UdG, Universitat propera i acollidora

Avui estem d’enhorabona, la Universitat de Girona fa 20 anys i nosaltres ho celebrem amb joia!

Aquí tenim l’article que he fet pel bloc dels 20 anys de la UdG (UdG20anys). Així ha estat, i està essent, el meu pas per aquesta casa. Gràcies i per molts anys, UdG!

Era un dia de setembre de 2004 quan, per primera vegada, entrava per la porta de la Facultat de Ciències de la UdG. Bé, era la primera vegada que ho feia amb la carpeta sota el braç, ja que la Primavera anterior ja hi havia vingut, convidat pel Departament de Química, a participar de la 1a Edició dels Dissabtes de la Química. Precisament, aquella jornada divulgativa va ésser la darrera alenada d’aire perfumat que em fer acabar d’enamorar d’aquesta ciència.

D’aquesta manera començava la meva història d’amor. Amor per la química i amor per aquella Universitat, propera, acollidora i -evidentment- formadora, tan a nivell professional com a nivell personal. Això és el que vam anar palpant durant el primer any de carrera. Un any apassionant, de descoberta. Descoberta d’un entorn, d’unes persones i d’un estil. No puc negar que em va sorprendre descobrir que la Universitat no era com ens la pintaven a Batxillerat. Aquí sentíem que se’ns convidava a estar-hi com a casa. Fins i tot, la pàgina web ens ho recordava dia a dia amb aquell “La Meva UdG”. Això és el que volia ser i és el que va arribar a ser. La nostra UdG.

Gràcies al doctorat que hi estic desenvolupant, la meva vinculació amb la UdG segueix ben viva. Viva com la flama d’aquests vint anys, la qual espero que segueixi dempeus, fins i tot que es revifi amb aportacions del nou món globalitzat i 2.0, però sense perdre l’esperit UdG.

Sempre podré dir, amb orgull, que he estat estudiant de la UdG.

Que la vida et doni ­un camí ben llarg.

Per molts anys, UdG!

Divulgació científica a Catalunya. La presidenta de l’ACCC a La Vanguàrdia

El passat 9 de desembre, a La Vanguàrdia es va publicar un article de Cristina Ribas (@cristinaribas), presidenta de l’Associacio Catalana de Comunicació Científica (@ACCC_), de la qual formo part.

L’article el podem llegir al web de l’ACCC i com que el trobo molt interessant l’adjunto a continuació:

Nous reptes per a la divulgació

Catalunya té una llarga tradició en divulgació. La Vanguardia sense anar més lluny, va publicar un reeixit conjunt de suplements, de mitjans dels 80 a mitjans dels 90. La ràdio i la televisió van agafar el relleu mediàtic en crear espais especialitzats, i sempre hem disposat de museus i centres dedicats a la difusió de la ciència. Tots han fet possible que la societat valori tota la cultura científica alhora que s’han format perfils professionals específics. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) agrupa 200 d’aquests professionals, periodistes, científics o divulgadors.

En l’última dècada, la comunicació de la ciència ha anat canviant per la revolució digital i els seus efectes en l’ecosistema mediàtic juntament amb les successives crisis del mercat laboral. Si la majoria de les persones que van crear l’ACCC el 1990 eren periodistes que treballaven als mitjans de comunicació o científics interessats per la divulgació, a qui després es van afegir comunicadors professionals contractats pels centres d’investigació, avui són més les persones que es dediquen per compte propi a divulgar la ciència. Treballen regularment o esporàdicament per a mitjans o institucions, o simplement ho fan per interès personal. Ara hi ha més divulgació que mai ja que els canals s’han ampliat i les tecnologies que ho fa possible són accessibles i barates.

La formació ha de conduir al domini de l’ús de les eines disponibles com a creadors i creadores i no només com a consumidors i consumidores. Un altre aspecte és que ara és més important la xarxa a la qual pertanys que no pas la institució per a la qual treballes. Per als governs és exigible que creïn les condicions adequades per a que les iniciatives que es produeixen es desenvolupin i creixin, abandonant costosos projectes estrella d’altres èpoques. Això no signfica que calgui prescindir dels pressupostos en comunicació de la ciència. Més aviat al contrari: avui la comunicació és part inseparable de la investigació, com la investigació ho és de la societat i de les seves prioritats. Els comunicadors i les comunicadores poden i han de construir la ciència més innovadora que es fa avui dia, des de projectes com FuturICT a Europa o el moviment global Open Data. Estarem a l’alçada?

Presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica