Pirotècnia Parente, dia 26, Santa Anna. Projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011

5è vídeo del projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011 del 41è Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava. Trofeu Vila de Blanes.

Ahir, 26 de julilol, va ésser el torn de la pirotècnia Parente Fireworks, d’Itàlia.

Com mai havíem vist, la pluja que va caure a la nostra vila, amb ganes, durant la tarda, vespre i nit de Santa Anna, va fer que els Focs comencessin més tard del compte i que es fessin plovent! D’aquesta manera el Passeig de Mar i la platja, insòlitament, varen romandre pràcticament buits durant l’espectacle, tal i com veiem en aquesta insòlita imatge.

Focs de Santa Anna sota la pluja. Platja insòlitament buida durant l'espectacle. Pirotècnia Parente Fireworks, Itàlia. Blanes, 26/07/11

Un altre dels contratemps que vàrem patir degut a la pluja va ésser l’absència del cartell “Glòria Santa Anna” que, com cada any, la nit d’ahir havia de coronar Sa Palomera (no es va poder encendre perquè es va mullar). Però, el més important és que es pogués dur a terme l’espectacle i només em resta felicitar els pirotècnics i treballadors de l’empresa Parente per al bon aïllament dels coets, els quals varen poder ésser llançats després romandre hores sota la pluja. Això té mèrit!

Sense més preàmbuls, us deixo amb el 5è i penúltim vídeo del projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011.

Gaudiu, per última nit, de la química amb la pirotècnia a la vila de Blanes!

Grafè; el futur de l’emmagatzematge d’energia?

El carboni, base de tota la vida coneguda a la terra, ens ha tornat a sorprendre.

L’Acadèmia Sueca de les Ciències, amb els anteriors mots, el passat octubre de 2010 va anunciar que els guardonats amb el Premi Nobel de Física 2010 serien Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus reeixits estudis en un nou material bidimensional, el grafè.

Investigadors d’arreu ens vàrem sentir atrets pel descobriment i pel nou material, sobretot pel senzill i, alhora, genial mètode d’obtenció que varen seguir els guardonats. L’exfoliació de les capes de carbonis d’una peça de grafit amb un tall de cinta adhesiva… procediment de pel·lícula.

En diverses ocasions hem parlat del garfè al bloc PepQuímic i avui tornem a fer-ho mirant-lo des del punt de vista d’un dels grans reptes sobre els quals la química i la tècnica haurà de respondre els propers anys. Concretament parlem del gran repte energètic.

Llegeixo una entrada al bloc NeoFronteras que em porta a conèixer un recent article publicat a Nano letters (Nano Lett., 2011, 11 (7), pp 2644–2647), titulat Graphene-Wrapped Sulfur Particles as a Rechargeable Lithium–Sulfur Battery Cathode Material with High Capacity and Cycling Stability.

Els autors d’aquest article (investigadors de la Stanford University) ens preseneten una bateria de liti millorada amb sofre i grafè. En aquestes bateries trobem el càtode format per grafè i sofre, mentre que l’ànode està fet de silici.

Per altra banda, al bloc també descobreixo la recerca d’investigadors de la Monash University, basada en la utilització del grafè i l’aigua per a obtenir un condensador per a emmagatzemar energia elèctrica. Es tracta de fer servir l’aigua com a medi per evitar que diverses capes de grafè s’enllacin entre elles per formar grafit (al·lòtrop més estable del carboni que no pas el grafè) i, aquesta espècie de gel de grafè, és un bon material per a emmagatzemar electricitat. D’aquesta manera s’aconsegueix un emmagatzematge d’energia com el que obtenim amb les bateries de liti convencionals amb l’avantatge afegit de la més gran velocitat de càrrega i la, gairebé il·limitada, vida del sistema.

Es tracta d’un tema que m’interessa molt ja que passaré els propers 3 anys de la meva vida desenvolupant una recerca al voltant de l’emmagatzematge d’hidrogen, tema central de la meva Tesi Doctoral al Departament de Química de la Universitat de Girona.

John Dalton, 167 anys després

Matter, though divisible in an extreme degree, is nevertheless not infinitely divisible. That is, there must be some point beyond which we cannot go in the division of matter. … I have chosen the word “atom” to signify these ultimate particles.

John Dalton. Dalton’s Manuscript Notes, Royal Institution Lecture 18 (30 Jan 1810).

Avui, 167 anys després de la seva mort, recordem el químic John Dalton (Eaglesfield (Englaterra), 6 de setembre de 1766 – Manchester, 27 de juliol de 1844).

John Dalton. Imatge, Viquipèdia.

Dalton és conegut, principalment, per la seva faceta atomista; la frase que encapçala l’entrada n’és un exemple. A la seva teoria atòmica (1803), Dalton diu que la matèria està composta per àtoms, els quals són indivisibles i que els àtoms d’un mateix element són idèntics, a diferència dels d’elements diferents que també són diferents. El 1808 Dalton va publicar el primer volum del seu New System of Chemical Philosophy.

Elements i les seves combinacions, tal i com Dalton les va representar al seu New System of Chemical Philosophy (1808-1827).

John Dalton també és conegut pel Daltonisme, defecte de la visió que va descriure i patia, així com per la unitat de massa atòmica. El Dalton (Da) és la unitat de massa equivalent a 1/12 de la massa de 12C. Avui dia la coneixem com a Unitat de Massa Atòmica i l’abreviem com a uma. D’aquesta manera,

1 uma = 1.66053873×10-27 kg