Resum dels Focs de Blanes 2011. Química de la Pirotècnia a la Costa Brava

Abans d’ahir, 28 de juliol, blanencs i blanenques vàrem posar fi a la nostra Festa Major en honor a Santa Anna, patrona de nostra vila, amb el tradicional Aplec de l’Amor a la Cala de Sant Francesc. Però, deixant de banda les més íntimes i nostrades tradicions, la nostra festa és coneguda arreu per a la química dels Focs Artificials.

D’aquesta manera, enguany he estrenat el projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011. Els que l’heu anat seguint sabeu que ha consistit en la gravació de 30 segons de traca final de cadascuna de les 6 nits del 41è Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava. Trofeu Vila de Blanes. Totes les gravacions (menys una, tal i com vaig explicar) les he fet des de la mateixa posició (des de casa) per tal de que siguin comparables i les he anat presentant al bloc en entrades diàries.

Ahir, 29 de juliol, després de la trobada del jurat tècnic i el jurat popular a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes, vàrem saber quina és l’empresa pirotècnia guanyadora del concurs d’enguany. Es tracta de la pirotècnia Hermanos Ferrández de Múrcia (dissbate 23 de juliol) qui, amb la seva espectacular Palmera d’Alacant i un espectacle molt complert, s’emporten merescudament el trofeu Vila de Blanes 2011.

A continuació adjunto algunes fotografies de l’espectacle que ens va oferir la pirotècnia guanyadora, així com altres fotos curioes que he pogut fer aquests dies de Focs a Blanes.

Muntatge de la pirotècnia Hermanos Ferrández. Focs de Blanes, 23/07/11.

Focs d'aigua. Pirotècnia Hermanos Ferrández. Focs de Blanes, 23/07/11.

Formes divertides als Focs aeris. Pirotècnia Hermanos Ferrández. Focs de Blanes, 23/07/11.

Potenciació de Sa Palomera. Pirotècnia Hermanos Ferrández. Focs de Blanes, 23/07/11.

Muntatge de la Roda Maltesa. Pirotècnia Malta Fireworks. Focs de Blanes, 24/07/11.

Muntatge de la Roda Maltesa. Pirotècnia Malta Fireworks. Focs de Blanes, 24/07/11.

Roda Maltesa. Pirotècnia Malta Fireworks. Focs de Blanes, 24/07/11.

Pirotècnia Caballer. Focs de Blanes, 25/07/11.

Pirotècnia Caballer. Focs de Blanes, 25/07/11.

Focs de Santa Anna sota la pluja. Platja insòlitament buida durant l'espectacle. Pirotècnia Parente Fireworks, Itàlia. Blanes, 26/07/11

Pel que fa als premis del Concurs de Focs d’ Artifici de Blanes, val a dir que la dotació pressupostària ha anat en augment a mesura que l’espectacle ha anat creixent en importància i popularitat. D’aquesta manera, enguany s’ha ofert una subvenció de 21000 € a cadascuna de les 6 pirotècnies que han participat i un total d’ 11000 € en premis (8000 € i trofeu pel primer classificat i 3000 € pel segon). A més a més, el guanyador del certamen queda seleccionat per participar al concurs que es celebrarà l’any vinent.

Entregant el Trofeu Vila de Blanes a salvador Armengol, director de l'empresa pirotècnica Europlá de València, guanyadora dels Focs de Blanes 2010. Sala de Plens de l'Ajuntament de Blanes, 15/07/11.

Per a més informació:

Anuncis

Redefinim el pont d’hidrogen

El passat abril de 2011, una entrada del company Marcel Swart al bloc Catquímica va portar controvèrsia positiva, en forma de comentaris d’anada i tornada entre l’autor i altres companys investigadors en química. Una autèntica discussió 2.o. El tema de l’entrada era el pont d’hidrogen i el motiu de discussió, la presentació de les febles interaccions entre molècules d’alcans com a ponts de dihidrogen.

Ponts d'hidrogen intermoleculars entre àtoms de N...H i O...H. Imatge, Viquipèdia.

En aquest mateix sentit, avui llegeixo un article de Melissae Fellet a New Scientist que parla sobre la nova definició de pont d’hidrogen per la IUPAC.

La clàssica definició de pont d’hidrogen, de la versió de 1997 del Gold Book de la IUPAC, especifica que els àtoms més electronegatius de la taula periòdica, F, O i N són els que aconsegueixen estirar la densitat electrònica de l’hidrogen provocant la formació d’un pont d’hidrogen.

Però, tot i aquesta “antiga” definició, experiments recents han mostrat que un àtom d’ hidrogen enllaçat a un àtom de carboni, el qual és lleugerament més electronegatiu que l’H, però molt menys que el N, l’O o el F, pot formar ponts d’hidrogen en certes circumstàncies.

D’aquesta manera, la nova definició de pont d’hidrogen indica que un àtom enllaçat a l’H només cal que sigui més electronegatiu que ell per tal de poder crear un pont d’hidrogen. Després d’aquesta definició, les simulacions computacionals acaben de corroborar si, davant d’un cas concret, ens trobem davant d’un pont d’hidrogen. Per exemple, mesurant les distàncies o angles d’enllaç i comparant els resultats amb les mesures característiques dels ponts d’hidrogen.

Referències:

Simetria matèria-antimatèria. Mesurant la massa de l’antiprotó al CERN

Llegeixo a Francis (th)E mule Science’s News que ahir es va publicar a Nature online un article que ens mostra uns resultats interessants pel que fa al tema simetria matèria-antimatèria.

Concretament, els resultats publicats fan referència a la mesura de la massa de l’antiprotó gràcies a uns experiments fets sobre l’àtom d’heli.

En el present article s’han publicat els resultats de l’experiment de capturar un feix d’antiprotons amb He líquid, el resultat del qual és una retenció del 3.6 % dels antiprotons en els àtoms d’He en un estat metaestable (amb una vida mitja d’uns 3 μs), amb l’obtenció d’àtoms d’He exòtics (els quals presenten un parell de protons orbitats per un electró i un antiprotó). [El 1991 ja es va publicar un article on presentava aquest fet].

Rangs de massa entre antiprotó-electró vs protó-electró. Imatge, http://francisthemulenews.wordpress.com/

La font dels antiprotons és el Antiproton Decelerator localitzat al CERN (Gienbra).

Els autors de l’article han mesurat les transicions entre els estats energètics de l’He antiprotònic amb una precisió sense precedents. Com a resultat s’ha obtingut una mesura inèdita del quocient entre la massa de l’antiprotó i la de l’electró, 1836.1526736(23), on el nombre entre parèntesi ens indica l’error en els dos darrers dígits; una precisió comparable a l’obtinguda fins ara pel que fa a la simetria matèria-antimatèria.

Aquests nou resultat confirma la simetria matèria-antimatèria per l’antiprotó fins a una gran precisió, per tant, per ara el model estàndard de les partícules elementals segueix tan sòlid com sempre.

Referències:

Pirotècnia Zaragozana, dia 27. Projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011

6è i últim vídeo del projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011 del 41è Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava. Trofeu Vila de Blanes.

Ahir, 27 de julilol, va ésser el torn de la pirotècnia Zaragozana SA, de Saragossa.

Ahir vàrem acabar amb el concurs de Focs i avui acomiadarem la nostra Festa Major al tradicional Aplec de l’Amor a la Cala de Sant Francesc. Ballada de sardanes i pollastre amb samfaina.

Sense més preàmbuls, us deixo amb el 6è i darrer vídeo del projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011. Gràcies per seguir-lo!

Ahir, per problemes tècnics, no vaig poder gravar la traca final. Gràcies per fer de càmara excel·lentment, Toni!

Espero que aquests dies, blanencs i visitants, tots plegats,  haguem gaudit de la Química de la Pirotècnia amb els Focs de Blanes en honor a Santa Anna, patrona de nostra vila. Fins l’any que ve!

Taula Periòdica dels fotògrafs

El company Claudi Mans, un dels meus mestres de divulgació científica, em va enviar una Taula Periòdica per a engreixar la meva col·lecció. Es tracta de la taula periòdica dels fotògrafs, que forma part de l’obra Vitamin Ph, la qual recull 121 fotògrafs vius que han contribuït a la fotografia artística els darrers anys.


Moltes gràcies, Claudi! I, tal i com em vas desitjar al mail, també espero que passis un molt

B O N  Es Ti U !

Pirotècnia Parente, dia 26, Santa Anna. Projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011

5è vídeo del projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011 del 41è Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava. Trofeu Vila de Blanes.

Ahir, 26 de julilol, va ésser el torn de la pirotècnia Parente Fireworks, d’Itàlia.

Com mai havíem vist, la pluja que va caure a la nostra vila, amb ganes, durant la tarda, vespre i nit de Santa Anna, va fer que els Focs comencessin més tard del compte i que es fessin plovent! D’aquesta manera el Passeig de Mar i la platja, insòlitament, varen romandre pràcticament buits durant l’espectacle, tal i com veiem en aquesta insòlita imatge.

Focs de Santa Anna sota la pluja. Platja insòlitament buida durant l'espectacle. Pirotècnia Parente Fireworks, Itàlia. Blanes, 26/07/11

Un altre dels contratemps que vàrem patir degut a la pluja va ésser l’absència del cartell “Glòria Santa Anna” que, com cada any, la nit d’ahir havia de coronar Sa Palomera (no es va poder encendre perquè es va mullar). Però, el més important és que es pogués dur a terme l’espectacle i només em resta felicitar els pirotècnics i treballadors de l’empresa Parente per al bon aïllament dels coets, els quals varen poder ésser llançats després romandre hores sota la pluja. Això té mèrit!

Sense més preàmbuls, us deixo amb el 5è i penúltim vídeo del projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011.

Gaudiu, per última nit, de la química amb la pirotècnia a la vila de Blanes!

Grafè; el futur de l’emmagatzematge d’energia?

El carboni, base de tota la vida coneguda a la terra, ens ha tornat a sorprendre.

L’Acadèmia Sueca de les Ciències, amb els anteriors mots, el passat octubre de 2010 va anunciar que els guardonats amb el Premi Nobel de Física 2010 serien Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus reeixits estudis en un nou material bidimensional, el grafè.

Investigadors d’arreu ens vàrem sentir atrets pel descobriment i pel nou material, sobretot pel senzill i, alhora, genial mètode d’obtenció que varen seguir els guardonats. L’exfoliació de les capes de carbonis d’una peça de grafit amb un tall de cinta adhesiva… procediment de pel·lícula.

En diverses ocasions hem parlat del garfè al bloc PepQuímic i avui tornem a fer-ho mirant-lo des del punt de vista d’un dels grans reptes sobre els quals la química i la tècnica haurà de respondre els propers anys. Concretament parlem del gran repte energètic.

Llegeixo una entrada al bloc NeoFronteras que em porta a conèixer un recent article publicat a Nano letters (Nano Lett., 2011, 11 (7), pp 2644–2647), titulat Graphene-Wrapped Sulfur Particles as a Rechargeable Lithium–Sulfur Battery Cathode Material with High Capacity and Cycling Stability.

Els autors d’aquest article (investigadors de la Stanford University) ens preseneten una bateria de liti millorada amb sofre i grafè. En aquestes bateries trobem el càtode format per grafè i sofre, mentre que l’ànode està fet de silici.

Per altra banda, al bloc també descobreixo la recerca d’investigadors de la Monash University, basada en la utilització del grafè i l’aigua per a obtenir un condensador per a emmagatzemar energia elèctrica. Es tracta de fer servir l’aigua com a medi per evitar que diverses capes de grafè s’enllacin entre elles per formar grafit (al·lòtrop més estable del carboni que no pas el grafè) i, aquesta espècie de gel de grafè, és un bon material per a emmagatzemar electricitat. D’aquesta manera s’aconsegueix un emmagatzematge d’energia com el que obtenim amb les bateries de liti convencionals amb l’avantatge afegit de la més gran velocitat de càrrega i la, gairebé il·limitada, vida del sistema.

Es tracta d’un tema que m’interessa molt ja que passaré els propers 3 anys de la meva vida desenvolupant una recerca al voltant de l’emmagatzematge d’hidrogen, tema central de la meva Tesi Doctoral al Departament de Química de la Universitat de Girona.

John Dalton, 167 anys després

Matter, though divisible in an extreme degree, is nevertheless not infinitely divisible. That is, there must be some point beyond which we cannot go in the division of matter. … I have chosen the word “atom” to signify these ultimate particles.

John Dalton. Dalton’s Manuscript Notes, Royal Institution Lecture 18 (30 Jan 1810).

Avui, 167 anys després de la seva mort, recordem el químic John Dalton (Eaglesfield (Englaterra), 6 de setembre de 1766 – Manchester, 27 de juliol de 1844).

John Dalton. Imatge, Viquipèdia.

Dalton és conegut, principalment, per la seva faceta atomista; la frase que encapçala l’entrada n’és un exemple. A la seva teoria atòmica (1803), Dalton diu que la matèria està composta per àtoms, els quals són indivisibles i que els àtoms d’un mateix element són idèntics, a diferència dels d’elements diferents que també són diferents. El 1808 Dalton va publicar el primer volum del seu New System of Chemical Philosophy.

Elements i les seves combinacions, tal i com Dalton les va representar al seu New System of Chemical Philosophy (1808-1827).

John Dalton també és conegut pel Daltonisme, defecte de la visió que va descriure i patia, així com per la unitat de massa atòmica. El Dalton (Da) és la unitat de massa equivalent a 1/12 de la massa de 12C. Avui dia la coneixem com a Unitat de Massa Atòmica i l’abreviem com a uma. D’aquesta manera,

1 uma = 1.66053873×10-27 kg