Bioluminescència. Llum verdosa a les nits d’estiu

És fosc, la temperatura encara és força elevada, trec el cap per la finestra i veig 3 puntets verds. Com si es tractés del cinturó d’Orió posat en terra, les 3 llumenetes es mantenen quietes, esperat l’arribada dels mascles.

Es tracta de cuques de llum. Als abdòmens de les femelles hi té lloc una reacció química d’oxidació, de la luciferina (catalitzada per la luciferasa). Precisament el juny de 2008, ara fa 3 anys, en parlava en una entrada al bloc (després d’una trobada cara a cara com la d’avui).

Tal i com m’agrada fer en aquests casos, he retratat el lampírid amb llum externa (el flaix de la càmera) i sense llum (per tal d’apreciar la longitud d’ona de la llum emesa pel procés de bioluminescència). Girona, 17/06/11.

Luciferina.

El fet de transformar l’energia química en energia lluminosa és molt i molt interessant…

PAAU 2011, examen de Química a Selectivitat 2011

Ja s’han acabat els exàmens de Selectivitat 2011, les PAAU. Així que ja puc penjar els exercicis de l’examen de Química que els estudiants preuniversitaris catalans varen fer ahir, dijous 16 de juny. Un examen no gaire complicat, el de l’Any Internacional de la Química. Què hi dieu, companys que l’heu fet?

El Sol, reactor nuclear imprescindible

El passat mes de maig, a la secció Des del laboratori del Recvll de Blanes vaig presentar les reaccions nuclears, la fissió i la fusió. Arrel de la catàstrofe de Fukushima, i els 25 anys de la de Txernòbil, vaig plantejar el problema de les centrals de fissió nuclear i l’esperança per a les de fusió.

Escrit del passat juny a Des del laboratori del Recvll.

Aquest més de juny he dedicat l’A4 per aprofundir en les reaccions de fusió nuclear, presentant el reactor de fusió més quotidià, del qual depenem absolutament. Es tracta de l’Astre Rei, el Sol. Per ara és imprescindible per a la nostra forma de vida (seria interessant començar a crear els nostres Sols; si tot va bé, el fill del projecte ITER serà el primer.

Sense més preàmbuls, aquí tenim l’escrit de divulgació científica per blanencs i blanenques del més de juny de 2011 (per cert, com a curiositat, aquest mes de juny de 2011 tenim el número 2011 de la revista Recvll, casualitats numèriques…).

Descarrega’t l’escrit en pdf.

Itinerari Químic per Girona Augmentat. Realitat Augmentada aplicada a la divulgació científica

Els lectors del bloc ja coneixem el Passeig per l’Invisible, Itinerari Químic per Girona. L’autor del qual és Josep Duran, professor de Química UdG; l’amiga Montse i jo mateix vàrem fer la versió digital el passat 2008 i l’Any Passat es va presentar el llibre en paper.

Per acabar-ho d’arrodonir, no fa gaire, @miquelduran va crear la capa de l’itinerari en Realitat Augmentada. D’aquesta manera, un visitant amb l’única ajuda del seu smartphone (sense necessitat de guia) pot passejar per Girona tot fent l’itinerari químic. La setmana passada vaig gravar un petit vídeo per presentar aquesta nova eina. El mateix Josep Duran, autor de l’Itinerari, va fer servir aquesta grac¡vació per a la presentació del llibre al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa.

Tota la info a: