233è aniversari de Gay-Lussac

Absn recordàvem a Heisenberg, un dels pares de la mecànica quàntica, que ahir va fer 110 anys del seu naixement. Doncs ara recularem més en la història de la química, per tal de recordar a Gay-Lussac, el pare de la Llei des Gasos Ideals, en el 233è aniversari del seu naixement.

Joseph Louis Gay-Lussac va néixer el 6 de desembre de 1778 a Saint-Léonard-de-Noblat (ahir va fer 233 anys) i morí el dia 9 de maig de 1850 a la ciutat de París.

Gay-Lussac va descobrir el bor (1808, juntament als químics Humphry Davy i Thénard, va aïllar l’element) però la gran aportació del personatge a la química i la física, pel qual ha passat a la història, van ser les seves dues lleis dels gasos.

Per una banda tenim la llei de Charles i Gay-Lussac i per l’altra la llei dels volums de combinació. La primera, combinada amb la llei de Boyle, va donar lloc a la famosa Llei dels Gasos Ideals.

Tot i ser famós pel seu estudi físic dels gasos, el químic Gay-Lussac també va treballar en les mescles etanol/aigua. Fet que ens ha deixat la unitat de mesura de la quantitat d’etanol en begudes alcohòliques, els graus de Gay-Lussac. Aquesta unitat la utilitzem quotidianament, fins i tot (potser) més que el percentatge i tot (les quals són equivalents). Per exemple, un cava Brut Nature que tingui un 11.5 % d’etanol, podem definir que presenta 11.5 º Gay-Lussac.

Gràcies, Bernardo Herradón, per recordar-me l’efemèride via twitter (@QuimicaSociedad)!

Recordem a Heisenberg, un dels pares de la mecànica quàntica

Ahir, 5 de desembre, recordàvem el científic Heisenberg, el dia del 110è aniversari del seu naixement.

Wermer Karl Heisenberg va néixer el 5 de desembre de 1901 a Alemanya i va ésser un físic teòric que dedicà la seva recerca a la mecànica quàntica. El 1925, Heisenberg va desenvolupar la mecànica quàntica matricial de Heisenberg. Recordem que l’any següent, Erwin Schrödinger concebia la mecànica quàntica ondulatòria.

Heisenberg va rebre el Premi Nobel de Física de 1932:

The Nobel Prize in Physics 1932 was awarded to Werner Heisenberg “for the creation of quantum mechanics, the application of which has, inter alia, led to the discovery of the allotropic forms of hydrogen”.

Però Heisenberg és conegut arreu pel seu principi d’incertesa. El Principi d’Incertesa de Heisenberg, va ésser formulat pel científic el 1927 i explica que no es pot determinar simultàniament i amb exactitud el valor de la posició i la quantitat de moviment d’una partícula.

\Delta X \Delta P \ge {\hbar \over 2}.

Tots els principis de la teoria quàntica, extrapolats a la nostra vida macroscòpica produeixen paradoxes i situacions ridícules (tots estem ensant en la paradoxa del gat d’Schrödinger). Per això aquest principi, ha estat caricaturitzat en multitud d’acudits. Aquí en tenim un exemple:

Poema dedicat al C i a l’AIQ2011

Avui, 6 de desembre, darrer dia 6 de l’Any Internacional de la Química, farem un petit homenatge a l’element que té aquest nombre atòmic. El Carboni, l’element que diferencia la química orgànica de la inorgànica, l’element que trobem en tantes i maravelloses formes al·lotròpiques a la natura, l’element de la vida.

Amb aquest fi, avui recordarem el poema del químic i poeta mallorquí, Àngel Terron (ja n’hem parlat un parell de vegades, al bloc, 1 i 2), que ens ofereix aquest bell Cicle del Carboni.

EL CICLE DEL CARBONI

El carboni flueix entre el sòl, els oceans i l’atmosfera,

com també dels nostres forns, màquines o respiració.

La selva tropical o la mar, té cura de la invisible molècula:

Diòxid de carboni fixat com fusta o fulles del desig,

estotjat com algues dins la marea de l’atzar,

amagat a les closques dels mol·luscs,

redimit als fractals dels corals…

les abelles xuclen l’emoció de les flors,

una cadena tròfica com un trofeu real per al linx:

Una tórtora que abans menjava grans o insectes.

Així faig jo quan la mèrlera canta al jardí

mentre recull les mongetes tendres per menjar:

Remoc les fulles mortes tot esperant els bacteris aeròbics

que descompondran la matèria orgànica en humus negre,

Obscur com l’ocell, fosc com la nit, llor com el carbó

Que s’inflama en la nostra visió.

Valgi aquest poema el primer dels darrers homenatges que dedicarem a l’Any Internacional de la Química.