Avui, 19 d’agost, recordem els químics Julius Lothar Meyer (en el 181è aniversari del seu naixement) i Linus Pauling (17 anys després de la seva mort).
Julius Lothar Meyer (1830-1895) va néixer el 19 d’agost de 1830 a Varel (Alemanya), avui fa 181 anys. Meyer és més conegut com el gran competidor de Mendeléiev.
Tot i que quan pensem en la llei periòdica dels elements, el primer que ens apareix a la memòria és la imatge de Mendeléiev, Meyer també hi va jugar un paper important. Dimitri Mendeléiev, a diferència de Meyer, va proposar la taula periòdica dels elements a 1869, per això és el personatge que recordem, tot i que ambdós, independentment, varen descobrir la llei periòdica dels elements a la mateixa època. Meyer sempre va reconèixer la prioritat de Mendeléiev, principalment perquè havia tingut el valor de fer un pas que ell no havia gosat fer. Es tracta de la predicció de la necessitat de “nous” elements per omplir els buits de la taula periòdica. Tot i això, la feina que Meyer va fer va ésser reconeguda, de manera que a 1882 Meyer i Mendeléiev varen compartir la medalla Davy (for their discovery of the periodic relations of the atomic weights).
Per altra banda, volem recordar a Linus Carl Pauling (1901-1994), qui va morir avui fa 17 anys a Califòrnia.
Pauling és un dels científics més rellevants del segle XX i un dels químics més destacables de la història. Recordat per l’aplicació de la mecànica quàntica en química i per ésser guardonat amb 2 Premis Nobel de categories diferents (essent, després de Marie Curie, el segon en aconseguir-ho).
El 1932 va introduir el concepte empíric d’electronegativitat, o habilitat d’un àtom per a atreure electrons per a formar enllaços. La seva recerca al voltant de la naturalesa de l’enllaç químic i la química quàntica li va valdre el seu primer Premi Nobel. A 1954 va ésser guardonat amb el Premi Nobel de Química “for his research into the nature of the chemical bond and its application to the elucidation of the structure of complex substances”. Per altra banda, després de la Segona Guerra Mundial, va esdevenir un activista de la pau, formant art del grup de científics que advertien del perill del desenvolupament d’armes nuclears. Aquesta faceta li va merèixer el Premi Nobel de la Pau de 1962.
The best way to have a good idea is to have lots of ideas.
— Linus Pauling
Referències:
- http://royalsociety.org/awards/davy-medal/
- http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1954/
pepquimic.wordpress.com 