Feliç dia de Pi 2011!

Acabo de rebre una curiosa felicitació d’un amic científic (per definició som frikis, ara veureu)…

3,1415926535 8979323846 2643383279 5028841971 6939937510

Aquestes són les primeres 50 xifres del nombre pi, on π es defineix com la proporció entre el diàmetres d’una circumferència i la longitud del seu perímetre.

P=d·π

On P és el perímetre d’una circumferència i d el seu diàmetre. De manera que per una circumferència de diàmetre 1 té perímetre π, tal i com veiem demostrat a l’animació següent.


Parlem del nombre pi ja que, tal i com comentava, en Guillem Bitlloch m’acaba de felicitar per Facebook desitjant-me un molt bon dia de π 2011.

En la notació americana de les dates mm/dd el dia 14 de març correspon al 3/14, per aquest motiu a Amèrica es celebra el Pi day.

Com que els americans són força frikis, (potser més que els científics i tot… però, com deu ser un científic americà?!) podem trobar multitud de llocs web dedicats a aquesta diada així com al mateix nombre pi. Per exemple en aquest http://www.piday.org/ podem enviar felicitacions electròniques del dia pi als amics o en aquest altre,http://www.mathematicianspictures.com/PI/PI-DAY.htm, trobem un gran rellotge amb el compte enrere per a l’arribada del pi day així com regals relacionats amb la festivitat. I el millor web que he trobat és el següent: http://www.squidoo.com/PiDay, no us el perdeu! hi trobareu gran varietat d’objectes i curiositats relacionades amb el nombre pi com per exemple la colònia amb la qual ens podem empolainar demà o les postres que podem preparar…

Fins i tot trobem el dia pi a les xarxes socials i a les aplicacions web 2.0 com són el facebook o  el portal youtube i si ens  hi atrevim, podem jugar a el joc on posarem a prova la nostra memòria per a recordar les xifres del nombre π.

Una mica d’història de π. A veure si reconeixeu la música d’aquesta versió de “pi, pi mathematical pi…”

Vídeo estètic i amb bona música fet per la world Federation of Pi.

Pi song. Serem capaços de memoritzar-la per cantar-la?

També he trobat la lletra d’una cançó ben bonica, la música de la qual tots coneixem (“Let it be” dels Beatles), titulada LET PI BE.

Per acabar m’agradaria citar una d’aquelles curiositats que fan tan bella la ciència (tal com els descobriments científics per la famomsa serendípia). Sabeu qui va néixer el dia pi de 1879? A la imatge tenim la resposta:

Que passeu un molt bon dia de pi 2011!

“Love is like pi- natural, irrational, and very important.”

Lisa Hoffman

 

Més info sobre el π day:

Més Divulgació Científica a Secundària

Després d’una setmana banca (blanca de nom, físicament la blanca va ésser la de fa exactament 1 any) l’equip de divulgació científica  Reacciona… explota! hem tornat a les aules de Secundària.

Dilluns passat vàrem estar a l’Institut de Sils. En plena comarca de La Selva vàrem fer experiments de química i física recreativa amb els estudiants més grans del centre (el varen estrenar), els de 3r d’ESO, en 2 sessions. A la fotografia podem apreciar un dels alumnes congelant un plàtan natural submergint-lo en nitrogen líquid. Amb gran sorpresa vàrem observar l’ebullició del nitrogen (el plàtan que hi vam submergir es trobava a una temperatura d’uns 200 ºC més alta que ell mateix) i com amb pocs segons vàrem obtenir un bon martell (la textura del plàtan va virar a rígida i fràgil).

I ahir mateix, dijous 9, vàrem estar al Centre Escolar Empordà. En aquest centre de Roses vàrem oferir 2 sessions del Reacciona… explota! Una pels estudiants de 3r d’ESO i una altra pels de 1r de Batxillerat. Amb aquests últims vàrem poder fer, per primera vegada fora del laboratori, un experiment molt bonic (li vaig dedicar una entrada al bloc) amb el que generem un fractal de plata; basat en un procés electroquímic.

Per acabar la sessió d’ahir vàrem portar a terme l’espectacular experiment de l’oxidació del sucre d’un caramel mitjançant clorat fos. Casualment, el professor de química del centre portava una caixeta de comprimits de KClO3 d’ús farmacèutic per a l’afonia. Va ésser un final fantàstic, totalment improvisat, per tal de mostrar que la química, a més d’espectacular és present a la nostra vida quotidiana.

La gran Nevada, 1 any després

Avui, 8 de març de 2011, després de dinar, he sortit a l’exterior de la Facultat de Ciències de la UdG, he mirat el cel, he mirat al meu voltant i he premut l’ ON de la càmera digital.

No he fet més que repetir exactament el procediment que vaig seguir, fa exactament, 1 any. A la mateixa hora m’he trobat al mateix lloc, després d’1 any d’oxidacions, i he immortalitzat les mateixes escenes que m’envoltaven. Fa 1 any tot era silenci, calma, fred,… tot era blanc.

La gran nevada ens va deixar, a menys d’una dotzena de persones mig aïllades a la Facultat de Ciències, al turó de Montilivi de Girona. Cadascú de nosaltres en vàrem sortir com vàrem poder; a peu, “rescatats” per algun 4×4 encadenat, … Avui ha estat un bon dia per recordar l’aventura, que va deixar-nos un parell de dies sense poder entrar a la Facultat i, malauradament (aquesta és al cara més fosca de la situació), moltes poblacions catalanes sense llum durant molts dies.

Des del punt de vista més romàntic, he repetit les instantànies que vaig fer aquell 8 de març de 2010. Aquí podem apreciar la diferència de paisatge que envoltava avui la nostra Facultat i el que ho feia fa exactament 1 any.

Recordem la gran nevada rellegint l’entrada que vaig fer al bloc amb les fotos i vídeos, ara fa un any: https://pepquimic.wordpress.com/2010/03/10/8m2010-tempesta-de-neu-i-ful%C2%B7lerens/

Ful·lerè a la neu. Girona, 09/03/10, l’endemà de la gran nevada.

Curie; gran Científica, gran Dona

Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, és una bona ocasió per reconèixer la tasca investigadora de grans científiques. Dones que han estat, i són, claus per a l’avanç de la ciència. Anys enrere, la tasca d’una dona en la recerca científica no era reconeguda com es mereixia (fet que es repetia en molts altres àmbits de la societat). Per exemple, la coneguda, i ara -per fi- reconeguda, Marie Curie va haver de rebre el seu 1r Premi Nobel (1903, Nobel de física) compartit amb el seu marit Pierre. Però no cal anar gaire lluny per trobar exemples de dones que s’han hagut d’amagar per mostrar la seva feina ben feta. La catalana Caterina Albert i Paradís (1869-1966), es va haver d’amagar darrere del pseudònim masculí Víctor Català per a publicar les seves obres, ja que llavors no estava ben vist que una dona escrivís i, sobretot, de la temàtica que ella tractava.

Tornant al món de la recerca científica i al personatge de Marie Curie; m’agrada veure que, actualment, és un dels personatges més apreciats de la història de la ciència. I per mi sempre ha estat la dona que va plantar cara, que va estar a la cresta de l’onada de la recerca científica, entre els millors de la seva època, una investigadora que va aconseguir que a 1911 (ara fa 100 anys) el Premi Nobel de Química fos atorgat, per primera vegada a la història, a una dona.

Famosa foto dels participants a la 5a Conferència de Solvay (1927) que va tenir el títol Electrons i fotons. A la 1a fila, 3a posició (entre Plank i Lorenz) trobem l’única dona, Marie Curie.

D’aquesta manera Marie Curie va passar de ser Madame Curie, l’esposa i ajudant del físic Pierre Curie (parella que va ésser guardonada a 1903 amb el Premi Nobel de Física per al descobriment del fenomen de la radiació) a ésser Marie Curie, la investigadora que acabà essent guardonada, en solitari, a 1911 amb el Premi Nobel de Química en reconeixement pel descobriment dels elements Ra i Po, per l’aïllament del radi i l’estudi de la seva naturalesa i els seus compostos.

M’agrada afirmar que Marie Curie va donar la vida, literalment, per a l’avanç de la ciència. A 1934, amb només 67 anys d’edat, va morir a causa d’una leucèmia, segurament deguda a la llarga exposició a la radiació, efecte de la seva recerca.

Per tot això i molt més, que sigui aquest 2011 (Any Internacional de la Química) i aquest Dia Internacional de la Dona Treballadora un petit homenatge a aquesta gran química, aquesta gran dona.

Per a més informació sobre Marie Curie:

Actualització; 09/03/11, 00:29 h.

Afegeixo el link a l’article Marie Curie, Química Física, de Claudi Mans; en format pdf. És molt interessant i de lectura molt amena, amb el seu lector invisible, sempre present i a punt per plantejar les preguntes que ens passen pel cap a tots els lectors. Els que hem llegit Mans, reconeixem els seus escrits de seguida…

Gràcies, Claudi, per recordar-me’l! L’havia llegit:

http://www.angel.qui.ub.es/mans/Documents/Textos/Marie%20Curie.pdf

110 km/h i més humor químic, Carnestoltes’11

Tanquem el 1r dia de la nova llei que regula la velocitat màxima de circulació per carretera. Ja ha començat amb polèmica i portarà cua, segur. Per la nostra salut, val més agafar-nos-ho tot plegat amb humor (químic, evidentment), recordem que encara estem en plenes festes de carnestoltes, i anar xino xano (sobretot si hem d’agafar el cotxe, que si veus passar el Roentgeni o el Copernici pel comptaquilòmetres, estàs ben llest!).

Si en comptes de parlar de km/h s’hagués parlat d’electrons, el Darmstadti hagués estat l’element més famós del dia d’avui, essent el centre de totes les converses.

Víquings i la Pedra del Sol. Orientació per polarització

Tot gaudint de les disfresses, paperets i serpentines a la rua d’avui, diumenge de Carnestoltes, he recordat el resultat interessant d’una recera de la Universitat de Girona que fa poc vaig descobrir. El flashback l’he tingut al veure acostar-se aquesta vela, navegant pel passig de mar de Blanes. Els víquings.

El passat 16 de febrer de 2011 el Diari de Girona va publicar un article titulat Com navegaven els víquings en dies de núvols i boira? (també vàrem poder llegir l’article al web d ela UdG).

En aquest article es presentaven els resultats d’una recerca duta a terme per un grup de 7 investigadors de diferents universitats d’Europa, entre elles la gironina UdG, que han estat publicats en forma d’article a la revista científica Proceedings of the Royal Society London B. Aquests investigadors, durant els últims set anys, han estat realitzant experiments per treure l´entrellat del sistema de navegació dels víkings en condicions meteorològiques desfavorables.

El Dr. Ramon Hegedüs (Szombathely, Hongria, 1982) és l´investigador de la UdG que està implicat en aquest projecte. El físic, que forma part del grup de Visió per Computador i Robòtica (VICOROB), intenta verificar, amb el seu grup de recerca, una hipòtesi formulada per primera vegada l´any 1967; la qual suggereix que, en condicions meteorològiques de núvols o boira, els víkings eren capaços de determinar la direcció del sol en les seves llargues expedicions a través de l´oceà mitjançant la polarització de la llum.

S’especula que els víkings disposaven d’un cristall anomenat sunstone (pedra del sol), el qual es troba amb facilitat a l’àrea d’Escandinàvia i que té uns atributs polaritzadors, així es pot localitzar la posició del sol quan els nostres ulls no el poden veure. Alguns animals tenen aquesta sensibilitat i utilitzen la polarització per orientar-se, com les abelles productores de mel, alguns peixos, ocells i insectes.

Per primera vegada, l’equip de col·legues de Hegedüs ha evidenciat que això és possible, d’acord amb els principis de l’òptica. A través d’experiments han vist que, efectivament, la polarització pot ser una eina efectiva per a localitzar el sol i, per tant, el nord geogràfic i així poder navegar. El camp d’estudi ha estat els mars de Tunísia, Finlàndia, Hongria i l’Àrtic.

En els propers dos anys, els investigadors volen precisar el grau d’eficàcia de la pedra del sol i saber l’exactitud de la seva predicció.

 

Per a més informació:

Nous Pictogrames de Seguretat

Era dilluns i vaig entrar al laboratori tot obrint la caixa de reactius que acabava de trobar, amb el nom del nostre grup de recerca, a consergeria. La setmana anterior havíem fet una comanda de 2 L de peròxid d’hidrogen al 50 %. Com si de l’experiment d’Schrödinger es tractés, cada cop que s’obre una caixa, es viu un moment màgic, misteriós, que mor amb l’observació del seu contingut. Aquest dilluns però, al fer el primer cop d’ull a les 2 ampolles que havien estat enterrades, falcades, per nuggets de poliestirè expandit, vaig tenir una gran sorpresa.

Fotografia que vaig fer a les 2 ampolles d’ H2O2, que simbolitzen la transició entre els antics i els nous pictogrames de seguretat per a reactius químics

Una de les ampolles d’aigua oxigenada tenia l’etiqueta “de sempre”, amb els coneguts pictogrames, de color taronja, que tan ens criden l’atenció. Però l’altra ampolla tenia una etiqueta diferent, tota de color blanc. Aquesta etiqueta contenia els nous pictogrames de seguretat segons el Globally Harmonized System of Classification and Labeling of Chemicals (GHS).

Com a diferència principal amb els antics pictogrames CHIP, els taronges; els nous pictogrames tenen 3 nous símbols, GHS 04, GHS 07 i GHS 08 i en perdem un parell (Xn i Xi). La resta de pictogrames han patit una lleugera modificació i, tal i com és evident, tots presenten un nou color, de fons blanc amb rivet vermell.

Nous pictogrames. GHS 04; gas comprimit, gas liquat o gas dissolt. GHS 07; Signe d’exclamació. GHS 08; Perill per a la salut.

Aquí tenim tots els nous pictogrames de seguretat que, a partir d’ara ens anirem trobant:

Per a comprovar el tipus de perill, la categoria el codi i tot el que cal saber de cadascun dels nous pictogrames de seguretat, consulteu el següent pdf:

Valgui aquesta modesta entrada com al meu darrer homenatge als pictogrames que ens han acompanyat fins ara. Pictogrames taronges, sempre us recordarem!

Per a més informació:

Molt bon Carnestoltes, amants de la Química!

Avui, dissabte de Carnestoltes, ja em permetreu que us expliqui un acudit; químic, per descomptat.

P: Imaginem que estem observant a 2 óssos. 1 d’ells es troba passejant pel Pirineu català mentre que l’altre, a uns 10000 km de distància del primer, passeja per la zona nord d’Alaska. Si tots 2 cauen en un estany al mateix instant, quin es dissoldrà primer?

R: L’ós d’Alaska ja que és Polar.

 

Molt bon cap de setmana de Carnestoltes!

Acabo amb una de les meves frases preferides, relacionada amb l’acudit d’avui. Des de que me la van dir, de ben petit, que ja em va fer gràcia. Més endavant, quan la vaig començar a entendre, me’n va seguir fent.

“Semblant dissol semblant”.


Detall de la solvatació d’un catió Na+ per 6 molècules d’H2O.