finalment, en un ambient distès, Xavier Duran prengué la paraula per presentar el seu llibre que pretén mostrar la química que ens envolta des d’un punt de vista actual i un caràcter divulgatiu tot i el llenguatge rigorós. Després de l’acte els assistents varem poder demanar a Duran que ens signés el seu exemplar de Molècules en acció: Del big bang als materials del futur.

Xavier Duran dedicant-me el meu exemplar de Molècules en acció: Del big bang als materials del futur.

LEQUIA, recreca puntera en Enginyeria Química i Ambiental a la UdG

Ahir, diumenge 13 de març, els nostres companys i companyes del grup de recerca del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) varen sortir a pàgina sencera d’ El Punt Diari.

El grup Lequia va néixer fa 15 anys i és un dels 118 grups de recerca de la Universitat de Girona. Es dedica a la gestió i tractament d’aigües i gasos, publica uns 20 articles anuals en revistes especialitzades, està compost per unes 40 persones i està situat entre la Facultat de Ciències i l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

L’últim projecte del Lequia està enfocat en la recerca per a obtenir energia elèctrica a partir de les aigües residuals. Es tracta d’una línia de recerca molt interessant, tenint en compte l’actual situació mundial pel que fa a la major dificultat d’obtenció de recursos naturals que, durant molts anys, ens han servit de font d’energia; així com la mala percepció social d’altres fonts d’energia com la nuclear, renascuda com l’au fènix després de l’accident natural de divendres passat, que ha portat a la situació actual al Japó.

Per llegir l’article sencer -publicat a El Punt d’ahir diumenge-, on també hi trobem informació sobre una patent recentment aprovada i una spin-off, creades, ambdues, a partir del grup de recerca Lequia, podeu descarregar-vos l’article escanejat del diari en pdf.

Descarregueu-vos l’article escanejat en pdf.