L’experiment més espectacular: Observar la Natura

Després d’un dissabte de reflexió i una jornada electoral que podem destacar per revolucionària a la majoria de viles i ciutats del país (tant de A a B com de B a A -podríem recuperar el símbol alquimista de l’Ouroboros per simbolitzar aquests canvis polítics-) presento un parell de vídeos que ajuden a desconnectar d’aquests invents humans que sovint ens fan perdre de vista el que és més important. Es tracta d’unes gravacions absolutament belles, i molt ben editades (acompanyades amb bona música) de la ciència més bonica, la ciència de la natura.

  • Per començar una fantàstica gravació de 7 minuts sota les aigües de les illes Galàpagos, gravada el desembre de 2008. Personalment tinc una estima molt especial a l’oceanografia, ja que és la primera ciència que em va captivar. Amb només 7 o 8 anys, gràcies als vídeos de les aventures del Comandant Jacques Cousteau (evidentment VHS -llavors les sigles DVD encara no apareixien a les cartes dels Reis-) a bord de l’emblemàtic Calypso, vaig entrar al món de la divulgació científica. I tot això va començar molt abans de conèixer què era la química, molt abans de saber què era un àtom o qui era Albert Einstein.

  • Per altra banda també recomano aquest fantàstic time-lapse d’astronomia on la constel·lació d’Orió és el principal protagonista. L’astronomia és una altra ciència que m’apassiona, a la qual m’he aficionat més recentment (comparada amb l’anterior) i, precisament Orió és una constel·lació que sempre m’ha encantat observar. Va ser la primera que, ja de ben petit, vaig aprendre a identificar (gràcies a la magnífica alineació del seu cinturó). A simple vista, destacant el vermell de  Betelgeuse o la gran brillantor de la propera Sírius que persegueix el caçador, o a través de l’ocular del telescopi gaudint de la bellesa d’M42, per exemple. Orió sempre m’ha captivat i encara és la constel·lació que (si ens trobem a l’ hora indicada) faig servir per orientar-me al cel nocturn.

Una única idea és la que, per mi, relaciona aquestes 2 gravacions o, més ben dit, les dues ciències que representen aquestes 2 gravacions:

L’experiment científic més espectacular dels que podem portar a terme, és observar la natura.

Globalitat Química amb Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest vespre, Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ens ha presentat la seva conferència “Globalitat química: Compostos fluorats de la cuina a l’Antàrtica”. Ha estat el primer ponent del Cicle de Conferències de Divulgació de la Química que a partir d’avui, i fins el proper 16 de juny, tindran lloc cada dijous a l’Auditori Irla (edifici de la Generalitat) de Girona.

Barceló ens ha parlat de la presència de determinats productes químics fluorats (els quals són molt estables), com per exemple el tefló de les paelles, en indrets que no ens ho esperaríem. Com a exemple quotidià ens ha parlat de la migració del bisfenol-A (entre d’altres), contingut al plàstic de les ampolles,  a la mateix aigua. D’aquesta manera ens ha remarcat que l’envàs és molt important en els productes de consum. Ara bé, aquesta migració té lloc en petita escala, de manera que podem trobar únicament traces d’aquests productes “no desitjats” als aliments.

L’impressionant quadre “El gran dia de Girona” (fent referència al gran setge francès que patí la ciutat el 19 de setembre de 1809) ha presidit la conferència i ho farà amb les que segueixen.

El proper dijous 26 de maig no ens podem perdre la interessant xerrada “El Món dels Elements i els Elements del Món” a càrrec de Pilar González (Catedràtica de Química Inorgànica UAB). Dic que aquesta xerrada és interessant perquè ja he tingut el goig de sentir-la (va ser el passat abril a l’IEC, en motiu de la presentació del llibre Els Elements en català).

[Primera imatge, d’esquerra a dreta, Sílvia Simon, directora de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG, Victòria Salvadó, Degana de la Facultat de Ciències UdG, Josep Calbó, vicerector de recerca de la UdG i el conferenciant Damià Barceló, director de l’ICRA].

Per a més info i l’amplificació de les xerrades seguiu el hashtag #quimgi11 al twitter.

* Damià Barceló, ahir també va ser entrevistat per Miquel Duran (@miquelduran) en una de les seves típiques entrevistes de mig minut (aquesta és d’1 min perquè parla de l’AIQ2011 i de la xerrada d’ahir):

 


Companya de Química UdG premiada per la SCQ-IEC

La companya Cristina García, llicenciada en química per la UdG i doctorand a la mateixa universitat, ha estat distingida amb un Premi Sant Jordi 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans pel seu treball de recerca Nanocàpsules Metal·loporfiríniques per a Química Host-Guest.

L’acte de lliurament del premi, atorgat per la Societat Catalana de Química, va celebrar-se a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona.

Actualment, Cristina García està cursant el seu primer any de doctorat en els laboratoris del grup QBIS del Departament de Química de la Universitat de Girona, sota la supervisió dels professors Miquel Costas i Xavi Ribas, amb l’objectiu de desenvolupar nanocàpsules com a receptors-sensors supramoleculars i com a catalitzadors selectius.

Per a més info:

Art i Química a Temps de Flors, Girona 2011

Després d’una setmana de Temps de Flors a Girona, faig recull de les fotos que vaig fer el passat dilluns, tot passejant entre flors i roca calcària pels carrers del barri Vell de la ciutat de Girona.

Magnífica reflexió mitjançant el pla de simetria situat a la superfície de l’Onyar. Foto presa des del romàntic Pont de la Princesa.

Mentre recordo la passejada, tot contemplant les instantànies d’aquell vespre assolellat, em retornen a la ment els mots del poeta blanenc i gironí.

L’Onyar reflecteix aqueixos moviments i coloraines, multiplicant-los i prismatitzant-los dins sa vibradora correntia, entre grans taques de blau de cel i lluentors de solellada; i, per damunt del barri carnestolenc, la Girona solemnial ostenta sense desentonament les seves dues notes més artístiques i severes.

Joaquim Ruyra; “La fi del món a Girona”, recollida a “La Parada”, 1919.

I aquí ofereixo el resum del recull de fotos on, a moltes d’elles, podem apreciar el casori entre la Química i l’Art a Temps de Flors, Girona 2011.

  • 3 Fotos fetes al florit claustre de la Catedral de Girona.

  • Curiosa decoració que a mi em va fer pensar en uns vasos conductors de saba, com si de les nostres venes es tractés.


  • Estructura d’hèlix entre roses i heures, que fa pensar en la molècula d’ADN. Serraïnes.

  • Al·legoria a l’energia nuclear amb Sant Pere de Galligants de fons.

  • Classificació floral als Banys Àrabs que fa pensar en la Taula Periòdica dels Elements.

  • Il·lusió òptica floral.


  • El laboratori de les olors. Des del Departament de Química de la UdG i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la mateixa UdG hem ofert aquesta proposta al pati del rectorat de la universitat de Girona.

Mitjançant aquests immensos models moleculars que hem trobat al bell mig del pati, hem vist, tocat i flairat la importància de l’estereoisomeria en la molècula de llimonè (on un dels enantiòmers produeix la olor de la llimona i l’altre la de la taronja). El Laboratori de les Olors.

Els companys Marta Soler i Lluís Micaló ens han explicat el concepte de l’estereoisomeria mitjançant models moleculars i, mitjançant un alambí, ens han mostrat com extreure la fragància de canyella mitjançant el procés de destil·lació per arrossegament de vapor. El Laboratori de les Olors. (Precisament ahir Foto Química de la Setmana al bloc Catquímica).

Mentre repasso aquest resum de fotos llegeixo al bloc del químic i divulgador científic Claudi Mans la seva experiència al taller de les olors. Ell també ha estat a Girona per l’exposició i s’ha retratat amb els 2 enantiòmers de llimonè. A més a més fa una divertida i interessant reflexió sobre què hagués passat si l’Alícia, al passar a través del mirall en la seva 2a aventura relatada pel matemàtic Carroll, hagués olorat les llimones i les taronges del nou món…

Per acabar, com que ahir diumenge finalitzava l’exposició, va estar bé poder-hi fer un últim volt. El terrible pas del temps es podia llegir en els pètals pansits.


Vista del Varri Vell (i Bell) de Girona de des de la capella de Santa Llúcia (destaquen Sant Pere de Galligants, La Catedral i Sant Feliu).

Terratrèmols a Llorca

Mitjançant els servies informatius i la premsa, tots plegats ens hem assabentat del sisme que tingué lloc el passat dimecres 11 de maig, prop de les 7 de la tarda a la localitat murciana de Llorca, amb un tràgic balanç de víctimes.

Gràfic que mostra l’epicentre dels 2 terratrèmols, les àrees amb edificis danyats i les víctimes mortals. Imatge, Viquipèdia.

Era a la universitat quan l’amic Josep, geòleg, em va enviar un missatge pel Facebook anunciant-me l’esdeveniment. Feia poc que havia ocorregut i ja se’n començava a parlar a les diverses xarxes socials (sobretot al twitter). La notícia em va sorprendre molt ja que, precisament el dia anterior, llegia notícies sobre l’antiga profecia de 1910 que anunciava la destrucció total de la ciutat de Roma per un terratrèmol l’11 de maig de 2011.

El sisme, rèplica d’un terratrèmol anterior, va ésser de 5,2 graus a l’escala de Richter amb epicentre a uns 7 km de la població de Llorca (i entre 1 i 2 km de profunditat) va tenir lloc a les 18:47 h (hora local).

Mapa d’intensitat del sisme. Imatge, Viquipèdia.

En Josep també em va adjuntar un article acceptat i publicat el 1999 sobre un estudi fet a la zona sobre un sisme de 1977. Amb aquest article descobrirem que la zona és sismicament activa i que el terratrèmol de la setmana passada no va pas ésser el primer (ni deurà ser l’últim) a la zona.

Mapa de la intensitat de la sismicitat MSK superior a IV a la zona. S’hi indiquen els terratrèmols històrics més destrucius. Imatge de l’article de 1999.

Adjunto l’article pels interessats.

Martínez-Díaz, J.J. “Sismotectónica de la falla de Alhama de Murcia. Implicaciones sismológicas del terremoto de Lorca de junio-1977 (Mb:4,2)”

Cicle de Conferències de divulgació de la Química a Girona

Un dels objectius que té l’AIQ2011 és conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics. La Universitat de Girona també s’ha sumat a aquesta commemoració i, com a iniciativa del Departament de Química, conjuntament amb el departament de Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària, l’Institut de Química Computacional, l’àrea de Bioquímica del Departament de Biologia i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, s’ha format una comissió per tal d’organitzar diferents actes durant el present 2011.

El cicle de conferències que s’ofereix té justament com a principal objectiu mostrar a la societat una imatge positiva de la química, fent-los adonar que al final tot és química. Per aquesta raó s’ha escollit un conjunt de conferències on es mostrarà que la química és inherent a qualsevol procés i no per això ha de ser negativa. Començant per tot el món de l’aigua, continuant per un viatge pels diferents elements de la taula periòdica, fent una parada en el món dels aliments i acabant repassant quin és el paper dels químics en la societat. Aquest és el recorregut que us proposem des de la Universitat de Girona. Sempre amb la idea al cap de que la Química és la nostra vida i ha de ser el nostre futur.

La 1a de les xerrades tindrà lloc el proper dijous 19 de maig, a les 7 de la tarda a l’Auditori Josep Irla del nou Edifici de la Generalitat (Girona). El ponent serà Damià Barceló (director de l’ICRA) i ens oferirà Globalitat química: compostos fluorats de la cuina a l’Antàrtica.

Aquí tenim el programa de tot el cicle de conferències. Esperem que siguin del vostre interès.

Química i Física al carrer. Fira de la Ciència 2011 a Girona

Avui, divendres 13 de maig de 2011, a la Plaça Constitució i la Plaça Jospe Pla de Girona ha tingut lloc la 4a edició de la Fira de la Ciència – Petits Grans Científics.

Plaça Josep Pla de Girona amb la coneguda pila de llibres; monument a la cultura, avui científica.

Durant la jornada escolar hem ofert una cinquantena de tallers i demostracions diferents per a uns 2000 escolars procedents de 10 escoles de Girona i de la Bressola de Perpinyà. La major part dels tallers els han preparat i conduït estudiants universitaris dels estudis de magisteri (Facultat d’Educació i Psicologia) i professors i estudiants de la Facultat de Ciències i de la Politècnica de la UdG. També s’ahn ofert tallers des dels cicles formatius d’educació infantil (IES Montilivi i IES Vallvera) i des del Caixaforum.

Fent rodar un molí d’aigua, taller portat per estudiants del cicle formatiu d’educació infantil a l’IES Montilivi.

Els més petits que ens varen visitar construint models de molècules d’aigua, guiats per un estudiant de química a la UdG .

Construint models moleculars amb globus. Taller portat per la C4D UdG amb estudiants de química.

Escolars construint el fantàstic experiment del dimoni cartesià o de Descartes amb els estudiants de magisteri de la UdG.

Jo mateix fent experiments amb la química de la cuina. Cuinem un ou ferrat verd absolutament comestible gràcies a les reaccions àcid-base i l’extracte de col llombarda com a indicador de pH natural. Taller portat per la C4D UdG.

Autoritats de l’Ajuntament de Girona i de la Universitat de Girona visitant un dels tallers de la Fira de la Ciència.

Aquest any, per primera vegada, la Fira de la Ciència s’ha obert a la ciutadania, de manera que de les 5 de la tarda a les 8 del vespre hem seguit oferint experiències al públic en general. A més a més, a 2/4 de 6 de la tarda, Marc Boada (divulgador i comunicador científic del programa QuèQuiCom de TVC) ha realitzat la interessant conferència–espectacle Alkimia (activitat l’organitzada pel CaixaForum de Girona).

Interessant taller de física portat per un parell de professors de física de la UdG.

Marc Boada realitzant un experiment al seu espectacle Alkimia. Aquesta tarda a l’escenari situat a la Plaça Josep Pla.

Aquesta edició de la Fira de la Ciència ha estat organitzada pel Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental de la UdG amb el suport de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) UdG, La Caseta de la Devesa (Ajuntament de Girona) i del Servei Educatiu del Gironès (Departament d’Ensenyament). També hi ha col·laborat CaixaForum Girona.

Més info:

Noves propietats de l’aigua

Llegeixo al web de la Universitat de Barcelona (UB) que s’ha publicat un article sobre un estudi dirigit per un investigador del Departament de Física Fonamental de la UB sobre noves propietats de l’aigua confinada a baixes temperatures. L’article ha estat publicat recentment (07/04/2011) a la revista Physical Review Letters.

Segons aquest estudi dirigit per l’investigador Giancarlo Franzese, on també hi han participat investigadors de la Universitat de Boston i de la Universitat Tècnica de Berlín, “el nanoconfinament hidrofòbic pot modificar la termodinàmica de l’aigua a molt baixes temperatures”.

Com a resultat de l’estudi, s’ha observat “una forta disminució de les fluctuacions termodinàmiques, relacionades amb la compressibilitat, el coeficient d’expansió tèrmica i la calor específica”. Aquesta disminució té lloc a qualsevol pressió, i amb pressions de l’ordre de 180 MPa arriba a ser gairebé del 99 % per a una concentració de nanopartícules del 25 % en volum. També s’ha determinat que la disminució continua sent gairebé del 90 % per a una concentració deu vegades més baixa.

Segons el mateix Franzese, aquests resultats impliquen que el comportament termodinàmic de l’aigua confinada en nanocanals hidrofòbics és molt diferent del comportament de l’aigua sense confinament, fins i tot en relació amb la possible presència de més d’una fase líquida dins d’aquests rangs de temperatures i pressions.

Referència de l’article:
Strekalova, Elena G.; Mazza, Marco G.; Stanley, H. Eugene y Franzese, Giancarlo. “Large Decrease of Fluctuations for Supercooled Water in Hydrophobic Nanoconfinement. Physical Review Letters, 2011, vol. 106, 145701.