Després de la conferència “Química de la Immortalitat”; a Blanes amb Salvador Macip

Tal i com vàrem anunciar, el passat dimecres 27 d’abril, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, vàrem tenir una nova cita amb la ciència divulgativa organitzada per Aula Blanes. El científic blanenc Salvador Macip, conegut per tots per la seva faceta d’escriptor -tant de llibres de divulgació científica com de novel·les- ens va oferir la conferència La Química de la Immortalitat.

Inici de la conferència. Aula Blanes, Biblioteca Comarcal de Blanes, 27/04/11. Foto, Aitor Roger.

Salvador Macip, doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, és investigador expert en oncologia i envelliment cel·lular. Ha passat nou anys treballant a l’Hospital Mount Sinai de Nova York i actualment és professor del Departament de Bioquímica de la Universitat de Leicester (Regne Unit).

Per què envellim?

Per què els nostres òrgans deixen de funcionar progressivament al llarg dels anys?

Gràcies a la recerca biomèdica intensiva de les darreres dècades comencem a entendre què defineix l’envelliment de les nostres cèl·lules a nivell molecular, quines reaccions químiques les desgasten fins que no poden seguir endavant. Entendre les causes ens posa molt més a prop de trobar-ne una solució.

Amb els coneixements que tenim ara, és possible frenar l’envelliment o fins i tot fer-lo retrocedir?

Podrà la química algun dia ajudar-nos a aconseguir la immortalitat?

Amb aquest pròleg, que el mateix Macip ens va fer arribar dies previs a la conferència, moltes persones es varen sentir atretes per l’anuncio de la xerrada, i la sala Bolaño es va omplir amb més de 100 assistents (vàrem haver d’afegir força més cadires; és a dir, l’efecte Macip va guanyar l’efecte Barça-Madrid 😉 ).

Foto, Aitor Roger.

Macip va començar explicant-nos el concepte d’envelliment, mostrant-nos que, els canvis físics que nosaltres associem a aquesta paraula no són més que un reflex de l’envelliment cel·lular. I, quina és la causa d’aquest envelliment cel·lular? L’escurçament dels telòmers (regió de l’ADN situada als extrems dels cromosomes).

Després d’entendre aquest concepte, a tots se’ns va acudir una magnífica solució. Però, el mateix Salvador va respondre a la qüestió que ens rondava pel cap. Allargar els telòmers, per tal d’allargar la vida cel·lular (i, amb aquesta, la longevitat) podria provocar una major probabilitat de patir càncer. La imatge de la terrible balança que ens va mostrar el conferenciant ho diu tot.

On p53, és una proteïna supresora tumoral.

D’aquesta manera, després d’anunciar-nos que la química, almenys per ara, no pot proporcionar-nos la immortalitat (allargar la vida podria tenir un preu molt alt), Macip va passar a mostrar els diferents factors que poden frenar aquest envelliment. Es tracta del factor genètic (sobre el qual no tenim cap mena de poder de modificació) i el factor entorn. Aquest últim, si volem que ens sigui propici, hem de “dur una vida sana”. És a dir, portar una alimentació equilibrada, evitar els excessos de tota mena (per exemple el de l’exposició al Sol), fer exercici… sí, sí, el doctor Macip va dir el mateix que ens diu el nostre metge de capçalera; ens va convidar a “actuar amb sentit comú”.

Pel que fa a la recerca que s’està desenvolupant al voltant d’aquest tema, per arribar a allargar la vida, Salvador Macip ens va mostrar diferents vies. Una d’elles és la de la “restricció calòrica”. En trets generals, es tracta de menjar poc (molt poc). L’efecte antienvelliment d’aquest dejuni s’ha observat en animals (des de cucs a mosques i fins i tot micos). Ara bé, es tracta d’un dejuni extrem i de llarga durada (es va parlar dels 20 anys en micos…). Tot i això s’ha de fer molta recerca, encara, per tal de poder arribar a alguna conclusió de com ens afectaria als humans. Per tant, tal i com ens va recomanar en Salvador,  si no tenim clar el seu efecte positiu… no cal que passem gana.

Salvador Macip hi posa un gran interrogant a les grans solucions que, sovint, ens presenten contra l’envelliment. Foto, Aitor Roger.

Per altra banda tenim la recerca en medecina regenerativa. Sí, nosaltres tenim el problema que no som com les sargantanes… però podríem arribar a tenir “peces” (òrgans) de recanvi. I la clau de la regeneració és les cèl·lules mare. Però, com ja sabem això inicia un debat ètic. Però aquest problema ètic existeix si ens referim a cèl·lules mare embrionàries. Per evitar aquest problema podem fixar-nos en les cèl·lules mare de cordó umbilical (tot i que no gaire útil fins ara, a partir d’ara potser sí que es comencen a congelar els cordons) i, sobretot, les cèl·lules mare pluripotencials induïdes (iPS). Aquestes últimes les desconeixia i semblen molt interessants pel que fa a la via de la medicina regenerativa.

Salvador, moltes gràcies altra vegada, per participar a Aula Blanes! Aquesta va ésser una conferència molt interessant per a clausurar aquest primer cicle de conferències de divulgació científica. Una xerrada perfecte per celebrar l’Any Internacional de la Química. Fins la propera!

Per a més informació recomano llegir els 2 llibres de divulgació científica de Salvador Macip. Les grans epidèmies modernes i, sobretot pel que fa al tema, Immortals, Sans i Perfectes.

“El petó de la mort”. Química sorprenent del Manganès descoberta a la UdG

M’assabento que un article del company Isaac Garcia, investigador predoctoral al grup de recerca QBIS, Departament de Química Universitat de Girona, acaba de rebre el qualificatiu de VIP (Very Important Paper).

Es tracta d’un article que ha estat publicat a la revista Angewandte Chemie, amb un elevat factor d’impacte (11.9 l’any 2009) i tracta al voltant d’un estudi del manganès.

Mentre Isaac Garcia feia recerca amb manganès, per a la seva tesi doctoral, en una reacció d’epoxidació va observar un color violeta intens que el va fer sospitat que es trobava davant d’una espècie de manganès en alt estat d’oxidació. Aquest element en alt estat d’oxidació, a diferència del ferro, no ha estat gaire estudiat.

El manganès, pel que fa a la biologia, és transcendent ja que a la natura és el causant de l’oxidació de l’aigua que té lloc en el clúster del fotosistema-2 responsable de la formació d’oxigen en les plantes, a partir de llum i aigua. Comprendre reaccions com aquesta, ens proporciona la possibilitat de reproduir-les al laboratori.

Aquesta línia de recerca els ha permès sintetitzar una proteïna model capaç d’estabilitzar el manganès en alt estat d’oxidació (IV), que reacciona oxidant substrats de manera mai observada.

D’aquesta manera podem afirmar que aquest descobriment ha estat a causa de la, tan comú en ciència, serendípia.

Isaac Garcia diu que disposa d’una hipòtesi. La troballa és interessant perquè és el primer model sintètic de manganès capaç d’abstreure hidrogen a través d’una associació abans de la pròpia reacció. “Es pot entendre aquesta associació com un petó mortal, perquè el manganès abraça el substrat abans d’atacar-lo”, afegeix Garcia.

L’enhorabona, Issac!

Conferència de Salvador Macip: La Química de la Immortalitat

El proper dimecres 27 d’abril, Salvador Macip ens oferirà la conferència La Química de la Immortalitat a la Biblioteca Comarcal de Blanes. La xerrada tindrà lloc a les 8 del vespre i està emmarcada en el primer cicle de conferències d’Aula Blanes, iniciativa de joves blanencs per a la divulgació del coneixement, i enfocada al món de la química per celebrar l’ AIQ2011.

El polifacètic científic blanenc, metge de carrera, divulgador científic, escriptor (sobre paper i al seu bloc web), músic,… doctor en Genètica Molecular, actualment director del Grup de Mecanismes de Mort Cel·lular de la Universitat de Leicester al Regne Unit, ens oferirà una conferència d’uns 50 minuts amb aquest títol tan temptador.

El mateix Salvador ens envia aquestes línies a tall de pròleg de la xerrada del proper dimecres.

Per què envellim? Per què els nostres organs deixen de funcionar progressivament al llarg dels anys? Gràcies a la recerca biomèdica intensiva de les darreres dècades comencem a entendre què defineix l’envelliment de les nostres cèl·lules a nivell molecular, quines reaccions químiques les desgasten fins que no poden seguir endavant. Entendre les causes ens posa molt més a prop de trobar-ne una solució. Amb els coneixements que tenim ara, és possible frenar l’envelliment o fins i tot fer-lo retrocedir? Podrà la química algun dia ajudar-nos a aconseguir la immortalitat?

Dimecres a les 20 h, us esperem a Aula Blanes amb Salvador Macip!

Descarrega’t el cartell en pdf.

Química a la Mona de Pasqua

Avui, Diumenge de Pasqua Florida, els catalans i catalanes celebrem la diada amb unes postres molt dolces, de xocolata, la Mona.

Aquí presento la Mona de Pasqua de casa, la qual hem encetat després de dinar.

I aquí, un cop més, podem parlar de química. Repetim el nostre lema, “la química és a tot arreu”. En aquest cas, el de la xocolata, ens podem fixar en un parell de molècules interessants. La teobromina (1 a la imatge) i la feniletilamina (2) .

Teobromina

Es tracta d’un alcaloide de la família de la metilxantina (un altre exemple conegut és la cafeïna) i es troba al cacau. Presisament, el nom d’aquesta molècula prové de del gènere d’aquesta planta que la conté, la Theobroma cacao.

Molècula que va ésser descoberta a 1841 pel químic rus Woskresensky fruit de cacau i va ésser sintetitzada per primera vegada el 1882, a partir de la xantina, pel químic alemany Emil Fischer.

Els seus efectes sobre l’organisme humà són similars als de la cafeina, però a menor escala. És moderadament diürètica i lleugerament estimulant.


Feniletilamina

La fenilatilamnina és un altre alcaloide natural que es troba en el cacau. Actua sobre el sistema nerviós central com a neurotransmisor. A l’organisme és sintetitzat a partir de la fenilamina.

Com a curiositat recordem la hipòtesi (la trobem a la 9a parada de l’Itinerari Química per Giorna de Josep Duran) que proposa que aquest psicoactiu, amb efectes estimulants sobre l’organisme, està relacionat amb l’enamorament impulsiu. Això explicaria el fet que les persones que han patit un desengany amorós es consolin menjant xocolata; aliment que els proporciona la feniletilamina. Seria una automedicació contra la síndrome d’abstinència d’aquesta substància.


Molt bona Pasqua i bon profit!

Sant Jordi 2011. Llibres de Ciència

banderessantjordi1

SANT JORDI té una rosa mig declosa,

pintada de vermell i de neguit,

CATALUNYA és el nom d’aquesta rosa

i SANT JORDI la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l’estima fins qui sap a on,

i amb ella te més sang a dins les venes

per plantar cara a tota els dracs del món.

Ja ha arribat Dissabte Sant i, enguany, coincideix amb la Diada de Sant Jordi. Catalans i catalanes celebrem la diada del nostre Patró regalant roses i els llibres a les persones estimades. Diada literària, amb poemes patriòtics sempre presents, com el que componen els anteriors versos de Josep Maria de Segarra. Recordem, d’aquesta manera, la fantàstica llegenda del cavaller que va salvar la princesa d’acabar devorada per la terrible bèstia.

Bonic dibuix que encapçala el díptic que va editar l’Ajuntament de Blanes per a informar de les activitats d’aquests dies, per a celebrar la Diada de Sant Jordi a la nostra vila.

Cada diada de Sant Jordi em cauen alguns llibres científics. Aquí tenim els d’aquest any:

  • 100 preguntes de física. Per què volen els avions de paper, i per què volen els de debò. Del físic Jordi Mazon Bueso. ISBN: 978-84-9791-862-6.
1 pregunta interessant per pàgina, desenvolupada de forma amena. Per exemple, trobarem resposta a “Què és i per a què serveix un Sincrotró?” o “Es pot viatjar en el temps?”. Ja n’he llegit uns quants i el recomano tant per a científics com, sobretot, per a aliens a la ciència.

  • La Porta dels tres panys. De la física quàntica Sònia Fernández-Vidal. ISBN: 978-84-246-3576-3.
A diferència del llibre anterior, del qual ja tenia constància, aquest l’he conegut quan m’ha caigut a les mans. L’he começat a llegir i és magnífic. M’agrada molt. L’autora, en format de novel·la, amb gran imaginació, ens parla de fenòmens quàntics, els quals estan al límit de la ciència i la màgia. Molt recomanable.
  • Nous quaderns de l’alquimista. De Josep Palau i Fabre.
Aquest llibre el vaig aconseguir jo mateix el passat dimecres quan, a la Biblioteca de Blanes, es va celebrar la II Fira del Llibre Usat. Des de l’any passat, els bibliotecaris fan una parada davant de la bilioteca per a clebrar l’arribada de Sant Jordi, on poosen a disposició de blanencs i blanenques els llibres descatalogats de l’any.
Entre una pila de llibres de totes les temàtiques, només de veure l’Ouroboros a la portada d’aquest ja hi vaig anar de cap.

Ja que hi som, aprofitaré per recomanar altres llibres científics per si heu de fer l’obsequi del dia i aneu perduts. Aquests llibres també són novetats d’aquest any i algun encara l’estic llegint.

  • Els Elements. Una exploració visual de tots els àtoms de l’Univers. De Theodore Gray, traduït enguany al català en motiu de l’AIQ2011. ISBN: 978-84-9965-020-3 [IEC]. Una veritable meravella, una joia. Imprescindible a totes les biblioteques. (Entrada sobre la presentació del llibre a l’IEC, el passat 07/04/11).
  • Ullals. Del científic blanenc Salvador Macip i Sebastià Roig. ISB: 978-84-246-3752-1. Història trepidant que barreja elements de ciència ficció i moments de, fins i tot error, per mostrar mètodes d’educació salvatges. Precisament ahir el vaig acabar i recomano molt la seva lectura. Es tracta d’una altra gran obra del duet català. Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2010.

Bona Diada de Sant Jordi i feliç lectura!

Setmana Santa, festes mòbils per la Lluna, al RECVLL de Blanes

En vaig parlar per sobre, en una entrada del mes passat. Aquest any ens cau la Pasqua per Sant Jordi i la variabilitat d’aquesta setmana festiva és deguda a un fenomen astronòmic, per tant, la ciència torna a ser la responsable de nostrades tradicions.

Aquest mes d’abril, a la revista el RECVLL de Blanes en parlo a la secció Des del laboratori. Com sempre, adjunto la imatge de l’article a la revista i el mateix en format pdf per a ésser descarregat.

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del Recvll a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

Més Màgia Química a Hogwarts

Només de llevar-me he tret el cap per la finestra… plugim… la predicció meteorològica ha estat encertada… patint per la processó d’aquest vespre… després de l’any passat, un altre Divendres Sant sense poder sortir?

En mig d’aquest inici de dia més aviat trist (suposo que Divendres Sant, en si, ja ha de ser un dia trist) m’he connectat a la xarxa i he trobat un vídeo que m’ha animat. Més d’una vegada ja he parlat de Tom Lehrer i la seva magnífica “The Elements Song”, he penjat vídeos d’algunes de les múltiples versions que se n’han fet i, fins i tot, em vaig atrevir a fer-ne una en català, el passat 1 de gener de 2011, per celebrar l’inici de l’AIQ2011.

Doncs aquest matí he descobert un vídeo on Daniel Radcliffe, l’actor que encarna al mag Harry Potter a l’exitosa saga cinematogràfica, interpreta excel·lentment la cançó de Lehrer.

Es tracta de la participació de l’actor a “The Graham Norton Show” de la cadena britànica BBC.

Si a les aventures de Harry Potter no hi havia prou ciència (des de les classes de pocions amb el professor Snape, química/alquímia pura, a la recerca de la Pedra Filosofal a la primera de les aventures amb l’aparició de l’alquimista Nicolas Flamel, o la manera de fer levitar els objectes, com si d’un imant sobre un superconductor refrigerat es tractés…) ara hi afegim aquesta gravació del mateix Harry Potter recitant els elements de la Taula Periòdica! (ja que en parlem recomano el llibre “The Science of Harry Potter“, és divertit).

Aprofito per recordar una altra versió que m’agrada molt de la cançó, que també vaig presentar al bloc. Es tracta de la versió japonesa.

I per acabar, com que avui toca, fem referència a la crucifixió geomètrica en 4 dimensions de Salvador Dalí. Un cop més una fantàstica obra de l’autor empordanès, on mescla la ciència i l’art. Corpus hipercúbicus.

Geologia del Plà de l’Estany (més Escoltisme i Ciència). Mai plou a gust de tothom

Obrim les portes a dies festius i la predicció meteorològica no pinta gaire bé… s’esperen precipitacions sobre el nostre territori durant els propers dies. Blanencs i blanenques, aquesta tarda hem pogut gaudir de la desfilada dels manaies pels antics carrers de la Blanda romana (ahir ho varen poder fer els de la ciutat de Girona). Però tots estem esperant què passarà amb el front que ens ha d’arribar en les properes hores, ja que demà tenim prevista la processó de Divendres Sant, dissabte la Diada de Sant Jordi (amb les parades de roses i llibres al Carrer Ample) i Diumenge la processó del Ressuscitat (on l’àngel cantarà el Regina Coeli).

El nou Capità Manaia fa un discurs pels seus soldats, després de fer el canvi de penó. Aquesta tarda, als Mossos d’Esquadra de Blanes, lloc de treball del nou capità manaia (21/04/11; Dijous Sant 2011).

El que sap més greu és que fa molt que no plou, i ara que tenim activitats de Setmana Santa i Pasqua preparades ens amenacen les precipitacions…

Realment per recordar la darrera etapa de pluges hem d’anar molt enrere…  i, d’aquesta, en tinc un molt bon record. Més ben dit, el magnífic record el tinc de quan es va acabar la llarga etapa de pluges del final d’hivern. Concretament del cap de setmana de Sant Josep.

El passat 22 de febrer, Diada del Pensament per a tots els Escoltes i Noies Guia del món, vàrem poder llegir una entrada titulada “Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa”, fent referència a la sortida de la Diada del Pensament de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes. Avui, pensant en les pluges que s’acosten, recordo la gran experiència que vàrem poder viure, el cap de setmana del 19-20 de març de 2011, a Sant Mer (terme de Vilademuls, Pla de l’Estany). La unitat de Truc de La Claca, l’Agrupament Escolta i Guia de Cassà de la Selva, va organitzar excel·lentment una trobada de Trucaires, la Trucada 2011.

Sant Mer, 19/03/11

Durant la sortida vàrem, poder gaudir de la natura d’una forma especial, gràcies a les generoses pluges anteriors a la sortida.

Passat l’estany de Banyoles, tot deixant enrere la Font Pudenta (molt interessant des del punt de vista químic i biològic), amb flaire sulfurosa, vàrem arribar a la zona de Les Estunes. Pertany al terme de Porqueres i és un paratge particular, molt interessant des del punt de vista geològic i mitològic. Baumes, esquerdes de travertí, roures, alzines i la llegenda de les Goges.

Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.

Fragment de Canigó  (Jacint Verdaguer).

Les Estunes, 20/03/11.

Després de visitar Les Estunes vàrem anar fins a una de les recloses del Fluvià, amb central hidroelèctrica inclosa. L’efecte del llarg període de pluges del final d’hivern s’apreciava perfectament amb l’important cabal d’aigua.

I, el que més ens va sobtar va ésser poder gaudir de les aigües intermitents. Es tracta de zones on, després de grans quantitats de precipitació, l’aigua surt a la superfície formant el que aparentment semblen rius.

Les imatges anteriors mostren el que jo em vaig pensar que era un riu, un efluent del Fluvià. I anava ben errat. Es tracta de la sortida a la superfície de les aigües subterrànies, dels canals, provinents de l’Alta Garrotxa, que desemboquen a l’estany de Banyoles. Aquesta aigua només apareix a la superfície, més o menys, un parell de cops per any; quan les precipitacions han estat tan abundants que aquests canals s’omplen, i pel tipus de roques per on passen, acaben pujant a la superfície.

I, per acabar la fantàstica ruta per una part de la geologia del Pla de l’Estany, vàrem anar a veure el Saltant de Martís. Això va ser la tracta final, un veritable espectacle de la naturalesa. Com que una imatge val més que 10 3 paraules i una gravació d’1 min val més que 10 6 d’imatges, adjunto un vídeo que he editat a partir de petites gravacions que hi vaig fer.

El cabal d’aigua que baixava pel saltant, així com el soroll que feia i la tremolor de les baranes de seguretat, impressionava. Semblava un dels terribles temporals de llevant que bat la nostra Costa Brava durant les tardors més dures. Ens van comentar que durant la major part de l’any el saltant baixa absolutament sec i que només molt de tant en tant (un parell de cops a l’any, potser, si ha plogut molt, baixa amb una foça similar a com el vàrem veure nosaltres). Vam tenir molta sort de visitar la zona després d’un període de pluges tan important.

Saltant de Martís, 20/03/11.

Un últim fet que voldria destacar, perquè em va sorprendre, va ésser descobrir que en aquella zona s’hi poden trobar triops canciformis, els fòssils vivents. Concretament ens en varen parlar a l’indret del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla), que també vàrem trobar ben coberta d’aigua i que si haguéssim buscat haguéssim trobat algun exemplar d’aquests crustacis tan primitius.

La Platja d’Espolla coberta d’aigua. 20/03/11. Detalls del cartell on es mostra la zona seca i d’un parell de triops.

Val a dir que la ruta geològica pel Pla de l’Estany, del passat 20 de març, ens la varen oferir uns pares molt trempats de la unitat de Truc de l’AEiG La Claca, de Cassà.

Per tant, sovint podem gaudir de períodes de pluges, fent-nos més interessant una activitat prevista, tal i com ens va passar el mes passat a la sortida d’Escoltes i Noies Guia. Per altra banda, altres vegades ens pot esguerrar les activitats que teníem preparades, com prodria passar els propers dies (Divendres Sant, Sant Jordi i Pasqua).

És ben cert que, Mai plou a gust de tothom!

Per a més info: