Producció de gas natural a partir de CO2, aigua i llum solar

Llegeixo que Hyper Solar ha anunciat la presentació de la patent per a la producció de gas natural renovable mitjançant llum solar, aigua i diòxid de carboni.

The sun is our greatest source of energy and a method to use this energy to make clean, renewable fuel is a very significant discovery.

We intend to focus all our energies and resources on commercializing this breakthrough technology.

 Tim Young, director executiu d’HyperSolar.

Aquest mètode de producció està inspirat pel procés fotosintètic, mitjançant el qual les plantes verdes utilitzen l’energia solar per tal de sintetitzar els seus precursors, i aconsegueix obtenir hidrogen a partir de l’aigua. Hidrogen que, posteriorment pot reaccionar amb diòxid de carboni per produir metà, component principal del gas natural.

Aquest sistema de producció és interessant per un parell d’aspectes. El primer, es tracta de la síntesi d’aquest gas natural, de manera que es presenta una alternativa a l’extracció d’aquest (reduint, d’aquest amanera, els impactes mediambientals i econòmics del procés d’extracció). i per altra banda, s’utilitzaria diòxid de carboni com a reactiu, de manera que tindríem un sistema de reciclatge d’aquest, evitant les emissions ara inevitables.

Referència: http://www.solardaily.com/reports/HyperSolar_Discovers_Method_to_Make_Renewable_Natural_Gas_Using_Solar_Power_999.html

Sintetitzen un material amb propietats molt semblants a les del grafè

Al bloc hem parlat sovint de temes relacionats amb el grafè. Després del Nobel de Física 2010, entregat a Geim i Novoselov per l’aïllament d’aquest material bidimensional, s’ha fet i es ssegueix fent molta recerca al seu voltant, per les seves potencials io múltiples aplicacions.

Estructura cristal·lina del SrMnBi2 (verd: Bi; balu: Sr; vermell: Mn). Imatge: Marc Uhlarz/HZDR

Ara, la col·laboració entre investigadors coreans i altres del Helmholtz-Zentrum Dresden-Rossendorf (HZDR) d’Almenaya, ha portat a la síntesi de materials amb propietats semblants a les del garfè. Al seva estructura, que veiem a la imatge, ens recorda als superconductors d’alta temperatura (com el famós YBa2Cu3O7).

Aquest nou material, SrMnBi2, permet ésser dopat amb altres àtoms de forma senzilla, fet interessant per a la cerca de nous materials superconductors. Recordem que la recerca de superconductors d’alta temperatura (i de més alta, si pot ser) és la cerca de la Pedra Filosofal de la química actual. El transport d’energia elèctrica, entre altres aplicacions, seria molt més senzill, barat i eficaç.

Més info: