Professor Poliakoff, nou Secretari d’Afers Exteriors de la Royal Society

El passat mes de maig, el Professor Poliakoff va ésser nomenat nou Secretari d’Afers Exteriors i vice President de la Royal Society.

The Council of the Royal Society has agreed to nominate Professor Martyn Poliakoff CBE to be the new Foreign Secretary of the Royal Society, it was announced today (18 May 2011).  He is nominated to succeed Professor Lorna Casselton.

Ho descobreixo ara, per serendipitat, al web de la Royal Society i em fa il·lusió ja que, deixant de banda la seva recerca, fa anys que segueixo a Martin Poliakoff per la seva tasca divulgativa. Des de que ell i el seu equip va obrir el web Periodic Videos que els segueixo (és el meu web preferit, jusntament amb el seu bloc).

En força ocasions, parlant de diversos temes de química, he adjuntat vídeos seus i ara, al descobrir la notícia, he cercat entre ells i també n’he trobat un (i entrada al seu bloc) on el mateix Professor Poliakoff comenta aquesta nova feina. Aquí el tenim:

L’enhorabona, Professor Poliakoff!

Més info:

Bosó de Higgs, una mica més a prop

Ahir, la ciència va fer mirar a tothom cap a Ginebra.

Des del CERN van anunciar una important roda de premsa per parlar del bosó de Higgs, la partícula de Déu, ahir a les 14 h.  (no negaré que el fet em va recordar a l’anunci de la NASA de l’any passat… moltes espectatives i al final, arsènic al llac Mono).

Després d’un directe seguit arreu del món, emès per streaming pel web del CERN, amb les explicacions de Fabiola Gianotti, portanveu del detector Atlas, vàrem veure que la partícula encara no ha estat trobada, però que s’ha acotat molt en la regió en la que es pot trobar, així com la massa que pot tenir.

Ahir, després de la presentació en directe, el mateix CERN va publicar el comunicat de premsa al seu web:

In a seminar held at CERN today, the ATLAS and CMS experiments presented the status of their searches for the Standard Model Higgs boson. Their results are based on the analysis of considerably more data than those presented at the summer conferences, sufficient to make significant progress in the search for the Higgs boson, but not enough to make any conclusive statement on the existence or non-existence of the elusive Higgs. The main conclusion is that the Standard Model Higgs boson, if it exists, is most likely to have a mass constrained to the range 116-130 GeV by the ATLAS experiment, and 115-127 GeV by CMS. Tantalising hints have been seen by both experiments in this mass region, but these are not yet strong enough to claim a discovery.

La recerca segueix i, segons els investigadors, el proper any pot ésser clau en la persecució del bosó de Higgs.

“We have restricted the most likely mass region for the Higgs boson to 116-130 GeV, and over the last few weeks we have started to see an intriguing excess of events in the mass range around 125 GeV,” explained ATLAS experiment spokesperson Fabiola Gianotti.“This excess may be due to a fluctuation, but it could also be something more interesting. We cannot conclude anything at this stage. We need more study and more data. Given the outstanding performance of the LHC this year, we will not need to wait long for enough data and can look forward to resolving this puzzle in 2012.”

Aquest és el present i el futur de la recerca científica. Realment apassionant!

Tota la informació a:

Administració de fàrmacs amb microagulles de seda. Adéu al dolor

Pegats de microagulles. © Adv. Funct. Mater.

Investigadors dels EEUU han desenvolupat un nou sistema de subministrament de fàrmacs a través de la pell amb seda, el qual redueix el dolor i augmenta l’eficàcia.

Es tracta d’un sistema de microagulles, l’alternativa a les agulles hipodèrmiques,  les quals es col·loquen sobre la pell mitjançant un pegat. Per tant, permeten l’autoadministració i, com que no arriben als receptors del dolor, no fan mal.

Fins ara, els sistemes de microagulles dissenyats tenien limitacions, com ara en la precisió del control d’alliberament del fàrmac o en l’aparició d’infeccions locals, degudes als materials emprats (cel·lulosa i polimers sintètics). Ara, David Kaplan, Omenetto Fiorenzo i els seus col·legues de la Universitat de Tufts han desenvolupat unes microagulles amb fibroïna de seda, una proteïna que es troba en la seda, la qual que presenta una solució multifuncional per superar les limitacions anteriors. Les microagulles seda són biocompatibles i degradables, poden incorporar, emmagatzemar i alliberar fàrmacs de forma sensiblement controlada i, fins i tot, poden incloure antibiòtics per prevenir infeccions de la pell.