Poema dedicat al C i a l’AIQ2011

Avui, 6 de desembre, darrer dia 6 de l’Any Internacional de la Química, farem un petit homenatge a l’element que té aquest nombre atòmic. El Carboni, l’element que diferencia la química orgànica de la inorgànica, l’element que trobem en tantes i maravelloses formes al·lotròpiques a la natura, l’element de la vida.

Amb aquest fi, avui recordarem el poema del químic i poeta mallorquí, Àngel Terron (ja n’hem parlat un parell de vegades, al bloc, 1 i 2), que ens ofereix aquest bell Cicle del Carboni.

EL CICLE DEL CARBONI

El carboni flueix entre el sòl, els oceans i l’atmosfera,

com també dels nostres forns, màquines o respiració.

La selva tropical o la mar, té cura de la invisible molècula:

Diòxid de carboni fixat com fusta o fulles del desig,

estotjat com algues dins la marea de l’atzar,

amagat a les closques dels mol·luscs,

redimit als fractals dels corals…

les abelles xuclen l’emoció de les flors,

una cadena tròfica com un trofeu real per al linx:

Una tórtora que abans menjava grans o insectes.

Així faig jo quan la mèrlera canta al jardí

mentre recull les mongetes tendres per menjar:

Remoc les fulles mortes tot esperant els bacteris aeròbics

que descompondran la matèria orgànica en humus negre,

Obscur com l’ocell, fosc com la nit, llor com el carbó

Que s’inflama en la nostra visió.

Valgi aquest poema el primer dels darrers homenatges que dedicarem a l’Any Internacional de la Química.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s