Arxius mensuals: Desembre de 2011

Tanquem l’Any Internacional de la Química. Fem balanç i mirem a l’horitzó

Publicat el per
Respon

It is time to celebrate the achievements of chemistry and its contributions to the well-being of humankind.

Amb aquestes ratlles i partir de la resolució de la IUPAC/UNESCO del 30 de desembre de 2008, tots plegats, amb gran joia, ens vàrem assabentar que el 2011 seria declarat l’Any Internacional de la Química. Avui, darrer dia de l’AIQ2011, és moment de fer balanç i mirar a l’horitzó.

Han estat 365 dies intensos, apassionants, de projectes internacionals,…  ha estat un any ple de química, i de la més bona!

Durant aquest any, hem recordat la recerca i la persona de Marie Curie i hem descobert els quasicristalls. Fins i tot, hem ampliat la taula periòdica amb un parell d’elements.

Al nostre país, especialment, ha estat un any de grans i reeixits projectes. Pel llegat que deixen, sempre recordarem el calendari Quins Elements!  o l’edició del llibre Els Elements en català. Però, tots plegats, des d’aquí, també ens hem de congratular pel bloc col·lectiu CatQuímica.

Recordo bé com, ara fa un any, editava els vídeos qye vaig dedicar a l’inici de l’Any Internacional de la Química, a l’entrada de l’1 de gener de 2011. Recordem-los:

Tanquem l’AIQ2011 però la química té tot un present i un interessant futur per endavant. Es tracta d’una ciència viva, amb un interessant passat, amb un apassionant present i un gran futur, ple de reptes. La química, com a ciència central que és, ha de jugar un paper clau en la cerca de respostes per als grans reptes del s.XXI. Aquests són tres, la Vida, l’Energia i la Sostenibilitat. Es tracta d’uns reptes globals, amb conseqüències per a tota la humanitat i el Planeta sencer, sobre els quals la química hi té molt a dir. I la millor manera d’afrontar aquests grans reptes, és potenciar la recerca interdisciplinar.

Passat, present i futur. La química ha estat present a les nostres vides des del primer moment i seguirà essent així fins al final. Per tot això i molt més, m’agradaria acabar l’Any Internacional de la Química amb les mateixes paraules amb les quals el vàrem començar, corresponents al lema oficial d’aquest AIQ2011:

Química: La nostra vida, el nostre futur.

Molt bon final de festes de Nadal i que tingueu un 2012 ple de química!

Recordant el monogràfic sobre l’AIQ2011 a Mètode, abans d’acomiadar-lo

Publicat el per
Respon

Abans d’acomiadar, demà, l’Any Internacional de la Química, recordo i rellegeixo el fantàstic monogràfic que la revista Mètode li va dedicar, al seu número de la Primavera de 2011.

Sota el títol Afinitats electives, els rostres de la química, la revista Mètode ens va fer gaudir de la química amb un monogràfic coordinat per Antonio García Belmar i José Ramón Bertomeu Sánchez, on podem llegir diversos articles on destaca la relació entre la química i l’art; la literatura, la pintura, la filosofia, el teatre…

D’aquesta manera, entre els articles en trobem un dedicat a la ciència i l’art pictòric, on l’autor destaca l’obra Freqüències, d’Augènia Balcells, de la qual vaig parlar el passat 28 d’octubre.

També trobem un article dedicat a l’obra de teatre Oxigen, de la qual vaig parlar el passat 27 de novembre amb motiu de l’obsequi que vaig rebre, per doble banda, de l’ACCC i de la revista Mètode.

Els articles publicats a la secció monogràfica són:

  • Afinitats electives; per Antonio García, José Ramón Bertomeu
  • Goethe i l’afinitat entre química i literatura; per Xavier Duran
  • Principis, elements i substàncies; per Nicholas W. Best
  • Amb què experimentaven els químics?; per Ursula Klein
  • La segona dissort de Lavoisier; per Marco Beretta
  • La visualització del canvi químic; per Pere Grapí
  • Secrets, receptes i resistències; per Agustí Nieto-Galan
  • Entre la ciència i l’art; per Santiago Álvarez
  • La història de l’obra teatral “Oxigen”; per Carl Djerassi

Més info al web de la revista Mètode: http://www.metode.cat/revista/13-afinitats-electives

Límit a la Taula Periòdica? 10 enigmes pendents de la química

Publicat el per
1

Ahir parlava de la llista top 10 en esdeveniments científics de l’any 2011, segons la revista Scientific American.

Avui, un parell de dies abans d’acomiadar l’Any Internacional de la Química, vull fer referència al dossier especial de la mateixa revista, que ha estat publicat al número de desembre de la seva edició espanyola, Investigación y Ciencia, titulat 2011, Ano Internacional de la Química. Una celebración en reconocimiento a los hallazgos y al enorme potencial de esta ciencia. I dins d’aquest dossier destaquem l’article 10 enigmas por resolver de Philip Ball.

Learn about 10 open questions that all have chemistry at their core and about the surprising role of chemical signaling in human interactions. These stories underscore how far and deep the science of chemistry reaches into our modern life.

De les 10 preguntes, laq que em crida més l’atenció per tractar-se d’un tema que m’apassiona, és Quants elements existeixen? 

Es tracta d’una pregunta que m’he fet moltes vegades i des de força jove. És evident que la taula periòdica dels elements es troba en constant ampliació (per exemple, el passat mes de juny parlava dels nous elements que entrarien a la taula periòdica -114 i 116- i a principis d’aquest mes de desembre en presentava els seus noms proposats definitius, Fl i Lv), però, fins quan s’ampliarà? Hi ha un límit en la síntesi d’elements superpesants?

Segons l’article publicat a la revista, mitjançant un càlcul senzill pot portar a la conclusió que la relativitat prohibeix que hi hagi electrons lligats a nuclis de més de 137 protons. Però, el mateix Ball fa referència al físic nuclear Greiner, el qual no posa límit a la taula periòdica (el mateix autor d’aquest article ja publicà reflexions sobre el tema a la RSC, el novembre de 2010).

Imatge, RSC

chemworld

Precisament recordo que el passat octubre de 2010, vaig parlar de la taula periòdica que, segons els càlculs d’un químic teòric finlandès, tindria 172 caselles.

Ara per ara no en podem treure l’entrellat. Es tracta d’un dels molts capítols que encara s’han d’escriure a l’apassionant història de la química.

Referències i més info:

Top 10 de fets científics del 2011

Publicat el per
Respon

Fukushima, neutrins, Higgs, Jobs,… i altres noms que, per sort o per desgràcia, aquest 2011 han deixat petja a la història de la ciència i de la societat en general.

Imatge: Ryan Reid

Aquests darrers dies de l’any, és moment de fer balanç. Com han fet moltres altres, la revista Scientific American publica The Top 10 Science Stories of 2011. Us en recomanem la consulta per anar fent memòria del que hem viscut i estudiaran els nostres descendents.

Some of our top choices could very well have an immediate effect on our lives. The impact of others may not be felt for years. Some discoveries may vanish altogether. We’ll just have to see how things turn out in the years ahead. But no matter what, 2011 held big surprises in science and technology.

Nou material que presenta l’efecte barocalòric invers. Recerca catalana

Publicat el per
1

Sota el títol Inverse barocaloric effect in the giant magnetocaloric La–Fe–Si–Co compound  a la revista Nature Communications s’ha publicat un article on investigadors catalans descriuen un nou material que presenta l’efecte barocalòric invers a temperatura ambient. Aquest material es refreda quan se li aplica pressió, al contrari del que succeeix en la majoria de materials.

Nou material que presenta l’efecte barocalòric invers a temperatura ambient.

El passat 20 de desembre es va publicar a la versió digital de la revista Nature Communications, un treball liderat per la Universitat de Barcelona (UB) i en el qual ha participat un grup de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC), sobre aquest nou material que presenta l’efecte barocalòric invers a temperatura ambient. En el treball, dut a terme en el marc del Barcelona Knowledge Campus (BKC), també hi han participat investigadors de la Universitat Duisburg-Essen(Alemanya) i de l’Indian Association for the Cultivation of Science.

La recerca de materials amb propietats calòriques a temperatura ambient és un dels camins que s’estan explorant per desenvolupar nous sistemes de refrigeració per a aquestes temperatures.

El material desenvolupat és un compost intermetàl·lic de La-Fe-Si-Co, del grup dels anomenats magnetocalòrics, que canvien de temperatura amb l’aplicació d’un camp magnètic extern. Aquests materials són considerats els més prometedors, per les seves característiques, com a possibles materials refrigerants.

L’efecte barocalòric invers és degut a que el material, per sota d’una determinada temperatura, experimenta una transició de fase que comporta canvis estructurals i de les propietats magnètiques, fruit d’un acoblament magneto-estructural important. Recentment, també s’ha proposat la possibilitat d’utilitzar materials com aquest, amb canvis simultanis d’imantació i estructura, per a dispositius de recuperació d’energia (energy harvesting).

Referències:

Recomanacions per a una carta al Reis d’allò més química

Publicat el per
2

Us recomano bibliografia recent de l’àmbit de la divulgació de la química per fer la carta als Reis (si és que el Tió nous va sorprendre amb alguna d’aquestes joies).

El passat 6 d’abril parlava de la presentació del llibre “Els Elements” de Theo Gray en català. I avui, a més a més d’aquest magnífic llibre, vull aprofitar per recomanar-ne un parell més, del mateix autor i amb la mateixa finalitat; la de mostrar la cara més bella de la química.

  • El llibre Theodore Gray’s Elements Vault: Treasures of the Periodic Table with Removable Archival Documents and Real Element Samples també és preciós i conté mostres d’elements, així com documents adicionals, com la còpia de la taula periòdica de Mendeléiev entre altres.

  • Al llibre Theo Gray’s Mad Science: Experiments You Can do At Home – But Probably Shouldn’t hi trobem procedimants per a dur a terme experiments de química recreativa, tots ells espectaculars, amb els quals podrem encomanar la passió per aquesta ciència.
  • Les targetes The Photographic Card Deck of The Elements: With Big Beautiful Photographs of All 118 Elements in the Periodic Table són un bon recurs per a aprendre les característiques dels elements de la taula periòdica, tot jugant.
  • Per al nou any 2012, com a seguici de l’Any Internacional de la Química, podem adquirir l’agenda de l’any The Photographic Engagement Calendar of The Elements: A Visual Exploration of Every Known Atom in the Universe 2012.

Per alta banda, recomano el llibre The Periodic Table A Very Short Introduction d’Eric R. Scerri. Aquest llibre acaba de sortir aquest mes de desembre i es tracta d’un nou exemplar de la sèrie A Very Short Introduction de l’editorial Oxford. El llibre The Periodic Table. Its Story and Its Significance del mateix Scerri i publicat l’any 2007, m’encanta, per aquest motiu vaig demanar aquest nou llibret abans de que es posés a la venda. Us els recomano tots 2!

Coure, element quotidià durant segles

Publicat el per
Respon

Avui, Sant Esteve, és un dia festiu pels catalans i catalanes. A moltes cases es dinaran canalons, amb les sobres de la carn del capó del dinar de Nadal.

Aquestes tradicions, durant segles presents a la nostra història, han anat acompanyades, també de la química. Avui ens fixem amb el coure, un element que sempre hem tingut a casa, per bé que avui en fem un us diferent al d’ahir, el seguim trobant a la cuina. El motiu d’aquesta reflexió és la referència a l’article publicat al número de desembre de la revista d’història Sàpiens.

Sota el títol El temps del coure, al número 111 de la revista Sàpiens es publica un article dedicat a el coure. Aquest element ha estat la base de monedes, estris de cuina i cablejat elèctric, durant segles.

Càntirs, olles, peroles, gibrells, calderes, campanes, alambins,… tots aquests estris eren fets pels courers, treballats a mà, a partir d’aquest element. Aquest ofici pràcticament ha desaparegut, així com els estris que comentàvem. Ara, a les nostres cuines trobem acer inoxidable i materials polimèrics, principalment (fins i tot la terrissa està desapareixent amb l’expansió de les cuines sense foc).

Però segur que a casa hem vist algun càntir o perola de coure i hem sentit com els avis i pares les anomenàven “d’aram”. L’aram no és més que el nom amb el qual es coneix aquest element, el coure, quan ha estat treballat.

Actualment trobem aquest element al cablejat elèctric i a les monedes de cèntims d’Euro (les quals només contenen una capa exterior de coure, mentre que el cor és de ferro i níquel).

Referència: